| Ed Sheeran - Photograph, YouTube, 09.05.2015 |
Wednesday, December 22, 2021
Tuesday, December 14, 2021
eppur si muove
The ground looks like its breathing as strong wind causes trees to sway in ground saturated with water.
— Wonder of Science (@wonderofscience) September 25, 2021
Credit: Jean Arthur Tremblaypic.twitter.com/PjcaNuaf2R
El passat 25 de setembre, Wonder of Science (1) publicava un tweet amb un vídeo impressionant del moviment que hom pot observar quan el sòl del bosc està amarat d'aigua i el vent bufa fort.
Un enllaç permetia trobar més detalls sobre aquest fenomen a un article publicat en octubre del 2018 a un dels blogs dels col·laboradors científics de Forbes (2).
Just per acabar, com pots veure al tweet amb què he obert aquest post, dir que el vídeo va ser filmat per Jean Arthur Tremblay a Sacré-Coeur, al Québec,(Canadà).
Un enllaç permetia trobar més detalls sobre aquest fenomen a un article publicat en octubre del 2018 a un dels blogs dels col·laboradors científics de Forbes (2).
Durant un oratge, quan el sòl s'ha saturat d'aigua, a mesura que els forts vents mouen la part superior dels arbres, la força és transferida pel tronc, que actua com una palanca que transfereix la força a les arrels i el sòl comença a moure's.L'autor d'aquesta descripció és David Bressan. Un geòleg que, malgrat haver publicat un munt d'articles científics a la seva Home page, a Forbes i a Scientific American (entre altres publicacions), presenta el seu compte a Twitter com "Un canal dedicat a la història de les Ciències de la Terra per un geòleg que busca feina" (3).
Aquest mecanisme s'observa millor en els avets, que disposen d'un sistema d'arrels gairebé en forma de disc creixent a les capes més altes del sòl. Unes arrels molt resistents i amb força suficient per moure el sòl i les pedres abans de trencar-se. Només si el vent és prou fort o dura prou, l'arbre acabarà caient.
En pendents pronunciats els arbres poden estabilitzar el sòl amb les seves arrels, actuant com una mena de xarxa de seguretat. Tanmateix, segons la força del vent, la caiguda de l'arbre pot provocar una caiguda de roques i deixar oberta una ferida que afavorirà l'erosió del sòl.
Just per acabar, com pots veure al tweet amb què he obert aquest post, dir que el vídeo va ser filmat per Jean Arthur Tremblay a Sacré-Coeur, al Québec,(Canadà).
- Wonder of Science: Twitter
- David Bressan: The Ground Looks Like It's 'Breathing' In This Video, Science, Forbes, 21.10.2018
- David Bressan: Home page, Forbes, Scientific American (bio), Twitter
Sunday, December 12, 2021
ajoblanco strikes again!
La revista Ajoblanco liberó todos los ejemplares de su primera época (1974-1980). Podéis leerlos, mirarlos y apasionarte con ellos.https://t.co/FoEq09ZRc6
— Pepe Ribas (@peperibas) December 8, 2021
Pepe Ribas, fundador d'Ajoblanco (1), presentava en desembre del 2017 una mostra sobre la primera època de la revista: els anys heroics entre 1974 i 1980. Van ser 56 números i 20 especials que la van convertir en la veu de la contracultura espanyola i en una experiència única, llibertària, antimilitarista i àcrata a un país on Franco estava a punt de morir al seu llit (2). Durant l'acte de presentació, Ribas va dir: Volvemos para frenar la banalización, recuperar la memoria sin nostalgia y revitalizar la cultura desde la pasión, la crítica y la pluralidad. Necesitamos ideas libres.
Aquesta exposició va tenir com a preludi la presentació del primer número de la nova època de la revista, publicada l'estiu del 2017 (3). Molts anys abans, Ribas havia publicat Los 70 a destajo. Ajoblanco y libertad (4). Més recentment, el Palau Robert acull, des del 2 de juny d'enguany, fins al 6 de març de 2022, una exposició de la qual en Pepe Ribas és comissari: L’underground i la contracultura a la Catalunya dels 70: un reconeixement (5).
