| Un regidor parla per primera volta en valencià al ple d'Oriola per defensar-lo dels atacs del PP, Youtube, 22.03.2017 |
Recordo que un dia vaig llegir un post a un fòrum de Racó Català que deia: He estat analitzant el mapa lingüístic del País valencià i francament em fa por, extenses zones de l'interior de València i el sud d'Alacant són monolingües castellanes, i ciutats força importants com Oriola, Torrevella, Elda...,
Com desconec a quin mapa es referia l'autor del post, he trobat un a Wikipedia que podem utilitzar per trobar una explicació al contingut del post en molts dels fets històrics que hem anat veient junts al llarg dels articles d'aquesta sèrie.
Just per evitar tota mena de suspicàcies, em referiré al que diuen les pàgines de la Wikipedia en català (1):
Aprendre quatre coses sobre la història del País Valencià ens permetria saber que no s'està perdent el valencià en territoris on aquesta llengua no es parlava abans o on era molt minoritària. També ens permetria recordar que molts dels valencians que la practicaven, ara viuen a Catalunya o a l'estranger.
Recordant sempre que al País Valencià conviuen dues comunitats lingüístiques, si ens miréssim les estadístiques valencianes publicades a Wikipedia (cf. 1) veuríem que:
També em sembla que seria interessant de comparar les estadístiques balears amb les catalanes: més, tenint en compte l'esforç que han dedicat a les polítiques lingüístiques els governs de cadascun d'aquests territoris.
Sobre els conflictes lingüístics al País Valencià, molt en particular el temor i la resistència al si de les dues comunitats lingüístiques a veure desaparèixer la seva llengua per la imposició de l'altra, segurament hi ha moltes maneres de fer. Els dos vídeos que acompanyen aquest article presenten una manera de fer que em va emocionar molt el primer cop que els vaig veure.
Naturalment, jo visc a l'estranger i, com m'han repetit moltes vegades, no conec res sobre la realitat del país.
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
Com desconec a quin mapa es referia l'autor del post, he trobat un a Wikipedia que podem utilitzar per trobar una explicació al contingut del post en molts dels fets històrics que hem anat veient junts al llarg dels articles d'aquesta sèrie.
 |
| CC BY-SA 3.0, enllaç |
Just per evitar tota mena de suspicàcies, em referiré al que diuen les pàgines de la Wikipedia en català (1):
Històricament, des de la colonització feudal medieval, el valencià va ser la llengua majoritària en tot el país, gràcies a una lleugera majoria en el nombre de colons procedents de Catalunya; amb l'excepció de les comarques amb frontera amb Aragó (Racó d'Ademús, Alt Millars, Alt Palància i Serrans), on els colons aragonesos van ser majoritaris i van implantar el castellà. La resta de les comarques castellanoparlants actuals (Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, i alguns municipis del Vinalopó) són producte de la repoblació amb castellans del s. XVII, després de l'expulsió dels moriscos, ja que estes comarques van ser de majoria andalusina des del s. XIII fins al XVII.Per motius que desconec, les versions que Wikipedia dedica al País Valencià en espanyol o en català no dediquen una sola línia a l'emigració dels valencians a altres territoris: molt en particular a Catalunya. Una emigració que si actualment s'ha reduït a la meitat del que va representar durant el pic dels anys 1930's, segueix sent d'actualitat (2). I per tant, l'empenta de la immigració valenciana va ser remarcable. A barris de Barcelona, com la Barceloneta (3) (4). També en el procés de colonització del Delta de l'Ebre, amb les famílies procedents de l'Albufera valenciana que van participar en la introducció dels cultius de l'arròs i van deixar amb les barraques la seva empremta en el paisatge (5).
La comarca del Baix Segura patí un procés de substitució lingüística del català pel castellà que s'assolí al s. XVII, després d'una epidèmia de pesta el 1648, que afectà la població anterior valencianoparlant.
La comarca de la Plana d'Utiel, com els municipis de Villena i Saix, no pertanyien fins al s. XIX al País Valencià, i són de parla i cultura castellanes (...)
Hui dia, a les grans ciutats de les comarques històricament valencianoparlants (i en qualsevol part del territori, si bé de manera no tan acusada), la presència del valencià és cada vegada menor, a causa del procés de minorització d'aquesta llengua que s'hi pateix en favor del castellà (...) Aquest procés s'ha vist agreujat els primers anys del s. XX, amb la gran immigració que ha suposat, en poc menys de 5 anys, almenys mig milió d'habitants més, de parla castellana original (provinents de la resta d'Espanya o d'Amèrica del Sud), o d'altres indrets on només aprenen el castellà.
Aprendre quatre coses sobre la història del País Valencià ens permetria saber que no s'està perdent el valencià en territoris on aquesta llengua no es parlava abans o on era molt minoritària. També ens permetria recordar que molts dels valencians que la practicaven, ara viuen a Catalunya o a l'estranger.
