 |
La darrera setmana del mes de maig vam aprofitar per pintar la casa. Quan pintes una casa normalment buides el contingut dels mobles per moure'ls i poder accedir als murs. I quan ho has fet, descobreixes dues coses: la primera, que és senzillament impossible trobar l'espai per tornar a endreçar tot el que tenies guardat; la segona, demanar-te perquè guardaves un munt de coses de les quals desconeixies fins i tot la seva existència.
Estic parlant de roba, sabates, llibres i còmics (n'hem trobat fins i tot de repetits!), vells apunts, aparells electrònics ..., però també de velles lletres de gent de qui fa molts anys que no en sé res. Tot plegat, ha anat directament als containers del reciclatge.
També hi ha les velles lletres de persones a qui dono el bon dia pel WhatsApp. També el d'aquelles persones que ja no hi són entre nosaltres. Vells testimonis d'una època en què la missatgeria instantània o l'electrònica no existien i una trucada per conferència valia una fortuna.
Pel que fa a aquelles persones que hi són, dir que obrir els sobres i llegir el seu contingut m'ha recordat molt a una mena de remake de la sèrie TV: How I Met Your Mother. Algunes lletres m'explicaven haver trobat un amor de la seva vida que, en molts casos, no va durar una vida. Altres em parlaven d'amistats que, sovint, van acabar per difuminar-se amb el temps. Altres em parlaven de projectes de vida als que, en alguns casos, la vida va deixar en l'oblit.
Són lletres que segurament ni els seus autors recorden. Però contenen sentiments -també, en alguns casos, fotografies- que no em pertanyen. I com ningú sap el temps que li queda per viure i aquestes coses poden acabar fàcilment als encants, he decidit que el millor era llegir-les per darrera vegada amb tot el carinyo del món, passar-les per una destructora de documents que em vaig comprar d'oferta i ficar-les a una bossa destinada al container de paper.
També n'he guardat algunes, clar. Les que em van enviar aquelles persones que ja no hi són: familiars, amics ... I moltes de les que em van enviar aquelles persones que mai no han deixat d'estar presents a la meva vida. Però també en aquest cas, tenint molta cura en desfer-me d'aquelles amb un contingut que ni em pertany a mi, ni hauria de caure mai en mans de cap curiós als encants.
Estic parlant de roba, sabates, llibres i còmics (n'hem trobat fins i tot de repetits!), vells apunts, aparells electrònics ..., però també de velles lletres de gent de qui fa molts anys que no en sé res. Tot plegat, ha anat directament als containers del reciclatge.
També hi ha les velles lletres de persones a qui dono el bon dia pel WhatsApp. També el d'aquelles persones que ja no hi són entre nosaltres. Vells testimonis d'una època en què la missatgeria instantània o l'electrònica no existien i una trucada per conferència valia una fortuna.
 |
Són lletres que segurament ni els seus autors recorden. Però contenen sentiments -també, en alguns casos, fotografies- que no em pertanyen. I com ningú sap el temps que li queda per viure i aquestes coses poden acabar fàcilment als encants, he decidit que el millor era llegir-les per darrera vegada amb tot el carinyo del món, passar-les per una destructora de documents que em vaig comprar d'oferta i ficar-les a una bossa destinada al container de paper.
També n'he guardat algunes, clar. Les que em van enviar aquelles persones que ja no hi són: familiars, amics ... I moltes de les que em van enviar aquelles persones que mai no han deixat d'estar presents a la meva vida. Però també en aquest cas, tenint molta cura en desfer-me d'aquelles amb un contingut que ni em pertany a mi, ni hauria de caure mai en mans de cap curiós als encants.
 |
Si a casa sé perfectament on són guardades totes les cartes i postals similars a les que has trobat tú,no vull ni pensar què és el que hem pot arribar a sortir el dia que hem decideixi a pintar.
ReplyDeleteTu encara tens la sort de no haver rebut les postals kitsch que m'enviava en Sinfu.
ReplyDeleteCom ara la de la sevillana que va comprar a Bossost o la del Bisbe de Canterbury.
Com be saps,la sort no existeix,com a molt la mala sort.Ergo...he de confessar que també he estat víctima de les postals de'n Sinfu.Així que,a bote pronto,també tinc la del bisbe,una de Villanueva de Algaida i una panoràmica dels edificis de la UAB (aquesta datada l'any 1993.I per cert,acabo de localitzar-ne una que ens vau enviar laLluïsa i tú,des d'un lloc anomenat Les Collons.Lloc que,quan ens deixem caure per aquí,espero que ens porteu de visita.
ReplyDeleteHomeee ... Les Collons, seu de l'Ecole Suisse de Ski & Snowboard. A Hérémence, on pots trobar un conegut electricista a un carrer amb un nom que segur et dirà alguna cosa ...
ReplyDeletePer favorrrrr!!!,clar que reconec al carrer per què guardo dues fotografies on surt el que subscriu aquest bloc i la seva dona assenyalant el nom del carrer.Be dels carrers:le grand i le pétit XD.
ReplyDeleteAra m'he fixat que el carrer no concorda exactament amb els que jo et dic.A veure si les fotos eren d'un altre lloc?
ReplyDelete