| Red is Dead, Youtube, 15.06.2014 |
Meurs, pourriture communiste ! La frase amb què es tanca la primera part del vídeo fa part de l'escena d'introducció d'un film delirant del 1994: La cité de la peur (1), interpretat per un trio encara més delirant: Les Nuls (2). Un film on els sketchs d'humor absurd i surrealista se succeeixen un darrere l'altre, donant lloc a algunes escenes cultes, com la que vaig escollir per la publicació de la primera versió d'aquest article (3).
D'acord, si et mires el film, segurament no les enganxaràs totes, perquè és un humor destinat a un públic francès. Però moltes escenes segueixen fent-me riure encara avui.
Al vídeo amb què vaig obrir aquest post, hi ha una de les escenes cultes d'aquest film. La de la persecució i posterior incineració d'una mena de zombi comunista que, armat amb una falç i un martell, intenta assassinar a un dels protagonistes. La segona part del vídeo presenta un tema de Philippe Chany amb un títol remarcable (4).
Just per no morir igual de rucs que vam arribar a aquest món, potser val la pena recordar que, l'associació de la falç i el martell com emblema per representar al moviment comunista, té el seu origen en un concurs que Vladimir Lenin i Anatoly Lunacharsky van convocar el 1917 per la creació d'un emblema soviètic (5).
L'artista Yevgeny Kamzolkin (6), va crear el disseny de la falç i el martell per a les celebracions del primer de maig del 1918 al districte de Zamoskvorechye (Moscou). Finalment, després d'alguns retocs, aquest va ser adoptat pel partit comunista a la 2a sessió del Comitè Central del 6 de juliol de 1923, on es decidí que aquest emblema devia figurar a les banderes de les repúbliques de la Unió Soviètica després d'aquesta data.
Ara, deixa que acabi aquest post amb tres anècdotes. La primera la trobem a la Wikipedia en espanyol (5), que ens diu de Yevgeny Kamzolkin que aquest: provenia d'una família rica i era profundament religiós, no era comunista. La segona la trobem a la Wikipedia en anglès, que ens mostra que hom podia trobar aquest emblema a les monedes d'1 peso de plata que es van dissenyar a França i van circular a Xili entre 1894 i 1940 (5) (7). Finalment, la darrera anècdota fa referència a una rèplica del «crucifix comunista» que Luis Espinal va tallar els anys 1970 (8) i que el 9 de juliol del 2015, Evo Morales va regalar al papa Francesc.
D'acord, si et mires el film, segurament no les enganxaràs totes, perquè és un humor destinat a un públic francès. Però moltes escenes segueixen fent-me riure encara avui.
Al vídeo amb què vaig obrir aquest post, hi ha una de les escenes cultes d'aquest film. La de la persecució i posterior incineració d'una mena de zombi comunista que, armat amb una falç i un martell, intenta assassinar a un dels protagonistes. La segona part del vídeo presenta un tema de Philippe Chany amb un títol remarcable (4).
Just per no morir igual de rucs que vam arribar a aquest món, potser val la pena recordar que, l'associació de la falç i el martell com emblema per representar al moviment comunista, té el seu origen en un concurs que Vladimir Lenin i Anatoly Lunacharsky van convocar el 1917 per la creació d'un emblema soviètic (5).
L'artista Yevgeny Kamzolkin (6), va crear el disseny de la falç i el martell per a les celebracions del primer de maig del 1918 al districte de Zamoskvorechye (Moscou). Finalment, després d'alguns retocs, aquest va ser adoptat pel partit comunista a la 2a sessió del Comitè Central del 6 de juliol de 1923, on es decidí que aquest emblema devia figurar a les banderes de les repúbliques de la Unió Soviètica després d'aquesta data.
Ara, deixa que acabi aquest post amb tres anècdotes. La primera la trobem a la Wikipedia en espanyol (5), que ens diu de Yevgeny Kamzolkin que aquest: provenia d'una família rica i era profundament religiós, no era comunista. La segona la trobem a la Wikipedia en anglès, que ens mostra que hom podia trobar aquest emblema a les monedes d'1 peso de plata que es van dissenyar a França i van circular a Xili entre 1894 i 1940 (5) (7). Finalment, la darrera anècdota fa referència a una rèplica del «crucifix comunista» que Luis Espinal va tallar els anys 1970 (8) i que el 9 de juliol del 2015, Evo Morales va regalar al papa Francesc.
- Wikipedia: La Cité de la peur (film, 1994)
- Wikipedia: Les Nuls
- Veure Meurs, pourriture communiste !, publicat en aquest blog el 01.05.2018
- Philippe Chany: Red is Dead (La cité de la peur - 1994)
- Wikipedia: Hammer and sickle [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Yevgeny Kamzolkin [en] [fr] [es] [ca]
- Chile 1894 Pattern, Moneta Gallery Coin Museum, 11.10.2008
- Bolivia: la historia detrás del "crucifijo comunista" que Evo Morales le regaló al papa Francisco, BBC MUndo, 09.07.2015
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.