A l'article publicat per El País en desembre del 2016 (cf. 1), Ribas també declarava que: La segona etapa va durar 12 anys amb 124 números i deu especials, que la van consagrar com una revista de culte. “Al primer Ajoblanco érem agitadors, després ens vam professionalitzar per fer un periodisme crític i d'anticipació. Ara ens expandim i obrim a la participació a través d'Internet i un espai físic que ha de funcionar com una corretja de transmissió de coneixement".
Crec recordar que vaig descobrir la revista a principis del 1976 i em vaig convertir en un fidel lector (probablement, a casa dec tenir encara alguns números d'aquella època en alguna capsa de cartró). Recordo també haver estat petant la xerrada amb alguns dels seus col·laboradors durant les Jornades Llibertàries Internacionals del juliol del 1977 al Parc Güell de Barcelona (6).
A poc a poc, Ajoblanco va evolucionar en una línia que va deixar d'interessar-me. La seguia comprant per un acte de militància, però gairebé no trobava articles que m'interessessin. Més tard, vaig deixar simplement de comprar-la.
Probablement, no vaig saber comprendre el concepte de professionalització que evocava Pepe Ribas i no vaig ser capaç de veure altra cosa en la revista que un conjunt d'articles en els quals uns intel·lectuals, i altres que pretenien ser-ho, es prestaven a exercicis d'autosatisfacció per a iniciats que, tot i ser menys indigestos que els que practicaven els intel·lectuals, i altres que pretenien ser-ho, a El Viejo Topo (7), no m'interessaven gaire, per no dir res.
Els anys han passat i ara llegeixo altres coses: per exemple, de tant en tant em miro La Web sense nom (8). Tornant a Ajoblanco i El Viejo Topo, tinc el sentiment que han deixat de banda aquell llenguatge elitista destinat a uns pocs iniciats i a aquells que també pretenien ser-ho.
Mai no vaig arribar a comprendre el concepte de contracultura que presentaven uns i altres. Probablement, perquè havia llegit vells texts en francès, en anglès i en italià i tenia tendència a interpretar que molts dels conceptes que ens presentaven com a nous aquells intel·lectuals, i aquells que pretenien ser-ho, no eren altra cosa que vells refregits mal traduïts i no sempre ben interpretats.
També em van cansar molt els articles que presentaven la decadència de Barcelona en l'àmbit de la contracultura a causa del nacionalisme. Fins a prova del contrari, el moviment llibertari que es va desenvolupar a Catalunya no va arribar a imposar-se en altres llocs d'Espanya on no hi havia convergents. I fins on jo recordo, ja hi havia un moviment nacionalista a Catalunya en el moment de l'eclosió llibertària.
Finalment, estic segur que segueixo interpretant molt malament les coses, però quan El País et dedica un munt d'articles (he escollit de manera intencionada alguns d'aquest diari com a referència bibliogràfica de l'article), quan estàs desconnectat dels moviments al carrer i t'han anomenat comissari d'una exposició al Palau Robert, se'm fa un xic estrany que hom anomeni a això "contracultura".
 |
Aquesta exposició va tenir com a preludi la presentació del primer número de la nova època de la revista, publicada l'estiu del 2017 (3). Molts anys abans, Ribas havia publicat Los 70 a destajo. Ajoblanco y libertad (4). Més recentment, el Palau Robert acull, des del 2 de juny d'enguany, fins al 6 de març de 2022, una exposició de la qual en Pepe Ribas és comissari: L’underground i la contracultura a la Catalunya dels 70: un reconeixement (5).
A l'article publicat per El País en desembre del 2016 (cf. 1), Ribas també declarava que: La segona etapa va durar 12 anys amb 124 números i deu especials, que la van consagrar com una revista de culte. “Al primer Ajoblanco érem agitadors, després ens vam professionalitzar per fer un periodisme crític i d'anticipació. Ara ens expandim i obrim a la participació a través d'Internet i un espai físic que ha de funcionar com una corretja de transmissió de coneixement".
