| Proche Orient: un canal pour sauver la mer Morte, RTS, 23.12.2006 |
El nivell del Mar Mort va començar a baixar de manera significativa durant la dècada dels 1960 a causa de l’explotació intensiva de les aigües del riu Jordà, però també de la presència a les seves ribes de nombrosos estanys d’evaporació, utilitzats per a l’extracció de minerals preciosos, la producció de cosmètics i les activitats turístiques. Des dels anys 1970, hom considera que el nivell del Mar Mort baixa aproximadament un metre per any (1).
En 2013 el govern de Jordània feia públic el llançament del projecte d'una conducció destinada a portar aigua des del golf d'Aqaba, al mar Roig, fins al mar Mort: The Red Sea–Dead Sea Water Conveyance (2)(3). A la memòria del projecte es parlava de l'objectiu de subministrar aigua potable a Jordània, Israel i els territoris palestins; aportar aigua amb una elevada concentració de sals, resultant del procés de dessalinització destinada a estabilitzar el nivell de l'aigua del Mar Mort; i generar l'electricitat necessària per donar suport a les necessitats energètiques del projecte.
No recordo on havia llegit que, aprofitant el desnivell de més de 400m entre el Mar Roig i el Mar Mort, el projecte havia previst la construcció una central hidroelèctrica que permetria generar l'electricitat necessària a la dessalinització d'una part de l'aigua. Però crec recordar que va ser quan es va començar a parlar d'una producció de 850 milions de m3 cúbics anuals d'aigua dolça, que també es va començar a parlar de l'eventual construcció d'una central nuclear lligada al projecte.
Quan es va donar a conèixer, el projecte va despertar l'oposició dels moviments ecologistes, que van posar de manifest que aquest tindria un impacte que podria alterar definitivament l'ecosistema únic del Mar Mort (cf. 2). La veritat però és que el nivell del Mar Mort segueix baixant i ja està creant problemes mediambientals molt importants, entre ells una clara proliferació de grans forats al terreny (les dolines) i l'allunyament de les ribes d'un mar que s'hauria d'eixugar completament el 2050, l'any en què sembla que s'han donat cita totes les catàstrofes ambientals.
En 2015 Sylvie Rouat publicava un article (4) on tractava justament del problema de la formació de les dolines al Mar Mort (5). I enganxat a l'article, l'extracte d'un vídeo de Highlight Films Israel del 2012 (6). El vídeo no està gens malament, però jo li prefereixo un altre que va fer un pilot de dron que s'anomena Ruslan Paul, durant l'estiu del 2016 a les comandes d'un DJI phantom 3 Pro (7).
En 2013 el govern de Jordània feia públic el llançament del projecte d'una conducció destinada a portar aigua des del golf d'Aqaba, al mar Roig, fins al mar Mort: The Red Sea–Dead Sea Water Conveyance (2)(3). A la memòria del projecte es parlava de l'objectiu de subministrar aigua potable a Jordània, Israel i els territoris palestins; aportar aigua amb una elevada concentració de sals, resultant del procés de dessalinització destinada a estabilitzar el nivell de l'aigua del Mar Mort; i generar l'electricitat necessària per donar suport a les necessitats energètiques del projecte.
No recordo on havia llegit que, aprofitant el desnivell de més de 400m entre el Mar Roig i el Mar Mort, el projecte havia previst la construcció una central hidroelèctrica que permetria generar l'electricitat necessària a la dessalinització d'una part de l'aigua. Però crec recordar que va ser quan es va començar a parlar d'una producció de 850 milions de m3 cúbics anuals d'aigua dolça, que també es va començar a parlar de l'eventual construcció d'una central nuclear lligada al projecte.
Quan es va donar a conèixer, el projecte va despertar l'oposició dels moviments ecologistes, que van posar de manifest que aquest tindria un impacte que podria alterar definitivament l'ecosistema únic del Mar Mort (cf. 2). La veritat però és que el nivell del Mar Mort segueix baixant i ja està creant problemes mediambientals molt importants, entre ells una clara proliferació de grans forats al terreny (les dolines) i l'allunyament de les ribes d'un mar que s'hauria d'eixugar completament el 2050, l'any en què sembla que s'han donat cita totes les catàstrofes ambientals.
