| Café Kyoto - Étienne de La Boétie: El Discurso de la Servidumbre Voluntaria, YouTube, 30.07.2021 |
Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Avui m'agradaria compartir amb tu un llibre escrit ja fa molts anys per un jove de 18 anys. El nom de l'autor és Étienne de La Boétie i el llibre porta per títol: Discours de la servitude volontaire (1). Un llibre brutal amb un contingut que segueix estant d'actualitat 450 anys després de la seva publicació.
Com introducció d'aquest llibre, m'agradaria recomanar-te la crítica que Juan Felipe va fer al vídeo que va publicar el 2021 al seu canal YouTube @CafeKyoto.
Tanmateix, si vas curt de temps, et recomano que no deixis de llegir la pàgina que Wikipedia li dedica al seu autor (2). Si pots, en ambdós casos et recomano les pàgines en francès, que segurament pots traduir amb l'ajuda del teu navegador, car algunes de les pàgines en altres llengües parlen més de les ideologies dels seus autors que del contingut del llibre d'Étienne de La Boétie, molt especialment, les pàgines en català.
A continuació, m'agradaria compartir dos paràgrafs de la versió en francès:
Perquè, en realitat, el llibre no arriba a les 30 pàgines. Si prenc com a exemple l'edició publicada en format PDF en espanyol per Solidaridad Obrera que pots trobar a continuació, pots veure que té 164 pàgines. Tot i que el llibre d'Étienne de La Boétie no en pren més de 26, la resta de pàgines corresponen a la portada i contraportada, un resum del llibre, una presentació seguida d'una història de l'obra, un llarg epíleg i una pàgina per cada nota de peu de pàgina.
Pots trobar el llibre ben enquadernat i editat a amazon. També a la millor llibreria de la teva ciutat. Però, si ho prefereixes, et passo els enllaços a altres edicions gratuïtes que pots trobar a la xarxa:
Com bona part dels lectors d'aquest blog us trobeu als Estats Units (aprofito per a saludar als robots que també em seguiu), espero que molts de vosaltres comprendreu l'espanyol utilitzat al vídeo. Per aquells que no l'enteneu, especialment aquells que viviu a Alemanya, Suïssa, Rússia o França, per no mencionar aquells que viviu a altres països, potser serà més difícil, car la traducció simultània de YouTube necessita encara un esforç de perfeccionament. Sempre podeu buscar a YouTube un vídeo que presenti el llibre d'Étienne de La Boétie i tenir la sort de no caure sobre una emissió d'una hora o més per presentar un llibre que no arriba a 30 pàgines.Com potser ja hauràs realitzat que la crítica del vídeo publicada a @CafeKyoto té algunes imprecisions menors, et proposo que li donis un cop d'ull a la pàgina que Wikipedia (1) li dedica al llibre.
Tanmateix, si vas curt de temps, et recomano que no deixis de llegir la pàgina que Wikipedia li dedica al seu autor (2). Si pots, en ambdós casos et recomano les pàgines en francès, que segurament pots traduir amb l'ajuda del teu navegador, car algunes de les pàgines en altres llengües parlen més de les ideologies dels seus autors que del contingut del llibre d'Étienne de La Boétie, molt especialment, les pàgines en català.
A continuació, m'agradaria compartir dos paràgrafs de la versió en francès:
L'originalitat de la tesi de La Boétie és sostenir que, al contrari del que molts creuen, la servitud no s'imposa per la força sinó que és voluntària. Si no fos així, com ens podem imaginar que un petit nombre obligaria a tots els altres ciutadans a obeir tan servilment? De fet, qualsevol poder, fins i tot quan s'imposa per primera vegada per la força de les armes, no pot dominar i explotar de manera duradora a una societat sense la col·laboració, activa o resignada, d'una part important dels seus membres.La primera idea que et passa pel cap quan tens davant aquest llibre és que la tesi que defensa és tan senzilla, tan fàcil de comprendre, que tens una sensació estranya quan veus les taules rodones on participen eminents acadèmics que necessiten més d'una hora de debat per parlar d'un llibre de menys de 30 pàgines que va escriure un adolescent de 18 anys durant el segle XVI.
