Sempre es un goig visitar la #LlotjaDeLaSeda de #València.
— Paco Burguera (@PacoBurguera) February 28, 2021
Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1996. #PereCompte. @terravivaapunt @vicentbaydal @GarciafXimo @CarolinaFemenia @EnricNavarroiV1 @GVAturisme @CiveraIsmael @valenciaturisme pic.twitter.com/UfXXqckwnb
El passat 28.02.2021, @PacoBurguera publicava a Twitter un vídeo de la Llotja de la Seda, a València (1) que em va agradar molt. Un edifici que, en 1996, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, el nom de llotja prové de l'italià loggia (2). A la Wikipedia en italià (3), podem trobar aquesta definició:
Algunes llotges estaven situades en espais coberts o en edificis més o menys senzills. Aquest seria el cas de les següents (cf. 2): Quan es tractava de construccions més grans i tancades, aquestes es construïen seguint el mateix esquema: una sala de planta rectangular sostinguda per columnes (cf. 2).
El que més m'impressiona de la Llotja de Palma són les seves columnes helicoidals, primes i sense capitell, que foren imitades més tard a la llotja de València. També el fet que els nervis de les voltes surtin directament del pla del mur, sense altres suports, com a la sala capitular de la Seu de Mallorca. Personalment, crec que Guillem Sagrera va saber donar a una obra tècnicament molt complicada un aspecte aparentment senzill i d'una elegància visual brutals (7). Tot i que, pel que fa als nervis de les voltes, també he de dir que, visualment, els de la Lonja de Zaragoza em semblen senzillament impressionants!
Tornant a la Llotja de la seda, Wikipedia (cf. 1) ens recorda que la seva construcció s'ha interpretat com el resultat de la prosperitat comercial aconseguida per València en el s. XV. Els jurats de València van insistir en la bellesa de l'edifici. Superar la llotja de Barcelona no era difícil, perquè les solucions arquitectòniques d'aquella havien quedat antiquades pels mestres picapedrers de la darreria del s. XV. El que era un repte era superar l'esplèndida Llotja de Palma de Guillem Sagrera, un dels grans mestres de l'arquitectura gòtica mediterrània. Inspirar-s'hi i alhora superar-la va ser la genial tasca de Pere Comte (8), que va inscriure la seva realització en un període del qual molts catalans no en sabem gran cosa: el segle d'or valencià! (9)
Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear, el nom de llotja prové de l'italià loggia (2). A la Wikipedia en italià (3), podem trobar aquesta definició:
La loggia è un elemento architettonico, aperto integralmente almeno su un lato, come una galleria o un portico, spesso rialzato e coperto, e in genere sostenuto da colonne e archi. Può essere pervia (praticabile) oppure avere soltanto funzione decorativa.El fet que el nom que utilitzem per anomenar aquests edificis tingui un origen italià no treu que els edificis que es van construir als diferents regnes d'una Confederació -sobre la que ningú es posa encara d'acord per donar-li un nom (4)-, precedís als que es van construir a la península Itàlica (cf. 3).
Diffusa nell'architettura italiana, soprattutto della seconda metà del Cinquecento e del Seicento, le logge si trovano perlopiù al pianterreno, ma talvolta anche al primo piano; due logge sovrapposte, una al pianterreno e l'altra al primo piano, formano una loggia doppia.En qualsevol cas, en territori de la Confederació, les llotges eren uns edificis destinats a les transaccions comercials fetes pels mercaders o pels corredors d'orella, que feien d'intermediaris (cf. 2).
Algunes llotges estaven situades en espais coberts o en edificis més o menys senzills. Aquest seria el cas de les següents (cf. 2): Quan es tractava de construccions més grans i tancades, aquestes es construïen seguint el mateix esquema: una sala de planta rectangular sostinguda per columnes (cf. 2).
- Llotja de Mar, a Castelló d'Empúries (s. XIII)
- Llotja del Mar, a Barcelona (s. XIV)
- Llotja de Mar, a Perpinyà (s XIV)
- Llotja dels Mercaders, Sa Llotja o Llotja de Palma (s. XV)
- Llotja de la seda, a València (s. XV)
- Lonja de Zaragoza (s. XVI)
- Llotja del Cànem, a Castelló de la Plana (s. XVII)
El que més m'impressiona de la Llotja de Palma són les seves columnes helicoidals, primes i sense capitell, que foren imitades més tard a la llotja de València. També el fet que els nervis de les voltes surtin directament del pla del mur, sense altres suports, com a la sala capitular de la Seu de Mallorca. Personalment, crec que Guillem Sagrera va saber donar a una obra tècnicament molt complicada un aspecte aparentment senzill i d'una elegància visual brutals (7). Tot i que, pel que fa als nervis de les voltes, també he de dir que, visualment, els de la Lonja de Zaragoza em semblen senzillament impressionants!
Tornant a la Llotja de la seda, Wikipedia (cf. 1) ens recorda que la seva construcció s'ha interpretat com el resultat de la prosperitat comercial aconseguida per València en el s. XV. Els jurats de València van insistir en la bellesa de l'edifici. Superar la llotja de Barcelona no era difícil, perquè les solucions arquitectòniques d'aquella havien quedat antiquades pels mestres picapedrers de la darreria del s. XV. El que era un repte era superar l'esplèndida Llotja de Palma de Guillem Sagrera, un dels grans mestres de l'arquitectura gòtica mediterrània. Inspirar-s'hi i alhora superar-la va ser la genial tasca de Pere Comte (8), que va inscriure la seva realització en un període del qual molts catalans no en sabem gran cosa: el segle d'or valencià! (9)
- Wikipedia: Llotja de la Seda [es] [ca]
- Wikipedia: Llotja [es] [ca]
- Wikipedia: Loggia [it]
- Wikipedia: Corona de Aragón - Nombres alternativos
- Wikipedia: Guillem Sagrera [es] [ca]
- Sobre Guillem Sagrera i la construcció de Llotja de Palma hi ha un documental d'IB3 Televisió: El secret de les pedres [Cap. 03] - La Llotja de Palma, YouTube, 02.02.2017.
- Wikipedia: Llotja de Palma [es] [ca]
- Wikipedia: Pere Comte [es] [ca]
- Wikipedia: El segle d'or valencià [es] [ca]
L'amic Pepo m'ha passat aquest enllaç per completar l'article:
ReplyDeleteMaria Palau: Els secrets de la Llotja de Mar, elpuntavui, 29.03.2021