|
Era el meu primer dia de curs a la Universitat: tots els bancs estaven ja ocupats quan vaig entrar a classe i només hi havia lloc al davant.
Probablement influenciat pel tràiler del primer film de la saga d'Indiana Jones (encara no havia sortit a les sales de BCN), m'havia inscrit a l'assignatura de Prehistòria, on hi havia un jove professor que m'havia recomanat un tio de Terrassa a qui vaig conèixer mentre fèiem cua per les matriculacions.
En Jordi Estévez (1) va arribar amb els minuts de retard reglamentaris. Es va presentar breument i va deixar anar quelcom d'aquest estil: En aquesta primera classe de Prehistòria començarem per una reflexió: Què és un home? Què és el que ens diferencia dels altres primats?
La pregunta podia semblar banal, però a mesura que els alumnes deixaven caure les respostes i en Jordi Estévez responia a cadascuna de les habilitats que hom associava als homes amb què hi havia alguna bèstia que també la practicava, la cosa es va posar interessant.
No sé si s'havia ficat per primer cop lentilles o patia de tiroides (2) però, tot d'un cop, em va llençar una mirada d'interrogació amb uns ulls molt oberts. El primer que em va passar pel cap va ser respondre "la capacitat de raonament" però, per un motiu que no sabria explicar-te, em va passar pel cervell la imatge d'Alfonso Guerra i vaig decidir que no era la resposta correcta. També em va passar pel cap respondre amb una astracanada de l'estil "la passió pel Blues", però em va passar pel cap la imatge de Blas Piñar i vaig decidir que tampoc aquesta seria una resposta adequada.
Atrapat com un rat, vaig decidir que el millor que podia fer era obrir molt els ulls i mirar-lo fixament a ell sense dir res. Aparentment satisfet d'haver identificat el primer dia de classe al psicòpata que sempre pots trobar entre els teus alumnes, en Jordi Estévez va passar a interrogar a una noia que estava prop meu. Finalment, no recordo quina va ser la resposta que ell ens va donar. I si no la recordo, imagino que és perquè em devia decebre. Si recordo però haver escrit als meus apunts aquella resposta amb majúscules i lletra gòtica, per si queia a un examen.
La veritat és que aquell tio m'agradava. Quan trobava un moment per sortir del programa, ens ensenyava tècniques com ara la talla de sílex; ens portava ossos, alguns amb la traça dels carnívors que els havien devorat; puntes de fletxa, etc. i passava aquest material per classe demanant-nos què era el que hi vèiem. La cosa canviava radicalment quan havia de seguir el programa ... I francament, el calcolític i l'edat de bronze o l'origen de les primeres societats agràries sortides del neolític al sud-est d'Anatòlia, ja no em van apassionar tant, com si diguéssim.
Tota aquesta vella història em va passar pel cap el passat mes de gener, quan vaig acabar de veure a Arte-TV un dels documentals més impressionants que mai no he vist. Realitzat en 2017 per James Reed, Rise of the Warrior Apes (3), presenta una de les poblacions de ximpanzés més importants del món, al Kibale National Park (4), a Uganda, prop de la frontera amb la República Democràtica del Congo.
Si normalment es necessiten entre quatre i cinc anys d'aproximació perquè els ximpanzés en llibertat acceptin la proximitat de la presència humana i dels equips de filmació, gràcies a més de vint anys d’observació pacient dels antropòlegs David Watts (5) i John Mitani (6), es va poder rodar de molt a prop la vida d'un gran clan, compost per més de 140 ximpanzés, un grup tres vegades superior en nombre al d'un clan normal.
El més desconcertant del documental és la descoberta d'una organització social complexa i molt jerarquitzada. Com al voltant del mascle dominant gravitaven individus amb marcada personalitat, respectivament estrategs, diplomàtics o combatents.
