|
Manuel Forcano, autor del llibre Els jueus catalans (1), va ser entrevistat a finals del 2014 per Andreu Barnils a Vilaweb (2). Una de les frases que pots llegir en aquesta entrevista és: Catalunya té mil anys, i un jueu ja hi era.
Quan van arribar els primers jueus?
Es cert que ja hi havia jueus quan es va crear Catalunya, cap al 988 (3), més de dos-cents anys després que Carlemany va crear la Marca Hispànica (4). També hi eren quan els Musulmans van envair la Península. I ja n'hi havia quan la van envair abans els Visigots (5).
Hom no sap encara massa bé com ni quan van arribar. Però també hi havia jueus molt abans de la invasió de la península ibèrica pels romans (6):
Com pots veure al mapa amb què he obert aquest article, la Diàspora jueva ja tenia algunes de les seves comunitats més importants a la península ibèrica. Altrament, hi ha el fet que la missió evangelitzadora dels primers cristians sempre prenia com a base les sinagogues d'aquells llocs on hi havia comunitats jueves de certa importància. Podem pensar doncs que aquestes ja existien a Hispània quan Sant Pau, en la seva Epístola als romans, esmenta el seu desig de viatjar a Hispània (11) abans que tingués lloc la gran Diàspora (cf. 10).
Divulgadores de mitos?
Aturem-nos un moment. Si els romans envaeixen la península ibèrica el 218 aC (12) i ja hi havia una important comunitat jueva en aquest territori, i si Tito destrueix Jerusalem i el seu Temple l'any 70 (13), podem deduir que aquella comunitat ja hi era molt abans del que hom coneix com la Diàspora romana?
I és que, abans de la Gran Diàspora romana, els jueus ja n'havien viscut altres diàspores, començant per la dels Assiris l'any 733 AC. Com a resultat de totes elles, en el moment de la Gran Diàspora romana, hi havia molts més jueus vivint fora de Judea que no pas dins. Però molts més!
Un xic en la línia dels treballs demolidors Israël Finkelstein i Neil Asher Silberman desmuntant els texts bíblics a partir de les seves recerques arqueològiques (15), i molt més decididament en la línia argumental antisionista de Shlomo Sand (16), el documental de Ilan Ziv va tenir la virtut d'emprenyar a propis i estranys per igual (17):
Sí les comunitats jueves ibèriques ja existien abans de les invasions dels romans, dels visigots, dels musulmans, dels francs i la més recent dels regnes cristians de la península ... podem arribar a la conclusió que les persecucions, assassinats, deportacions i conversions forçades dels jueus de la península ibèrica es van aplicar a una població autòctona que no van tenir res a veure amb el que havia passat a Judea segles abans.
Només puc afegir que els llibres dels 'divulgadores de mitos' que em van fer llegir els seus llibres de jove no em va presentar mai les coses d'aquesta manera.
Jueus a la Hispània romana
Tornant a l'època romana, l'Edicte de Caracal·la de l'any 212 (20) va estendre la ciutadania romana a tota la població lliure d'aquest.
Els jueus, com altres pobles de l'Imperi es van passar a ser ciutadans l'Imperi. Durant gairebé dos segles els jueus de la Hispània romana van poder viure relativament tranquils: tot i que la gran majoria vivia fonamentalment de l'agricultura, també hi havia a les ciutats artesans i comerciants que residien en zones diferents dels cristians i que observaven els rituals i costums propis de la fe jueva sense més complicacions (cf. 8).
En el terreny religiós van desenvolupar una activitat que avui ens pot semblar insòlita i que acabaria tenint una importància cabdal en la historia de la península ibèrica: un proselitisme religiós molt actiu, destinat a captar nous adeptes, que va fer de la religió judaica una seriosa competidora del cristianisme, quan aquesta no era encara la religió oficial de l'Imperi.
El proselitisme de la religió jueva entre membres de comunitats que no eren originàries de Palestina se'ns fa molt estrany avui en dia. Però pots trobar alguns exemples molt interessants, com el fet que va ser la religió oficial al Khanat dels Khàzars que, en el moment de la seva màxima extensió, s'estenia des del Caucas fins a l'Europa Oriental (21).
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
Quan van arribar els primers jueus?
