| Pablo Gil Trader - Las mentiras de Wall Street, YouTube, 09.07.2021 |
Fa uns dies, un amic em va passar un vídeo que et recomano veure i que el seu autor: Pablo Gil (1), presenta així:
A la segona part del vídeo, el seu autor ens explica com moltes de les empreses que han invertit el seu capital en l'auto-compra d'accions pròpies, manquen de liquiditats en temps de crisi i han de demanar ajudes a l'estat sota l'amenaça de tancament si aquell suport no arriba. I com quan són moltes les empreses que es troben en aquesta situació, els Bancs Centrals han de subministrar quantitats brutals de diners per ajudar als estats a fer front a la situació. Tot com l'observació de què aquestes injeccions brutals de capitals en l'economia han tingut un efecte contrari en el PIB dels països occidentals.
Tot com el problema que estan creant a les futures generacions, que hauran de tornar un deute del qual elles no es van beneficiar, però que s'haurà de pagar. I a partir d'aquí, el vídeo ja entra en els exemples de les hipoteques, crèdits al consum, etc.
Personalment crec que el vídeo explica de manera força pedagògica què està passant en l'economia i quines són les claus del seu funcionament. Malauradament, com no entenc gaire d'economia, no em va produir les mateixes emocions que havia provocat en l'amic que me'l va enviar. En fi, vull dir que quan sento parlar de xifres de miliards i de bilions de US dòlars, la part lògica del meu cervell em diu que es tracta de sumes que mai no han existit físicament. I em reconforta recordar un article que Paul Toscano va publicar a CNBC en 2013 per confirmar-m'ho (2):
A la infografia que pots trobar aquí al damunt pots veure representats 345.000 milions de US dòlars en bitllets de 100 US dòlars, el valor en març del 2009 de les accions cotitzades en borsa d'Exxon Mobil. Si mai hagués existit físicament, aquesta quantitat cobriria l'àrea d'un camp de futbol americà estàndard i s'apilaria fins a una alçada de gairebé 9 m.
En fi, aquell seria el volum en març del 2009. Però podria canviar en funció de la cotització en borsa d'aquelles accions. Fent que, per les mateixes accions, el seu valor en US dòlars fos diferent. I no em passa pel cap imaginar a la Reserva Federal imprimint o retirant bitllets en funció dels cursos de les accions de les companyies per una senzilla raó: aquella massa de diners, mai no va existir físicament.
El mateix article presenta una curiosa infografia que pots trobar al damunt on es representa el valor d'una acció de la classe A de Berkshire Hathaway, el hòlding de Warren Buffett, una de les accions més cares del mercat. Si observéssim la variació durant 52 setmanes del valor d'una acció, veuríem que el 02.04.2009 una acció tenia un preu de mercat de 90.000 US dòlars que, amuntegats en bitllets d’1 US dòlars, donarien lloc a una columna que pujaria fins a 9,7 m. En el moment més baix de la seva cotització, 70.050 US dòlars el 05.03.2009, la columna pujaria fins a poc més de 7,5 m. I en el moment més alt de la seva cotització, 147.000 US dòlars el 19.09.2008, la columna havia pujat fins a poc més de 15 m.
El dia que estava redactant aquest article vaig tenir la curiositat de veure quin era el curs d'una acció de la classe A de Berkshire Hathaway, pots veure el resultat a la captura de pantalla que pots trobar a continuació:
Si alguna vegada em vaig creure que la capitalització en borsa d'una empresa estava lligada al seu valor, vaig deixar de fer-ho el dia que Apple va arribar a una capitalització en borsa de més de 2.000 miliards de dòlars (3). Enllà on alguns em parlen d'economia, jo només veig Casinos que hom anomena Borses de valors.
Que si, que fa temps que vaig entendre que el preu de les accions està fixat per la llei de l'oferta i la demanda, i fixat pel que un comprador està disposat a afluixar per adquirir-les. També que l'adquisició i la venda d'aquestes accions passa per transferències comptables de les quals està absent el paper moneda.
També fa temps que vaig entendre que amb el deute públic hi ha un mercat tant o més especulatiu que amb el de les accions. I que si hom troba normal que els directius d'una companyia puguin decidir si paguen o no els dividends als accionistes, hom no troba gens normal que es pugui fer el mateix amb el deute.
Crec sincerament que, en el tema del retorn del deute, si jo estigués al lloc dels pretesos creditors, optaria per adoptar una posició molt discreta i no faria gaire enrenou. Car podria ser que si hom es posés a parlar del retorn dels deutes públics, algú perdés les plomes en la discussió en cas de trobar-se amb uns interlocutors amb idees diferents de les que han vist fins ara.
