Pages

Sunday, June 29, 2025

la xarxa suïssa de cars postals

Source: CarPostal. Quatre lignes dans les Grisons sont exclusivement desservies par des cars postaux électriques.


Malgrat l'arribada dels orcs neoliberals (1) i la degradació dels serveis públics sota un discurs de control de costs que no fan sinó ficar en evidència la seva incompetència, els ciutadans d'aquest país continuem compartint l'orgull de tenir un servei públic de transport reconegut a tot el món per la seva eficiència, puntualitat i fiabilitat.

Hom podria destacar l'excel·lent xarxa de transport públic urbà de les principals ciutats del país: Zúric, Ginebra, Basilea o Berna. Però, la joia de la corona és el sistema ferroviari del nostre país, amb una xarxa de més de 5000 km que cobreix tot el país i dona servei fins i tot a les seves regions més remotes.

Tanmateix, enllà on no arriba el ferrocarril, ho fan els vaixells, funiculars, telefèrics..., i la xarxa de CarPostal (2). Una xarxa que opera prop de 900 línies d'autobusos i autocars a tota Suïssa, incloses una trentena de xarxes urbanes

Just per informació, recordar que durant l'any 2024, els 2300 vehicles de la CarPostal van transportar 183 milions de passatgers.
A finals de 2024, 42 dels aproximadament 2.300 vehicles eren totalment elèctrics. Un terç d'aquests vehicles circulaven al cantó dels Grisons. 
L'any 2025 una trentena d'autocars postals elèctrics es posaran en servei a Sion, Moudon i Gland. Enguany, també s'electrificaran vehicles de les xarxes urbanes.  CarPostal ha previst convertir tota la seva flota en elèctrica el 2035 (3).
Chur bus station - Joachim Kohler Bremen, CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons

La RTS ha emès enguany la segona temporada d'una sèrie que va començar a emetre en 2023. Una sèrie que posa l'èmfasi en la importància d'aquest servei a les regions alpines i en els traçats perillosos que han de salvar els conductor@s per assegurar el transport dels passatgers i el lliurament de correu i paqueteria als indrets més aïllats de les nostres muntanyes.

Els episodis de la sèrie presenten uns paisatges magnífics i escenes remarcables de la població que viu a les zones que travessen les línies dels car postals. Però també escenes que provoquen una forta pujada d'adrenalina, com quan els cars travessen els carrers estrets dels pobles i les petites ciutats de muntanya. O carreteres i túnels tan estrets que l'acumulació de gel a les parets durant l'hivern pot comprometre el seu pas. I tot plegat, mentre hom es demana si seria raonable fer obres de millorament de carreteres i túnels que, vists els pendents i l'estat del permagel, poden provocar que tot acabi per ensorrar-se.

RTS - L'Engadine (Episode 2 - Saison 2)
La ligne de cars postaux traverse la Basse-Engadine et se termine dans la vallée de Samnaun : elle passe par des vallées latérales, des tunnels étroits et le long de l’Inn.

RTS - Le Val d'Anniviers (Episode 3 - Saison 2)
La ligne menant au Val d'Anniviers, une vallée reculée, est une aventure qui permet d'atteindre les plus hauts sommets des Alpes.


  1. Wikipedia : Orc [en] [fr] [es] [ca
  2. CarPostal: Home page || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  3. Car postal - voyage à travers la Suisse, RTS (2023, 2025)

Saturday, June 28, 2025

the world’s most dangerous arms dealer

DW Documentary: The World’s Most Dangerous Arms Dealer (spanish), YouTube, 29.06.2023
DW Documentary: The World’s Most Dangerous Arms Dealer (english), YouTube, 29.06.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Si, pel que sigui, en lloc del vídeo veus un missatge que et diu que aquest no es pot veure al país des d'on t'has connectat, pots provar amb una VPN o buscar a YouTube aquest vídeo: "Monsieur Li, trafiquant d'armes".