Recordant sempre que al País Valencià conviuen dues comunitats lingüístiques, si ens miréssim les estadístiques valencianes publicades a Wikipedia (cf. 1) veuríem que:
El 76% de la població del País Valencià de més de quinze anys entén el valencià. Poc més de la meitat, el 53% és capaç de parlar-lo. El 46% està capacitada per a llegir-lo, i el 25% pot escriure'l.Què ens diuen les estadístiques de la Catalunya Nord (7)?
Actualment prop de la meitat de la població entén el català i entre un 20% i un 30% és capaç de parlar-lo, però el seu coneixement escrit i el seu ús social és inferior al 10%.Què ens diuen les estadístiques de les Illes Balears (8)?
El 93,1% de la població entén el català. El 74,6% de la poblacio el sap parlar. El 79,6% el sap llegir, i el 46,9% el pot escriure. Tot j ser la llengua habitual del 45,7% de la poblacio.Què ens diuen les estadístiques de Catalunya (9)?
El 94,3 % de la població de Catalunya entén el català, el 80,4 % el sap parlar, el 82,4 % el sap llegir i el 60,4 % el sap escriure. El 2008, la llengua catalana era considerada la llengua materna del 35,4 % dels catalans, la pròpia del 46 % i la d'ús habitual del 47,6 % (els percentatges inclouen també als parlants que consideren conjuntament al castellà i al català com a llengua materna, pròpia o d'ús habitual).Què ens diuen les estadístiques d'Andorra (10)?
El català és la llengua materna del 38,8% de la població, seguida pel castellà amb un 35,4% i, a certa distància, del portuguès (15%) i del francès (5,4%).Cadascú és lliure d'interpretar com vulgui aquestes dades. La meva interpretació personal és que molts dels discursos que relacionen la sobirania política amb l'ús de la llengua haurien d'analitzar aquesta relació en el cas d'Andorra, un estat sobirà on el català és la llengua oficial. Si algú considera legítimament que el cas andorrà no dóna per una bona base de reflexió, se m'acut que el cas de la República d'Irlanda i l'ús de l'anglès amb relació al gaèlic sí que podria ser-ho.
També em sembla que seria interessant de comparar les estadístiques balears amb les catalanes: més, tenint en compte l'esforç que han dedicat a les polítiques lingüístiques els governs de cadascun d'aquests territoris.
Finalment crec que, més enllà de la influència de les polítiques lingüístiques o de la sobirania política, seria interessant analitzar quin és l'ús de la llengua a casa i en l'entorn relacional proper (amics, comerç, treball...,). Més que res perquè aquí entraríem en el terreny de la responsabilitat personal on crec que les polítiques lingüístiques aplicades pels governs de cadascun dels territoris o les dels Governs andorrà, espanyol o francès tenen, comparativament, un impacte limitat.Pienso en castellano. Hablo catalán con mis hijos . Castellano con mi pareja. Catalán con mis nietos. Castellano con mi nuera y yerno. Cap problema. Ah y vivo en Madrid y encantado. Los problemas para quien los busque ...
— Perdone_pero_discrepo (@DiscrepoPero) November 25, 2020
Sobre els conflictes lingüístics al País Valencià, molt en particular el temor i la resistència al si de les dues comunitats lingüístiques a veure desaparèixer la seva llengua per la imposició de l'altra, segurament hi ha moltes maneres de fer. Els dos vídeos que acompanyen aquest article presenten una manera de fer que em va emocionar molt el primer cop que els vaig veure.
Naturalment, jo visc a l'estranger i, com m'han repetit moltes vegades, no conec res sobre la realitat del país.
| "¿Ni Murcia ni Valencia Vega Baja Independencia?" Pleno Junio 2017, Youtube, 23.08.2017 |
Altres articles publicats d'aquesta sèrie
- Wikipedia: País Valencià | Llengua
- Kenneth Pitarch Calero: Anàlisi sociodemogràfica de la migració valenciana a Catalunya i altres destinacions, Tesi Doctoral, Programa de doctorat en Demografia, Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Centre d’Estudis Demogràfics, Bellaterra, 2018 | Figura 1. Evolució de la població valenciana a Catalunya, números absoluts i percentatge sobre el total de població nascuda a altres CCAA, segles XX i XXI
- PITARCH CALERO, Kenneth, VILLAR GARRUTA, Conchi, LÓPEZ-GAY, Antonio (2018). Ser migrante en la Barcelona de 1930. La inmigración valenciana en el barrio de la Barceloneta. Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea, 17, pp. 259-299. https://doi.org/10.14198/PASADO2018.17.10
- PITARCH CALERO, Kenneth, VILLAR GARRUTA, Conchi, LÓPEZ-GAY, Antonio: La Barceloneta i la immigració valenciana als anys 30, Conference: Diàlegs d'Història Urbana i Patrimoni, 196. Museu d’Història de Barcelona, DOI: 10.13140/RG.2.2.17277.61924, Juny 2019
- Marc Pons: El delta de l’Ebre: l’última colonització catalana, elnacional.cat, 09.07.2017
- Els valencians oblidats del barri de la Plata de Barcelona, La Veu, 18.02.2018
- Wikipedia: Catalunya del Nord | Llengua
- Wikipedia: Illes Balears | Llengua
- Wikipedia: Catalunya | Llengua
- Wikipedia: Andorra | Llengua
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.