Muchos inversores particulares desconocen la realidad de Wall Street, la relación entre los Gobiernos, Bancos Centrales, Bancos de Inversión, Reguladores, los cambios de normativas contables, ... Todo para mantener viva una industria que genera miles de millones de dólares que se reparten unos pocos. En este vídeo os desvelo algunas de las mentiras de esta industria y como sustentan una ilusión de bonanza que no es real en absoluto.Bàsicament, la primera part del vídeo ens explica quina és la part de les accions i de les opcions sobre les accions que constitueixen el salari dels directius de les grans companyies, quina ha estat la seva evolució en el temps i què l'explica. També, de quina manera les estratègies d'aquestes empreses està dirigida a fer pujar el preu de les accions, en detriment dels salaris. Unes estratègies en les quals destaca l'auto-compra d'accions pròpies. I és així que, mentre les accions de les empreses pugen i atreuen inversors, simultàniament, els directius de les companyies realitzen el benefici de la venda d'aquestes accions.
 |
| Image by Marek Studzinski from Pixabay |
A la segona part del vídeo, el seu autor ens explica com moltes de les empreses que han invertit el seu capital en l'auto-compra d'accions pròpies, manquen de liquiditats en temps de crisi i han de demanar ajudes a l'estat sota l'amenaça de tancament si aquell suport no arriba. I com quan són moltes les empreses que es troben en aquesta situació, els Bancs Centrals han de subministrar quantitats brutals de diners per ajudar als estats a fer front a la situació. Tot com l'observació de què aquestes injeccions brutals de capitals en l'economia han tingut un efecte contrari en el PIB dels països occidentals.
Tot com el problema que estan creant a les futures generacions, que hauran de tornar un deute del qual elles no es van beneficiar, però que s'haurà de pagar. I a partir d'aquí, el vídeo ja entra en els exemples de les hipoteques, crèdits al consum, etc.
 |
| Image by Gerd Altmann from Pixabay |
Personalment crec que el vídeo explica de manera força pedagògica què està passant en l'economia i quines són les claus del seu funcionament. Malauradament, com no entenc gaire d'economia, no em va produir les mateixes emocions que havia provocat en l'amic que me'l va enviar. En fi, vull dir que quan sento parlar de xifres de miliards i de bilions de US dòlars, la part lògica del meu cervell em diu que es tracta de sumes que mai no han existit físicament. I em reconforta recordar un article que Paul Toscano va publicar a CNBC en 2013 per confirmar-m'ho (2):
 |
| Source: Paul Alvord for CNBC.com |
A la infografia que pots trobar aquí al damunt pots veure representats 345.000 milions de US dòlars en bitllets de 100 US dòlars, el valor en març del 2009 de les accions cotitzades en borsa d'Exxon Mobil. Si mai hagués existit físicament, aquesta quantitat cobriria l'àrea d'un camp de futbol americà estàndard i s'apilaria fins a una alçada de gairebé 9 m.
En fi, aquell seria el volum en març del 2009. Però podria canviar en funció de la cotització en borsa d'aquelles accions. Fent que, per les mateixes accions, el seu valor en US dòlars fos diferent. I no em passa pel cap imaginar a la Reserva Federal imprimint o retirant bitllets en funció dels cursos de les accions de les companyies per una senzilla raó: aquella massa de diners, mai no va existir físicament.
 |
| Source: Paul Alvord for CNBC.com |
El mateix article presenta una curiosa infografia que pots trobar al damunt on es representa el valor d'una acció de la classe A de Berkshire Hathaway, el hòlding de Warren Buffett, una de les accions més cares del mercat. Si observéssim la variació durant 52 setmanes del valor d'una acció, veuríem que el 02.04.2009 una acció tenia un preu de mercat de 90.000 US dòlars que, amuntegats en bitllets d’1 US dòlars, donarien lloc a una columna que pujaria fins a 9,7 m. En el moment més baix de la seva cotització, 70.050 US dòlars el 05.03.2009, la columna pujaria fins a poc més de 7,5 m. I en el moment més alt de la seva cotització, 147.000 US dòlars el 19.09.2008, la columna havia pujat fins a poc més de 15 m.
El dia que estava redactant aquest article vaig tenir la curiositat de veure quin era el curs d'una acció de la classe A de Berkshire Hathaway, pots veure el resultat a la captura de pantalla que pots trobar a continuació:
 |
| Source: boursorama.com/cours/BRK.A (10.07.2021) |
Si alguna vegada em vaig creure que la capitalització en borsa d'una empresa estava lligada al seu valor, vaig deixar de fer-ho el dia que Apple va arribar a una capitalització en borsa de més de 2.000 miliards de dòlars (3). Enllà on alguns em parlen d'economia, jo només veig Casinos que hom anomena Borses de valors.
Que si, que fa temps que vaig entendre que el preu de les accions està fixat per la llei de l'oferta i la demanda, i fixat pel que un comprador està disposat a afluixar per adquirir-les. També que l'adquisició i la venda d'aquestes accions passa per transferències comptables de les quals està absent el paper moneda.
També fa temps que vaig entendre que amb el deute públic hi ha un mercat tant o més especulatiu que amb el de les accions. I que si hom troba normal que els directius d'una companyia puguin decidir si paguen o no els dividends als accionistes, hom no troba gens normal que es pugui fer el mateix amb el deute.
Crec sincerament que, en el tema del retorn del deute, si jo estigués al lloc dels pretesos creditors, optaria per adoptar una posició molt discreta i no faria gaire enrenou. Car podria ser que si hom es posés a parlar del retorn dels deutes públics, algú perdés les plomes en la discussió en cas de trobar-se amb uns interlocutors amb idees diferents de les que han vist fins ara.
 |
| Source: Miss Lilou, Pinterest |
- Pablo Gil: LinkedIn, Rankia, YouTube, Twitter
- Paul Toscano: What Does $1 Trillion Look Like?, CNBC, 13.09.2013
- Salim Nesba: Apple dépasse les 2.000 milliards de capitalisation boursière, L'Echo, 19.08.2020
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.