Avui m'agradaria compartir amb tu un dels millors reportatges que mai he vist: i com ja tinc una edat, n'he vist molts!

Un reportatge dirigit per Philipp Grüll publicat el 2023: Monsieur Li, trafiquant d'armes (1). Jo el vaig veure fa uns dies en diferit, al canal de la cadena Arte TV ;(2), que havia decidit fer una reposició durant la matinada del 25.06.2025.

Per motius que segurament tenen una justificació que desconec i, francament, no m'interessa, després de connectar-me com usuari a la pàgina Web d'Arte TV (2), em vaig trobar amb aquest missatge: Ce programme n'est pas disponible dans votre pays.

No hi fa res, Arte TV (2) presenta així el reportatge a les seves pàgines:
Tres periodistes d'investigació segueixen els passos d'un dels homes més buscats del món: un misteriós traficant xinès, que suposadament va vendre armes de destrucció massiva a l'Iran

Li Fangwei (3), també conegut com a Karl Lee, hauria permès a l'Iran construir un arsenal massiu de míssils. Buscat activament per l'FBI durant dècades, Lee és un autèntic fantasma: la intel·ligència nord-americana només tenia una foto i el seu número de passaport.

Nascut l'any 1972 a l'extrem nord-est de la Xina, Lee va començar a cridar l'atenció dels serveis secrets nord-americans a principis dels anys 2000, realitzant transaccions financeres sospitoses. Washington ràpidament es va adonar de l'escala de les seves activitats i l'administració Bush es va decidir a aturar-la. Però mentre la Xina, membre del consell de l'ONU, donava suport a les sancions aprovades el 2006 contra l'Iran -que es negava a aturar l'enriquiment d'urani-, Lee mai va ser molestat per les autoritats xineses.

Els components dels míssils que Lee subministrava a l'Iran, permetien dotar-los de la capacitat per portar ogives nuclears. En el terreny de la guerra “convencional” hem vist com han amenaçat directament la seguretat d'Israel i la dels altres països del Golf.

Durant cinc anys, els periodistes Bastian Obermayer i Frederik Obermaier, coneguts en particular per haver revelat els “Panama Papers”, i el realitzador del reportatge, Philipp Grüll, van investigar obstinadament al traficant d'armes, entrevistant antics agents de l'FBI, a investigadors de relacions internacionals britàniques i a membres del govern nord-americà.

A partir de la informació recollida, els investigadors van apropar-se tant com van poder al misteriós traficant, recorrent la Xina en una perillosa caça a l'home.

  1. IMDb: Monsieur Li, trafiquant d'armes
  2. Arte TV: Monsieur Li, trafiquant d'armes
  3. Wikipedia: Li Fangwei

Thursday, June 26, 2025

el salto tv - yayo herrero

El Salto TV (Río Arriba) - Yayo Herrero: Ecofeminismo, transiciones ecosociales y poner la vida en el centro, YouTube, 24.06.2025
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Fa uns dies vaig veure un post de Yago Álvarez (1) a BlueSky on ens invitava a veure el vídeo d'El Salto TV (2) amb què he obert el post d'avui.

No sé si ja has sentit parlar de Yayo Herrero. Si no és el cas, et proposo que passis per Wikipedia (3) i recorris el seu Curriculum Vitae, així que la seva biografia

Una de les particularitats de Yayo Herrero és que sap de què parla, que sap com expressar-ho de manera pedagògica i que té prou empatia per reconèixer en altres persones idees que no són les seves, i explicar per què no ho són sense cap necessitat d'humiliar o d'ofendre a aquells que no considera els seus adversaris pel sol fet de no defensar les mateixes idees..

Segurament ja li has donat un cop d'ull al vídeo i has vist que és un xic llarg. No ho prenguis com quelcom negatiu car, si fas una recerca a YouTube, veuràs que hi ha un munt d'entrevistes tant o més llargues que la que avui comparteixo amb tu. El motiu? Yayo té tantes coses a dir, les diu tan bé i amb uns recursos pedagògics tan brutals, que cap entrevistador té el valor de tallar-la, ni molt menys de dir-li que ho han de deixar córrer perquè han esgotat el temps de l'emissió.