Es cert que ja hi havia jueus quan es va crear Catalunya, cap al 988 (3), més de dos-cents anys després que Carlemany va crear la Marca Hispànica (4). També hi eren quan els Musulmans van envair la Península. I ja n'hi havia quan la van envair abans els Visigots (5).
Hom no sap encara massa bé com ni quan van arribar. Però també hi havia jueus molt abans de la invasió de la península ibèrica pels romans (6):
Tot i no haver-hi proves documentals ni arqueològiques que ho acreditin, també hi ha una teoria segons la qual ja hi hauria hagut jueus a la península ibèrica ben abans l'arribada dels romans (6) quan, juntament amb les naus fenícies, les naus del rei Salomó comerciaven al s. X AC. amb els Tartessos (7) del Guadalquivir i a altres ports de la Mediterrània (8).Els jueus que vivien a la península ibèrica abans de la invasió romana ja havien començat a emigrar per tota la Mediterrània abans de les guerres contra la dominació romana a Israel. Però va ser la massacre i l'aniquilació pels Romans dels revoltats jueus la causa que a partir dels anys 132-133 comenci el que hom va conèixer com la gran Diàspora (10) dels jueus lluny d'Israel.
El paper que van jugar els jueus durant les guerres púniques, que van enfrontar a Roma i a Cartago, no està documentat. Hom no sap si van donar suport a Roma o a Cartago. Però hom sap que, a diferència dels cartaginesos, que van ser expulsats, finalitzada la guerra els jueus van continuar a Hispània sota la República romana a una gran quantitat de colònies jueves, per citar algunes de les més importants: Livia (l'actual Llívia), Emporiae (Empúries), Iluro (Mataró), Barcino (Barcelona), Tarraco (Tarragona) , Dertosa (Tortosa), Ebussus (Eivissa), Maiorca (Mallorca), Saetabis (Xàtiva), Carthago Nova (Cartagena), Abdera (Adra), Iliberris (Granada), Malacca (Màlaga), Gades (Cadis), Nabrissa (Lebrija), Híspalis (Sevilla), Ilipa (Alcalá del Rio), Carmo (Carmona), o Corduba (Còrdova). Colònies a les quals hauríem d'afegir les d'Augusta Emerita (Mèrida), Segóbriga (Saelices, Cuenca) o Asturica Augusta (Astorga) (9).
Com pots veure al mapa amb què he obert aquest article, la Diàspora jueva ja tenia algunes de les seves comunitats més importants a la península ibèrica. Altrament, hi ha el fet que la missió evangelitzadora dels primers cristians sempre prenia com a base les sinagogues d'aquells llocs on hi havia comunitats jueves de certa importància. Podem pensar doncs que aquestes ja existien a Hispània quan Sant Pau, en la seva Epístola als romans, esmenta el seu desig de viatjar a Hispània (11) abans que tingués lloc la gran Diàspora (cf. 10).
Divulgadores de mitos?
Aturem-nos un moment. Si els romans envaeixen la península ibèrica el 218 aC (12) i ja hi havia una important comunitat jueva en aquest territori, i si Tito destrueix Jerusalem i el seu Temple l'any 70 (13), podem deduir que aquella comunitat ja hi era molt abans del que hom coneix com la Diàspora romana?
I és que, abans de la Gran Diàspora romana, els jueus ja n'havien viscut altres diàspores, començant per la dels Assiris l'any 733 AC. Com a resultat de totes elles, en el moment de la Gran Diàspora romana, hi havia molts més jueus vivint fora de Judea que no pas dins. Però molts més!
