| Will Hunting. El mejor momento del día, YouTube, 17.10.2019 |
Mai oblidaré aquella tarda al sindicat tèxtil. Corria l'any 1980 i m'havien acomiadat de la fàbrica on treballava des de feia més de cinc anys. Estava amb dos companys del sindicat: en Pepo i en Salva. També amb el cap de l'empresa, que era alhora el cap de la secció sindical de CC.OO., car l'empresa era en aquell moment una societat anònima laboral.
Reclamava la meva readmissió en un acomiadament que era del tot improcedent. Refusada aquesta, el cap de l'empresa ens va proposar negociar una indemnització. Gairebé al final d'una dura negociació conduïda amb una remarcable mà esquerra per en Salva, el cap de l'empresa, a qui coneixia des dels setze anys, quan vaig entrar a treballar com aprenent, em va dir: Mira David, tu saps d'on arriba el teixit que tenim als magatzems. El nostre sector acabarà per desaparèixer a causa de les importacions que arriben d'Àsia i la nostra fàbrica acabarà tancant. Intentarem resistir tot el temps que sigui possible, però acabarem tancant. T'oferim una bona indemnització (ho era!). Ets jove, pren-la, fes-ne un bon servei, segueix uns estudis i demostra a tothom allò que pots arribar a fer.
Finalment, vaig acceptar aquella indemnització i em vaig enganxar amb decisió a l'oportunitat que em donava. La fàbrica va tancar i els seus terrenys estan ocupats avui per blocs de pisos. No vaig tornar a veure aquell home mai més: imagino que quan va tancar la fàbrica es va jubilar i va tornar a la seva Andalusia natal. Per la diferència d'edat que teníem, probablement avui ja no és d'aquest món.
Reclamava la meva readmissió en un acomiadament que era del tot improcedent. Refusada aquesta, el cap de l'empresa ens va proposar negociar una indemnització. Gairebé al final d'una dura negociació conduïda amb una remarcable mà esquerra per en Salva, el cap de l'empresa, a qui coneixia des dels setze anys, quan vaig entrar a treballar com aprenent, em va dir: Mira David, tu saps d'on arriba el teixit que tenim als magatzems. El nostre sector acabarà per desaparèixer a causa de les importacions que arriben d'Àsia i la nostra fàbrica acabarà tancant. Intentarem resistir tot el temps que sigui possible, però acabarem tancant. T'oferim una bona indemnització (ho era!). Ets jove, pren-la, fes-ne un bon servei, segueix uns estudis i demostra a tothom allò que pots arribar a fer.
Finalment, vaig acceptar aquella indemnització i em vaig enganxar amb decisió a l'oportunitat que em donava. La fàbrica va tancar i els seus terrenys estan ocupats avui per blocs de pisos. No vaig tornar a veure aquell home mai més: imagino que quan va tancar la fàbrica es va jubilar i va tornar a la seva Andalusia natal. Per la diferència d'edat que teníem, probablement avui ja no és d'aquest món.
Quaranta-dos anys més tard, crec que vaig fer bon ús de l'oportunitat que em va donar aquella indemnització. Altrament, la meva vida hauria pogut ser molt diferent ...
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.