Si avui no trobes el temps de veure aquest vídeo, no oblidis de veure'l més endavant. Estic segur que t'aprendrà un munt de coses que no coneixies i et farà veure d'una altra manera aquelles que sí que coneixies.


  1. Yago Álvarez: BlueSky || Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
  2. El Salto TV : Home page || BlueSky || YouTube || Instagram
  3. Wikipedia. Yayo Herrero [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, June 22, 2025

la vida és curta, aprofitem-la



A un post que vaig publicar aviat farà cinc anys, i que portava com a títol: Un sistema de treball absurd, sense utilitat ni sentit? (1) et parlava d'un autor que amb els meus companys de la feina vam seguir durant uns anys, i de qui encara tinc llibres que corren per casa: Scott Adams (2).

Fa anys, alguns companys tenien enganxades al mur algunes de les tires còmiques del personatge més conegut dels còmics de Scott Adams: Dilbert (3). Molts d'ells utilitzaven algunes com a fons de pantalla als seus ordinadors. Altres estaven subscrits a un servei que els enviava la tira còmica del dia, que hom podia trobar a un racó d'una de les pantalles de 21" amb què treballàvem.

Mirat retrospectivament, tot allo era força surrealista. Dilbert, el personatge creat per Scott Adams havia donat nom a un dels principis que els empleats de les grans corporacions coneixien molt bé (4):
Les empreses tendeixen a ascendir sistemàticament els seus empleats menys competents a càrrecs directius per limitar així el dany que són capaços de provocar.
Curiosament, directius i quadres el trobaven molt divertit. Tanmateix, a mesura que els departaments de recursos humans de les empreses van afinar els seus tests psicotècnics, els càrrecs directius d'empreses públiques i privades van ser ocupats pel millor que hom va trobar entre les bandes d'orcs (5) psicòpates que havien viscut amagades sota terra durant molt de temps.

Dilbert no ens semblava ja tan divertit quan ens vam confrontar diàriament amb la còpia conforme dels personatges i les situacions que Scott Adams ens presentava a les seves tires còmiques.

Si encara hi havia alguna cosa que poguéssim trobar divertida a les tires còmiques de Dilbert, aquesta va desaparèixer ràpidament quan Scott Adams es va proclamar defensor de l'Idiota suprem que guiava les accions d'aquell exèrcit d'orcs que ja s'havien disseminat arreu del planeta: Donald Trump (6).
Fa uns dies, vaig llegir que Scott Adams s'acomiadava del seu públic al seu podcast Coffee with Scott Adams dient que, després d'haver lluitat contra el mateix càncer de pròstata metastàtic que li han diagnosticat a l'expresident Joe Biden, havia decidit que no viuria més enllà d'aquest estiu (7).

Adams, que ha fet 68 anys a principis de juny, comparteix amb Biden una forma agressiva de càncer de pròstata que conec molt bé, car enguany fa fa cinc anys que vaig desenvolupar un càncer de grup 4 amb un nivell de 8 a l'escala de Gleason.
 
Adams sap del que parla quan, referint-se al càncer de Joe Biden diu que: Si està localitzat i no ha sortit de la pròstata, és 100% curable. Però, si ha sortit de la pròstata i s'estén a altres parts del cos..., en aquest cas s'estendrà als ossos i el dolor serà intolerable.

El PSA és una proteïna produïda per la pròstata, un valor alt d'aquest antigen suggereix doncs una anormalitat de la pròstata. El cas és que, si com en el meu cas. fa cinc anys que t'han tret la pròstata, tenir aquest antigen a la sang doblant el seu valor cada tres mesos, només pot voler dir dues coses: o bé hi ha un nòdul proper a on es trobava la pròstata que no va ser atacar la radioteràpia en el seu moment i que ara s'està despertant ràpidament, o bé el càncer ja està a la sang. En aquest darrer cas, tot és qüestió de temps, segons l'agressivitat del càncer.
En el primer dels casos, la radioteràpia i l'hormonoteràpia poden resoldre aquest problema. Aquest sembla haver estat el meu cas, per ara. Car fins no fa gaire, hom afiemava que els tumors amb puntuacions de Gleason entre 8 i 10 tenien poca probabilitat de curar-se: moltes evidències suggerien que, tot i que solen romandre estables durant diversos anys, aquests tumors es tornen més agressius amb el temps (8).

