el capitán trueno, el terror de los caudillos

Ilustración de Carlos Giménez de finales de los 70 o principios de los 80 en Pablo Vicente: El Capitán Trueno, el terror de los caudillos, Canino, 13.08.2019

@daveguasch

Quan era molt menut la meva mare em portava a un barber que hi havia al Passeig de Verdum i que s'anomenava: Hermanos Martinez. Recordo amb molt de carinyo que quan arribava el meu torn el barber em feia pujar a una butaca amb un cavall (1). Quan acabava la feina, em deia que m'havia portat bé i feia veure que li treia un caramel de la boca al cavall i me'l donava.

Els anys van passar i vaig deixar la butaca del cavall i, ajudat d'un alçador, vaig poder seure a la dels homes. Tot va canviar quan ja era un marrec que podia seure sense alçador i anar sol al barber. Recordo que quan anava el dissabte sempre estava ple de gent. Però no m'importava gens ni mica el temps que m'hagués d'esperar, perquè m'esperava un tresor de guerra: un munt de números en desordre d'El Capitán Trueno (2).

També tenien els Hazañas Bélicas (3), amb una col·lecció remarcable d'El Sargento Gorila. Però, si vols que et digui la veritat, ja a la meva edat el trobava molt fatxa i no m'agradava, sobretot en comparació amb la passió que tenia per El Capitán Trueno.

Un dia va arribar el meu torn i no em faltava gaire per acabar una història apassionant. Vaig agafar el còmic per seguir-lo llegint mentre em tallaven el cabell. Però era impossible no petar la xerrada amb el barber. Quan aquest va acabar, em va veure tan amoïnat que em va dir que l'amagués molt discretament i, sense que ningú em veiés, me l'emportés a casa i li tornés el dimarts vinent a la tarda sense falta.

Més endavant vaig descobrir un quiosc on portaves un vell numero i podies agafar un altre per un preu ridícul. Vaig seguir amb la meva passió fins que ja em vaig fer més gran i vaig passar a una altra cosa.

Que perquè t'estic donant aquesta brasa? Doncs perquè aquest estiu vaig descobrir a una publicació electrònica que et recomano: Canino (4), un article apassionant i molt ben documentat de Pablo Vicente sobre El Capitán Trueno (5) i Victor Mora (6), el seu creador: els seus exilis a França, el seu pas per la presó franquista (7), l'evolució de la censura prèvia, les estafes salarials i de drets d'autor de l'Editorial Bruguera als autors i dibuixants (8), una jubilació miserable, els missatges polítics amagats a les històries:

(...) El Capitán Trueno pertenecía a un tipo de héroe revolucionario. Al contrario de otros héroes de ficción, su lucha se dirigía especialmente a los poderosos e incluía derrocar a los déspotas, ayudar a los pueblos a elegir a sus líderes y restituir a aquellos a los que se les había alejado injustamente del gobierno. Los tebeos del Capitán Trueno no fueron en ningún momento panfletos políticos, sino aventuras, humor y romance para niños, pero el tipo de villanos que presentaba Mora, teniendo en cuenta la forma de gobierno de esa España, era muy significativo.

Llegir l'article de Pablo Vicente m'ha transportat a la meva infància, comprendre millor perquè estava tant enganxat a aquell còmic i conèixer un munt de coses que no sabia sobre els seus autors i editors.

I gràcies a Google Maps, també descobrir que segueix havent-hi al barri una perruqueria que porta el nom d'Hermanos Martinez al carrer Lorena, 85, no molt lluny d'on es trobava aquella on jo anava de petit.

---

1. Si no saps de què t'estic parlant, dóna-li un cop d'ull a la imatge que il·lustra aquest article publicat a El Diario Vasco el 02.05.2017: César Zúñiga: «Aquí hago de peluquero, confesor, psicólogo, mediador y consejero».
2. Wikipedia: El Capitán Trueno [es] [ca]
3. Wikipedia: Hazañas Bélicas [es] [ca] 
4. Canino Mag (eldiario.es): Home page
5. Pablo Vicente: El Capitán Trueno, el terror de los caudillos, Canino Mag, 13.08.2019
6. Wikipedia: Victor Mora [es] [ca]
7. El cartell que he utilitzat per il·lustrar aquest article és un petit homenatge als sis mesos que Víctor va passar a la Model per professar idees comunistes. El que jo pugui pensar d'aquestes idees em porta a recordar aquella cita que hom atribueix a Voltaire però que ell mai no va dir: No estic d'acord amb el que diu, però defensaré amb la meva vida el seu dret a dir-ho
8. El Capitán Trueno llegó por primera vez a los quioscos en junio de 1956. En 1957, Víctor Mora fue enviado a la cárcel junto a una secretaria de la Editorial Bruguera. Se trataba de Armonía Rodríguez, que era su pareja sentimental y quien le había introducido en el clandestino PSUC. Estuvieron seis meses en la cárcel Modelo por poseer literatura comunista. Durante los seis meses en los que Víctor Mora estuvo en la cárcel, la producción del Capitán Trueno no se detuvo. Ricardo Acedo le sustituyó como guionista durante 20 entregas (...). Esto no significa que la editorial dejase de pagarle un sueldo a Mora. No sólo eso, sino que cuando se le devolvió la libertad a la pareja, Bruguera le aumentó el salario al guionista, le ascendió a jefe de redacción y le volvió a colocar a cargo su creación