Cómo se dibujaron las provincias en España: los cartógrafos del s. XIX son insuperables https://t.co/BTC5qVJDGz— david guasch (@daveguasch) January 4, 2020
Un article interessant publicat a El Confidencial el passat 31.12.2019: Muchos leoneses quieren independizarse de Castilla y muchos catalanes de España, pero todo el mundo parece estar conforme con algo: la forma de su provincia.
Alguns també sabem que els criteris utilitzats per la divisió provincial del 1833, pero també per la divisió territorial de Catalunya de 1936, difícilment aguantarien una anàlisi que tingués compte de les característiques de les infraestructures actuals de transport: autovies, autopistes i xarxa d'alta velocitat ferroviària, per no parlar dels mitjans de transport. I què dir de l'estructura comercial en un món globalitzat!
I malgrat tot, l'enunciat de l'article segueix sent vàlid. Actualment ningú sembla posar en qüestió aquells límits provincials. Fins i tot en l'imaginari independentista català, aquells límits provincials coincideixen amb els límits d'una futura república, que segueix presentant com a històrics els límits de les quatre províncies delimitades el 1833, uns límits que seguirien deixant fora de la república 1/5 part del seu territori al nord i una bona part del país a occident.
Una república que, malgrat tot el que puguis escoltar, pràcticament només tindria frontera amb altres territoris on també es parla el català en qualsevol de les seves variants.
En estos modelos (bàsicament el que Javier de Burgos va enllestir en dos mesos en 1833) se introdujo un doble criterio de eficiencia: las provincias tenían que tener entre 100.000 y 400.000 habitantes y/o que todos sus municipios estuvieran ubicados a menos de una jornada a caballo de su capital de provincia. Incluso visto con los ojos del presente, teniendo en cuenta las vías de comunicación actuales, el plan de 1833 se demostró bastante preciso, como muestran estas visualizaciones realizadas por @Apariciovich.Alguns sabem que darrera dels límits provincials hi va haver molta política. Gairebé tothom sap que van tenir, i segueixen tenint, un fort impacte polític en l'assignació de diputats i senadors: també en l'assignació dels recursos de l'estat a les diputacions. Que, en alguns casos, els límits provincials han servit per delimitar noves comunitats autònomes sortides del no res. Alguns també recordem que els límits provincials van integrar en províncies valencianes territoris de parla castellana, o de parla catalana en Aragó.
Alguns també sabem que els criteris utilitzats per la divisió provincial del 1833, pero també per la divisió territorial de Catalunya de 1936, difícilment aguantarien una anàlisi que tingués compte de les característiques de les infraestructures actuals de transport: autovies, autopistes i xarxa d'alta velocitat ferroviària, per no parlar dels mitjans de transport. I què dir de l'estructura comercial en un món globalitzat!
I malgrat tot, l'enunciat de l'article segueix sent vàlid. Actualment ningú sembla posar en qüestió aquells límits provincials. Fins i tot en l'imaginari independentista català, aquells límits provincials coincideixen amb els límits d'una futura república, que segueix presentant com a històrics els límits de les quatre províncies delimitades el 1833, uns límits que seguirien deixant fora de la república 1/5 part del seu territori al nord i una bona part del país a occident.
Una república que, malgrat tot el que puguis escoltar, pràcticament només tindria frontera amb altres territoris on també es parla el català en qualsevol de les seves variants.
Dues referències més:
ReplyDeleteEmilio Sánchez Hidalgo: El mapa de los enclaves españoles: los territorios rodeados por otras provincias, Verne, El País, 12.08.2019
Brenda Valverde, Emilio Sánchez Hidalgo: Así ha ido cambiando el mapa de las provincias españolas, clave en la desescalada. La organización actual es casi idéntica que la de principios del siglo XIX, Verne, El País, 05.05.2020