 |
| TeleGeography: Submarine Cable Map |
En març del 2019 vaig publicar un article on feia un breu resum històric de les tempestes geomagnètiques més estudiades i del seu lligam amb els cicles d'activitat solar (també anomenats cicles de taques solars) observats i enregistrats des de 1755.
I lligava aquestes tempestes amb els seus efectes en les xarxes de comunicacions i d'electricitat (1).
A un dels paràgrafs d'aquell article deia: (...) he llegit articles apocalíptics sobre l'impacte que les pertorbacions en els satèl·lits podrien tenir en les comunicacions com, per exemple, la caiguda d'internet i un col·lapse de les borses de valors que podrien enfonsar l'economia del planeta. Crec que val la pena llegir un article que The New York Times va publicar el passat 11.03.2019 per recordar que el gruix de les comunicacions de la xarxa no passa pels satèl·lits, sinó per cables submarins.
Si el 98% del trànsit internacional d'Internet circulava a través de cables submarins de fibra òptica, i aquest fet restava arguments als articles apocalíptics de la premsa, una remarcable infografia publicada a l'article del The New York Times, permetia veure quina era la seva distribució al planeta i, potser més important encara, quina era la distribució dels cables propietat d'aquestes companyies: Google, Amazon, Facebook i Microsoft (2) (punxa aquí per veure la infografia).
No tinc ni idea de quin era l'origen aquella histèria periodística. El cas és però que, el juliol del 2020, Google anunciava la construcció d'un cable submarí: Grace Hopper que, a través del port de Bilbao, connectarà a partir del 2022 Espanya amb els USA: una variant d'aquest cable té com a objectiu reforçar la connexió amb el Regne Unit. Aquest cable s'afegirà a un altre que, també a través del port de Bilbao, es va posar en servei el 2018 i és propietat de Facebook, Microsoft i Telxius (3)
Un mes abans, en juny del 2021, Google anunciava la construcció d'un nou cable submarí: Firmina, el primer del món capaç de funcionar amb una sola font d'energia a un dels extrems del cable (4). Firmina té com objectiu estendre la seva xarxa de cables submarins entre els USA i Sud-amèrica, Un nou cable que s'afegiria als existents: Curie, que connecta els USA amb Xile; Monet i Junior, que connecten els USA amb ciutats de Brasil; i Tannat, que connecta els USA amb Argentina, Uruguai i Brasil (5).
Pots trobar la cartografia i informacions detallades de tots els cables submarins del món a TeleGeography: Submarine Cable Map. La visita val la pena, t'ho asseguro. No dubtis amb seleccionar un cable qualsevol: sorpresa agradable garantida!
Honestament, encara no he llegit res sobre els problemes que puguin tenir aquests cables en relació amb la lava de les zones de contacte de les plaques tectòniques. Però sí que he llegit alguna cosa sobre problemes causats amb les àncores dels vaixells (6) i fenòmens naturals com els corrents de terbolesa (7), generalment provocats per petits terratrèmols o enormes volums de sediments arrossegats per pluges abundants en zones de la plataforma continental amb relleus molt escarpats.
Dos exemples em permeten il·lustrar la importància dels corrents de terbolesa en els danys provocats a dos cables submarins. Els incidents del 2017, provocats a causa de les inclemències meteorològiques a la costa d’Annaba (est d’Algèria), van provocar nombrosos danys al cable submarí que connecta Marsella amb Singapur, creuant el Mediterrani, el mar Roig i l’oceà Índic (8). O els incidents del 2020, provocats a causa d'unes devastadores inclemències meteorològiques al riu Congo (9).
Altres lectures recomanades:
A un dels paràgrafs d'aquell article deia: (...) he llegit articles apocalíptics sobre l'impacte que les pertorbacions en els satèl·lits podrien tenir en les comunicacions com, per exemple, la caiguda d'internet i un col·lapse de les borses de valors que podrien enfonsar l'economia del planeta. Crec que val la pena llegir un article que The New York Times va publicar el passat 11.03.2019 per recordar que el gruix de les comunicacions de la xarxa no passa pels satèl·lits, sinó per cables submarins.
El primer cable submarí va connectar en 1858 els USA amb el Regne Unit. Des de llavors s'han inventat diverses tecnologies per la transmissió sense fil i per satèl·lit, però els cables segueixen sent la manera més ràpida, eficient i barata d'enviar informació a través dels oceans.Aquell article pretenia respondre i desdramatitzar una mena d'histèria periodística que, el 2019, ens anunciava quelcom de molt proper a la fi del món si unes eventuals tempestes geomagnètiques destruïen uns satèl·lits sense els quals se'ns deia que tornaríem a l'edat de pedra.
En 2020, el 98% del trànsit internacional d'Internet circulava a través de cables submarins de fibra òptica i Google era el més gran proveïdor del món, amb 14 grans cables i més de 112.000 quilòmetres sota el mar.
 |
| Adam Satariano: La vida submarina de Internet. NYTtimes.com, 11.03.2019 (punxa aquí) |
Si el 98% del trànsit internacional d'Internet circulava a través de cables submarins de fibra òptica, i aquest fet restava arguments als articles apocalíptics de la premsa, una remarcable infografia publicada a l'article del The New York Times, permetia veure quina era la seva distribució al planeta i, potser més important encara, quina era la distribució dels cables propietat d'aquestes companyies: Google, Amazon, Facebook i Microsoft (2) (punxa aquí per veure la infografia).