El seguiment durant més de vint anys d'aquest clan va permetre personalitzar i donar noms als seus membres. I entre aquests, aquells que no tenen cap ambició de poder i vivien una vida més o menys tranquil·la, I entre els que si tenien ambició de poder, les estratègies per arribar-hi. Entre les estratègies d'accés al poder, el documental presenta com es va organitzar una mena de cop estat entre diversos ximpanzés per derrocar un de més fort que cadascun d'ells, o l'arribada al poder d'un ximpanzé que no era el més fort, però si el que tenia més competències socials: principalment la creació de sistemes clientelars.
Vaig trobar al·lucinant l'organització i l'estratègia paramilitar que el clan havia desenvolupat per organitzar guerres contra altres clans de ximpanzés. Tècniques com la guerra de guerrilla amb exploradors que precedien la tropa, els desplaçaments en silenci absolut i en fila índia, el camuflatge, l'atac sincronitzat a partir d'una ordre.
Em va al·lucinar molt més però que l'agressió a altres clans no es justificava per una carència de recursos alimentaris o altres, car a l'espai de la selva on vivien abundaven tota mena de fruits. O que, malgrat l'abundància de tota mena de fruits, insectes, etc. els ximpanzés es dediquessin a la caça d'altres primats que desapareixien en un no res devorats pels membres del clan.
Vaig recordar el primer dia de classe amb Jordi Estévez: Què és un home? Què és el que ens diferencia dels altres primats? Després de veure aquest documental, avui aixecaria la mà per respondre: Un home és un primat que ha avançat tecnològicament i en nombre d'una manera més ràpida que els altres primats però, essencialment, res el segueix diferenciant d'ells. Segurament, també afegiria que ens diferenciem d'ells per "la passió pel Blues".
Probablement influenciat pel tràiler del primer film de la saga d'Indiana Jones (encara no havia sortit a les sales de BCN), m'havia inscrit a l'assignatura de Prehistòria, on hi havia un jove professor que m'havia recomanat un tio de Terrassa a qui vaig conèixer mentre fèiem cua per les matriculacions.
En Jordi Estévez (1) va arribar amb els minuts de retard reglamentaris. Es va presentar breument i va deixar anar quelcom d'aquest estil: En aquesta primera classe de Prehistòria començarem per una reflexió: Què és un home? Què és el que ens diferencia dels altres primats?
La pregunta podia semblar banal, però a mesura que els alumnes deixaven caure les respostes i en Jordi Estévez responia a cadascuna de les habilitats que hom associava als homes amb què hi havia alguna bèstia que també la practicava, la cosa es va posar interessant.
No sé si s'havia ficat per primer cop lentilles o patia de tiroides (2) però, tot d'un cop, em va llençar una mirada d'interrogació amb uns ulls molt oberts. El primer que em va passar pel cap va ser respondre "la capacitat de raonament" però, per un motiu que no sabria explicar-te, em va passar pel cervell la imatge d'Alfonso Guerra i vaig decidir que no era la resposta correcta. També em va passar pel cap respondre amb una astracanada de l'estil "la passió pel Blues", però em va passar pel cap la imatge de Blas Piñar i vaig decidir que tampoc aquesta seria una resposta adequada.
Atrapat com un rat, vaig decidir que el millor que podia fer era obrir molt els ulls i mirar-lo fixament a ell sense dir res. Aparentment satisfet d'haver identificat el primer dia de classe al psicòpata que sempre pots trobar entre els teus alumnes, en Jordi Estévez va passar a interrogar a una noia que estava prop meu. Finalment, no recordo quina va ser la resposta que ell ens va donar. I si no la recordo, imagino que és perquè em devia decebre. Si recordo però haver escrit als meus apunts aquella resposta amb majúscules i lletra gòtica, per si queia a un examen.
La veritat és que aquell tio m'agradava. Quan trobava un moment per sortir del programa, ens ensenyava tècniques com ara la talla de sílex; ens portava ossos, alguns amb la traça dels carnívors que els havien devorat; puntes de fletxa, etc. i passava aquest material per classe demanant-nos què era el que hi vèiem. La cosa canviava radicalment quan havia de seguir el programa ... I francament, el calcolític i l'edat de bronze o l'origen de les primeres societats agràries sortides del neolític al sud-est d'Anatòlia, ja no em van apassionar tant, com si diguéssim.
