|
En un article publicat en aquest blog en setembre del 2017 (1) et parlava de l'esgotament dels jaciments de petroli del Mar del Nord, del cost faraònic del desmantellament de les plataformes d'extracció, i de com aquest cost s'acabaria per cobrir amb els pressupostos dels estats.
Mentre la premsa ens tenia entretinguts amb els darrers números de circ de Boris Johnson al parlament britànic, el seu govern anunciava que no desmantellaria totes les plataformes d'entre els centenars que s'han de desmantellar (2). En un gest de xantatge diplomàtic més propi de països com Iran, Turquia o Corea del Nord, el govern de Johnson s'alineava amb les tesis defensades per la companyia Shell, fent saltar per l'aire els acords signats a la ‘OSPAR Convention' (3) on, a més del Regne Unit, hom pot trobar entre els signataris els països següents: Bèlgica, Dinamarca, la UE, Finlàndia, França, RF Alemanya, Islàndia, Irlanda, Països Baixos, Noruega, Portugal, Espanya, Suècia, també Luxemburg i Suïssa.
A més de tirar per terra un tractat on participen tants països, no desmantellar les plataformes pot significar un perill enorme per a la navegació marítima i un gran risc futur de fuites d'hidrocarburs degudes al problema de la corrosió dels materials. Pots trobar informacions més detallades sobre aquests i altres riscs a l'article que Greenpeace va publicar conjuntament amb The Times a principis d'any (cf. 2) o també a un article que The Guardian va publicar a principis de setembre (4).
El gran problema és que, a la campanya del Brexit, els seus defensors van presentar davant del poble britànic una versió septentrional de l'Europa ens roba i la prometedora Arcàdia d'un Regne Unit deslligat de la UE. La realitat és que aquelles companyies que haurien de pagar el desmantellament seguiran finançant les campanyes electorals d'aquells que defensen els seus interessos, i que el Regne Unit no té, ni tindrà, la capacitat econòmica per enfrontar tot sol el desmantellament d'aquestes plataformes. I amb un Brexit sense acord, i sense les ajudes de la UE, encara molt menys.
Mentre la premsa ens tenia entretinguts amb els darrers números de circ de Boris Johnson al parlament britànic, el seu govern anunciava que no desmantellaria totes les plataformes d'entre els centenars que s'han de desmantellar (2). En un gest de xantatge diplomàtic més propi de països com Iran, Turquia o Corea del Nord, el govern de Johnson s'alineava amb les tesis defensades per la companyia Shell, fent saltar per l'aire els acords signats a la ‘OSPAR Convention' (3) on, a més del Regne Unit, hom pot trobar entre els signataris els països següents: Bèlgica, Dinamarca, la UE, Finlàndia, França, RF Alemanya, Islàndia, Irlanda, Països Baixos, Noruega, Portugal, Espanya, Suècia, també Luxemburg i Suïssa.
A més de tirar per terra un tractat on participen tants països, no desmantellar les plataformes pot significar un perill enorme per a la navegació marítima i un gran risc futur de fuites d'hidrocarburs degudes al problema de la corrosió dels materials. Pots trobar informacions més detallades sobre aquests i altres riscs a l'article que Greenpeace va publicar conjuntament amb The Times a principis d'any (cf. 2) o també a un article que The Guardian va publicar a principis de setembre (4).
El gran problema és que, a la campanya del Brexit, els seus defensors van presentar davant del poble britànic una versió septentrional de l'Europa ens roba i la prometedora Arcàdia d'un Regne Unit deslligat de la UE. La realitat és que aquelles companyies que haurien de pagar el desmantellament seguiran finançant les campanyes electorals d'aquells que defensen els seus interessos, i que el Regne Unit no té, ni tindrà, la capacitat econòmica per enfrontar tot sol el desmantellament d'aquestes plataformes. I amb un Brexit sense acord, i sense les ajudes de la UE, encara molt menys.
|
Als voltants de mitjans de setembre, en el moment d'escriure aquest article, Bloomberg també ens parlava d'un document confidencial que el govern britànic va elaborar a principis del mes d'agost (5). Aquest document contenia amenaces, més o menys vetllades, lligades a la dependència energètica de la República d'Irlanda, que hauria d'enfrontar-se a una ruptura del mercat únic d'electricitat en cas que el Regne Unit abandonés la UE sense acord. Aquesta ruptura no provocaria necessàriament interrupcions en el subministrament d'electricitat, però "probablement hi hauria augments importants en el seu preu", el que permetria pronosticar un impacte econòmic i polític més amplis (6).
Tot sembla indicar que algú s'ha tornat a mirar el mapa i ha realitzat que la xarxa elèctrica del Regne Unit també està interconnectada amb la de la UE, i que qualsevol mesura de retorsió del seu país sobre la República d'Irlanda podria tenir una resposta de la UE. És possible que algú també s'hagi mirat l'evolució del curs de la lliura esterlina i hagi realitzat que una eventual pujada de preus de l'electricitat subministrada a la República d'Irlanda podria quedar ràpidament compensada pel valor d'una lliura esterlina en caiguda lliure.
No cal sinó esperar que el gran circ mediàtic del Brexit deixi pas al sentit comú i no acabi en una estúpida guerra comercial que, com en totes les guerres, sempre acaben per perdre els mateixos.
Tot sembla indicar que algú s'ha tornat a mirar el mapa i ha realitzat que la xarxa elèctrica del Regne Unit també està interconnectada amb la de la UE, i que qualsevol mesura de retorsió del seu país sobre la República d'Irlanda podria tenir una resposta de la UE. És possible que algú també s'hagi mirat l'evolució del curs de la lliura esterlina i hagi realitzat que una eventual pujada de preus de l'electricitat subministrada a la República d'Irlanda podria quedar ràpidament compensada pel valor d'una lliura esterlina en caiguda lliure.
No cal sinó esperar que el gran circ mediàtic del Brexit deixi pas al sentit comú i no acabi en una estúpida guerra comercial que, com en totes les guerres, sempre acaben per perdre els mateixos.
- Oil and Gas Facilities have Tax Relief too, publicat en aquest blog el 27.09.2017
- Joe Sandler Clarke: UK government backs Shell’s plan to leave some North Sea installations in place, despite German concerns, unearthed.greenpeace.org, 18.02.2019
- The ‘OSPAR Convention': The Convention for the Protection of the Marine Environment of the North-East Atlantic, 22.09.1992
- Philip Oltermann and Jillian Ambrose: UK facing EU outrage over ‘timebomb’ of North Sea oil rigs, The Guardian, 04.09.2019
- Operation Yellowhammer: HMG Reasonable Worst Case Planning Assumptions, 02.08.2019
- Mathew Carr and Jeremy Hodges: No-Deal Brexit Seen Breaking Up Ireland’s Power Market, Bloomberg, 12.09.2019
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.