El poder subversiu de la tesi desenvolupada en aquest llibre no s'ha pogut negar mai. I encara que seria anacrònic qualificar-lo com un llibre anarquista, aquesta tesi encara ressona avui en la reflexió llibertària sobre el principi d'autoritat.
Perquè, en realitat, el llibre no arriba a les 30 pàgines. Si prenc com a exemple l'edició publicada en format PDF en espanyol per Solidaridad Obrera que pots trobar a continuació, pots veure que té 164 pàgines. Tot i que el llibre d'Étienne de La Boétie no en pren més de 26, la resta de pàgines corresponen a la portada i contraportada, un resum del llibre, una presentació seguida d'una història de l'obra, un llarg epíleg i una pàgina per cada nota de peu de pàgina.
Pots trobar el llibre ben enquadernat i editat a amazon. També a la millor llibreria de la teva ciutat. Però, si ho prefereixes, et passo els enllaços a altres edicions gratuïtes que pots trobar a la xarxa:
- English: Internet Archive [OnSite Reader] [PDF] [EPUB]
- Français: Internet Archive [OnSite Reader] [PDF] [EPUB]
- Español: Internet Archive [OnSite Reader] [PDF] || Solidaridad Obrera [PDF]
Una de les coses que probablement et sorprendrà quan llegeixis el llibre és que l'atac ferotge que l'autor fa de les monarquies, i unes tiranies de les quals no exclou a les repúbliques aristocràtiques o burgeses, exclou a la monarquia francesa amb una fina ironia que semblen haver passat per alt als redactors d'algunes de les pàgines de Wikipedia.
Probablement, va ser gràcies als paràgrafs on l'autor va excloure de la seva anàlisi a la monarquia absolutista francesa que va poder seguir amb vida i, mesos després d'haver obtingut la seva llicenciatura, va ser admès com a conseller al Parlament de Bordeus, dos anys abans de l'edat legal per fer-ho. A partir de 1560, va intervenir en diverses negociacions per aconseguir la pau en les guerres de religió entre catòlics i protestants. Mentrestant, Étienne de La Boétie es va casar amb la filla del president del Parlament de Bordeus, que també era germana d'un bisbe.
Si les seves funcions i el seu matrimoni ens fan pensar que Étienne de La Boétie va ser un fidel servidor de les lleis de la monarquia absolutista francesa, alguns intel·lectuals de l'anarquisme com Gustav Landauer, Bart de Ligt o Simone Weil, mencionaven la influència del seu llibre en el seu pensament. Però el seu llibre no va arribar a tenir entre la majoria dels anarquistes la difusió que van tenir les obres d'altres membres de l'aristocràcia i la burgesia de Rússia que, contràriament a Étienne de La Boétie, es van separar clarament del sistema social del qual havien fet part: com Piotr Kropotkin o Mikhaïl Bakounin, per exemple.
Si la ràpida carrera professional, política i, fins i tot personal que Étienne de La Boétie va engegar cinc anys després d'escriure el seu llibre semblava donar una clara resposta a les preguntes que es feia aquell jove de 18 anys, m'agradaria tornar al seu llibre per dir que, mentre el llegia, em va impressionar tot el saber sobre els clàssics que aquell jove havia acumulat durant la seva adolescència.
Gràcies al seu padrí: Estienne de La Boétie, un sacerdot que es va encarregar de la seva educació a la mort del seu pare, Étienne de La Boétie va desenvolupar una autèntica passió per la filologia antiga que li va permetre devorar un enorme nombre de clàssics en llatí i grec, que qualsevol mortal necessitaria moltes vides per a llegir en edicions traduïdes.
I, encara més impressionant, a mesura que anava devorant tot aquell immens saber clàssic, va arribar a desenvolupar una visió crítica amb la qual molt pocs l'havien interpretat abans. Una visió crítica que va cristal·litzar en un petit llibre, amb un condensat de saber impressionant. Un llibre que et recomano llegir quan tinguis un moment per fer-ho. Un llibre que, probablement, llegiràs més d'una vegada i que difícilment acabarà a una caixa de cartró a la teva cava.
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.