|
Recordo de quan era jove que va haver-hi un període en què hi havia unes taxes d'atur tan brutals al Vallès que ningú no s'explicava com no havia esclatat encara una revolta social.
No recordo a qui se li va ocórrer la idea d'analitzar el consum d'electricitat als barris i polígons industrials de Sabadell. El resultat va ser que, si tothom coneixia l'existència d'una economia submergida, a ningú li havia passat pel cap que el consum d'electricitat de locals i naus industrials aparentment abandonats fos tant brutal, i hom va arribar a la conclusió que estaven treballant a ple règim.
Llegint als diaris els experts que ens expliquen la catàstrofe econòmica que està per caure, vaig recordar aquell període i vaig buscar si algú havia publicat alguna cosa sobre l'evolució de la demanda d'electricitat des de principi d'any.
Vaig trobar a Bloomberg un article amb una gràfica molt interessant sobre la mesura setmanal de la demanda d'electricitat a diferents països europeus (1).
També vaig visitar les pàgines d'ICIS (2), on vaig trobar una altra gràfica feta el mateix dia, però sensiblement diferent (3). En realitat, el fet que les gràfiques de Bloomberg i d'ICIS siguin sensiblement diferents no fa sinó confirmar un vell aforisme que diu que: Si tortures suficientment les dades, acabaran per confessar-te allò que vols que et diguin.
Ara sense conya, la diferència entre els autors dels articles de Bloomberg (1) i ICIS (3) és que el primer ens presenta la caiguda de la demanda en percentatge i el segon en GW. Deixa'm afegir però que l'autor de l'article dÎCIS també ens explica quines són les tècniques de tortura que ha seguit (si ho prefereixes, el mètode de càlcul) i, a partir d'aquestes, quines són les conclusions que dedueix, basades l'anàlisi de l'evolució de la demanda d'electricitat entre 2015 i 2019 pel mateix període de l'any.
De les dades d'ICIS destacaria que, entre els països que fan part de l'estudi, només Itàlia va patir una caiguda del consum normal d'electricitat per sota del -20% al moment més àlgid del confinament, entre finals de març i principis d'abril.
El cas d'Espanya m'ha cridat molt l'atenció. La gràfica d'ICIS ens diu que la caiguda de la demanda de l'electricitat en GW a Espanya va arribar a ser més important que la de la RFA o el Regne Unit, però després va iniciar un procés de recuperació. Es un bon senyal que es confirma a la gràfica percentual de Bloomberg, que ens permet veure una recuperació de la demanda d'electricitat a la RFA i a Espanya, molt més ràpida en aquest darrer país.
En fi, és un xic més complicat que tot això, però val la pena retenir que, si la demanda d'electricitat s'està recuperant ràpidament, no seria judiciós descartar que l'activitat econòmica també ho estigui fent. Malgrat això, tampoc seria judiciós oblidar que a Espanya la demanda d'electricitat segueix trobant-se en un -14,9% (3,9GW) per sota del que seria normal, enfront del -20% (5,5GW) on es trobava a principis d’abril.
Canviant de tema, i ara en clau de conya he llegit a Twitter que, en el cas d'Espanya, la caiguda del consum d'electricitat de la producció industrial podria haver estat compensada pels forns domèstics, que han funcionat a ple règim per la producció de pa casolà, muffins i pastissos. El que ja no és conya és que gent que conec m'ha dit que, malgrat el nombre d'empreses tancades i d'ERTEs, molta més gent de la que es diu ha continuat treballant al 100% a les fàbriques. I si el fet que jo conegui gent que es troba en aquesta situació no té cap significat a efectes estadístics, realitzo que poca cosa s'ha dit sobre el nombre de persones que han seguit treballant (dins i fora de casa) amb un ERTE al damunt (4).
Tot plegat m'ha fet recordar aquell famós monòleg de Roy Batty a l'escena final de Blade Runner (1982):
No recordo a qui se li va ocórrer la idea d'analitzar el consum d'electricitat als barris i polígons industrials de Sabadell. El resultat va ser que, si tothom coneixia l'existència d'una economia submergida, a ningú li havia passat pel cap que el consum d'electricitat de locals i naus industrials aparentment abandonats fos tant brutal, i hom va arribar a la conclusió que estaven treballant a ple règim.
Llegint als diaris els experts que ens expliquen la catàstrofe econòmica que està per caure, vaig recordar aquell període i vaig buscar si algú havia publicat alguna cosa sobre l'evolució de la demanda d'electricitat des de principi d'any.
Vaig trobar a Bloomberg un article amb una gràfica molt interessant sobre la mesura setmanal de la demanda d'electricitat a diferents països europeus (1).
|
Ara sense conya, la diferència entre els autors dels articles de Bloomberg (1) i ICIS (3) és que el primer ens presenta la caiguda de la demanda en percentatge i el segon en GW. Deixa'm afegir però que l'autor de l'article dÎCIS també ens explica quines són les tècniques de tortura que ha seguit (si ho prefereixes, el mètode de càlcul) i, a partir d'aquestes, quines són les conclusions que dedueix, basades l'anàlisi de l'evolució de la demanda d'electricitat entre 2015 i 2019 pel mateix període de l'any.
