| Barcelona Memory: Einstein en Barcelona, 1923, YouTube, 29.01.2022 |
Avui m'agradaria comentar amb tu un esdeveniment que no coneix tothom: la visita d'Albert Einstein a Barcelona del 22 al 28 de febrer del 1923.
La versió oficial d'aquesta visita està força ben descrita al vídeo amb què he obert el post d'avui (1). També a un article publicat a La Vanguardia el 23.02.2013 (2), que recordava algunes de les conferències que Albert Einstein va donar a Barcelona, amb uns enllaços als articles que en parlaven en aquella època que pots trobar a l'hemeroteca del diari:
Si menciono el concepte d'història oficial és perquè els historiadors semblen haver desestimat utilitzar com a font d'informació altres fonts políticament no correctes. Per exemple, les cròniques d'un anarquista escocès: Farquhar McHarg, que va militar a la CNT durant l'època en què actuaven els pistolers a sou de la patronal catalana (9). McHarg va narrar la seva experiència a un llibre: ¡Pistoleros!, que recull la història de l'anarquisme a Espanya durant el segle XX. La ressenya del llibre a Amazon (cf. 3), pot donar una pista d'aquest oblit:
Segons les cròniques de McHarg, Albert Einstein no havia estat mai abans a Barcelona. Però tot sembla indicar que algú li va passar algunes adreces. La primera, la de l'Hotel Cuatro Naciones, on va demanar la mateixa habitació on hom deia que s'havia allotjat Mikhail Bakunin el 1869 (10).
Sense entrar la veracitat de la farra amb Einstein que descriu McHarg, hi ha una part del relat on aquest ens diu que Albert Einstein volia conèixer a Ángel Pestaña perquè uns coneguts anarquistes de Berlín: Rudolf Rocker, Fritz Kater i Augustin Souchy, li havien dit que era la millor persona per explicar-li la realitat del moviment anarquista a Espanya. Si Albert Einstein coneixia bé el francès, tot i no parlar-lo amb fluïdesa (13), probablement algú va dir-li que Ángel Pestaña havia après aquesta llengua quan es va exiliar a França i, tot sembla indicar, que McHarg també la parlava.
Però Albert Einstein no era anarquista.
Albert Einstein va arribar amb la idea de debatre sobre teoria política amb Ángel Pestaña i els seus companys, i va pensar que la recomanació de la lectura de l'obra de Spinoza permetria que aquells anarquistes entenguessin la importància de l'estat com a garant de les llibertats del poble. Va ser un bon intent. El problema era que Ángel Pestaña havia estat tres anys abans a la Unió Soviètica, i res del que va veure en aquell país li va semblar que tingués la més mínima relació amb les idees de Spinoza:
Ara que ja sabem tres o quatre coses més sobre les idees d'Albert Einstein podem tornar a la seva visita oficial a Barcelona.
Qualsevol que fos la idea que tingués Esteve Terradas sobre l'impuls i la renovació científica del país invitant Albert Einstein, la Mancomunitat de Catalunya era qui estava al càrrec de les despeses i de l'organització institucional de la visita.
I és així que, fent prova d'una impressionant manca d'empatia, segurament també d'un elevat xovinisme, l'invitat no va poder escapar a les obligades visites als monestirs de Poblet i de Sant Cugat o a les esglésies de Terrassa.
Albert Einstein va descriure a Esteve Terradas com un dels homes més interessants que mai havia trobat: Terradas és d'una gran intel·ligència, i sobretot molt original (...) he conegut molts homes en el curs de la meva vida, i no vacil·lo a afirmar que el professor espanyol és un dels que més m'han interessat (19). Detall oblidat per la majoria dels historiadors oficials, McHarg descriu a Esteve Terradas al seu llibre com un enginyer simpatitzant de la CNT i maçó del Gran Orient, partidari entusiasta de les escoles racionalistes (3).