Crec recordar que vaig descobrir la revista a principis del 1976 i em vaig convertir en un fidel lector (probablement, a casa dec tenir encara alguns números d'aquella època en alguna capsa de cartró). Recordo també haver estat petant la xerrada amb alguns dels seus col·laboradors durant les Jornades Llibertàries Internacionals del juliol del 1977 al Parc Güell de Barcelona (6).
| Las Jornadas Libertarias, Parc Guëll 1977 (versión 2), YouTube, 29.02.2012 |
A poc a poc, Ajoblanco va evolucionar en una línia que va deixar d'interessar-me. La seguia comprant per un acte de militància, però gairebé no trobava articles que m'interessessin. Més tard, vaig deixar simplement de comprar-la.
Probablement, no vaig saber comprendre el concepte de professionalització que evocava Pepe Ribas i no vaig ser capaç de veure altra cosa en la revista que un conjunt d'articles en els quals uns intel·lectuals, i altres que pretenien ser-ho, es prestaven a exercicis d'autosatisfacció per a iniciats que, tot i ser menys indigestos que els que practicaven els intel·lectuals, i altres que pretenien ser-ho, a El Viejo Topo (7), no m'interessaven gaire, per no dir res.
Els anys han passat i ara llegeixo altres coses: per exemple, de tant en tant em miro La Web sense nom (8). Tornant a Ajoblanco i El Viejo Topo, tinc el sentiment que han deixat de banda aquell llenguatge elitista destinat a uns pocs iniciats i a aquells que també pretenien ser-ho.
Mai no vaig arribar a comprendre el concepte de contracultura que presentaven uns i altres. Probablement, perquè havia llegit vells texts en francès, en anglès i en italià i tenia tendència a interpretar que molts dels conceptes que ens presentaven com a nous aquells intel·lectuals, i aquells que pretenien ser-ho, no eren altra cosa que vells refregits mal traduïts i no sempre ben interpretats.
També em van cansar molt els articles que presentaven la decadència de Barcelona en l'àmbit de la contracultura a causa del nacionalisme. Fins a prova del contrari, el moviment llibertari que es va desenvolupar a Catalunya no va arribar a imposar-se en altres llocs d'Espanya on no hi havia convergents. I fins on jo recordo, ja hi havia un moviment nacionalista a Catalunya en el moment de l'eclosió llibertària.
Finalment, estic segur que segueixo interpretant molt malament les coses, però quan El País et dedica un munt d'articles (he escollit de manera intencionada alguns d'aquest diari com a referència bibliogràfica de l'article), quan estàs desconnectat dels moviments al carrer i t'han anomenat comissari d'una exposició al Palau Robert, se'm fa un xic estrany que hom anomeni a això "contracultura".
- Ajoblanco: Home page
- Roberta Bosco: ‘Ajoblanco’ vuelve a dar guerra, El País, 17.12.2016
- Carles Geli: Quien se pica… ‘Ajoblanco’, El País, 19.06.2017
- Pepe Ribas: Los 70 a destajo. Ajoblanco y libertad, Booket, Colección Divulgación. Barcelona 2011
- Palau Robert: L’underground i la contracultura a la Catalunya dels 70: un reconeixement || Andrea Figueras: La contracultura de los 70 revive en el Palau Robert, El País, 14.06.2021
- Wikipedia: Jornades Llibertàries Internacionals
- El Viejo Topo: Home page
- La Web sense nom: Home page
Friday, December 10, 2021
fent coses ...
| Technologioc Hero - Top 10: Best Vertical MacBook Stands of 2021 / Vertical Dock for Laptops / Laptop Docking Stations, YouTube, 29.06.2021 |
A principis de novembre vaig publicar un article on t'explicava que estava entretingut fent una sèrie de coses i que aquestes m'havien allunyat del blog (1). El que no et vaig dir és que, a mesura que les anava fent, anava preparant aquest article. Començaré doncs pel principi.
organitzant l'enrenou de les connexions
Una de les coses que tenia ganes de fer des de fa molt de temps era organitzar l'enrenou de cables que tenia a l'armari d'un moble. Vaig començar a organitzar l'enrenou l'estiu passat amb una base d'endolls Safemore (2) que vaig adorar en quant la vaig veure. Malauradament, per motius que serien llargs d'explicar, no era una solució òptima per l'espai del què disposava. Així que, a principis de la tardor, vaig comprar una altra base d'endolls a Pearl.ch (3) que responia millor a la idea que m'havia fet.
