| Broadchurch Trailer, Youtube, 07.11.2016 |
Vaig escriure aquest article a principis del mes de setembre, sota la influència d'alguns articles que acabava de llegir, com ara una entrevista molt interessant a una psicòloga remarcable: Julia Shaw (1) publicada a La Vanguardia (2) on deia coses com aquestes:
Lligant amb aquest llibre d'Hannah Arendt, també vaig recordar un article que fa molts anys que Jordi Ortega va publicar al seu blog de La Vanguardia (5) i que es recolzava en una crítica a un film de Margarethe von Trotta sobre Hannah Arendt (6) per parlar de moltes altres coses. El que més em va cridar l'atenció a l'article de Jordi Ortega, va ser els comentaris que va deixar un lector: Julio Hirsch-Hardy. Uns comentaris que servien de rèplica a les teories d'Hannah Arendt i, potser estirant massa el fil, probablement també, a les de Julia Shaw.
Hi ha una banalitat al voltant del mal? No crec que sigui fàcil respondre a aquesta qüestió.
Probablement tots aquells que hem vist el film Pink Floyd The Wall (7) recordem en l'escena del tema Another brick in the wall (8) la figura d'un professor d'escola psicòpata que ningú podria identificar com a tal quan passava pel carrer. Però que era alhora una víctima dels excessos de la seva parella a la seva vida privada. I si deixem el film de banda, crec que tots hem tingut amics o coneguts que, algun dia, aquells que han viscut o treballat amb ells, els han descrit d'una manera que ens ha fet pensar que no estàvem parlant de la mateixa persona.
En el moment d'escriure aquest article, a principis de setembre, el parlament britànic havia aturat el que molts comentaristes polítics havien qualificat d'un cop d'estat destinat a fer passar un Brexit sense acord amb la Unió Europea.
Vaig estar reflexionant sobre un Regne Unit amb una economia a dues velocitats: on una classe acumula una riquesa indecent, mentre una altra viu molt a prop de l'extrema misèria i la violència social. Amb una classe mitjana que es troba al bell mig, amb pretensions de fer part de la primera i amb el perill constant de caure a la segona.
El fil conductor d'aquestes reflexions em va portar a recordar unes sèries policíaques britàniques que m'han anat enganxant darrerament. Unes sèries que ens presenten uns crims realitzats, en general, per gent que té una existència tan banal que dificulta extraordinàriament la seva identificació. I al llarg del procés de la seva identificació, veure que la desestructuració de la vida privada dels policies no difereix en gairebé res de la dels autors dels crims o la de les seves víctimes.
Durant les setmanes vinents t'aniré proposant compartir algunes de les sèries britàniques que més m'han cridat l'atenció. Unes sèries que també són una mena de documental sobre un Regne Unit que no surt als prospectes turístics i que molt pocs tindrien ganes de descobrir.
Això dit, les sèries que et proposaré veure són del millor que mai he vist. Uns arguments sòlids, uns personatges impecables, una actuació professional i, en molts casos, uns exteriors brutals. Sèries que comencen i acaben sense afegir enganxats anestesiants i innecessaris. La qualitat televisiva britànica!
Amb la idea de presentar-te aquestes sèries amb la cronologia en què les he anat veient, avui he començo per recomanar-te veure Broadchurch (2013-2017).
Probablement ja l'hauràs vist. Però si no és el cas, i com ja t'he donat prou la brasa, et proposo que et miris la seva fitxa tècnica a Wikipedia, Rotten Tomatoes, IMDb o Filmaffinity (9) ... i l'incloguis a la llista de sèries a veure quan trobis un moment per a fer-ho.
- Mai hauríem de subestimar la capacitat humana per fer el mal marginant-lo. Deu anys abans de cometre els seus crims, Josef Mengele no era un assassí, hem de comprendre què és el que ens porta a transitar per aquests camins.
- Fins i tot el cervell d'un psicòpata assassí no es pot distingir del de qualsevol altra persona.
- Els assassins en sèrie no són persones essencialment dolentes o particularment desestructurades; són solitàries i tenen por, però el seu comportament sol ser normal. Els assassins en sèrie són una excepció car la majoria d'assassins no tornen a matar, és un dels delictes de menor reincidència.