Esteve Terradas va organitzar el 27 de febrer una visita a l'Escola del Mar: referent europeu de la renovació pedagògica (cf. 3):
No tinc ni idea de si Ángel Pestaña li va explicar a Albert Einstein que, sis mesos abans de la seva arribada a Barcelona, quan es dirigia a donar una conferència al Teatre Nou de Manresa sobre el tema de la Unió Soviètica i el problema social, uns pistolers a sou de la patronal catalana li van disparar quatre trets: va salvar la vida per pur miracle (23). Mentre Albert Einstein seguia amb el seu viatge i estava impartint les seves conferències a Madrid, els pistolers a sou de la patronal catalana van posar fi a la vida de Salvador Seguí el 10 de mars del 1923.
Sobre el que es va dir -i el que es va inventar sobre el que es va dir- a la conferència del Sindicat Únic de la Distribució, crec que millor et deixo llegir el blog de Xavier Lasauca i Cisa (25), millor blog personal d'Universitats, Recerca i Ciència 2011. També el capítol: Einstein y los Anarcosindicalistas (26) d'un llibre de Thomas F. Glick publicat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques en 2005. Si no tens gaire temps, pots començar pel resum honest publicat per sindicalismo.org en 2020: El día que Einstein visitó la CNT de Barcelona y se interesó por el movimiento obrero (27).
Si t'interessa més saber el nom dels nens que surten a les fotos que van fer-li a Albert Einstein durant la seva visita a Barcelona, on va escoltar sardanes, o quins discs de sardanes li van regalar, et deixo llegir les cròniques dels periodistes de La Vanguardia. Ara bé, si vols llegir alguna cosa sobre què pensava Einstein sobre el nacionalisme català, potser t'interessarà llegir el capítol que Thomas F. Glick li dedica al seu llibre: Einstein y el nacionalismo catalán (26).
Epíleg: Si en algun moment t'he deixat la impressió de ser un fervent admirador d'Ángel Pestaña o d'Esteve Terradas, deixa'm tancar aquest post dient que la vida dona moltes voltes i que tothom intenta adaptar-se a elles de la millor manera que sap i que pot. En aquest post m'he limitat a compartir algunes notes que tenia per casa i les he delimitat temporalment en el període que va precedir i el que va seguir a la visita d'Albert Einstein a Barcelona. Sobre què va passar en la vida d'aquests personatges temps després, et recomano llegir la seva biografia a Wikipedia.
La versió oficial d'aquesta visita està força ben descrita al vídeo amb què he obert el post d'avui (1). També a un article publicat a La Vanguardia el 23.02.2013 (2), que recordava algunes de les conferències que Albert Einstein va donar a Barcelona, amb uns enllaços als articles que en parlaven en aquella època que pots trobar a l'hemeroteca del diari:
Just per completar aquesta informació de La Vanguardia deixa'm afegir que, als ambients obrers de la ciutat, també hi havia cartells que anunciaven dues conferències d'Albert Einstein: a l'Ateneu sindicalista, en aquells dies, al carrer dels Mercaders i a l'Ateneu racionalista de Sans (sense "t", pels anarquistes), que es trobava al carrer Vallespir 12 (3) (4).Tornant a l'article de La Vanguardia, aquest començava així:
L'any 1923 el científic Albert Einstein va visitar Barcelona durant sis dies, del 22 al 28 de febrer de 1923, convidat als Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i Intercanvi per l'enginyer i matemàtic Esteve Terradas (5) (6), en nom de la Mancomunitat de Catalunya (7). Aquests cursos tenien com a objectiu impulsar i modernitzar la renovació científica del país.Sobre l'arribada d'Albert Einstein a Barcelona, la història oficial ens diu que aquest havia oblidat enviar un telegrama anunciant la seva arribada, i que aquesta va ser la causa per la qual no el van anar a rebre les autoritats a l'estació de França. La història oficial -desenvolupada al vídeo- també ens diu que, no trobant ningú a casa d'Esteve Terradas, la parella Einstein es va allotjar a l'Hotel Cuatro Naciones (8).
