 |
Fa uns dies que estic un xic enredat amb una sèrie de coses que m'han tingut allunyat del blog.
Entre aquestes coses, hi ha vàries relacionades amb la informàtica que aniré comentant quan trobi un moment. La més recent té a veure amb unes targetes microSD que fa molt de temps vaig comprar amb la idea d'utilitzar-les per fer tests en un Rapsberri o un Chromebook.
Ara deixa'm obrir un parèntesi per llegir junts un paràgraf d'un article publicat en mars del 2019 al magazín electrònic Comment Geek (1):
El mateix mes vaig veure una targeta microSD de 512GB de Huawei a un preu increïble. Vaig dir-me que probablement Huawei estava fabricant targetes molt més avençades i es treia del damunt a un preu ridícul aquelles que tenia en stock. En el pitjor dels casos, si la targeta no era tan ràpida com prometia o, fins i tot si tenia menys capacitat que la que mostrava l'embalatge, seguia sent molt interessant.
Arribats a aquest punt, és un bon moment per tornar a l'article de Comment Geek (cf. 1):
Tot semblava doncs en ordre. Per fer ras i curt, sense entrar en detalls tècnics que serien llargs d'explicar i probablement difícils a comprendre, la manipulació més freqüent presenta aquests problemes:
Si mai tens la més mínima sospita sobre la capacitat real d'una targeta microSD, hi ha eines que et trauran del dubte. Entre elles, una molt simple, gratuïta i que no necessita de cap tipus d'instal·lació: H2testw, l’une des meilleures options disponibles pour tester une fausse carte microSD (cf. 1).
La imatge que pots trobar a continuació és el resultat d'un test parcial que vaig fer fa uns dies amb una de les targetes que encara no havia llençat a les escombraries. La idea és relativament senzilla: anar escrivint fitxers amb un nom seqüencial i amb una mida preestablerta (e.g. 1MB) fins a arribar a omplir la capacitat que el disc diu tenir. Un cop fet això, anar llegint de manera seqüencial aquests fitxers fins a trobar aquells que no tenen cap contingut o presenten missatges d'error quan el programa intenta accedir a fitxers que no existeixen en realitat al dispositiu.
Just per informació, vaig fer aquest test amb un ordinador equipat amb un processador Intel i7@2.9 GHz i 32GB de RAM. Abans del test, vaig deixar treballar l'ordenador durant unes hores mentre formatava físicament la targeta. Crec que els resultats parcials que pots veure a la imatge, ho diuen gairebé tot:
Entre aquestes coses, hi ha vàries relacionades amb la informàtica que aniré comentant quan trobi un moment. La més recent té a veure amb unes targetes microSD que fa molt de temps vaig comprar amb la idea d'utilitzar-les per fer tests en un Rapsberri o un Chromebook.
Ara deixa'm obrir un parèntesi per llegir junts un paràgraf d'un article publicat en mars del 2019 al magazín electrònic Comment Geek (1):
Wish.com és un lloc de comerç electrònic fundat per antics programadors de Google i Yahoo, on pots trobar absolutament de tot, a preus realment increïbles. Entre aquests articles, targetes microSD amb un volum massiu per un preu increïblement baix. Sols que, moltes d'aquestes targetes són falses.A principis de juliol del 2019, tot i no haver llegit aquest article, ja havia sentit parlar sobre aquest tema a alguns companys. El cas però és que feia temps que jo era client de Wish i, seleccionant amb lupa allò que comprava (en general articles amb poca o nul·la tecnologia), estava satisfet amb la relació qualitat-preu que havia trobat.
El mateix mes vaig veure una targeta microSD de 512GB de Huawei a un preu increïble. Vaig dir-me que probablement Huawei estava fabricant targetes molt més avençades i es treia del damunt a un preu ridícul aquelles que tenia en stock. En el pitjor dels casos, si la targeta no era tan ràpida com prometia o, fins i tot si tenia menys capacitat que la que mostrava l'embalatge, seguia sent molt interessant.
Arribats a aquest punt, és un bon moment per tornar a l'article de Comment Geek (cf. 1):
L'anunci presentava una targeta microSD de 512 GB i classe 10 (molt ràpida) fabricada per Huawei. El problema és que, en aquells moments, Huawei no fabricava targetes microSD per a la venda al públic. Huawei fabricava targetes de nano memòria patentades que funcionaven amb els seus dispositius, molt diferents de les que hom podia trobar a l'embalatge.Abans d'anar més lluny, deixa'm compartir unes informacions que potser trobaràs interessants:
- La capacitat de la memòria de les targetes microSD ha evolucionat molt ràpidament aquests darrers anys. Tant, que es va convertir en missió impossible vendre molts dels vells stocks de targetes amb capacitats de 4GB, 16GB o 32GB. També cal dir que no tots aquells fabricants que sabien com fabricar aquelles velles targetes, sabien com produir les modernes targetes de 128GB, 256GB o 512GB.
