| The Birds - Turn Turn Turn. Vietnam Edition, Youtube, 18.03.2014 |
A mitjans de setembre, Domingo Marchena publicava un article on deia coses com aquestes (1):
Historiadors i novel·listes recorden que l'alcohol i altres drogues han sigut tan necessàries per a la guerra com les armes ja des de l'antiguitat. Guerra i alcohol formen una parella molt ben avinguda, com també sabien els soldats dels faraons. O els legionaris de Roma ...
Hi ha exemples més recents:
L'abús de les drogues (i l'alcohol n'és una!) pot ser una fugida cap endavant per vèncer la repulsió de les escenes que es viuen al front de batalla. Sovint, hom diu que només aquells a qui mai els ha esquitxat una gota de sang, poden fer elegies al valor, l'honor i el patriotisme enllà mai no hi ha hagut res d'altre que vísceres i membres destrossats. També hi ha el cas dels sociòpates, però no en parlaré en aquest article.
Geoffrey Regan (8), un conegut estudiós de la història militar, assegura al seu llibre "Guerras, políticos y mentiras: Cómo nos engañan manipulando el pasado y el presente" (9) que "la idea que pugui haver-hi alguna noblesa en la guerra és un absurd. Els camps de batalla són llocs plens de sang, de restes de cossos, de femta, de pànic i de dolor, de monstruositats i de les pitjors formes del comportament instintiu".
Si algú treu com a conclusió que aquest article pretén trobar una explicació a les imatges d'alt contingut en violència i crueltat que hom ha pogut veure aquestes darreres setmanes a Espanya o a Xile, només voldria afegir que no era la meva intenció.
En 1868, més del 13% dels 186.500 homes que servien a l'Armada de Sa Graciosa Majestat van passar per un consell de guerra: darrera de la majoria dels delictes i insubordinacions estava l'alcohol. De fet, l'expressió "grogui", avui gairebé limitada a l'àmbit de la boxa, ve del "grog", una beguda a força de rom amb la qual la Royal Navy tractava d'infondre ànims a la marineria abans d'entrar en batalla.
Catherine Merridale (2) recorda a La guerra dels Ivans (3) la confessió que li va fer un veterà soldat soviètic: "L'embriaguesa ens alleujava de la maldat que ens envoltava, però podríem haver guanyat als nazis dos anys abans si no haguéssim estat tan borratxos". Antony Beevor (4) va airejar als seus llibres "Stalingrad" i "Berlín" que molts russos de l'Exèrcit Roig van morir enverinats en confondre amb licor les ampolles d'anticongelant que la Wehrmacht abandonava en la seva fugida.No tot es redueix a l'alcohol, clar. Un llibre que Norman Ohler (5) va publicar en 2016: Blitzed: Drugs in Nazi Germany (6) revelava l'autèntica història de la drogodependència de Hitler i l'ús massiu de la metamfetamina en l'exèrcit del Reich (7).
L'abús de les drogues (i l'alcohol n'és una!) pot ser una fugida cap endavant per vèncer la repulsió de les escenes que es viuen al front de batalla. Sovint, hom diu que només aquells a qui mai els ha esquitxat una gota de sang, poden fer elegies al valor, l'honor i el patriotisme enllà mai no hi ha hagut res d'altre que vísceres i membres destrossats. També hi ha el cas dels sociòpates, però no en parlaré en aquest article.
Geoffrey Regan (8), un conegut estudiós de la història militar, assegura al seu llibre "Guerras, políticos y mentiras: Cómo nos engañan manipulando el pasado y el presente" (9) que "la idea que pugui haver-hi alguna noblesa en la guerra és un absurd. Els camps de batalla són llocs plens de sang, de restes de cossos, de femta, de pànic i de dolor, de monstruositats i de les pitjors formes del comportament instintiu".
Si algú treu com a conclusió que aquest article pretén trobar una explicació a les imatges d'alt contingut en violència i crueltat que hom ha pogut veure aquestes darreres setmanes a Espanya o a Xile, només voldria afegir que no era la meva intenció.
- Domingo Marchena: Mambrú se fue a la guerra... borracho. La Vanguardia, 13.09.2019
- Wikipedia: Catherine Merridale
- Catherine Merridale (2006). Ivan's War: life and death in the Red Army, 1939-1945. New York: Metropolitan Books, archive.org, la casa del libro,
- Wikipedia: Antony Beevor
- Wikipedia: Norman Ohler
- Norman Ohler: Blitzed: Drugs in Nazi Germany || El gran delirio : Hitler, drogas y el III Reich || veure també Beatriz Esquivel: Pervitín: la droga secreta de los nazis que hizo adicta a toda Alemania, Cultura Colectiva, 08.01.2019
- Kiko Amat: High Hitler, Führer del speed, La Vanguardia, 03.12.2016
- Wikipedia: Geoffrey Regan
- by Geoffrey Regan (2006): Guerras, Politicos Y Mentiras: Como Nos Enganan Manipulando El Pasado Y El Presente
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.