Mientras que la mayoría de los judíos vivían fuera de Judea en lugar de en ella, ya mucho antes de la destrucción del Templo, la mayoría de los judíos ya estaban viviendo en la diáspora con tal vez hasta un millón en Alejandría, por ejemplo (cf. 10)Aquest és un punt sobre el qual no han insistit gaire els 'divulgadores de mitos'. Qui sí que ho va fer va ser un realitzador israelià: Ilan Ziv amb un polèmic documental emès per BBC Four el 03.11.2013: Exile: A Myth Unearthed (14)
| Alegria Productions - Exile: A Myth Unearthed, 12.01.2018 |
Un xic en la línia dels treballs demolidors Israël Finkelstein i Neil Asher Silberman desmuntant els texts bíblics a partir de les seves recerques arqueològiques (15), i molt més decididament en la línia argumental antisionista de Shlomo Sand (16), el documental de Ilan Ziv va tenir la virtut d'emprenyar a propis i estranys per igual (17):
El cineasta israelià (...) ha explicat als defensors propalestins que creu que ni els jueus ni els palestins poden pretendre tenir reclamacions històriques sobre el territori d'Israel (...) Ziv també va afirmar que l'exili dels jueus d'Israel després de la destrucció del Segon Temple era una història creada pels primers teòlegs cristians, i que mai no va passar (...) També va retratar rituals jueus com el 'Passover seder' de la Pasqua jueva com a 'propaganda de l'exili' sense arrels bíbliques (18)Res que no puguis trobar a Wikipedia (cf. 10):
La creencia popular generalizada de que hubo una expulsión repentina de judíos de Palestina en el año 70 o 135 d. C. que llevó a la creación de la diáspora no es correcta (19) El concepto de exilio judío de Palestina es insignificante en las discusiones históricas judías serias. La diáspora es un proceso que se ha producido durante siglos, que comienza con la destrucción asiria de Israel, la destrucción babilónica de Judá, la destrucción romana de Judea, y el estado posterior de cristianos y musulmanesSi de manera anàloga al que passava amb els grecs i Grècia, hi havia més jueus que vivien a diferents colònies de la Mediterrània que a Judea. Si, tot com les comunitats que vivien a la península ibèrica, aquelles comunitats feia segles que havien marxat de Judea, cal demanar-se quina va ser la seva participació en la mort del Jesús dels cristians? En tot cas, sempre m'ha cridat molt l'atenció el fet que els antics cristians buscaven sempre les sinagogues com a llocs ideals des dels quals predicar i propagar la seva religió.
Sí les comunitats jueves ibèriques ja existien abans de les invasions dels romans, dels visigots, dels musulmans, dels francs i la més recent dels regnes cristians de la península ... podem arribar a la conclusió que les persecucions, assassinats, deportacions i conversions forçades dels jueus de la península ibèrica es van aplicar a una població autòctona que no van tenir res a veure amb el que havia passat a Judea segles abans.
Només puc afegir que els llibres dels 'divulgadores de mitos' que em van fer llegir els seus llibres de jove no em va presentar mai les coses d'aquesta manera.
Jueus a la Hispània romana
Tornant a l'època romana, l'Edicte de Caracal·la de l'any 212 (20) va estendre la ciutadania romana a tota la població lliure d'aquest.
Els jueus, com altres pobles de l'Imperi es van passar a ser ciutadans l'Imperi. Durant gairebé dos segles els jueus de la Hispània romana van poder viure relativament tranquils: tot i que la gran majoria vivia fonamentalment de l'agricultura, també hi havia a les ciutats artesans i comerciants que residien en zones diferents dels cristians i que observaven els rituals i costums propis de la fe jueva sense més complicacions (cf. 8).
En el terreny religiós van desenvolupar una activitat que avui ens pot semblar insòlita i que acabaria tenint una importància cabdal en la historia de la península ibèrica: un proselitisme religiós molt actiu, destinat a captar nous adeptes, que va fer de la religió judaica una seriosa competidora del cristianisme, quan aquesta no era encara la religió oficial de l'Imperi.
El proselitisme de la religió jueva entre membres de comunitats que no eren originàries de Palestina se'ns fa molt estrany avui en dia. Però pots trobar alguns exemples molt interessants, com el fet que va ser la religió oficial al Khanat dels Khàzars que, en el moment de la seva màxima extensió, s'estenia des del Caucas fins a l'Europa Oriental (21).
Segles més tard, també va veure la llum el cas del regne Amazic de Kahina de Mauritània sobre el que hi ha diferents punts de vista. Hi ha qui defensa la idea que la religió que professaven els amazics en aquella època era majoritàriament el judaisme, i hi ha qui defensa la idea que aquests s'havien convertit al cristianisme des del judaisme, essent els seguidors de la fe jueva molt minoritaris (22) (23).Tornant a la Hispània romana, tot i que la data encara és incerta, entre el 300 i el 324, els bisbes de l'església cristiana van celebrar el seu primer concili a una ciutat propera a l'actual Granada: el Concili d'Elvira (24). Anticipant el llenguatge que l'església utilitzaria en el futur, aquest concili dictaminava sobre les relacions dels cristians amb pagans, jueus i heretges.
