| Leaf of Life - How This Desert City Stays Cool With An Ancient Air Conditioning System, YouTube, 18.06.2023 |
Fent una neteja d'articles que havia anat guardant per a llegir un dia que tingués temps, vaig trobar un article publicat el mes de novembre del 2023 a La Vanguardia que parlava de les illes de calor a les ciutats (1).
A més de portar-me bons records d'en Joan Sabí, que ens va deixar un 11 d'octubre del 2003, a l'edat de 55 anys, l'article també em va recordar una conversa que vaig tenir mentre dinàvem amb un company iranià a la cafeteria de l'empresa on treballo.
Estàvem en ple estiu a Lausanne i feia calor, molta calor, a un edifici ben equipat per resistir el fred de l'hivern, però que no està equipat per les temperatures superiors als 30°C que feia dies que patíem. A un moment donat, un altre company que menjava amb nosaltres va dir que, si no arribàvem a aturar el canvi climàtic hauríem d'anar pensant seriosament a demanar a l'empresa que instal·lés aparells d'aire condicionat.
Va ser llavors que el company iranià ens va parlar dels antics badgirs (3) que encara es podien trobar en moltes ciutats del seu país. Uns dispositius arquitectònics de disseny passiu que permeten esmorteir la gran variació tèrmica entre el dia i la nit, arribant a assolir una temperatura mitjana propera al confort higrotèrmic a l'interior dels edificis.
Jo ja n'havia sentit parlar, però el vídeo que ens va enviar a la tarda per mostrar-nos amb imatges el que ens havia explicat al migdia -és el vídeo amb què he obert el post d'avui- va despertar tot el meu interès. Vaig seguir llegint alguns articles quan trobava un moment per fer-ho. Però, si vols saber-ne un parell de coses més, just per començar, et proposo que et miris el vídeo que pots trobar aquí al damunt: és molt lent, però brutal! També et proposo que li donis un cop d'ull als articles de Wikipedia que et passo a la bibliografia.
Un cop feta aquesta tasca, et proposo tancar el post d'avui amb un vídeo de Deutsche Welle que ens dirà algunes coses més sobre les solucions tradicionals, però també les més actuals, que existeixen per fer front a les onades de calor que patirem els anys vinents a causa del canvi climàtic.
Només et demano que, quan tornis a constatar l'admiració que arreu del món van provocar les superilles que va fer l'anterior consistori de la ciutat de Barcelona, no t'oblidis d'aquells que van lluitar el que no està escrit per eliminar-les. I ja que hi som, també et proposo que donis un cop d'ull al portafolis de projectes -bàsicament en Extrem Orient- de l'empresa Kanopea Architecture Studio, mencionada al vídeo.
De manera molt i molt resumida, les illes de calor són unes zones a l'interior de les ciutats que, durant la nit, registren una temperatura més elevada que les de la perifèria i el medi rural que envolta les ciutats. Aquest fenomen s'explica en part per la irradiació de la calor acumulada durant el dia per les grans superfícies d'asfalt i del ciment dels edificis de les ciutats, que s'afegeixen a les activitats pròpies d'aquestes que també generen calor com, per exemple, el trànsit rodat, les activitats industrials o els aparells d'aire condicionat.Aquest article, de lectura recomanada, contenia alguns comentaris de Javier Martin-Vide, a qui jo tenia per jubilat, però que l'article presenta com a catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona. Bàsicament, l'article explica, amb gràfics i dades, un fenomen que coneix gairebé tothom que ha viscut a una ciutat com Barcelona:
El ciment i l'asfalt irradien la calor absorbida durant les hores de sol i fa que la temperatura nocturna augmenti de manera considerable: pot haver-hi al voltant de cinc graus de diferència entre una zona i una altra a la ciutat.Aquest article em va recordar que un antic company de despatx a la Universitat Autònoma, i més endavant, un gran amic: Joan Sabí, havia passat moltes nits recopilant informació sobre aquest fenomen amb Martin-Vide i altres membres d'un equip d'investigadors, d'això ja fa molts anys (2).
