| HEP - izgradnja dalekovoda Ernestinovo - Pečuh 2010, Youtube, 05.08.2011 |
Demà farà un mes. A causa de la vaga de fred que vivia el país, el passat 8 de gener el gestor de la xarxa elèctrica francesa (RTE) va demanar als consumidors reduir el consum elèctric entre les 07:00 i les 13:00 hores. Segons les previsions, si el pic de consum arribava als 88.000 MW, es reduiria considerablement el marge de seguretat del subministrament. Finalment, el pic va arribar a 87.000 MW cap a les 09:30 del matí i l'alerta es va aixecar cap al migdia (1).
Si els operadors de RTE creien que ja havien deixat enrere l'estrès, a les 14:04:25, van saltar dos disjuntors a una central de transformació a Ernestinovo, Croàcia (3), on conflueixen els fluxos d'energia elèctrica del nord-oest (NW) i del sud-est (SE) del continent europeu.
El flux elèctric s'havia tornat massa potent i 23 segons després que saltessin els disjuntors d'Ernestinovo, a les 14:04:48, un disjuntor d'una central de transformació a Sèrbia es va incendiar. I 3 segons més tard, el mateix fenomen es va produir a 500 km de distància, a Romania. Un cop tallades aquestes connexions, el corrent elèctric es va dispersar sense control a través de la xarxa.
Un segon més tard de l'incendi del disjuntor a Sèrbia, i menys d'un minut després que saltessin els disjuntors a Croàcia, el sistema europeu d'electricitat (4) es va segmentar en dues parts.
Però com aquestes accions no es van revelar suficients, en 10 minuts, tothom sabia a Europa el que havia de fer. Per exemple, a França, es van engegar centrals elèctriques de gas que estaven aturades i es va augmentar la potència de les centrals nuclears. A Àustria les centrals hidroelèctriques van començar a produir a plena potència. També es van activar automàticament 420 MW i 60 MW de potència de suport des de les zones síncrones nòrdica i britànica respectivament. Aquestes contramesures van tenir com a resultat que, ja a les 14:09, la desviació de freqüència del valor nominal de 50 Hz es reduís al voltant de 0,1 Hz a la zona NW. I, a mesura que passaven els minuts, a poc a poc, la freqüència de la xarxa es va anar recuperant.
Els mecanismes automàtics d'emergència i les accions coordinades realitzades pels gestors de les xarxes elèctriques del continent europeu van poder fer que ràpidament es restablís un funcionament gairebé normal. El subministrament elèctric que s'havia tallat a les grans indústries d'Itàlia i de França es va restablir a les 14:47 i a les 14:48 respectivament, abans de la resincronització de les zones NW i SE a les 15:08.
Aquesta és la història dels herois sense capa que han de prendre decisions crítiques, amb un impacte que supera qualsevol imaginació, en marges de temps increïblement reduïts.
Informació més detallada:
Si els operadors de RTE creien que ja havien deixat enrere l'estrès, a les 14:04:25, van saltar dos disjuntors a una central de transformació a Ernestinovo, Croàcia (3), on conflueixen els fluxos d'energia elèctrica del nord-oest (NW) i del sud-est (SE) del continent europeu.
El flux elèctric s'havia tornat massa potent i 23 segons després que saltessin els disjuntors d'Ernestinovo, a les 14:04:48, un disjuntor d'una central de transformació a Sèrbia es va incendiar. I 3 segons més tard, el mateix fenomen es va produir a 500 km de distància, a Romania. Un cop tallades aquestes connexions, el corrent elèctric es va dispersar sense control a través de la xarxa.
Un segon més tard de l'incendi del disjuntor a Sèrbia, i menys d'un minut després que saltessin els disjuntors a Croàcia, el sistema europeu d'electricitat (4) es va segmentar en dues parts.
La separació del sistema va tenir com a resultat un dèficit de potència a la zona NW (aprox. -6,3 GW) i un excedent de potència a la zona SE (aprox. +6,3 GW).El dèficit de potència de la zona NW va provocar una baixada de la freqüència de la xarxa elèctrica a les 14:05: aquesta va arribar a ser de 49,74 Hz durant 15 segons.
La freqüència de la xarxa s'ha de mantenir sempre a 50 Hz arreu d'Europa, perquè tots els dispositius elèctrics estan dissenyats per funcionar a aquest nivell. Si hi ha una variació, tot es pot cremar. I si la freqüència baixa, són les centrals elèctriques que s'aturen per protegir-se. Aquest era el risc que corria la zona SE, on la freqüència va augmentar inicialment fins a 50,6 Hz abans d’estabilitzar-se entre 50,2 Hz i 50,3 Hz.Pel que fa a la zona NW, en menys de 5 segons, al centre de control nacional de RTE, a Saint Denis (França), es va activar un mecanisme d’emergència que va tallar el subministrament elèctric a diversos centres industrials, entre ells, les fàbriques d’acer. El mateix va passar a Itàlia, on el tall va permetre recuperar 1.700 MW.
Però com aquestes accions no es van revelar suficients, en 10 minuts, tothom sabia a Europa el que havia de fer. Per exemple, a França, es van engegar centrals elèctriques de gas que estaven aturades i es va augmentar la potència de les centrals nuclears. A Àustria les centrals hidroelèctriques van començar a produir a plena potència. També es van activar automàticament 420 MW i 60 MW de potència de suport des de les zones síncrones nòrdica i britànica respectivament. Aquestes contramesures van tenir com a resultat que, ja a les 14:09, la desviació de freqüència del valor nominal de 50 Hz es reduís al voltant de 0,1 Hz a la zona NW. I, a mesura que passaven els minuts, a poc a poc, la freqüència de la xarxa es va anar recuperant.
Els mecanismes automàtics d'emergència i les accions coordinades realitzades pels gestors de les xarxes elèctriques del continent europeu van poder fer que ràpidament es restablís un funcionament gairebé normal. El subministrament elèctric que s'havia tallat a les grans indústries d'Itàlia i de França es va restablir a les 14:47 i a les 14:48 respectivament, abans de la resincronització de les zones NW i SE a les 15:08.
Aquesta és la història dels herois sense capa que han de prendre decisions crítiques, amb un impacte que supera qualsevol imaginació, en marges de temps increïblement reduïts.
I si no et vas adonar de res, pensa en què hauria pogut passar amb un tall de corrent a escala continental que hagués impactat els hospitals en plena pandèmia, els motors que fan circular l'aigua dels radiadors, els motors que porten l'aigua a casa teva, els transports urbans, la gent confinada en cases sense electricitat, ...
Informació més detallada:
- System separation in the Continental Europe Synchronous Area on 8 January 2021 – 2nd update, ENTSO-E, 26.01.2021
- Vladimir Spasić: Breakdown of Continental Europe synchronous area started in Croatia, Balkan Green Energy News, 28.01.2021
- Isabelle Choquet: Croatie: comment une panne de disjoncteurs a failli plonger toute l'Europe dans le noir, RTL, 01.02.202
- Pierre Emparan: Électricité : le risque de surconsommation écarté selon RTE, France Bleu, 08.01.2021 || RTE incite les Français à réduire leur consommation d’électricité le 8 janvier 2021, RTE, 07.01.2021
- 1.000 MW de diferència sobre 88.000 pot no semblar gran cosa, però és l'equivalent de la producció d'un dels reactors d'una central nuclear com la d'Ascó || Wikipedia: Central nuclear d'Ascó
- Wikipedia: Ernestinovo
- Wikipedia: Synchronous grid of Continental Europe
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.