| Sergi Hernández: L’Hotel Cuatro Naciones, l’hotel dels famosos, betévé, 17.07.2021 |
Si menciono el concepte d'història oficial és perquè els historiadors semblen haver desestimat utilitzar com a font d'informació altres fonts políticament no correctes. Per exemple, les cròniques d'un anarquista escocès: Farquhar McHarg, que va militar a la CNT durant l'època en què actuaven els pistolers a sou de la patronal catalana (9). McHarg va narrar la seva experiència a un llibre: ¡Pistoleros!, que recull la història de l'anarquisme a Espanya durant el segle XX. La ressenya del llibre a Amazon (cf. 3), pot donar una pista d'aquest oblit:
El llibre, que està emmarcat en el teló de fons romàntic de la Barcelona posterior a la Primera Guerra Mundial fins a la mort del general Franco i la "Transició" (...), és d'una lectura apassionant. Els personatges i els esdeveniments són reals. I el teló de fons, colorit per la trista realitat de la pobresa enfront de l'opulència i la riquesa de la burgesia de Barcelona.
 |
| ¡Pistoleros! The Chronicles of Farquhar McHarg. Books I-III: 1918-1924 (and 1976-1977) |
Segons les cròniques de McHarg, Albert Einstein no havia estat mai abans a Barcelona. Però tot sembla indicar que algú li va passar algunes adreces. La primera, la de l'Hotel Cuatro Naciones, on va demanar la mateixa habitació on hom deia que s'havia allotjat Mikhail Bakunin el 1869 (10).
Personalment, no tinc gens clar que Bakunin hagués vingut mai a Barcelona. I probablement aquest és el motiu pel qual, al vídeo de betevé, l'actual propietari de l'Hotel Cuatro Naciones es demana si va marxar sense pagar, perquè no ha trobat cap factura que provi el contrari.McHarg també diu al seu relat que, un cop va acabar l'enregistrament a l'hotel, Albert Einstein va tornar a utilitzar el seu carnet d'adreces i es va dirigir al local de Solidaridad Obrera (11). on esperava trobar al seu director: Ángel Pestaña (12).
Sense entrar la veracitat de la farra amb Einstein que descriu McHarg, hi ha una part del relat on aquest ens diu que Albert Einstein volia conèixer a Ángel Pestaña perquè uns coneguts anarquistes de Berlín: Rudolf Rocker, Fritz Kater i Augustin Souchy, li havien dit que era la millor persona per explicar-li la realitat del moviment anarquista a Espanya. Si Albert Einstein coneixia bé el francès, tot i no parlar-lo amb fluïdesa (13), probablement algú va dir-li que Ángel Pestaña havia après aquesta llengua quan es va exiliar a França i, tot sembla indicar, que McHarg també la parlava.
Però Albert Einstein no era anarquista.
Acusat en 1919 de ser anarquista, va declarar a una entrevista: “res més lluny de la meva ment que les idees anarquistes. Jo defenso una economia planificada, encara que aquesta no es pot dur a terme a tots els llocs de treball. En aquest sentit, soc socialista” (14). Trenta anys més tard, Albert Einstein desenvoluparia la seva idea sobre el socialisme a un article: Why Socialism? (15) publicat a un mensual socialista nord-americà en maig de 1949.Com a lliurepensador, com a socialista compromès (16) i potser pel que havia vist i sentit a Suïssa sobre el moviment llibertari, Albert Einstein estava interessat a conèixer els seguidors de les idees anarquistes. Segurament, algú li havia comentat que Ángel Pestaña havia deixat una gran impressió en els dirigents bolxevics, sobretot a Vladimir Lenin, que va veure en Ángel Pestaña, durant els debats de la Internacional Comunista a Moscou i durant una ulterior entrevista personal, un obrer intel·ligent i auster, dotat d'un profund do d'observació i d'un esperit crític indomable (17).
