geografia urbana de demà? (2/3)

Parlàvem de teories urbanes i de la seva praxis en la planificació del territori suís: una praxis orientada vers una organització urbana policèntrica. Es el moment de recordar que en Peter Hall (2009): The Polycentric Metropolis: Learning from Mega-City Regions in Europe, ens presenta al seu llibre el nord de Suïssa com un dels cluster of cities and towns, physically separate but intensively networked in a complex spatial division of labor.
Ara bé, quina és la talla ideal de les ciutats que han d'integrar aquests clusters?  (...)

Us proposo de tornar a l'edició del mes de Març de la revista Reflex (EPFL), i al dossier especial: Reinventing towns and cities. Deixeu-me parlar-vos avui de l'article de Daniel Saraga: La science des villes, on l'autor presenta diversos treballs on físics, informàtics i urbanistes desenvolupen una nova comprensió de les viles basada en la teoria de la complexitat i la simulació numèrica:  Un elefant pesa dos vegades més que un rinoceront, però no necessita més que un 75% d'energia suplementaria per alimentar-se. Es una llei coneguda en biologia que pot estendre's a gairebé tots els organismes.

En el cas de les ciutats, les grans masses de dades disponibles actualment, i la potencia de càlcul disponible pel seu tractament, permeten de realitzar estudis comparatius sobre quina és la eficàcia de les ciutats en funció de la seva talla. Els resultats eren previsibles. Contràriament a les lleis de la biologia, els resultats obtinguts ens diuen que augmentar la grandària d'una ciutat de 100% augmenta solament el 115%  del seu PIB ... però també altres fenòmens com els embotellaments, la contaminació, la criminalitat, les malalties, els residus ... El resultat de l'anàlisi de les dades disponibles no sembla indicar que hi hagin grans economies d'escala pel que fa a les grans viles: New York no és, finalment, sinó un Chicago en més gran.

Es un resultat del que haurien de tenir compte alguns països que s'han implicat en processos d'urbanització desmesurats, on la especulació immobiliària no ha permès als potencials destinataris d'accedir a un habitatge. No sé en quin país estareu pensant en aquest moment, però podríem parlar de la vila de Shanghai, on més del 60% de la superfície construïda no està ocupada!  (Sylvain Menétrey, 2013)

De totes maneres, la recerca basada en l'anàlisi del detall, la simulació i la recerca de la eficiència a les viles no s'atura en l'anàlisi del seu PIB. L'article d'en Daniel Saraga també ens parla del programa CitySim, que Darren Robinson utilitza per l'estudi de la simulació energètica interactiva dels edificis. Un edifici no es pot considerar de manera aïllada. Fa ombra a un altre, reflexa l'escalfor tèrmica o desvia el vent. Hem desenvolupat una eina capaç de simular l'eficàcia energètica de tot un barri. Una eina capaç de disminuir el consum energètic per l'optimització de l'orientació i la forma dels nous edificis, els materials utilitzats a les façanes i també les tecnologies utilitzades per la climatització. Aquesta eina ja ha estat utilitzada ja a Neuchâtel, a Zürich (Suïssa) o a Bolzen (Itàlia), però també a d'altres projectes de l'EPFL al Mig Orient.

Al Mig Orient!  Cal llegir l'article de Sylvain Menétrey: La ville nouvelle, cette vielle utopie, on l'autor ens presenta com introducció el projecte de Masdar City, amb un design de Norman Foster i el finançament del govern de Abu Dhabi. Una ciutat sense petroli i sense cotxes que replegarà les darreres innovacions en matèria de desenvolupament sostenible i d'urbanisme.

En el camí de la simulació completa de la vila, CitySim ha estat connectat amb un altre programa: MATSim, una eina desenvolupada per l'ETH de Zürich que està sent utilitzada actualment en un dels seus projectes fars: Future Cities Laboratory, a Singapur. I on l'objectiu és el seguiment de cadascun dels més de 5 milions de habitants de la vila i la simulació dels seus hàbits quotidians lligats a la mobilitat amb l'objectiu d'optimitzar el consum energètic.

(continuarà)