|
Hom atribueix a Henry David Thoreau aquesta cita: La qüestió no és el que mires, sinó que hi veus. Podem completar-la amb aquesta cita de Bernard Mannes Baruch: Milions van veure caure la poma, però va ser Newton qui es va preguntar per què.
Albert Einstein ens va dir que: Plantejar noves preguntes, noves possibilitats, considerar vells problemes des d'un angle nou, requereix imaginació creativa i marca un avenç real en la ciència. I John Ruskin ens va explicar que no solament era important fer preguntes, sinó com fer-les: Ser capaç de fer una pregunta clarament és dos terços del camí per obtenir una bona resposta. Perquè, com ens recordava Ursula K. Le Guin: No hi ha respostes correctes a preguntes incorrectes. Una cita que està en fase amb una altra atribuïda a Claude Lévi-Strauss, qui va dir que El científic no és una persona que dona les respostes correctes, és algú que fa les preguntes correctes.
Naguib Mahfouz va anar més lluny quan va dir: Podeu saber si un home és intel·ligent per les seves respostes. Podeu saber si un home és savi per les seves preguntes. Pel que fa a les respostes, hom atribueix a Confuci aquesta cita: Aquell que creu saber totes les respostes és perquè no li han fet totes les preguntes. Voltaire, a qui hom no recorda pel seu llenguatge florit, ho va resumir així: Ha de ser molt ignorant, perquè respon totes les preguntes que li fan.
Roel Nicolai (1) és un personatge remarcable de qui vaig sentir parlar per primer cop a finals de l'estiu d'enguany. Actualment està jubilat, però va obtenir el seu diploma en Geodèsia el 1978 a la Delft University of Technology. Després de treballar a diverses empreses en el terreny de la cartografia automàtica i la teledetecció, va treballar durant gairebé 30 anys a Shell. El 2014, dos anys abans de la seva jubilació, es va doctorar a la Utrecht University, defensant una tesi sobre L'origen dels mapes portolans medievals. Actualment, col·labora com investigador convidat associat al departament de matemàtiques d'aquesta universitat.
La tesi de Roel Nicolai va provocar un gran enrenou entre els medievalistes, molt especialment entre aquells que s'havien especialitzat en les cartes portolanes. No és difícil de comprendre si llegeixes el que l'autor de la tesi va escriure en 2015 a l'abstract d'un article publicat en una revista de The University of Chicago Press Books (2):
De manera anàloga al que va fer Newton quan va veure caure una poma d'un arbre, Roel Nicolai va decidir anar més enllà i buscar una explicació en allò que a ell també li va cridar l'atenció. I malgrat que Pablo Picasso tenia tota la raó del món quan va dir que: Els ordinadors són inútils. Ells només et poden donar respostes, Roel Nicolai els coneix prou bé i els ha donat les informacions adequades per obtenir les respostes que li han permès confirmar la pertinència de la seva pregunta. I com veurem al vídeo que tanca aquest post, cada resposta que obtenia, no feia res d'altre que articular sòlidament una pregunta per la qual hom encara no ha trobat una resposta plausible.
Eugène Ionesco va dir que: No és la resposta allò que il·lumina, sinó la pregunta. I sobre el fet que Roel Nicolai hagi fet una pregunta per la qual avui encara no tenim cap resposta, crec que val la pena recordar una cita d'Arthur C. Clarke: No pretenc que tinguem totes les respostes. Però certament val la pena pensar en les preguntes.
Durant segles, una bona part de la humanitat ha intentat trobar respostes a tot allò que no podia explicar en diferents divinitats. I, a mesura que els científics anaven trobant respostes a alguns d'aquells enigmes i s'obrien altres interrogants, aquests eren incorporats ràpidament a la llista de les competències divines.
Els temps moderns han integrat els alienígenes a la llista d'actors que tenen les claus de les solucions als enigmes que encara no som capaços de resoldre.