Finalment, vaig aprofitar per identificar els cables amb unes etiquetes que feia temps havia comprat a una oferta de Mr. Label (4).
els ordinadors ocupen espai i s'escalfen
Si em segueixes al blog, ja saps que una de les meves passions és la de recuperar vells ordinadors amb valor de mercat igual a zero i donar-los una nova vida. El problema és que prenen molt d'espai a un lloc on no en tinc. I un altre problema és que s'escalfen. Però aquest darrer és un problema que no el tenen únicament els vells portàtils. Parlem-ne un moment, perquè paga la pena.
Un laptop concentra a l'interior del seu xassís un gran nombre de peces miniaturitzades de molt alta tecnologia. Si mires el xassís amb atenció, veuràs que hi ha models on les obertures en forma de reixa destinades a la refrigeració són minúscules i, en la majoria dels casos, es troben a la seva part inferior, aquella que està en contacte amb la taula. Alguns models, com ara la gamma Lenovo ThinkPad, disposen d'un potent i silenciós sistema de refrigeració. De vegades, després de sotmetre els vells models a hores de treball, puc comprovar com les sortides metàl·liques de la refrigeració gairebé cremen. Altres fabricants han trobat una resposta a aquest problema equipant els seus laptops amb potents ventiladors que fan un soroll acceptable quan són nous i totalment desesperant a mesura que passa el temps.
En agost del 2017, MakeUseOf publicava un article molt interessant (actualitzat el mes de maig d'enguany) on es subratllava que (5):
Buscant una solució pràctica i, alhora, elegant, vaig trobar la resposta en un suport vertical per laptops fabricat per Becrowm que vaig trobar a Amazon.fr (6) per un preu inferior al que acabo de veure en el moment de redactar aquest article. Vaig disposar els ordinadors en vertical, cadascun connectat amb el seu transformador i un cable ethernet que els connecta amb la xarxa de casa: amb el Wi-Fi també funcionen, però prefereixo aquest sistema de connexió.
Com amb la nova onada del COVID tornem a fer tele-treball, vaig decidir-me comprar un monitor de 24", amb una pantalla molt fina i un pes reduït: un Acer R241YBW (7), que veig que ha pujat de preu d'ençà que el vaig comprar, i que em permet reemplaçar els pesats monitors de la feina gràcies a la utilització dels desktops virtuals (Windows + Tab).
Ara, al damunt de la taula, només tinc el monitor, un teclat sense fil: Logitech Wireless Touch Keyboard K400 (8) que fa temps que em va passar un company de la feina i un ratolí també sense fil.
conclusions
Poca cosa més a afegir si no que tinc les connexions més ben identificades del que mai les havia tingut i que, amb el suport vertical, he guanyat molt espai en una solució força elegant que em permet tenir la taula de treball més lliure del que mai l'havia tingut, i els laptops amb una temperatura que feia molt de temps que no tenien.
Just per acabar, voldria dir que a Lluïsa li va agradar tant veure el guany d'espai que representa tenir els laptops en vertical, que li vaig comprar un model més senzill pel seu (9): deixa'm afegir que jo també en vaig comprar un altre pel de la feina.