Lligant amb aquest llibre d'Hannah Arendt, també vaig recordar un article que fa molts anys que Jordi Ortega va publicar al seu blog de La Vanguardia (5) i que es recolzava en una crítica a un film de Margarethe von Trotta sobre Hannah Arendt (6) per parlar de moltes altres coses. El que més em va cridar l'atenció a l'article de Jordi Ortega, va ser els comentaris que va deixar un lector: Julio Hirsch-Hardy. Uns comentaris que servien de rèplica a les teories d'Hannah Arendt i, potser estirant massa el fil, probablement també, a les de Julia Shaw.
Hi ha una banalitat al voltant del mal? No crec que sigui fàcil respondre a aquesta qüestió.
Probablement tots aquells que hem vist el film Pink Floyd The Wall (7) recordem en l'escena del tema Another brick in the wall (8) la figura d'un professor d'escola psicòpata que ningú podria identificar com a tal quan passava pel carrer. Però que era alhora una víctima dels excessos de la seva parella a la seva vida privada. I si deixem el film de banda, crec que tots hem tingut amics o coneguts que, algun dia, aquells que han viscut o treballat amb ells, els han descrit d'una manera que ens ha fet pensar que no estàvem parlant de la mateixa persona.
En el moment d'escriure aquest article, a principis de setembre, el parlament britànic havia aturat el que molts comentaristes polítics havien qualificat d'un cop d'estat destinat a fer passar un Brexit sense acord amb la Unió Europea.
Vaig estar reflexionant sobre un Regne Unit amb una economia a dues velocitats: on una classe acumula una riquesa indecent, mentre una altra viu molt a prop de l'extrema misèria i la violència social. Amb una classe mitjana que es troba al bell mig, amb pretensions de fer part de la primera i amb el perill constant de caure a la segona.
El fil conductor d'aquestes reflexions em va portar a recordar unes sèries policíaques britàniques que m'han anat enganxant darrerament. Unes sèries que ens presenten uns crims realitzats, en general, per gent que té una existència tan banal que dificulta extraordinàriament la seva identificació. I al llarg del procés de la seva identificació, veure que la desestructuració de la vida privada dels policies no difereix en gairebé res de la dels autors dels crims o la de les seves víctimes.
Durant les setmanes vinents t'aniré proposant compartir algunes de les sèries britàniques que més m'han cridat l'atenció. Unes sèries que també són una mena de documental sobre un Regne Unit que no surt als prospectes turístics i que molt pocs tindrien ganes de descobrir.
Això dit, les sèries que et proposaré veure són del millor que mai he vist. Uns arguments sòlids, uns personatges impecables, una actuació professional i, en molts casos, uns exteriors brutals. Sèries que comencen i acaben sense afegir enganxats anestesiants i innecessaris. La qualitat televisiva britànica!
Amb la idea de presentar-te aquestes sèries amb la cronologia en què les he anat veient, avui he començo per recomanar-te veure Broadchurch (2013-2017).
Probablement ja l'hauràs vist. Però si no és el cas, i com ja t'he donat prou la brasa, et proposo que et miris la seva fitxa tècnica a Wikipedia, Rotten Tomatoes, IMDb o Filmaffinity (9) ... i l'incloguis a la llista de sèries a veure quan trobis un moment per a fer-ho.
- Wikipedia: Julia Shaw [en] [fr] [es] [ca]
- Ima Sanchís: “Nuestros cerebros están diseñados para el sadismo”, La Vanguardia, 05.09.2019
- Wikipedia: Hannah Arendt: [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Eichmann a Jerusalem: Un estudi sobre la banalitat del mal [en] [fr] [es] [ca]
- Jordi Ortega: ¿El fin de la responsabilidad? en Hannah Arendt. Eichmann en el casino global, La Vanguardia, 12.08.2013
- Wikipedia: Hannah Arendt (film) [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Pink Floyd The Wall [en] [fr] [es] [ca]
- Veure Pink Floyd - Another brick in the wall, publicat en aquest blog el passat 06.09.2019
- Broadchurch: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Rotten Tomatoes || IMDb || Filmaffinity
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.