què en penso de la intel·ligència artificial? (1/3)

Source: Joaquim Corominas, L'Unilateral (2008)

@daveguasch

Fa molts anys d'això. Vaig matricular-me a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la intenció de diplomar-me en Història Econòmica, una branca que adorava. I entre les matèries que vaig escollir pel meu primer curs hi havia una que es deia Matemàtiques de les Ciències Humanes. Sent una matèria destinada a estudiants de lletres, vaig pensar que no em seria difícil d'aprovar-la, bàsicament per tots els anys que havia passat treballant al laboratori d'una empresa del ram de l'aigua, on els càlculs de tota mena feien part del meu treball quotidià.

El primer dia de classe em vaig quedar sorprès quan vaig descobrir que el professor era una mena de vell hippie amb una llarga barba blanca. Calçava unes velles avarques amb sola de neumàtic i lluïa una corda de persiana que li aguantava uns vells pantalons de Tergal que li arribaven a quatre dits dels turmells. Un vell hippie que va resultar ser doctor enginyer industrial, amb especialitat elèctrica i tenia un MSEE per la Universitat de Berkeley (Califòrnia). Un vell hippie que havia treballat en empreses d'automàtica, informàtica i electrònica a Catalunya, Califòrnia i Massachusetts.

Va començar explicant-nos com tenia pensat estructurar el curs. També ens va dir que podíem portar el que volguéssim els dies d'examen: calculadores, llibres, apunts ..., el que volguéssim. Quan vaig veure el sentiment de satisfacció a la cara dels altres estudiants vaig realitzar que probablement no havien entès res del que ens estava dient.

Source: DocPlayer. L'humour à l école

Passava a net religiosament cada nit els apunts que havia pres durant el dia. I completava els exercicis que fèiem a classe amb exemples que trobava als llibres després d'hores de biblioteca (en aquella època, Internet no era ni l'ombra del que coneixem avui). A mesura que avançaven les classes i les pràctiques, vaig identificar els meus punts febles. I em vaig arreglar amb un company de militància sindical de Sant Adrià perquè el seu fill, que estudiava a la facultat de Física a la Universitat de Barcelona, em donés classes particulars dos cops per setmana. Fins i tot vaig comprar-me una calculadora HP amb 50 passos de programació amb la qual vaig començar, de manera autodidacta, a familiaritzar-me amb la informàtica. Mai no m'havia preparat tant per un examen trimestral.

Anys més tard vaig seguir amb ell un curs d'Informàtica on teclejàvem codi en Fortran (1) als vells terminals VAX VT100 que connectaven amb els hosts VAX11 de Digital.

Però mai, en cap altra assignatura de la llicenciatura, ni tan sols en la d'informàtica, mai no vaig treballar tant una matèria ni li vaig dedicar tantes hores com a aquell curs de matemàtiques.

No recordo el seu nom. L'havia conegut a les reunions de l'Associació d'Estudiants de Lletres. Era un pèl-roig de qui deien que fumava molt: vull dir, coses que no es venien als estancs. Com no l'havia vist mai a classe de matemàtiques, no m'havia passat mai pel cap que estigués matriculat. Un parell de dies abans del primer examen trimestral em va demanar si li podia fotocopiar els meus apunts. Ho vaig fer, se'ls va mirar, li vaig preguntar si necessitava que li expliqués alguna cosa i em va dir que no, que ja se'ls llegiria i que ja ens veuríem el dia de l'examen.

Source: getdigital.fr

Com jo havia intuït ja des del primer dia de classe, un sentiment de terror es va estendre entre tothom quan vam descobrir quines eren les preguntes d'aquell primer examen trimestral. Efectivament, podíem portar tots els llibres que volguéssim, apunts, calculadores ... Tot plegat, no servia de res si no sabíem com interpretar quina era la complexitat dels enunciats de cada problema i quina era la solució que havíem d'aplicar per resoldre'l. Si no ho recordo malament, aquell primer examen va ser l'únic que he suspès al llarg de la meva carrera, amb unes dècimes per sota del 5. La massacre va ser terrible entre gairebé tots els altres estudiants ..., tret del meu company pèl-roig, que es va sortir amb un 8 de nota. 