Albert Einstein va arribar amb la idea de debatre sobre teoria política amb Ángel Pestaña i els seus companys, i va pensar que la recomanació de la lectura de l'obra de Spinoza permetria que aquells anarquistes entenguessin la importància de l'estat com a garant de les llibertats del poble. Va ser un bon intent. El problema era que Ángel Pestaña havia estat tres anys abans a la Unió Soviètica, i res del que va veure en aquell país li va semblar que tingués la més mínima relació amb les idees de Spinoza:
Després del seu viatge a Rússia, el 1920, amb l'objectiu d'avaluar l'interès d'una adhesió de la CNT a la Internacional Comunista, l'informe redactat per Ángel Pestaña va ser vital per al distanciament de la CNT dels bolxevics. Aquest informe es pot consultar en dos volums: Setenta días de Rusia. Lo que yo vi i Setenta días de Rusia. Lo que yo pienso (Solidaridad Obrera, download twin books PDF).
La revolució no és, no pot ser, l'obra d'un partit. Un partit no pot fer una revolució; un partit no pot anar més enllà de l'organització d'un cop d'estat, i un cop d'estat no és una revolució. (...) Si al primer volum Ángel Pestaña narrava allò que havia viscut en relació amb les realitats del bolxevisme, al segon volum descrivia la dictadura de Lenin i els seus camarades, així com els crims i els errors que s'estaven cometent a Rússia en nom de la revolució bolxevic (18).
 |
| Solidaridad Obrera, download twin books PDF |
Ara que ja sabem tres o quatre coses més sobre les idees d'Albert Einstein podem tornar a la seva visita oficial a Barcelona.
Qualsevol que fos la idea que tingués Esteve Terradas sobre l'impuls i la renovació científica del país invitant Albert Einstein, la Mancomunitat de Catalunya era qui estava al càrrec de les despeses i de l'organització institucional de la visita.
I és així que, fent prova d'una impressionant manca d'empatia, segurament també d'un elevat xovinisme, l'invitat no va poder escapar a les obligades visites als monestirs de Poblet i de Sant Cugat o a les esglésies de Terrassa.
Albert Einstein va descriure a Esteve Terradas com un dels homes més interessants que mai havia trobat: Terradas és d'una gran intel·ligència, i sobretot molt original (...) he conegut molts homes en el curs de la meva vida, i no vacil·lo a afirmar que el professor espanyol és un dels que més m'han interessat (19). Detall oblidat per la majoria dels historiadors oficials, McHarg descriu a Esteve Terradas al seu llibre com un enginyer simpatitzant de la CNT i maçó del Gran Orient, partidari entusiasta de les escoles racionalistes (3).
Esteve Terradas va organitzar el 27 de febrer una visita a l'Escola del Mar: referent europeu de la renovació pedagògica (cf. 3):
L'Escola del Mar fou una institució pedagògica pública nascuda a iniciativa de l'Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Basada en l'experiència de l'Escola del Bosc, inspirada en la renovació pedagògica de l'Escola Moderna impulsada per Ferrer i Guàrdia, el seu fundador i animador va ser el pedagog Pere Vergés i Farrés. S'inaugurà oficialment el 3 d'agost de 1921 (20) (21).El mateix dia que Esteve Terradas havia organitzat la visita a l'Escola del Mar, la Mancomunitat va organitzar una visita a l'Escola Baixeras, finançada per l'arquitecte i financer, Àngel Baixeras (22): un edifici remarcable.
 |
| Año 1922. Recorte prensa atentado contra Angel Pestaña. Manresa, Baixada Sant Ignasi, Todo Colección |
No tinc ni idea de si Ángel Pestaña li va explicar a Albert Einstein que, sis mesos abans de la seva arribada a Barcelona, quan es dirigia a donar una conferència al Teatre Nou de Manresa sobre el tema de la Unió Soviètica i el problema social, uns pistolers a sou de la patronal catalana li van disparar quatre trets: va salvar la vida per pur miracle (23). Mentre Albert Einstein seguia amb el seu viatge i estava impartint les seves conferències a Madrid, els pistolers a sou de la patronal catalana van posar fi a la vida de Salvador Seguí el 10 de mars del 1923.