Honestament, el que m'hauria agradat de veritat és fabricar-me els suports verticals d'una manera potser més senzilla que la que ens presenta el vídeo que et proposo veure a continuació. Però això demana tenir un taller i les eines necessàries per fer-ho. Ara mateix, no és el meu cas.
organitzant l'enrenou de les connexions
Una de les coses que tenia ganes de fer des de fa molt de temps era organitzar l'enrenou de cables que tenia a l'armari d'un moble. Vaig començar a organitzar l'enrenou l'estiu passat amb una base d'endolls Safemore (2) que vaig adorar en quant la vaig veure. Malauradament, per motius que serien llargs d'explicar, no era una solució òptima per l'espai del què disposava. Així que, a principis de la tardor, vaig comprar una altra base d'endolls a Pearl.ch (3) que responia millor a la idea que m'havia fet.
 |
| Mr-Label Self-adhesive Cable Label - A4 Sheet, Mr. Label |
Finalment, vaig aprofitar per identificar els cables amb unes etiquetes que feia temps havia comprat a una oferta de Mr. Label (4).
els ordinadors ocupen espai i s'escalfen
Si em segueixes al blog, ja saps que una de les meves passions és la de recuperar vells ordinadors amb valor de mercat igual a zero i donar-los una nova vida. El problema és que prenen molt d'espai a un lloc on no en tinc. I un altre problema és que s'escalfen. Però aquest darrer és un problema que no el tenen únicament els vells portàtils. Parlem-ne un moment, perquè paga la pena.
Un laptop concentra a l'interior del seu xassís un gran nombre de peces miniaturitzades de molt alta tecnologia. Si mires el xassís amb atenció, veuràs que hi ha models on les obertures en forma de reixa destinades a la refrigeració són minúscules i, en la majoria dels casos, es troben a la seva part inferior, aquella que està en contacte amb la taula. Alguns models, com ara la gamma Lenovo ThinkPad, disposen d'un potent i silenciós sistema de refrigeració. De vegades, després de sotmetre els vells models a hores de treball, puc comprovar com les sortides metàl·liques de la refrigeració gairebé cremen. Altres fabricants han trobat una resposta a aquest problema equipant els seus laptops amb potents ventiladors que fan un soroll acceptable quan són nous i totalment desesperant a mesura que passa el temps.
 |
| Gavin Phillips: The 8 Best Laptop and PC Temperature Monitor Apps, MakeUseOf, 14.05.2021 |
En agost del 2017, MakeUseOf publicava un article molt interessant (actualitzat el mes de maig d'enguany) on es subratllava que (5):
La calor fa estralls als ordinadors, especialment als portàtils. Car els xassís ajustats i l'acumulació de pols poden provocar una mala circulació de l'aire i, sense circulació, la calor generada a l'interior no té on dissipar-se (...) De fet, ignorar els problemes de calor és la manera més segura de destruir un ordinador portàtil. Si mai heu pensat que comença a anar lent perquè és vell i els seus components s'han tornat obsolets, això podria ser un dels motius, però probablement no ho explica tot (...) La calor pot afectar greument el rendiment dels components de l'ordinador, sent els discs durs un dels seus components més susceptibles. Si us sembla que el vostre disc dur s'està morint, primer comproveu la seva temperatura interna. Afortunadament, comprovar les temperatures és tan fàcil com utilitzar una d'aquestes aplicacions gratuïtes.una de les solucions al problema
Buscant una solució pràctica i, alhora, elegant, vaig trobar la resposta en un suport vertical per laptops fabricat per Becrowm que vaig trobar a Amazon.fr (6) per un preu inferior al que acabo de veure en el moment de redactar aquest article. Vaig disposar els ordinadors en vertical, cadascun connectat amb el seu transformador i un cable ethernet que els connecta amb la xarxa de casa: amb el Wi-Fi també funcionen, però prefereixo aquest sistema de connexió.
Com amb la nova onada del COVID tornem a fer tele-treball, vaig decidir-me comprar un monitor de 24", amb una pantalla molt fina i un pes reduït: un Acer R241YBW (7), que veig que ha pujat de preu d'ençà que el vaig comprar, i que em permet reemplaçar els pesats monitors de la feina gràcies a la utilització dels desktops virtuals (Windows + Tab).