Aquell dia vaig aprendre una lliçó que mai no he oblidat. Disposar de totes les eines que vulguis no et serà de cap ajuda si no saps com utilitzar-les. Dit d'una altra manera, saber com utilitzar-les et permet traure un profit fenomenal a unes eines que, altrament, no et serviran de gran cosa.

Vaig seguir treballant de valent i vaig reeixir a passar aquell curs amb un aprovat pelat, la nota més baixa que vaig tenir al llarg del meu diploma. El company pèl-roig, va seguir sense anar a cap classe i, utilitzant els meus apunts, es va traure el curs amb un notable. La majoria dels estudiants va acabar per traure's un aprovat en l'examen de repesca del mes de setembre. I entre ells, alguns van haver de repetir curs.

Source: Épinglé sur BD and Co, Pinterest

T'he fotut tot aquest rotllo per dir-te quina és la meva opinió personal sobre el professorat universitari que s'ha escandalitzat avui amb ChatGPT, com ahir ho va fer amb Wikipedia o abans-d'ahir amb l'ús de les calculadores científiques. Si, com aquell professor de matemàtiques, sabessin quins són els treballs o els exàmens que han de preparar perquè els estudiants descobreixin i treguin profit de tota la potència d'unes eines que el professorat hauria de conèixer, haurien reeixit en l'objectiu de preparar els seus estudiants per al món laboral que els espera quan surtin de la universitat. Un món real on ningú els demanarà que deixin aquelles eines a casa. Ans al contrari, les tindran a la seva disposició i els exigiran que sàpiguen com utilitzar-les.

Quan vaig arribar a Suïssa el 1992 no vaig tenir cap problema en treballar amb els sistemes de l'entorn de Digital, interpretar les demandes que m'arribaven de la part dels enginyers elèctrics i traduir-les en codi Fortran. I gràcies al que vaig aprendre al Master en Informàtica que vaig seguir a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Camins (Universitat Politècnica de Barcelona), tampoc vaig tenir cap problema en treballar amb les primeres màquines Unix que van arribar a l'empresa, ni en traduir les demandes que m'arribaven dels enginyers elèctrics, primer en codi Turbo Pascal, més endavant en codi Smalltalk.

Vaig tenir la sort de treballar en equips on, quan no sabia alguna cosa, els meus companys no tenien cap problema en explicar-me-la o en dir-me a quin llibre de la biblioteca de l'empresa podia trobar la solució (Internet seguia sense tenir res a veure amb el que coneixem avui). I si no la trobava enllà, mai no vaig trobar cap problema per comprar nous llibres o en inscriure'm a un curs de formació.

Aquesta és la meva experiència en el món laboral i, de vegades, em demano quants d'aquells que avui s'esveren amb l'arribada de noves tecnologies que desconeixen, tenen la més mínima experiència en el món laboral real que existeix fora de les universitats.

Just per acabar amb aquesta introducció que desenvoluparé més endavant, a mesura que redactava aquest post m'he adonat que vaig deixar la Universitat sense invitar a unes birres al meu professor de matemàtiques: en Joaquim Corominas, per agrair-li tot allò que em va ensenyar i que em va obrir uns horitzons què, sense aquell primer examen trimestral, probablement mai no hauria tingut l'oportunitat de conèixer.

La seva influència va ser tan important que, el fet que Joaquim Corominas fes part del staff del Departament de Geografia de la UAB i que, almenys en aquell temps, aquest departament seguís el traçat de la Geografia Teorètica i Quantitativa, aplicant conceptes, models matemàtics i estadístics per a l'estudi de la geografia, em va decidir a canviar el meu objectiu inicial de diplomar-me en Història Econòmica pel d'una llicència en Geografia.

---

1. Wikipedia: Fortran [en] [fr] [es] [ca]