Esperant veure si la ciència avança en la recerca de nous tractaments que em permetin poder continuar donant-te la brasa, continuaré amb el meu tractament d'hormones per veure quant de temps puc continuar tenint el meu PSA amb valors propers a zero. Gaudint del temps que puguem compartir, valorant tot allò que té un valor en aquest món i deixant de banda tot allò on no val la pena perdre ni un minut. 


  1. Veure Un sistema de treball absurd, sense utilitat ni sentit? publicat en aquest blog el 07.07.2020
  2. Wikipedia: Scott Adams [en] [fr] [es] [ca]
  3. Dilbert: Dibert, Home page.  Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: The Dilbert principle [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia : Orc [en] [fr] [es] [ca]
  6. Caroline Winter: How Scott Adams Got Hypnotized by Trump, Bloomberg, 22.03.2017
  7. Sheri Walsh: 'Dilbert' creator Scott Adams reveals he is dying from same cancer as Biden, UPI, 19.05.2025
  8. Wikipedia: Prostate cancer [en] [fr] [es] [ca]

Friday, June 20, 2025

l'usap és molt més que un club 

USAP, les guerriers du losange, YouTube, 13.03.2020
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

El passat 12.06.2025, Gautier Sabrià publicava a La Directa un article que em va arribar al cor: L’USAP també és “més que un club” (1) (2) (3).

Podria comentar l'article de Sabrià o el vídeo amb què he obert el post d'avui. Però millor et deixo llegir l'un i veure l'altre, tot proposant-te de veure aquest vídeo per saber exactament de què estem parlant (4).

Esperant que tant l'article com el vídeo t'hagin emocionat com m'han emocionat a mi, abans d'acomiadar-me m'agradaria proposar-te que retinguis aquest comentari de Joan Clua, delegat de la catalanitat de l'USAP i el relacionis amb com ho tradueix el club sobre el terreny:
La catalanitat o és oberta o no existeix pas. Més de la meitat dels habitants que viuen al Departament (Pyrénées Orientales, Catalunya Nord) han nascut a altres llocs.

O la catalanitat té per objectiu d'acollir-los i d'integrar-los o desapareixerà. És tan senzill com això. No es pot ser catalanista i sectari, i l'USAP juga un paper integrador absolutament considerable.
USAP Officiel: L' Access match Grenoble USAP - Plus qu'une finale, YouTube, 11.06.2025

Que tinguis un bon cap de setmana!


  1. Gautier Sabrià: L’USAP també és “més que un club”, La Directa, 12.06.2025
  2. "El documental" estrena "USAP, els guerrers de la losange", 3cat.tv3, 29.03.2011
  3. Corine Sabouraud: Journaliste et écrivain, le Perpignanais René Grando s’est éteint ce jeudi matin, L'Indépendant, 12.09.2024
  4. Elsa Panadès: L'Estaca élu meilleur hymne du championnat de rugby, fierté pour l'USAP et les supporters catalans, France 3 Occitanie, 03.05.2025

Thursday, June 19, 2025

la bellesa efímera de l'art urbà

Source - Leslie Singla: Un artiste français embellit la place Urquinaona à Barcelone, Equinox, 08.11.2019


Equinox (1) és un mitjà independent que, des del 2011, publica en francès notícies de Barcelona i Catalunya. L'objectiu d'aquest medi és ser la font d'informació preferida pels 70.000 francesos residents a Catalunya. Segons les seves dades, aquesta publicació té entre 600.000 i 1 milió de visites al mes.