Ara, al damunt de la taula, només tinc el monitor, un teclat sense fil: Logitech Wireless Touch Keyboard K400 (8) que fa temps que em va passar un company de la feina i un ratolí també sense fil.
conclusions
Poca cosa més a afegir si no que tinc les connexions més ben identificades del que mai les havia tingut i que, amb el suport vertical, he guanyat molt espai en una solució força elegant que em permet tenir la taula de treball més lliure del que mai l'havia tingut, i els laptops amb una temperatura que feia molt de temps que no tenien.
Just per acabar, voldria dir que a Lluïsa li va agradar tant veure el guany d'espai que representa tenir els laptops en vertical, que li vaig comprar un model més senzill pel seu (9): deixa'm afegir que jo també en vaig comprar un altre pel de la feina.
Honestament, el que m'hauria agradat de veritat és fabricar-me els suports verticals d'una manera potser més senzilla que la que ens presenta el vídeo que et proposo veure a continuació. Però això demana tenir un taller i les eines necessàries per fer-ho. Ara mateix, no és el meu cas.
| Maker Gray - DIY Vertical Laptop Dock/Stand | Desk Organization, YouTube, 27.11.2018 |
- Veure Comment repérer une fausse microSD, publicat en aquest blog el 07.11.2021
- Veure SAFEMORE Regleta Enchufes Vertical de 11 Tomas EU y 2 Puertos Smart USB, Amazon.es
- Multimedia-Steckdosenleiste 10-fach mit Fussschalter EMI RFI, Pearl.ch
- Mr-Label Self-adhesive Cable Label - A4 Sheet, Mr. Label
- Gavin Phillips: The 8 Best Laptop and PC Temperature Monitor Apps, MakeUseOf, 14.05.2021
- BECROWM EU Support Vertical pour Ordinateur Portable, Bureau Ajustable pour trois laptops (jusqu'à 18''), pour les notebooks MacBook/Surface/Samsung/HP/Dell/Chrome Noir (la traducció al francès d'Amazon deixant molt a desitjar, m'he permès la llicència de corregir-la)
- ACER R241YBWmix Monitor (23.8 ", Full-HD, 60 Hz, Weiss), MediaMarkt
- Logitech Wireless Touch Keyboard K400
- Bewahly Support Support PC Portable en Aluminium Réglable Bureau Laptop Stand pour MacBook Pro/Air, iPad, Surface, HP, Lenovo, Tablette et autres Laptops - Noir, Amazon.fr
Friday, December 3, 2021
la fredorada de gener de 1985
 |
| TV3 Col·leccions - Les grans nevades: protagonistes a TV3 |
No sabria explicar-te el perquè, però diumenge passat havia sortit a la terrassa per fumar-me un pito i, mentre escoltava absort el silenci de la neu que anava caient (1), vaig recordar l'enrenou que va provocar a Catalunya el gener del 1985 un gruix de neu similar al que hi havia en aquell moment al meu carrer.
Veient les imatges al vídeo de les Col·leccions de TV3 (2) o a un altre vídeo de la mateixa cadena publicat a un compte de Facebook (3), hom podria arribar a la conclusió que, més enllà de la meteorologia, el problema es trobava en un parc de vehicles de la plana industrial que no estaven preparats per enfrontar-se a aquest tipus de fenòmens, però d'això ho deixaré pel final d'aquest post.
Deixem de banda l'entusiasme habitual dels periodistes pels "gruixos de neu" de Barcelona i rodalia que van fer riure a molta gent que estava acostumada a veure'n de més importants a altres parts del país, sense que això hagués sigut mai notícia: en tot cas quan es tractava de carreteres que no conduïen a les pistes d'esquí freqüentades per ciutadans de Barcelona i de Madrid.
El més significatiu d'aquell fenomen meteorològic que va va començar el 5 de gener i es va allargar fins al 17 de gener, és que va ser la segona onada de fred més rellevant de tot el segle XX a la península Ibèrica: la més important des de l'onada de fred de febrer de 1956.
Malgrat disposar d'una sorprenent cartografia de suport, l'Alfred Rodríguez Picó va reeixir a explicar el fenomen d'una manera que crec que va ser força comprensible (2).