No tinc ni idea de quin era l'origen aquella histèria periodística. El cas és però que, el juliol del 2020, Google anunciava la construcció d'un cable submarí: Grace Hopper que, a través del port de Bilbao, connectarà a partir del 2022 Espanya amb els USA: una variant d'aquest cable té com a objectiu reforçar la connexió amb el Regne Unit. Aquest cable s'afegirà a un altre que, també a través del port de Bilbao, es va posar en servei el 2018 i és propietat de Facebook, Microsoft i Telxius (3)
 |
| Google Cloud (2020) |
Un mes abans, en juny del 2021, Google anunciava la construcció d'un nou cable submarí: Firmina, el primer del món capaç de funcionar amb una sola font d'energia a un dels extrems del cable (4). Firmina té com objectiu estendre la seva xarxa de cables submarins entre els USA i Sud-amèrica, Un nou cable que s'afegiria als existents: Curie, que connecta els USA amb Xile; Monet i Junior, que connecten els USA amb ciutats de Brasil; i Tannat, que connecta els USA amb Argentina, Uruguai i Brasil (5).
 |
| TeleGeography: Submarine Cable Map |
Pots trobar la cartografia i informacions detallades de tots els cables submarins del món a TeleGeography: Submarine Cable Map. La visita val la pena, t'ho asseguro. No dubtis amb seleccionar un cable qualsevol: sorpresa agradable garantida!
Honestament, encara no he llegit res sobre els problemes que puguin tenir aquests cables en relació amb la lava de les zones de contacte de les plaques tectòniques. Però sí que he llegit alguna cosa sobre problemes causats amb les àncores dels vaixells (6) i fenòmens naturals com els corrents de terbolesa (7), generalment provocats per petits terratrèmols o enormes volums de sediments arrossegats per pluges abundants en zones de la plataforma continental amb relleus molt escarpats.
 |
| By CC BY-SA 4.0, Link |
Dos exemples em permeten il·lustrar la importància dels corrents de terbolesa en els danys provocats a dos cables submarins. Els incidents del 2017, provocats a causa de les inclemències meteorològiques a la costa d’Annaba (est d’Algèria), van provocar nombrosos danys al cable submarí que connecta Marsella amb Singapur, creuant el Mediterrani, el mar Roig i l’oceà Índic (8). O els incidents del 2020, provocats a causa d'unes devastadores inclemències meteorològiques al riu Congo (9).
La desembocadura del riu Congo és una àrea sedimentària única al món, alimentada per canó que canalitza els sediments que aporten potents corrents de terbolesa. El canó té 280 quilòmetres de longitud i les seves parets arriben als 1.100 metres d'altura, amb una amplada màxima d'uns 15 quilòmetres i un traçat sinuós.Aquesta esllavissada de sediments, la més gran mai mesurada, va danyar els dos cables submarins que travessen aquest canó i que connecten Nigèria i Sud-àfrica.
Altres lectures recomanades:
- Los cables submarinos, faro de los rugidos de la Tierra, Red Eléctrica de España, 10.09.2020
- David Sarabia: Lo que la fibra óptica te puede contar sobre los terremotos, eldiario.es, 19.07.2018
- Kieron Monks: Así se ve el Internet en realidad: cables submarinos que atraviesan la Tierra, CNN Español, 04.03.2014 (Imágenes)
- Veure Geomagnetic Storm: A new Carrington event? publicat en aquest blog el 31.03.2019
- Adam Satariano: La vida submarina de Internet. NYTtimes.com, 11.03.2019
- Carlos del Castillo: Qué es y para qué sirve el cable submarino de 6.500 kilómetros que Google anclará al puerto de Bilbao, eldiario.es, 28.07.2020|| Enrique Pérez: El primer cable submarino de Google que conectará España con Estados Unidos llegará en 2022 para mejorar la red de fibra óptica, Xataka, 28.07.2020 || Google desplegará su primer cable submarino entre EE UU y España, CincoDías, El País, 28.07.2020
- Un nuevo cable submarino de Google unirá EE.UU. con Argentina, datacenterdynamics.com, 10.06.2021
- Google extiende su red de cables submarinos entre Estados Unidos y Sudamérica, Deutsche Welle, 09.06.2021
- Didier Barathon: La coupure d'un câble sous-marin a privé l'Algérie d'internet pendant 5 jours, Réseaux et Télécoms, 26.10.2015 || La rupture d’un câble sous-marin prive l’Algérie d’accès à internet, Le Marin Ouest-France, 26.10.2015
- Wikipedia: Turbidity current [en] [fr] [es] [ca]
- Pierre Col: Incident sur un câble critique : l’Algérie partiellement privée d’Internet durant plus de 2 jours, ZD Net, 16.04.2017
- Malen Ruiz De Elvira: La mayor avalancha submarina conocida interrumpió las comunicaciones en el oeste de África, Público, 15.06.2021
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.