Fa temps que segueixo a Twitter un compte que publica posts molt interessants: Somos Cosmos (@InformaCosmos). L'any passat va publicar dos posts (1) sobre una antiga tècnica de gestió forestal japonesa: el Daisugi (2).
No és la meva intenció explicar-te allò que pots trobar molt més ben explicat a Wikipedia. Però deixa'm dir-te que aquesta tècnica es basa en la poda dels plançons que brollen d'una branca amb la finalitat de multiplicar els brots i després seleccionar els més rectes. El secret del resultat, que pots veure a la imatge amb què he obert el post d'avui, rau en l'ús de la tècnica mil·lenària del bonsai, aquí aplicada a cedres d'una alçada imponent.
La poda a la tisora durant el creixement de l'arbre farà que aquest creixi amb un tronc llis, sense nusos. Sense haver de tallar tot l'arbre, aquesta tècnica permet obtenir una excel·lent fusta de cedre, recta, esvelta i alhora flexible i densa que la converteix en un excel·lent material per la construcció de teulades i bigues de fusta per les construccions tradicionals japoneses.
La majoria dels comentaris d'ambdós posts eren de gent que mostrava la seva admiració per les imatges del Daisugi que Somos Cosmos havia pujat i, entre aquests, gent que agraïa haver-los fet descobrir quelcom que desconeixien. Però com a Twitter també hi ha el millor de cada casa, vaig llegir un comentari un xic despectiu que deia així: Esto ya se hacía en Europa desde el Neolítico, son árboles trasmochos y aquí en Aragón se hacía con los chopos cabeceros, un buen ejemplo en el País Vasco es el Hayedo de Otzarreta.
Com mai no havia sentit abans l'expressió d'árboles trasmochos, vaig fer una recerca a Google i vaig trobar al Dipòsit digital de documents de la UAB un treball de Xavier Fàbregas i Comadran (3). En paraules del seu autor: aquest treball presenta els diferents usos dels arbres al món rural ibèric, de diferents espècies forestals, especialment de les gestionades com a arbres esmotxats (es. árboles trasmochos) i detalla els escassos arbres esmotxats que actualment hi ha a Catalunya. Un treball que recomano llegir a tots aquells que tinguin el sentiment que l'ecologia i l'economia circular són coses que hem inventat recentment.
Sobre els arbres esmotxats a Catalunya que Xavier Fàbregas menciona al seu treball, deixa'm mencionar alguns dels que he trobat a Wikipedia: com ara el Castanyer de Can Cuch (recomano llençar una recerca a Google i veure el resultat de les seves imatges); la Salzeda de Bellver de Cerdanya (recomano ampliar la fotografia que il·lustra l'article de Wikipedia) o el Roure de la Cova d'en Palau. Hi ha més, però no et vull traure el plaer de trobar-los pel teu compte. Qüestió de gustos i d'estètica, el que més m'agrada és el Castanyer de les 9 branques de Viladrau.
Seguint amb els comentari dels quals et parlava, volia acabar el post d'avui amb un vídeo sobre el Hayedo de Otzarreta que porta per títol: Uno de los bosques más bonitos de España: el Hayedo de Otzarreta. Dir que, només començar el vídeo, aquesta fageda ja puja de categoria: Un espacio único en el mundo. Una descripció totalment alineada amb la modèstia de les descripcions que trobaràs a Turismo Vasco.com (4).
El fet d'haver vist altres fagedes a Europa, també a Suïssa (i no molt lluny de casa), no m'impedeix dir que el Hayedo de Otzarreta també és encisador. Tampoc tinc res a dir sobre si a Espanya, i més concretament al País Basc, també fa molt de temps que s'apliquen les tecnologies forestals que practiquen els japonesos.
Ara bé, si com deia aquell amable lector, aquí es coneixien des del Neolític i els japonesos diuen haver-les aplicat des del s. XIV, tinc com el sentiment que, en molt poc temps, han fet via per arribar a produir una fusta d'una qualitat que no recordo haver vist a Europa. Tanmateix, les discussions sobre quin és el poble que té el campanar més alt, mai no m'han interessat gaire i les deixo per aquells que en saben molt més que jo.
No és la meva intenció explicar-te allò que pots trobar molt més ben explicat a Wikipedia. Però deixa'm dir-te que aquesta tècnica es basa en la poda dels plançons que brollen d'una branca amb la finalitat de multiplicar els brots i després seleccionar els més rectes. El secret del resultat, que pots veure a la imatge amb què he obert el post d'avui, rau en l'ús de la tècnica mil·lenària del bonsai, aquí aplicada a cedres d'una alçada imponent.