Una astracanada que pots trobar tant a Wikipedia (4) com a meteo.cat (5) ens deia que: Durant la fredorada va arribar a glaçar a tot el país, així com a la resta de territoris de parla catalana.
Personalment, no recordo quan començaven les classes a la universitat després de les vacances de Cap d'any. Si m'he de guiar pel calendari acadèmic de la Universitat Politècnica de Catalunya (10), el 8 de gener del 1985 ens vam trobar amb en Hands, en Bow, en Marcos i n'Esther a l'antic Bar Sibaris del carrer Felanitx. Era el nostre punt de trobada per beure'ns un cafè abans d'anar amb el meu espantomòbil a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, Bellaterra, Cerdanyola).
Tot i que les seves rodes feia molt de temps que havien deixat la fàbrica, l'espantomòbil ja havia vist altres carreteres nevades durant les meves sortides al Pirineu. I tot i que érem cinc, conduint amb prudència pels carrers nevats del barri, fins a agafar l'autopista a la Meridiana i després fins a l'UAB, vam arribar a un pàrquing de la Facultat de Lletres que estava inusualment buit.
Vam entrar a un edifici buit de gent, i la sorpresa va ser total quan vam veure que el bar dels Ordóñez estava tancat. El misteri es va aclarir quan ens vam dirigir al passadís del Departament de Geografia i ens vam creuar amb en Manuel De Miró, qui es va sorprendre de la nostra arribada i ens va informar que el rectorat havia suspès les classes a causa de les dificultats de l'accés a la universitat. Tenint en compte que nosaltres havíem pogut arribar-hi ... en fi, millor ho deixem així.
Vam girar cua cap a Barcelona. Com al pis on vivia feia un fred de cal déu, vaig buscar refugi a casa dels meus pares, al Vallès Oriental on, segons un termòmetre de dubtosa fiabilitat del meu pare, les temperatures van arribar a l'alba als -16°C. En tot cas, recordo que el fred i la neu van durar uns dies.
Quan van reprendre els cursos a la universitat, em vaig assabentar que molts d'aquells pijos que no podien anar-hi a causa de la nevada, van aprofitar aquells dies suplementaris de vacances per anar a esquiar al Pirineu. Millor ho deixem aquí.
Veient les imatges al vídeo de les Col·leccions de TV3 (2) o a un altre vídeo de la mateixa cadena publicat a un compte de Facebook (3), hom podria arribar a la conclusió que, més enllà de la meteorologia, el problema es trobava en un parc de vehicles de la plana industrial que no estaven preparats per enfrontar-se a aquest tipus de fenòmens, però d'això ho deixaré pel final d'aquest post.
Deixem de banda l'entusiasme habitual dels periodistes pels "gruixos de neu" de Barcelona i rodalia que van fer riure a molta gent que estava acostumada a veure'n de més importants a altres parts del país, sense que això hagués sigut mai notícia: en tot cas quan es tractava de carreteres que no conduïen a les pistes d'esquí freqüentades per ciutadans de Barcelona i de Madrid.
El més significatiu d'aquell fenomen meteorològic que va va començar el 5 de gener i es va allargar fins al 17 de gener, és que va ser la segona onada de fred més rellevant de tot el segle XX a la península Ibèrica: la més important des de l'onada de fred de febrer de 1956.
Malgrat disposar d'una sorprenent cartografia de suport, l'Alfred Rodríguez Picó va reeixir a explicar el fenomen d'una manera que crec que va ser força comprensible (2).
Una astracanada que pots trobar tant a Wikipedia (4) com a meteo.cat (5) ens deia que: Durant la fredorada va arribar a glaçar a tot el país, així com a la resta de territoris de parla catalana.
