|
| 1990 Carl Sagan Keynote Speech at Emerging Issues Forum |
El 31.03.2024 vaig publicar un post en record de la lluita dels moviments pacifistes dels anys 1980 a Europa: Mothers of the revolution (1). Una dècada en què ja es començava a albirar l'enfonsament de l'hegemonia de les dues superpotències que havien sorgit de la Segona Guerra Mundial.
Però deixa'm començar el post d'avui parlant del Mar de Bering. Entre Alaska continental i Sibèria, i separades per Línia internacional de canvi de data (2), es troben les illes Diomedes: Big Diomede (Rússia) i Little Diomede (EUA) (3):
Unes somes astronòmiques de diners que, ja el 9 de febrer de 1990, al 5th Emerging Issues Forum at NCSU (4), Carl Sagan va denunciar, amb arguments força convincents, que no s'estiguessin dedicant a la lluita contra el canvi climàtic.
Potser, en unes altres circumstàncies, aquell report hauria pogut ser l'inici d'una acció del govern nord-americà per combatre l'amenaça del canvi climàtic. Però, uns mesos abans que el report li fos lliurat al president, en març de 1965, 3.500 marines dels EUA havien desembarcat prop de Da Nang (Vietnam del Sud), marcant l'inici oficial de la guerra de Vietnam: l'inici oficiós havia començat molt abans.
A l'article que vaig publicar el mes de març (1) vaig compartir amb tu la introducció d'un article publicat per Rafael Poch dos dies abans (9), on l'autor ens recordava: Tot això, en definitiva, omple els nostres mitjans de comunicació de titulars i de missatges dels nostres necis experts i comunicadors animant i preparant el públic per a una guerra encara molt més gran a Europa.
Aquells necis experts i comunicadors que ens preparen per a una guerra convencional que ja donen per guanyada contra la Federació Russa, passen de puntetes sobre l'eventualitat d'una guerra termonuclear a Europa. També eviten parlar del resultat que va tenir pels americans la guerra de Vietnam, tot com la d'Afganistan.
Però també eviten preguntar quin és l'argumentari bel·licista d'Emmanuel Macron contra la Federació Russa, després del lamentable espectacle de les intervencions militars franceses a l'Àfrica subsahariana.
I quan parlen de l'amenaça de la Xina, també eviten parlar d'aquella guerra que, sota mandat de l'ONU, els americans i els seus aliats van dur a terme a Corea. Que, davant de l'amenaça de l'arribada de les tropes nord-americanes a les fronteres xineses, la intervenció de les tropes d'aquest país va provocar una desfeta militar nord-americana de la qual només van poder escapar fent ús de l'amenaça d'una guerra nuclear (10).
Però tornem a l'actualitat. Admetem que l'administració nord-americana que pugui sortir de les eleccions de novembre del 2024 estigui molt menys motivada en seguir participant en el conflicte d'Ucraïna. L'alternativa és portar tropes a la línia de front, sota el lideratge d'un exèrcit francès que s'ha mostrat incapaç de combatre a unitats d'integristes que es desplacen amb velles motos xineses pel desert? És una broma?
Seguim ara amb l'eventual amenaça d'un atac a països europeus per part de la Federació Russa. Si mirem les dades del Banc Mundial (2022) (11), el primer que crida l'atenció és que el PIB per càpita de la Federació Russa està per sota del de Grècia. Millor deixar de banda saber com s'ho han fet perquè l'economia de la Federació Russa hagi pogut seguir creixent malgrat les dures sancions dels països de l'OTAN.
Com els mitjans de comunicació ens estan preparant a una reducció dels pressupostos socials per utilitzar-los en la fabricació d'armes, et proposo que fem un cop d'ull a les despeses militars (12).
Vaig tancar el post que vaig publicar el 31.03.2024 (1) dient que: Algú està escrivint el relat d'un crim i encara no tenim proves prou sòlides per saber a qui beneficiarà. Però existeixen sospites ben fonamentades per a saber quines són les víctimes potencials. Probablement, seguint la pista dels diners, avui també podem començar a sospitar quin és el mòbil d'aquest crim.