Al vespre del dia 10 de març de 1923 eren assassinats al carrer de la Cadena els destacats militants dels Sindicats Únics de la CNT, Salvador Seguí “El Noi del Sucre” i Francesc Comas “Peronas”: Uns dies abans, el 27 de febrer, ambdós cenetistes havien estat presents en un acte celebrat al Sindicat Únic de la Distribució, al carrer Més Baix de Sant Pere, on va parlar l’eminent científic i Premi Nobel de Física Albert Einstein (24).Més enllà dels discursos xovinistes organitzats per la Mancomunitat de Catalunya, la situació política i sindical del moviment obrer a Espanya quedava doncs àmpliament resumida en l'intent d'assassinat d'Ángel Pestaña i en l'assassinat reeixit de Salvador Seguí. El colofó d'aquell 1923 seria la proclamació, a Barcelona, durant el mes de setembre, de la dictadura de Primo de Rivera, amb el vist-i-plau de la patronal catalana. Mesos després, en març del 1924, Ángel Pestaña tornaria a entrar a la presó, on passaria dos anys abans de tornar a entrar poc temps després.
Sobre el que es va dir -i el que es va inventar sobre el que es va dir- a la conferència del Sindicat Únic de la Distribució, crec que millor et deixo llegir el blog de Xavier Lasauca i Cisa (25), millor blog personal d'Universitats, Recerca i Ciència 2011. També el capítol: Einstein y los Anarcosindicalistas (26) d'un llibre de Thomas F. Glick publicat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques en 2005. Si no tens gaire temps, pots començar pel resum honest publicat per sindicalismo.org en 2020: El día que Einstein visitó la CNT de Barcelona y se interesó por el movimiento obrero (27).
Si t'interessa més saber el nom dels nens que surten a les fotos que van fer-li a Albert Einstein durant la seva visita a Barcelona, on va escoltar sardanes, o quins discs de sardanes li van regalar, et deixo llegir les cròniques dels periodistes de La Vanguardia. Ara bé, si vols llegir alguna cosa sobre què pensava Einstein sobre el nacionalisme català, potser t'interessarà llegir el capítol que Thomas F. Glick li dedica al seu llibre: Einstein y el nacionalismo catalán (26).
Epíleg: Si en algun moment t'he deixat la impressió de ser un fervent admirador d'Ángel Pestaña o d'Esteve Terradas, deixa'm tancar aquest post dient que la vida dona moltes voltes i que tothom intenta adaptar-se a elles de la millor manera que sap i que pot. En aquest post m'he limitat a compartir algunes notes que tenia per casa i les he delimitat temporalment en el període que va precedir i el que va seguir a la visita d'Albert Einstein a Barcelona. Sobre què va passar en la vida d'aquests personatges temps després, et recomano llegir la seva biografia a Wikipedia.
- Barcelona Memory: Einstein en Barcelona, 1923, YouTube, 29.01.2022
- Einstein en Barcelona, La Vanguardia (Hemeroteca), 23.02.2013
- Farquhar McHarg: Pistoleros! The Chronicles of Farquhar McHarg: Books I-III: 1918-1924 (and 1976-1977) (English Edition), ChristieBooks. 1070 pages || Una traducció al francès de l'episodi de la visita d'Albert Einstein a Barcelona és disponible a: Albert Einstein à Barcelone, Le blog de Floréal, 03.06.2022.
