|
Entre 1942 i 1965. quan l'estat del pont sobre el Besòs ho permetia, el tramvia 70 va unir el centre de la ciutat de Barcelona amb el de Badalona (1).
José Luís Muñoz Díaz (2), historiador i veí de Sant Adrià de Besòs (3), parlava a un article publicat el 2017 a La Vanguardia (4) d'alguns dels personatges que havien agafat aquest tramvia. Entre ells, Maria Aurèlia Capmany (5), que agafava aquesta línia per anar a treballar a l'escola Albèniz de Badalona (6), on donava classes. Maria Aurèlia aprofitava l'hora llarga de trajecte per escriure el que seria la seva primera novel·la: Necessitem morir, finalista a la convocatòria del premi clandestí Joanot Martorell (7) del 1947.
Tornant a mirar la imatge del tramvia amb la que he obert aquest article, només veig tres possibilitats: o bé la capacitat d'abstracció de l'entorn de Maria Aurèlia era extraordinària i la seva llibreta de notes extraordinàriament petita, o bé Maria Aurèlia no prenia mai el tramvia en hora punta, o bé algú havia creat la ficció literària segons la qual Maria Aurèlia va escriure la seva primera novel·la en aquest tramvia. Clar que, també podria ser que, quan Maria Aurèlia prenia el tramvia en direcció del Besòs, els treballadors que anaven a Barcelona ho fessin en l'altra direcció, i al vespre passés just el contrari. Malauradament, la Campany ja no hi és per aclarir-ho.
En fi, just per acabar, dir que jo també vaig treballar durant sis anys a una fàbrica del Besòs. I que, durant el meu període d'aprenentatge, i fins que vaig tenir el carnet de conduir i un vehicle per fer-ho, al matí agafava la línia 12 del bus al passeig Verdum. El bus em deixava a les cases barates de Baró de Viver, des d'on travessava el Besòs per una passarel·la de vianants i anava caminant fins a la fàbrica.
A la tarda agafava un bus a la plaça de la Vila de Sant Adrià, crec recordar que era el 43, i em deixava al centre de Barcelona, des d'on anava a un Frankfurt a menjar ràpidament abans d'entrar a l'institut.
A la nit, agafava la línia 2 del metro i feia transbord a la línia 5 fins a Virrei Amat (la línia 4 encara no arribava al meu barri) i, des enllà, caminant a casa. Mai no he comptat el temps que em passava en busos i metro, però reconec que, a diferència de la Maria Aurèlia, no tenia esma per fer res d'altre mentre hi era.
José Luís Muñoz Díaz (2), historiador i veí de Sant Adrià de Besòs (3), parlava a un article publicat el 2017 a La Vanguardia (4) d'alguns dels personatges que havien agafat aquest tramvia. Entre ells, Maria Aurèlia Capmany (5), que agafava aquesta línia per anar a treballar a l'escola Albèniz de Badalona (6), on donava classes. Maria Aurèlia aprofitava l'hora llarga de trajecte per escriure el que seria la seva primera novel·la: Necessitem morir, finalista a la convocatòria del premi clandestí Joanot Martorell (7) del 1947.
Tornant a mirar la imatge del tramvia amb la que he obert aquest article, només veig tres possibilitats: o bé la capacitat d'abstracció de l'entorn de Maria Aurèlia era extraordinària i la seva llibreta de notes extraordinàriament petita, o bé Maria Aurèlia no prenia mai el tramvia en hora punta, o bé algú havia creat la ficció literària segons la qual Maria Aurèlia va escriure la seva primera novel·la en aquest tramvia. Clar que, també podria ser que, quan Maria Aurèlia prenia el tramvia en direcció del Besòs, els treballadors que anaven a Barcelona ho fessin en l'altra direcció, i al vespre passés just el contrari. Malauradament, la Campany ja no hi és per aclarir-ho.
En fi, just per acabar, dir que jo també vaig treballar durant sis anys a una fàbrica del Besòs. I que, durant el meu període d'aprenentatge, i fins que vaig tenir el carnet de conduir i un vehicle per fer-ho, al matí agafava la línia 12 del bus al passeig Verdum. El bus em deixava a les cases barates de Baró de Viver, des d'on travessava el Besòs per una passarel·la de vianants i anava caminant fins a la fàbrica.
A la tarda agafava un bus a la plaça de la Vila de Sant Adrià, crec recordar que era el 43, i em deixava al centre de Barcelona, des d'on anava a un Frankfurt a menjar ràpidament abans d'entrar a l'institut.
A la nit, agafava la línia 2 del metro i feia transbord a la línia 5 fins a Virrei Amat (la línia 4 encara no arribava al meu barri) i, des enllà, caminant a casa. Mai no he comptat el temps que em passava en busos i metro, però reconec que, a diferència de la Maria Aurèlia, no tenia esma per fer res d'altre mentre hi era.
- Línia de Tranvía 70: Barcelona - Badalona, autobusesbcn.es
- La Vanguardia: José Luís Muñoz Diaz
- Wikipedia: Sant Adrià de Besòs [es] [ca]
- José Luís Muñoz Díaz: El paisatge antic del tramvia 70, La Vanguardia, 20.02.2017
- Wikipedia: Maria Aurèlia Capmany [es] [ca]
- Maria Aurèlia Capmany i Farnés: Això era i no era (p. 117-118), L'Escola Albèniz de Badalona, publicat a endrets, Geografia Literària dels Països Catalans
- Wikipedia: Joanot Martorell
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.