Albert Einstein ens va dir que: Plantejar noves preguntes, noves possibilitats, considerar vells problemes des d'un angle nou, requereix imaginació creativa i marca un avenç real en la ciència. I John Ruskin ens va explicar que no solament era important fer preguntes, sinó com fer-les: Ser capaç de fer una pregunta clarament és dos terços del camí per obtenir una bona resposta. Perquè, com ens recordava Ursula K. Le Guin: No hi ha respostes correctes a preguntes incorrectes. Una cita que està en fase amb una altra atribuïda a Claude Lévi-Strauss, qui va dir que El científic no és una persona que dona les respostes correctes, és algú que fa les preguntes correctes.
Naguib Mahfouz va anar més lluny quan va dir: Podeu saber si un home és intel·ligent per les seves respostes. Podeu saber si un home és savi per les seves preguntes. Pel que fa a les respostes, hom atribueix a Confuci aquesta cita: Aquell que creu saber totes les respostes és perquè no li han fet totes les preguntes. Voltaire, a qui hom no recorda pel seu llenguatge florit, ho va resumir així: Ha de ser molt ignorant, perquè respon totes les preguntes que li fan.
 |
La tesi de Roel Nicolai va provocar un gran enrenou entre els medievalistes, molt especialment entre aquells que s'havien especialitzat en les cartes portolanes. No és difícil de comprendre si llegeixes el que l'autor de la tesi va escriure en 2015 a l'abstract d'un article publicat en una revista de The University of Chicago Press Books (2):
Les cartes portolanes medievals són molt realistes i mostren les costes del Mediterrani i del Mar Negre amb una precisió notable. Van sorgir de sobte a Itàlia durant el segle XIII, sense que coneguem cap predecessor ni un camí clar del desenvolupament d'aquest tipus de cartografia.
En aquest assaig es demostra mitjançant l'anàlisi geodèsica que la forma global de les costes correspon molt a la d'un mapa modern basat en la projecció de Mercator. Es demostra, a més, que aquesta correspondència no pot ser deguda a l'atzar. En conseqüència, l'existència d'una projecció cartogràfica de Mercator, o similar a Mercator, en els mapes portolans és incompatible amb el suposat origen medieval d'aquests mapes.Deixa'm dir-te una cosa. Com tants altres ho van fer abans, jo també havia vist alguna cosa que em va cridar molt i molt l'atenció en el sistema de projecció que semblaven haver utilitzat els autors de les primeres cartes portolanes. Però mai no se'm va ocórrer anar més enllà del que havia llegit en reconeguts experts medievalistes, i no vaig fer res d'altre que associar la qualitat d'aquells portolans catalans a l'extraordinària habilitat dels membres hebreus de l'Escola mallorquina de cartografia (3).
Els mapes portolans medievals són molt més sofisticats del que s'ha reconegut fins ara. La seva construcció va anar molt més enllà de les capacitats dels cartògrafs de l'Europa medieval o del món àrab-islàmic. Aquesta conclusió serveix per reobrir la qüestió dels orígens de les dades geomètriques i dels mètodes de construcció que fins ara semblaven ser la base de les cartes portolanes medievals.
De manera anàloga al que va fer Newton quan va veure caure una poma d'un arbre, Roel Nicolai va decidir anar més enllà i buscar una explicació en allò que a ell també li va cridar l'atenció. I malgrat que Pablo Picasso tenia tota la raó del món quan va dir que: Els ordinadors són inútils. Ells només et poden donar respostes, Roel Nicolai els coneix prou bé i els ha donat les informacions adequades per obtenir les respostes que li han permès confirmar la pertinència de la seva pregunta. I com veurem al vídeo que tanca aquest post, cada resposta que obtenia, no feia res d'altre que articular sòlidament una pregunta per la qual hom encara no ha trobat una resposta plausible.
Eugène Ionesco va dir que: No és la resposta allò que il·lumina, sinó la pregunta. I sobre el fet que Roel Nicolai hagi fet una pregunta per la qual avui encara no tenim cap resposta, crec que val la pena recordar una cita d'Arthur C. Clarke: No pretenc que tinguem totes les respostes. Però certament val la pena pensar en les preguntes.
 |
Els temps moderns han integrat els alienígenes a la llista d'actors que tenen les claus de les solucions als enigmes que encara no som capaços de resoldre.