Però deixa'm començar el post d'avui parlant del Mar de Bering. Entre Alaska continental i Sibèria, i separades per Línia internacional de canvi de data (2), es troben les illes Diomedes: Big Diomede (Rússia) i Little Diomede (EUA) (3):
Ambdues illes estan separades per un canal de 3,7 km d'amplada. Aquest canal es congela en hivern i es pot travessar a peu (encara que és il·legal a causa de l'absència de duanes), constituint així l'únic punt del globus des del qual es pot passar caminant de la Federació Russa als Estats Units i viceversa.No estic al corrent que les illes Diomedes hagin sigut mai un teatre de grans tensions entre les dues superpotències. Pel que sigui,, tampoc l'estret de Bering que, amb una amplada de 82,7 km, separa les costes d'Alaska continental i Sibèria. I, pel que sigui, hom està destinant des dels EUA i des d'Europa, immenses quantitats de diners i d'armament per fer front a una amenaça de la Federació Russa en allò que hom coneix com el teatre europeu.
Unes somes astronòmiques de diners que, ja el 9 de febrer de 1990, al 5th Emerging Issues Forum at NCSU (4), Carl Sagan va denunciar, amb arguments força convincents, que no s'estiguessin dedicant a la lluita contra el canvi climàtic.
Probablement, estàs pensant que parlar del canvi climàtic l'any 1990 converteix a Carl Sagan en una mena de visionari. Si és així, oblida-ho. Ja en novembre del 1965, el comitè assessor científic del president dels EUA, Lyndon B. Johnson (5), va enviar al president enviar un informe titulat Restoring the Quality of Our Environment. Un report que advertia al president del perill de la concentració de CO₂ a l'atmosfera i del seu futur impacte sobre el clima (6).
 |
| Restoring the Quality of Our Environment, Report of the Environmental Pollution Panel, President's Science Advisory Commitee, The White House, 1965 |
Potser, en unes altres circumstàncies, aquell report hauria pogut ser l'inici d'una acció del govern nord-americà per combatre l'amenaça del canvi climàtic. Però, uns mesos abans que el report li fos lliurat al president, en març de 1965, 3.500 marines dels EUA havien desembarcat prop de Da Nang (Vietnam del Sud), marcant l'inici oficial de la guerra de Vietnam: l'inici oficiós havia començat molt abans.
Gràcies al treball remarcable dels mitjans de comunicació, el 1965 l'opinió pública nord-americana va donar un suport aclaparador a aquella intervenció (7). Ja sabem què va passar més tard, quan milers de taüts retornaven els joves a casa.Ahir com avui, la prioritat de la guerra contra els enemics de l'hegemonia nord-americana va passar davant de la lluita contra el canvi climàtic. Les quantitats de diners que es van invertir en aquell conflicte van ser colossals. També els recursos científics i tecnològics destinats a vèncer un exèrcit de camperols que ja havia derrotat precedentment a les tropes colonials franceses. Contra tots els pronòstics, aquella guerra no va ser una passejada militar.
No ho veuràs als films, però els nord-americans no estaven sols. En aquella nova aventura militar, van estar acompanyats, entre molts altres, per països de l'angloesfera com Austràlia o Nova Zelanda. Tampoc ho veuràs a la versió en espanyol de Wikipedia, però també hi havia una missió de 50 sanitaris espanyols (8).
 |
Aquells necis experts i comunicadors que ens preparen per a una guerra convencional que ja donen per guanyada contra la Federació Russa, passen de puntetes sobre l'eventualitat d'una guerra termonuclear a Europa. També eviten parlar del resultat que va tenir pels americans la guerra de Vietnam, tot com la d'Afganistan.
 |
| Corentin Pennarguear: "La situation nous échappe…" : la France au Niger, un combat perdu d’avance ?, L'Express, 04.09.2023 |
Però també eviten preguntar quin és l'argumentari bel·licista d'Emmanuel Macron contra la Federació Russa, després del lamentable espectacle de les intervencions militars franceses a l'Àfrica subsahariana.
I quan parlen de l'amenaça de la Xina, també eviten parlar d'aquella guerra que, sota mandat de l'ONU, els americans i els seus aliats van dur a terme a Corea. Que, davant de l'amenaça de l'arribada de les tropes nord-americanes a les fronteres xineses, la intervenció de les tropes d'aquest país va provocar una desfeta militar nord-americana de la qual només van poder escapar fent ús de l'amenaça d'una guerra nuclear (10).
Utilitzant atacs nocturns, les posicions de combat de l'ONU eren encerclades i després assaltades per sorpresa per tropes numèricament superiors. Uns atacs acompanyats del so de trompetes i de gongs forts, que complien el doble propòsit de facilitar la comunicació tàctica i desorientar mentalment l'enemic. Les forces de l'ONU no estaven familiaritzades amb aquesta tàctica, i com a resultat, "alguns soldats" van caure en el pànic, abandonant les seves armes i retirant-se cap al sud. L'ofensiva va aclaparar les forces de l'ONU, permetent a les tropes comunistes capturar Seül per segona vegada el 4 de gener de 1951.