Un dels problemes de comprensió d'aquesta frase és que no sabem si l'extensió de la fredorada estava delimitada pels límits provincials de Catalunya i, accessòriament, pels límits dels territoris de parla catalana. És important saber-ho perquè aquesta frase podria induir a pensar que alguns barris de les capitals provincials i de les seves comarques limítrofes van gaudir de temperatures tropicals. També altres enclavaments del "territori", com ara l'Academia General Basica de Suboficiales de Talarn.Deixant de banda els problemes semàntics de TV3, el fet que l'onada de fred va impactar més enllà del continent europeu (també els territoris de parla no catalana de Rússia) (8), o el fet que aquesta no fos la nevada més important que ha conegut la ciutat de Barcelona (9), els articles de Wikipedia (cf. 4) i de meteo.cat (cf. 5) descriuen força bé un fenomen meteorològic que avui dia associaríem sense l'ombra d'un dubte al canvi climàtic.
Altrament, la frase també indueix a pensar que hi ha "territoris" de parla catalana que no fan part del país. Però tot plegat indueix a pensar que TV3 té un problema semàntic que li impedeix definir el que entén per "territori" (6) i, quins són els límits i els elements que en fan part. Per exemple, què és el Pirineu més enllà de les pistes d'esquí? Hi ha pobles, al Pirineu? (7).
Personalment, no recordo quan començaven les classes a la universitat després de les vacances de Cap d'any. Si m'he de guiar pel calendari acadèmic de la Universitat Politècnica de Catalunya (10), el 8 de gener del 1985 ens vam trobar amb en Hands, en Bow, en Marcos i n'Esther a l'antic Bar Sibaris del carrer Felanitx. Era el nostre punt de trobada per beure'ns un cafè abans d'anar amb el meu espantomòbil a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, Bellaterra, Cerdanyola).
Tot i que les seves rodes feia molt de temps que havien deixat la fàbrica, l'espantomòbil ja havia vist altres carreteres nevades durant les meves sortides al Pirineu. I tot i que érem cinc, conduint amb prudència pels carrers nevats del barri, fins a agafar l'autopista a la Meridiana i després fins a l'UAB, vam arribar a un pàrquing de la Facultat de Lletres que estava inusualment buit.
Vam entrar a un edifici buit de gent, i la sorpresa va ser total quan vam veure que el bar dels Ordóñez estava tancat. El misteri es va aclarir quan ens vam dirigir al passadís del Departament de Geografia i ens vam creuar amb en Manuel De Miró, qui es va sorprendre de la nostra arribada i ens va informar que el rectorat havia suspès les classes a causa de les dificultats de l'accés a la universitat. Tenint en compte que nosaltres havíem pogut arribar-hi ... en fi, millor ho deixem així.
Vam girar cua cap a Barcelona. Com al pis on vivia feia un fred de cal déu, vaig buscar refugi a casa dels meus pares, al Vallès Oriental on, segons un termòmetre de dubtosa fiabilitat del meu pare, les temperatures van arribar a l'alba als -16°C. En tot cas, recordo que el fred i la neu van durar uns dies.
Quan van reprendre els cursos a la universitat, em vaig assabentar que molts d'aquells pijos que no podien anar-hi a causa de la nevada, van aprofitar aquells dies suplementaris de vacances per anar a esquiar al Pirineu. Millor ho deixem aquí.
- André Mousset: Pourquoi ce silence quand il neige? science.lu (Fonds National de la Recherche Luxembourg), 27.12.2014
- TV3 Col·leccions - Les grans nevades: protagonistes a TV3
- Curiositats del Passat: Intenses nevades a Catalunya Gener 1985 TV3, Facebook
- Wikipedia: Fredorada de gener de 1985
- 30 anys de la Gran Fredorada de gener de 1985, meteo.cat | Servei Meteorològic de Catalunya, 09.01.1985
- Noticies de territori. El Temps, TV3
- La nevada del Pirineu arriba als pobles. El Temps, TV3
- Teresa Amiguet: Hace 35 años: 1985, Europa bajo cero, La Vanguardia, 05.01.2020
- Nevadas históricas en Barcelona, La Vanguardia, 25.01.2011
- Universitat Politecnica Catalunya: Calendari curs 1984-1985, todocoleccion.net