Tota aquesta vella història em va passar pel cap el passat mes de gener, quan vaig acabar de veure a Arte-TV un dels documentals més impressionants que mai no he vist. Realitzat en 2017 per James Reed, Rise of the Warrior Apes (3), presenta una de les poblacions de ximpanzés més importants del món, al Kibale National Park (4), a Uganda, prop de la frontera amb la República Democràtica del Congo.
Si normalment es necessiten entre quatre i cinc anys d'aproximació perquè els ximpanzés en llibertat acceptin la proximitat de la presència humana i dels equips de filmació, gràcies a més de vint anys d’observació pacient dels antropòlegs David Watts (5) i John Mitani (6), es va poder rodar de molt a prop la vida d'un gran clan, compost per més de 140 ximpanzés, un grup tres vegades superior en nombre al d'un clan normal.
Rise Of The Warrior Apes from Felix Black on Vimeo. |
El més desconcertant del documental és la descoberta d'una organització social complexa i molt jerarquitzada. Com al voltant del mascle dominant gravitaven individus amb marcada personalitat, respectivament estrategs, diplomàtics o combatents.
El seguiment durant més de vint anys d'aquest clan va permetre personalitzar i donar noms als seus membres. I entre aquests, aquells que no tenen cap ambició de poder i vivien una vida més o menys tranquil·la, I entre els que si tenien ambició de poder, les estratègies per arribar-hi. Entre les estratègies d'accés al poder, el documental presenta com es va organitzar una mena de cop estat entre diversos ximpanzés per derrocar un de més fort que cadascun d'ells, o l'arribada al poder d'un ximpanzé que no era el més fort, però si el que tenia més competències socials: principalment la creació de sistemes clientelars.
Vaig trobar al·lucinant l'organització i l'estratègia paramilitar que el clan havia desenvolupat per organitzar guerres contra altres clans de ximpanzés. Tècniques com la guerra de guerrilla amb exploradors que precedien la tropa, els desplaçaments en silenci absolut i en fila índia, el camuflatge, l'atac sincronitzat a partir d'una ordre.
Em va al·lucinar molt més però que l'agressió a altres clans no es justificava per una carència de recursos alimentaris o altres, car a l'espai de la selva on vivien abundaven tota mena de fruits. O que, malgrat l'abundància de tota mena de fruits, insectes, etc. els ximpanzés es dediquessin a la caça d'altres primats que desapareixien en un no res devorats pels membres del clan.
Vaig recordar el primer dia de classe amb Jordi Estévez: Què és un home? Què és el que ens diferencia dels altres primats? Després de veure aquest documental, avui aixecaria la mà per respondre: Un home és un primat que ha avançat tecnològicament i en nombre d'una manera més ràpida que els altres primats però, essencialment, res el segueix diferenciant d'ells. Segurament, també afegiria que ens diferenciem d'ells per "la passió pel Blues".
| Rise of the Warrior Ape, Youtube, 19.02.2019 Filmed over 23 years, this is the untold story of the world's most powerful troop of chimps |
- Jordi Estévez Escalera, Departament de Prehistòria, UAB
- En realitat vaig pensar en una altra cosa, però no té cap interès mencionar-la ara.
- Rise of the Warrior Apes (2017): Home page, IMDb, Arte-TV (Home Page, Facebook),
- Kibale National Park: Home page, Wikipedia [en] [fr] [es] [ca], Google Maps
- David P. Watts, professor of anthropology at Yale University
- John C. Mitani, Professor Emeritus, Anthropology at University of Michigan
Neus Palou: Los chimpancés nos enseñan cómo aprendimos a hablar los humanos. Un estudio realizado con varias poblaciones de chimpancés ha descubierto que estos producen señales con la boca a un ritmo similar al del habla humana, La Vanguardia, 27.05.2020
ReplyDelete