A més de portar-me bons records d'en Joan Sabí, que ens va deixar un 11 d'octubre del 2003, a l'edat de 55 anys, l'article també em va recordar una conversa que vaig tenir mentre dinàvem amb un company iranià a la cafeteria de l'empresa on treballo.
Estàvem en ple estiu a Lausanne i feia calor, molta calor, a un edifici ben equipat per resistir el fred de l'hivern, però que no està equipat per les temperatures superiors als 30°C que feia dies que patíem. A un moment donat, un altre company que menjava amb nosaltres va dir que, si no arribàvem a aturar el canvi climàtic hauríem d'anar pensant seriosament a demanar a l'empresa que instal·lés aparells d'aire condicionat.
Va ser llavors que el company iranià ens va parlar dels antics badgirs (3) que encara es podien trobar en moltes ciutats del seu país. Uns dispositius arquitectònics de disseny passiu que permeten esmorteir la gran variació tèrmica entre el dia i la nit, arribant a assolir una temperatura mitjana propera al confort higrotèrmic a l'interior dels edificis.
| Roland Dehghan Kamaragi: L’étude du Badgir : le savoir vernaculaire et le numérique au service de la transition énergétique !, YouTube, 23.01.2022 |
Jo ja n'havia sentit parlar, però el vídeo que ens va enviar a la tarda per mostrar-nos amb imatges el que ens havia explicat al migdia -és el vídeo amb què he obert el post d'avui- va despertar tot el meu interès. Vaig seguir llegint alguns articles quan trobava un moment per fer-ho. Però, si vols saber-ne un parell de coses més, just per començar, et proposo que et miris el vídeo que pots trobar aquí al damunt: és molt lent, però brutal! També et proposo que li donis un cop d'ull als articles de Wikipedia que et passo a la bibliografia.
Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió amb les llengües dels vídeos seleccionant la teva llengua de preferènciaAra que ja hem vist els vídeos que ens expliquen com la concepció adequada dels edificis -no era el tema, però podem ampliar-lo al traçat i l'amplada dels carrers- permet reduir els efectes de les altes temperatures sense consumir un kW d'electricitat. Una manera d'enviar a les deixalles l'arrogància que ens fa considerar com obsolets tots els coneixements que van acumular durant segles aquells que van viure en aquest planeta abans que nosaltres ho féssim.
Un cop feta aquesta tasca, et proposo tancar el post d'avui amb un vídeo de Deutsche Welle que ens dirà algunes coses més sobre les solucions tradicionals, però també les més actuals, que existeixen per fer front a les onades de calor que patirem els anys vinents a causa del canvi climàtic.
Només et demano que, quan tornis a constatar l'admiració que arreu del món van provocar les superilles que va fer l'anterior consistori de la ciutat de Barcelona, no t'oblidis d'aquells que van lluitar el que no està escrit per eliminar-les. I ja que hi som, també et proposo que donis un cop d'ull al portafolis de projectes -bàsicament en Extrem Orient- de l'empresa Kanopea Architecture Studio, mencionada al vídeo.
| DW Planet A - How to cool our homes (even without ACs), YouTube, 04.08.2023 |
- Laura Aragó: El calor mata más que el frío en España: consulta el riesgo según la zona donde vives, La Vanguardia, 11.11.2023
- Javier Martín Vide, Mercedes Marín Ramos, María Carmen Moreno García, Carles Carreras Verdaguer, Joan Sabí: Modificaciones térmicas en las ciudades. Avance sobre la Isla de Calor en Barcelona, Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN 0212-1573, ISSN-e 2014-4512, Nº 17, 1990, pàgs. 51-77
- Wikipedia: Windcatcher [en] [fr] [es] [ca]
Un estudi de l'École polytechnique fédérale de Lausanne (EPFL) proporciona la primera avaluació del cost de les illes de calor per a la salut humana mitjançant l'anàlisi de la situació a 85 ciutats europees. Realitzat durant tres anys, l'estudi també té en compte l'efecte protector de les illes de calor durant l'hivern, un aspecte poc explorat fins ara.
ReplyDeleteLes îlots de chaleur ont un coût sur la santé, EPFL Actualités, 23.01.2024 (1) (2) (3)