La poda a la tisora durant el creixement de l'arbre farà que aquest creixi amb un tronc llis, sense nusos. Sense haver de tallar tot l'arbre, aquesta tècnica permet obtenir una excel·lent fusta de cedre, recta, esvelta i alhora flexible i densa que la converteix en un excel·lent material per la construcció de teulades i bigues de fusta per les construccions tradicionals japoneses.
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
| Destination Tips - How the Japanese make wood without cutting down trees!, YouTube, 25.09.2020 |
La majoria dels comentaris d'ambdós posts eren de gent que mostrava la seva admiració per les imatges del Daisugi que Somos Cosmos havia pujat i, entre aquests, gent que agraïa haver-los fet descobrir quelcom que desconeixien. Però com a Twitter també hi ha el millor de cada casa, vaig llegir un comentari un xic despectiu que deia així: Esto ya se hacía en Europa desde el Neolítico, son árboles trasmochos y aquí en Aragón se hacía con los chopos cabeceros, un buen ejemplo en el País Vasco es el Hayedo de Otzarreta.
Com mai no havia sentit abans l'expressió d'árboles trasmochos, vaig fer una recerca a Google i vaig trobar al Dipòsit digital de documents de la UAB un treball de Xavier Fàbregas i Comadran (3). En paraules del seu autor: aquest treball presenta els diferents usos dels arbres al món rural ibèric, de diferents espècies forestals, especialment de les gestionades com a arbres esmotxats (es. árboles trasmochos) i detalla els escassos arbres esmotxats que actualment hi ha a Catalunya. Un treball que recomano llegir a tots aquells que tinguin el sentiment que l'ecologia i l'economia circular són coses que hem inventat recentment.
Just deixa'm afegir que entre els molts objectius que tenia l'esmotxat dels arbres també hi havia el d'evitar el desenvolupament de grans arbres de fustes rectes, que serien assenyalats i destinats a la Marina per la construcció naval.
 |
| Castanyer de les 9 branques, Ajuntament de Viladrau |
Sobre els arbres esmotxats a Catalunya que Xavier Fàbregas menciona al seu treball, deixa'm mencionar alguns dels que he trobat a Wikipedia: com ara el Castanyer de Can Cuch (recomano llençar una recerca a Google i veure el resultat de les seves imatges); la Salzeda de Bellver de Cerdanya (recomano ampliar la fotografia que il·lustra l'article de Wikipedia) o el Roure de la Cova d'en Palau. Hi ha més, però no et vull traure el plaer de trobar-los pel teu compte. Qüestió de gustos i d'estètica, el que més m'agrada és el Castanyer de les 9 branques de Viladrau.
| Escapada Rural - Uno de los bosques más bonitos de España: el Hayedo de Otzarreta, YouTube, 16.04.2023 |
Seguint amb els comentari dels quals et parlava, volia acabar el post d'avui amb un vídeo sobre el Hayedo de Otzarreta que porta per títol: Uno de los bosques más bonitos de España: el Hayedo de Otzarreta. Dir que, només començar el vídeo, aquesta fageda ja puja de categoria: Un espacio único en el mundo. Una descripció totalment alineada amb la modèstia de les descripcions que trobaràs a Turismo Vasco.com (4).
El fet d'haver vist altres fagedes a Europa, també a Suïssa (i no molt lluny de casa), no m'impedeix dir que el Hayedo de Otzarreta també és encisador. Tampoc tinc res a dir sobre si a Espanya, i més concretament al País Basc, també fa molt de temps que s'apliquen les tecnologies forestals que practiquen els japonesos.
Ara bé, si com deia aquell amable lector, aquí es coneixien des del Neolític i els japonesos diuen haver-les aplicat des del s. XIV, tinc com el sentiment que, en molt poc temps, han fet via per arribar a produir una fusta d'una qualitat que no recordo haver vist a Europa. Tanmateix, les discussions sobre quin és el poble que té el campanar més alt, mai no m'han interessat gaire i les deixo per aquells que en saben molt més que jo.
- Somos Cosmos (@InformaCosmos: 2:26 AM · 6 juny 2023 i 8:29 PM · 19 oct. 2023
- Wikipedia: Daisugi [en] [fr] [es] [ca]
- Xavier Fàbregas i Comadran: Árboles trasmochos, Diposit digital de documents de la UAB, 2020
- Hayedo de Otzarreta, el bosque mágico de Gorbeia, Turismo Vasco.com
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.