En 2015 Sylvie Rouat publicava un article (4) on tractava justament del problema de la formació de les dolines al Mar Mort (5). I enganxat a l'article, l'extracte d'un vídeo de Highlight Films Israel del 2012 (6). El vídeo no està gens malament, però jo li prefereixo un altre que va fer un pilot de dron que s'anomena Ruslan Paul, durant l'estiu del 2016 a les comandes d'un DJI phantom 3 Pro (7).
| Ruslan Paul: Dead Sea Sinkholes, Youtube, 09.08.2016 |
- Le projet "mer Rouge-mer Morte" suscite la colère des écologistes, RTS, 26.08.2013
- Wikipedia: The Red Sea–Dead Sea Water Conveyance
- Markel, Doron & Alster, Jitzchak & Beyth, Michael. (2013). The Red Sea–Dead Sea Conveyance Feasibility Study, 2008–2012. 10.1007/978-94-007-5911-4. In book: Water Policy in Israel: Context, Issues and Options, Chapter: 12, Publisher: Springer Science+Business Media Dordrecht 2013, Editors: N. Becker, pp.181-190
- Sylvie Rouat: Des gouffres s'ouvrent chaque jour autour de la mer Morte, Sciences & Avenir, 18.04.2015
- Wikipedia: sinkhole [en] doline [fr] dolina [es] [ca]
- Highlight Films Israel: HD Aerial footage of israel: Dead Sea sinkholes, Youtube, 02.09.2012
- Amazon: DJI Phantom 3 Professional Parent
Em pregunto quin sentit té defensar un ecosistema que saps que desapareixerà al 2050;o si més no,n'apareixerà un altre totalment diferent.L'inmobilisme sembla que ja forma part del pensament i la manera de fer ecologista: ja els està be que desapareixin ecosistemes,(sempre i quan sigui per causes naturals) i posen tota mena de trabes quan s'intenten conservar.Crec que un consens a l'hora de valorar l'impacte d'actuacions artificials per a conservar els ecosistemes amenaçats de desaparèixer,seria lo seu.I ja no entrem en qüestions de dinamització econòmica dels llocs afectats en el cas,com el que exposes,de trobar solucions viables per a restablir un ecosistema que se' en va a norris.No cal que et digui que,per aquí baix,ens està passant quelcom similar.
ReplyDeleteFa dies que estic rumiant la resposta al teu comentari. No és fàcil.
ReplyDeleteEn primer lloc, perquè crec que som molts, i segurament jo en faig part, els que tenim tendència a considerar com natural allò que no són sinó paisatges altament antropitzats o resultants de l'acció antròpica. I el Mart Mort és clarament un d'aquests paisatges. Des de l'explotació de les aigües del Jordà que l'alimenten, passant per l'explotació minera, turística, etc. no estic segur que puguem parlar d'un 'ecosistema natural'. Potser d'un 'ecosistema resilient', però segurament no natural. Com la majoria dels que considerem 'naturals', no ens enganyem.
Que pugui haver-hi ecologistes que defensin que no fer res és una alternativa 'natural'? No en sé prou per opinar. Però crec que considerar que l'estat actual és quelcom de 'natural' seria un error perquè l'acció antròpica sotmet el medi a una molt alta pressió. Creure que el 'problema' es pot arreglar construint un canal amb aigües del Mar Roig, amb el risc de contaminar el Mar Mort, sense parlar del risc inherent a la construcció d'una central nuclear ... No ho sé, és complicat i el clima polític d'aquella zona del món no crec que simplifiqui ni la discussió de les alternatives, ni la seva posada en pràctica. Francament, crec que tot el que passa en aquella part del món és diablement complicat i una sola espurna pot fer-ho petar tot.