- El Congrés de Sants de la CNT (1918), Memòria Democràtica, Ajuntament de Barcelona
- Wikipedia: Esteve Terradas [en] [fr] [es] [ca]
- Esteve Terradas, impulsor de la ciencia y la ingenieria, La Vanguardia (Hemeroteca, PDF), 21.03.1992
- Wikipedia: Mancomunitat de Catalunya [en] [fr] [es] [ca]
- Sergi Hernández: L’Hotel Cuatro Naciones, l’hotel dels famosos, betévé, 17.07.2021
- Wikipedia: Pistolerismo
- Wikipedia: Mikhail Bakunin [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Solidaridad Obrera [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Ángel Pestaña [en] [fr] [es] [ca] || Tomàs Álvarez: Ángel Pestaña: El anarquista de la triste figura, Diario de León, 25.04.2004
- Jimena Canales: Einstein, du Collège de France à la Société française de philosophie. Paris: Collège de France, 2020 (généré le 23 juillet 2022). ISBN : 9782722605503. DOI : https://doi.org/10.4000/books.cdf.9382.
- David E. Rowe and Robert Schulmann: What Were Einstein's Politics?, History News Network, Columbian College of Arts and Sciences, 2007.
- Albert Einstein: Why Socialism?, Monthly Review, 2009, Volume 61, Issue 01 (May)
- Wikipedia: Political views of Albert Einstein
- Sinopsis de Ángel Pestaña Núñez: Setenta días en Rusia. Lo que yo vi, Almuzara; nº 1 edición 20 febrero 2018, amazon.es || Chap. XIX, Hablando con Lenin
- Sinopsis de Ángel Pestaña Núñez: Setenta días de Rusia. Lo que yo pienso, Casa del Libro
- José Gallego-Díaz, «Alberto Einstein, símbolo de nuestro tiempo», A B C, 19 de abril de 1955. A. Fabra Rivas, «Una visita a Einstein», El Sol, 27 de marzo de 1930. Cuando estuvo en Madrid, Einstein dijo de Terradas: «C’est une singularité»; Vera, «El doctorado» (núm. 3). Otra versión la da Theodore von Karman, The Wind and Beyond (Boston, Little Brown, 1967), p. 340: Albert Einstein dijo en una ocasión de (Terradas): "Estuve en España, observé a la ciencia española y descubrí a Terradas"
in Thomas F. Glick: Einstein y los españoles. Ciencia y sociedad en la España d’entreguerras [PDF]. Editorial CSIC (2005)
- Jordi Brasó-Rius: Història i pedagogia de l'Escola del Mar (1922-1938), October 2017, ResearchGate, Social and Education History 6(3):226-260, DOI:10.17583/hse.2017.2717
- Wikipedia: Escola del Mar
- Wikipedia: Grup Escolar Baixeras
- Jordi Bonvehí i Castanyer: El pistolerisme manresà. L'atemptat contra Àngel Pestaña, Històries Manresanes, 02.05.2008
- Ferran Aisa: 90 aniversari de l'assassinat de Salvador Seguí, Vaixell Blanc, 10.03.2013
- Xavier Lasauca i Cisa: Einstein, Barcelona i anarquisme (1923), L'ase quàntic, 17.03.2013
- Thomas F. Glick: Einstein y los españoles. Ciencia y sociedad en la España d’entreguerras [PDF]. Editorial CSIC (2005) || Einstein y los Anarcosindicalistas || Einstein y el nacionalismo catalán
- El día que Einstein visitó la CNT de Barcelona y se interesó por el movimiento obrero, sindicalismo.org, 10.11.2020
Hola, a la revista de l’ateneu de Gràcia volen fer un article sibre Eistein y la seva visita a Barcelona
ReplyDeleteVaig pensar en aquest teu que em va agradar tant. I volia preguntar-te si vols que ho fem servir.
No he trobar una altre manera de comunicar-me!
Hola anonymous. Com jo tampoc veig la manera de comunicar amb tu, vull dir-te que podeu fer servir el que voleu d'aquest o altres posts del blog.
DeleteCom l'objectiu del blog no és altre que compartir el poc que sé sobre alguns temes que m'interessen, no em posa cap problema.
Si vols mencionar d'on jo has tret,genial. Sinò, no passa res.
Tens molta informació compartida però penso que si vols pots participar a la revista Agràcia
ReplyDeleteMoltes gràcies!
ReplyDelete