Per aquells que no els conegueu, els alienígenes són uns éssers vinguts de l'espai exterior que fa temps abduïen éssers humans, de preferència blancs nord-americans vivint a la zona del Bible Belt.
Quan gairebé tothom va tenir una càmera fotogràfica de qualitat al seu mòbil, van decidir reduir dràsticament la freqüència de les seves aparicions, fins aquell moment enregistrades en fotos de pèssima qualitat.Roel Nicolai ha dedicat molt esforç per formular una pregunta correcta, i el camí que ha seguit és dos terços del camí necessari per obtenir una resposta. No cal anar molt lluny per saber de què estic parlant, intentaré demostrar-ho amb un exemple.
 |
Durant molt de temps, els enginyers s'han demanat què podia explicar el fet que moltes de les estructures construïdes en formigó pels romans es mantinguessin en peu, mentre altres estructures més modernes s'esfondraven en poques dècades.
A diferència de tot el que s'ha dit sobre els coneixements d'enginyeria dels egipcis o de les civilitzacions del Sud i de Centreamèrica, en aquest cas es tractava d'homes blancs i de la civilització romana, de la qual ens considerem hereus. A ningú li va passar pel cap atribuir als alienígenes una tecnologia que ha estat un enigma pels enginyers durant segles.
Tot va canviar el 2023, quan un equip d'investigadors del MIT (Massachusetts Institute of Technology) (4) va descobrir en la seva composició uns minúsculs bocins de carbonat de calci que s'havien barrejat al formigó en forma de calç viva (5). Una "mescla en calent" que dona a aquest formigó la seva força sorprenent i que li proporciona una qualitat impressionant: la d'autoreparar les seves escletxes (6).
Si ja has llegit les referències bibliogràfiques, hauràs vist que hem tingut davant del nas uns materials que fa segles que coneixíem, però dels que desconeixíem com s'havien de mesclar, gràcies a una tecnologia que els romans coneixien des de fa més de 2000 anys.
Crec doncs que ja estem preparats per veure el vídeo de Roel Nicolai i reconèixer en ell a un científic que ha fet una pregunta correcta.
Per trobar una resposta a aquesta pregunta haurem d'esperar mesos, anys o, com hem vist en el cas del formigó romà, potser fins i tot segles. Però estic convençut que el temps que hom trigui a trobar la resposta, no invalidarà en res la pertinència de la pregunta.
Oblidar-nos dels alienígenes i engegar aquesta investigació sense menysprear en cap moment els coneixements que tenien els nostres avantpassats a les èpoques antiga i medieval seria una excel·lent premissa per començar.
Al vídeo que tanca aquest post, Roel Nicolai va presentar de manera resumida el procés que el va portar a les conclusions que recull la seva tesi. Aquesta presentació es va fer en llengua neerlandesa i està subtitulada per defecte en llengua anglesa.
Si no estàs familiaritzat en cap d'aquestes dues llengües, recorda de modificar la llengua dels subtítols del vídeo seleccionant la teva llengua de preferència.
| h2videokanaal - 141126 Geobuzz.nl P203 | Roel Nicolai | Portolaankaarten, YouTube, 25.02.2015 |
- Roel Nicolai: Utrecht University || LinkedIn || ResearchGate || Academia.edu || Wikipedia
- Roel Nicolai: The Premedieval Origin of Portolan Charts: New Geodetic Evidence, Isis, volume 106, number 3. 2015 by The History of Science Society (Download PDF in Academia.edu)
- Veure Cartografia històrica a Catalunya (3/4), publicat en aquest blog el 30.03.2021
- On sait (enfin) pourquoi le béton des Romains est aussi résistant, Futura Sciences, 07.01.2023
- Un béton autoréparant, le secret de la longévité des constructions romaines, Le Temps, 09.01.2023
- Linda M. Seymour et al.: Hot mixing: Mechanistic insights into the durability of ancient Roman concrete, Science Advances, Vol 9, Issue 1, 6 Jan 2023, DOI: 10.1126/sciadv.add1602
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.