A principis de novembre del 2019, un article publicat per Equinox (2) ens presentava el treball d'un artista de carrer, originari de Lyon(France): Ememem (3). 

Un artista que havia reparat un tros de la vorera dels voltants de laplaça Urquinaona de Barcelona amb una tècnica artística low tech que l'ha donat a conèixer arreu del món: el Flacking (4). 

Una tècnica que consisteix en la reparació d'esquerdes als  murs i de sots als paviments dels espais públics (voreres en pedra o carrers asfaltats) amb mosaics creats amb materials ceràmics de recuperació. 

Just per informació, l'article ens deia que, a més del treball fet a Urquinaona, Ememem també n'havia deixat altres al barri de Sant Antoni i als jardins de les tres Xemeneies.

Carlota Bisbe: Ememem, el artista callejero que rellena las grietas del pavimento con mosaicos de colores, La Vanguardia, 05.09.2021

Com pots veure aquí damunt, Equinox no va ser l'única publicació que es va fer ressò de la visita d'Ememem. També La Vanguardia  va publicar un article, evitant mencionar què era el que havia motivat a Ememem per visitar la ciutat. L'artista explicava el que segueix en unes declaracions recollides per Equinox :
Soc un enrajolador boig i tinc la malaltia del Flacking, una necessitat frenètica de reparar les voreres. 
Les notícies recents de Barcelona (els enfrontaments entre la policia i els manifestants per la independència, i les fractures deixades al paviment de les voreres per les lloses retirades per convertir-les en projectils) em van fer pensar que les voreres s'havien escalfat darrerament. A Urquinaona en particular, i aquí és on més em necessitaven les voreres.
Si em coneixes una mica, o si em segueixes des de fa temps en aquest blog, ja deus saber que adoro el Street Art (5) (6). En cas que sigui una passió que compartim, espero que també compartim la de llegir un Magazín en línia on puc passar hores navegant entre les seves pàgines: Street Art Utopia.

En un món dominat per la possessió, la propietat privada, l'avarícia l'acaparació.  On s'amaguen els objectes cobdiciats perquè ningú d'altre en pugui gaudir. 

En aquest món, ens trobem amb la grandesa de l'art urbà, que ens descobreix una altra manera de veure el món que ens envolta.

I ho fa de manera que el puguem apreciar lliurement, tot sabent que, com la vida, el seu caràcter és efímer, i que un dia desapareixerà de sobte, de la mateixa manera que va arribar. 

Potser és per això que una de les modalitats que més admiro de l'art urbà són les obres d'art temporals gravades amb detalls impressionants en les capes de pols d'un  vehicle
Dirty Van Art, Street Art Utopia, 17.06.2025


  1. Equinox: Home page
  2. Leslie Singla: Un artiste français embellit la place Urquinaona à Barcelone, Equinox, 08.11.2019
  3. Ememem: Home page || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Flacking
  5. Veure diferents posts dedicats al Street Art publicats en aquest blog
  6. Wikipedia: Street Art [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, June 17, 2025

le mythe de la consommation responsable

Xerfi Canal - Olivier Passet : En finir avec le mythe du consommateur responsable qui va sauver la planète, YouTube,
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

D'ençà que em van diagnosticar la meva diabetis, és rar que compri un producte sense controlar els seus ingredients i els seus valors nutricionals, molt especialment en sucres i hidrats de carboni, quan es tracta de productes processats. De vegades, també passo el codi de barres del producte amb una aplicació suïssa: Nutriscan+ (Bon à savoir), més rarament, amb una aplicació francesa que no em sedueix tant: Yuka.

Pel que fa als productes frescos -i no estic pensant amb els congelats-, la meva memòria encara em permet recordar tres o quatre coses sobre els seus índexs glucèmics i la seva càrrega glucèmica. Malauradament, però, no tinc ni idea dels tractaments fitosanitaris pels quals han passat, però sempre intento comprar aquells productes on figura el país d'origen i el nom del productor, història de fer-me una idea buscant informació a la xarxa.