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
- Manuel Forcano: Els jueus catalans. La història que mai no t'han explicat, Anble Editorial, 2014
- Andreu Barnils: Manuel Forcano: 'Catalunya té mil anys, i un jueu ja hi era', Vilaweb, 28.12.2014
- Jordi Mata: 10 mentides sobre Catalunya, Sàpiens
- Wikipedia: Marca Hispànica [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Regne visigot [en] [fr] [es] [ca]
- Isabel Hervás Jávega: Los primeros judíos en España, La Vanguardia, 31.08.2019
- Wikipedia: Tartessos [en] [fr] [es] [ca]
- J.J. Sayas Abengoche: Cuestiones controvertidas acerca de los judíos en la Historia Antigua peninsular, Espacio, Tiempo y Forma, Serie II, H. Antigua, T. 6, 1993, págs. 479-528
- Wikisenior: Los judíos en España. El Esplendor de Sefarad, Universitat per a Majors de la Universitat Jaume I de Castellò || L. García Iglesias: Los judíos en la España antigua, Ediciones Cristiandad, 1978
- Wikipedia: Diáspora judía [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Epístola a los romanos
- Wikipedia: Conquista de Hispania
- Wikipedia: Sitio de Jerusalén (70)
- Ilan Ziv: Exile: A Myth Unearthed, Alegria Productions, USA, December 2011
- Israël Finkelstein i Neil Asher Silberman: The Bible Unearthed [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: The invention of the Jewish People
- Pots veure en aquest vídeo el debat que va provocar el documental després de la seva emissió: The Debate that followed the screening of the 59 min version of my film EXILE A MYTH UNEARTHED on BBC 4 on November 3rd.
- Jonathan Kalmus: Ilan Ziv: the exile is a myth, and so is Zionism, The Jewish Chronicle, 07.11.2013
- Howard Adelman and Elazar Barkan: No Return, No Refuge: Rites and Rights in Minority Repatriation. Columbia University Press, 2011, on page 159
- Wikipedia: Edicte de Caracal·la [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Khazars [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Judíos bereberes
- Edmundo Fayanás: Kahina de Mauritania, nuevatribuna.es, 29.01.2012 || Wikipedia: Dihya / Al-Kahina [en] [fr] [es] [ca]
Un cop més,interesantíssim.Em pregunto,però,si abans dels Assiris hi va haver altres diáspores.Fins on deu ser possible remontar-se en el temps?Altrament els fluxes de població jueva no sempre han estat des del punt d'orígen (Judea,Palestina,Israel o com vulguis dir-li)fins a altres llocs,si no que des d'aquests altres llocs a uns altres podriem considerar que també hi ha hagut diáspores.Aixì si,totes tràgiques.Tot i així deu ser l'única identitat que ha sobreviscut a tota classe d'Imperis (i mira que no els ho han posat fàcil) i els ha vist caure i n'ha vist aixecar-se de nou.Potser la supervivència de la identitat jueva té,precissament, molt a veure amb les diáspores i el fet de no estar estar sempre arrelats a un territori concret.
ReplyDeletePodria enredar-me a parlar d'Abraham, del Tanakh, la Torah i del Gènesi amb Abraham i després de l'Exode amb Moisès ... Però per això m'hauria de creure la historia de la còmica troballa de la Torah pels esbirros del rei Josias i un recit que no es correspon amb les troballes arqueològiques (per ex. Israël Finkelstein o Neil Asher Silberman) i en el que hom ha diferenciat diferents gèneres literaris només en el recit de la vida d'Abraham. No és broma, perquè d'aquella historia còmica van sortir les dues religions més poderoses que mai ha conegut la humanitat i una brutalitat de morts al seu voltant. Però, francament, tampoc és seriós construir la historia a partir dels relats literaris dels 'divulgadores de mitos'.
ReplyDelete