Aquests contratemps van fer que el general MacArthur considerés l'ús d'armes nuclears contra els xinesos i els nord-coreans, amb la intenció que les zones radioactives que crearien interromprien les cadenes de subministrament xineses.
 |
| Chinese troops with captured US Tank in Korean War 1950 - 1953 |
Però tornem a l'actualitat. Admetem que l'administració nord-americana que pugui sortir de les eleccions de novembre del 2024 estigui molt menys motivada en seguir participant en el conflicte d'Ucraïna. L'alternativa és portar tropes a la línia de front, sota el lideratge d'un exèrcit francès que s'ha mostrat incapaç de combatre a unitats d'integristes que es desplacen amb velles motos xineses pel desert? És una broma?
 |
| Emma Araújo: «Sigue la pista del dinero», La Voz de Galicia, 06.07.2017 |
Seguim ara amb l'eventual amenaça d'un atac a països europeus per part de la Federació Russa. Si mirem les dades del Banc Mundial (2022) (11), el primer que crida l'atenció és que el PIB per càpita de la Federació Russa està per sota del de Grècia. Millor deixar de banda saber com s'ho han fet perquè l'economia de la Federació Russa hagi pogut seguir creixent malgrat les dures sancions dels països de l'OTAN.
Com els mitjans de comunicació ens estan preparant a una reducció dels pressupostos socials per utilitzar-los en la fabricació d'armes, et proposo que fem un cop d'ull a les despeses militars (12).
Donem un cop d'ull a les dades de la despesa militar de la Federació Russa el 2023. Veurem que ocupa la tercera posició, lluny de la despesa de la Xina. Però també que, sumant la despesa de la Xina i de la Federació Russa, juntes no arriben a la meitat de la despesa dels EUA.Veient aquestes dades només puc deduir que, o bé hi ha algú que està venent molt cares les armes que compren els països europeus, o bé a la Federació Russa tenen els millors enginyers del planeta i arriben a produir les seves armes a un preu de cost sense competència, o bé algú ens està prenent el pèl. Com no conec la resposta, cadascú l'haurà de buscar per la seva banda.
La sorpresa es total quan sumem les despeses militars d'Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia, Polònia i els Països Baixos (si trobes el temps, pots afegir la dels altres països de l'OTAN). Efectivament, la despesa actual d'aquests països supera ja avui de llarg la despesa militar de la Federació Russa.
I, just per acabar, si tens el temps i les ganes, et proposo d'agafar la calculadora per veure quina és la població de la Federació Russa i quina la dels països de l'OTAN, a fi d'estimar quants soldats podrien mobilitzar uns i altres en cas de guerra convencional.
Sooner or later these superstitious idiot arguing over religion are going to get us all killed.
— Stephen King (@StephenKing) April 13, 2024
Vaig tancar el post que vaig publicar el 31.03.2024 (1) dient que: Algú està escrivint el relat d'un crim i encara no tenim proves prou sòlides per saber a qui beneficiarà. Però existeixen sospites ben fonamentades per a saber quines són les víctimes potencials. Probablement, seguint la pista dels diners, avui també podem començar a sospitar quin és el mòbil d'aquest crim.
Otro cierre para enmarcar.@menoscanas lo ha vuelto a hacer 👇@CanalRed_TV pic.twitter.com/4koCxQb4k6
— Gonzalo (@__Gonzalos__) April 2, 2024
- Veure Mothers of the revolution, publicat en aquest blog el 31.03.2024
- Wikipedia: International Date Line [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Diomede Islands [en] [fr] [es] [ca]
- 1990 Carl Sagan Keynote Speech at Emerging Issues Forum, Transition Studies, 25.10.2016
- Wikipedia: Lyndon B. Johnson [en] [fr] [es] [ca]
- Dana Nuccitelli: Scientists warned the US president about global warming 50 years ago today, The Guardian, 05.11.2015
- Wikipedia: Vietnam War [en] [fr] [es] [ca]
- Alicia Avilés Pozo: ¿Qué hacían 50 militares españoles en la guerra de Vietnam? Así fue la misión humanitaria que Franco ocultó, eldiario.es, 16.10.2022
- Rafael Poch: La ruptura del canon y sus consecuencias, Contexto y Acción (CTXT), 29.03.2024
- Wikipedia: Korean War [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: List of countries by GDP (PPP) per capita [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: List of countries with highest military expenditures [en] [fr] [es] [ca]
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.