Sempre que puc, intento comprar al barri o a la vila. I, quan no ho faig, intento agafar sempre que puc el transport públic o comprar online. He invertit amb altres veïns per tenir un equipament de plaques solars a la teulada de l'edifici on visc. Pel que fa als residus, tot està classificat en caixes o bosses que passen directament als contenidors de l'edifici o a la deixalleria del barri un cop per setmana.

Tot el que faig té com a objectiu cuidar, en la mesura del possible, la meva salut. També el pressupost: el domèstic i el nacional.

Imagino que algú em podria catalogar com a consumidor responsable. Perquè no? Però una altra cosa és que jo cregui que el que estic fent contribueix a salvar el planeta.

Pel que fa a la descripció del consum responsable, tot i haver trobat a faltar la menció dels irresponsables (1), estic molt d'acord amb el que diu Olivier Passet al vídeo amb què he obert el post d'avui. Bàsicament, perquè vé a dir el mateix que fa temps ens explicava Fanny Parise a un llibre publicat en 2022: Le mythe de la consommation responsable : Vers un nouvel âge d'or de la société d'hyper-consommation (2). Poc temps després, Fanny Parise va publicar un llibre que, malauradament, va ser recuperat pels mitjans de comunicació  de dretes que van intentar reconduir-lo al discurs antiwoke: Les Enfants gâtés : Anthropologie du mythe du capitalisme responsable (3) (4) (5).

Fanny Parise, com tots els autors, ha de concedir entrevistes per fer la promoció dels seus llibres. Moltes d'aquestes entrevistes es converteixen en un parany destinat a fer caure les seves tesis en el discurs antiwoke i antidemocràtic d'uns periodistes i/o tertulians que adopten una falsa postura antisistema

Més enllà d'aquestes entrevistes, val la pena recordar que Fanny Parise (6) dona classes a l’Institut Lémanique de Théologie Pratique de l’Université de Lausanne (tothom es guanya la vida on i com pot!) i que té un munt de coses inesperades i molt interessants a dir-nos.

TEDx Talks - Apprivoiser nos contraintes pour garantir notre avenir | Fanny Parise | TEDxBordeaux, Bordeaux, France, 13.01.2024, YouTube, 08.04.2024

A moltes de les entrevistes a Fanny Parise que hom pot trobar a YouTube, l'antropòloga utilitza formes molt subtils per recordar-nos una sentència que alguns atribueixen a Chico Mendes i altres a Eduardo Galeano: L'ecologisme sense lluita de classes no és res d'altre que jardineria.

Una sentència a la qual Rubén Martínez i Emilio Santiago Muiño van omplint progressivament de sentit i de contingut a un Podcast que Crític va publicar a principis del mes de juny d'enguany (7). Un Podcast que et recomano veure i amb el que tanco el post d'avui.

El pòdcast de CRÍTIC: qui paga la crisi climàtica? YouTube, 05.06.2025


  1. Arnaud LE GALL et Yiqing QI: Voici les 36 entreprises responsables de plus de la moitié des émissions carbone d’après une étude, Ouest-France, 05.03.2025
  2. Fanny Parise: Le mythe de la consommation responsable :Vers un nouvel âge d'or de la société d'hyper-consommation, Marie B, 2022 || Amazon || Payot
  3. Fanny Parise: Les Enfants gâtés - Anthropologie du mythe du capitalisme responsable, Payot, 2022 || Amazon || Payot
  4. Catherine Cochard : Consommation responsable - «Nous sommes un peu tous des enfants gâtés», Interview a Fanny Parise, 24Heures, 24.05.2022
  5. Tocsin : Comment les enfants gâtés de la bourgeoisie mondialiste impose son modèle aux classes populaires, YouTube, 10.01.2025
  6. Fanny Parise: Madame l'anthropologue
  7. ‘El pòdcast de CRÍTIC’: qui paga la crisi climàtica?, elcrític.cat, 05.06.2025