De les dades d'ICIS destacaria que, entre els països que fan part de l'estudi, només Itàlia va patir una caiguda del consum normal d'electricitat per sota del -20% al moment més àlgid del confinament, entre finals de març i principis d'abril.
El cas d'Espanya m'ha cridat molt l'atenció. La gràfica d'ICIS ens diu que la caiguda de la demanda de l'electricitat en GW a Espanya va arribar a ser més important que la de la RFA o el Regne Unit, però després va iniciar un procés de recuperació. Es un bon senyal que es confirma a la gràfica percentual de Bloomberg, que ens permet veure una recuperació de la demanda d'electricitat a la RFA i a Espanya, molt més ràpida en aquest darrer país.
En fi, és un xic més complicat que tot això, però val la pena retenir que, si la demanda d'electricitat s'està recuperant ràpidament, no seria judiciós descartar que l'activitat econòmica també ho estigui fent. Malgrat això, tampoc seria judiciós oblidar que a Espanya la demanda d'electricitat segueix trobant-se en un -14,9% (3,9GW) per sota del que seria normal, enfront del -20% (5,5GW) on es trobava a principis d’abril.
Canviant de tema, i ara en clau de conya he llegit a Twitter que, en el cas d'Espanya, la caiguda del consum d'electricitat de la producció industrial podria haver estat compensada pels forns domèstics, que han funcionat a ple règim per la producció de pa casolà, muffins i pastissos. El que ja no és conya és que gent que conec m'ha dit que, malgrat el nombre d'empreses tancades i d'ERTEs, molta més gent de la que es diu ha continuat treballant al 100% a les fàbriques. I si el fet que jo conegui gent que es troba en aquesta situació no té cap significat a efectes estadístics, realitzo que poca cosa s'ha dit sobre el nombre de persones que han seguit treballant (dins i fora de casa) amb un ERTE al damunt (4).
Tot plegat m'ha fet recordar aquell famós monòleg de Roy Batty a l'escena final de Blade Runner (1982):
"Jo he vist coses que vosaltres mai no creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d'Orió. He vist Raigs-C brillar en la foscor prop de la Porta de Tannhäuser. Però, al llarg de tota la meva vida laboral, mai no vaig veure un sol Inspector de Treball. Tots aquests moments es perdran en el temps com llàgrimes en la pluja. És hora de morir ".
- Jamie Rush: Virus Blow to Germany’s Economy Probably Weaker Than Elsewhere in Europe, Bloomberg 22.04.2020
- ICIS Pricing: Abbreviation of Independent Commodity Intelligence Services, is a business unit of Reed Business Information.
- William Peck: European electricity demand rebounding amid coronavirus lockdowns, ICIS, 22.04.2020
- Alguns, amb tota la raó del món, em diran que hi ha un munt d'activitats que no es poden fer des de casa. Però jo també puc dir-los que hi ha activitats que mai no m'hauria passat pel cap que es poden fer des de casa, com ara pilotar sondes espacials o els robots que corren per Mart || Loren Grush: How engineers are operating deep-space probes, Martian rovers, and satellites from their homes, The Verge, 20.04.2020
Curiós,si més no,i més aclaridora la gràfica de ICIS que la de Bloomberg. De tota manera he observat,així molt per damunt,que hi ha més punts d'inflexió que coincideixen entre països a la gràfica de Bloomberg que a la de ICIS.El cert és que no tinc temps per a esbrinar a que es deuen les coincidències en les tendències de consum (o en les inflexions) entre els paisos,i si hi ha cap explicació lògica (aquí ho deixo).
ReplyDeleteAltrament,trobes així que els inspectors de treball són una llegenda urbana? XD
No he tingut temps de comprovar-ho però, segurament, les inflexions de les corbes coincideixen amb els períodes de confinament i de desconfinament, que poden coincidir en alguns països amb diferències de pocs dies. Sobre les gràfiques, pensa que la d'ICIS està feta amb valors absoluts de la demanda en Gigawatts (GW) sobre la demanda esperada. Si tornes a llegir l'article d'ICIS, veuràs que a Espanya 5.5GW representen una caiguda de la demanda del 20%, i a la RFA 5.8GW una caiguda de la demanda del 10.7%, el que s'explica perquè la demanda a la RFA és normalment molt més alta que a Espanya, entre altres factors, per raó de la seva indústria i de la seva població.
ReplyDeleteÉs per això que, en principi, em sembla molt més indicada la gràfica de Bloomberg, que expressa la caiguda de la demanda en percentatge sobre la demanda esperada. Una altra cosa és perquè no coincideixen els valors del text d'ICIS amb la gràfica de Bloomberg. I aquí ja entraríem en el tema dels mètodes de tortura de les dades, on cadascú fa servir el seu perquè aquestes acabin confessant el que vol el seu botxí.