- Algú va trobar una solució pel reciclatge comercial d'aquelles velles targetes en una enginyosa manipulació de la taula d'assignació de fitxers (FAT, en anglès) (3), sobre l'ús de la qual un article de Nikon Passion (4) advertia als usuaris de càmeres digitals de fer molta atenció en el moment de formatar les targetes. Per fer ras i curt, aquesta manipulació consisteix en presentar als ulls del comprador targetes de vella concepció com si fossin modernes: amb una gran capacitat d'emmagatzemament i una gran velocitat d'accés en lectura i escriptura.
- Si prenem per exemple el cas de dues targetes legals de SanDisk: microSDHC Extreme i microSDXC Ultra de 256 GB veurem que arribem a velocitats de lectura de 160 Mbit/s i 120 Mbit/s, i unes velocitats d'escriptura de 60 Mbit/s i 10 Mbit/s respectivament
- Pel que fa a les targetes microSD que vaig comprar, a més que a la seva etiqueta deien estar fabricades per Huawei, també deien que eren de Classe 3. El que, en el rànquing UHS (Ultra High Speed), vol dir que suportarien almenys una velocitat d'escriptura de 30MB/s, el que les recomanaria per a la seva utilització en la gravació de vídeos amb una resolució de 4K (5) (6).
 |
Tot semblava doncs en ordre. Per fer ras i curt, sense entrar en detalls tècnics que serien llargs d'explicar i probablement difícils a comprendre, la manipulació més freqüent presenta aquests problemes:
- Les targetes han estat manipulades de manera a presentar una capacitat d'emmagatzemament que no és la seva capacitat real. I el fet de formatar-les amb l'opció ràpida no canvia res.
- L'emmagatzemament de fitxers vídeos, fotografies, etc., a la targeta funcionarà fins a arribar a la seva capacitat real. A partir d'aquest límit, la targeta enregistrarà a la FAT el nom, la data i la mida dels nous fitxers, que s'enregistraran pel damunt d'aquells que ja estaven prèviament emmagatzemats, i que no desapareixeran de la FAT, com sí haurà passat amb el seu contingut.
- L'usuari veurà així que la targeta es va omplint amb els nous fitxers i seguirà veient els més antics. Sols que ..., la sorpresa arribarà quan veurà que els fitxers més antics no tenen cap contingut malgrat veure que el seu nom, la seva data i la seva mida a la targeta indiquin el contrari.
Si mai tens la més mínima sospita sobre la capacitat real d'una targeta microSD, hi ha eines que et trauran del dubte. Entre elles, una molt simple, gratuïta i que no necessita de cap tipus d'instal·lació: H2testw, l’une des meilleures options disponibles pour tester une fausse carte microSD (cf. 1).
La imatge que pots trobar a continuació és el resultat d'un test parcial que vaig fer fa uns dies amb una de les targetes que encara no havia llençat a les escombraries. La idea és relativament senzilla: anar escrivint fitxers amb un nom seqüencial i amb una mida preestablerta (e.g. 1MB) fins a arribar a omplir la capacitat que el disc diu tenir. Un cop fet això, anar llegint de manera seqüencial aquests fitxers fins a trobar aquells que no tenen cap contingut o presenten missatges d'error quan el programa intenta accedir a fitxers que no existeixen en realitat al dispositiu.
 |
Just per informació, vaig fer aquest test amb un ordinador equipat amb un processador Intel i7@2.9 GHz i 32GB de RAM. Abans del test, vaig deixar treballar l'ordenador durant unes hores mentre formatava físicament la targeta. Crec que els resultats parcials que pots veure a la imatge, ho diuen gairebé tot:
- Escriure els fitxers a la targeta fins a arribar a omplir virtualment tota la capacitat del disc, li va prendre al programa gairebé 8h45.
- Després de 12h45 de lectura i verificació dels fitxers, el programa va trobar que gairebé 15 GB de la targeta estava en ordre, mentre que altres 23,4 GB estaven corruptes.
- Comment repérer une fausse carte MicroSD et éviter de se faire arnaquer, CommentGeek.com, 26.03.2019
- Carte microSD : comment éviter les fausses bonnes affaires et vous assurer de ne pas être floué, 01.net, 30.11.2019
- Wikipedia: File Allocation Table (FAT) [en] [fr] [es] [ca]
- Jean-Christophe Dichant: Comment utiliser les cartes mémoire, les erreurs à éviter, nikonpassion.com, 11.01.2018
- Wikipedia: SD Cart [en] [fr] [es] [ca]
- Will Georgiadis and Nathan Spendelow: How to choose an SD card: Class and speed ratings explained, expertreviews.co.uk, 12.02.2021 || Renaud Labracherie: Quelle carte microSD choisir ? Les Numériques, 14.10.2021
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.