 |
| Montréal, 28.12.2012 |
Avui us proposo de tancar el recorregut que hem fet del dossier: Reinventing towns and cities amb un article de Benjamin Keller: Densifier les villes, sauver les campagnes. Un article que ens presenta l'extensió urbana com el fracàs de les viles a absorbir el creixement de la seva població. Es el cas de Zürich, on la població ha passat de 440'000 habitants el 1960 als 377'000 actuals ... gràcies a una eficaç xarxa de trens de rodalies!
Com aplicar la legislació Suïssa sobre el territori, basada en una organització urbana policèntrica a un país on, segons les previsions demogràfiques, la població augmentarà en 800'000 habitants d'aquí a l'any 2035? Amb l'idea de base de densificar l'interior del perímetre actual de les viles, l'autor analitza dues proposicions provocadores (...)
Mentre altres països europeus es gasten sumes astronòmiques en xarxes de trens d'alta velocitat, Vincent Kaufmann, professor en anàlisi de la mobilitat a l'EPFL, proposa baixar la velocitat dels ferrocarrils i així dissuadir els habitants de les viles a establir-se més lluny de 10-15 km dels seus llocs de treball. De manera més precisa, es tractaria de discriminar les grans línies interregionals i prioritzar les línies de rodalies, amb l'objectiu d'estimular la densificació de les viles i afavorir un desenvolupament urbà policèntric (veure l'entrevista de la RTS).
La ciutat soterrània
La segona proposició, està basada en el projecte de l'EPFL Deep City. Projecte sostingut pel Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique i que també és conegut amb el nom de Ressources du sous-sol d'une ville pour son développement durable.
En una entrevista publicada per Le Temps el passat 23.08.2013, Dominique Perrault, amb una càtedra d'arquitectura soterrània a l'EPFL, descarta que Deep City sigui una idea romàntica. Per demostrar-ho menciona alguns exemples que coneix de primera ma: A la Bibliothèque nationale de France (achevée en 1995), on ne voit que la partie émergéede l’iceberg. Les trois quarts du volume construit sont enterrés et le jardin central se situe 14 m endessous du niveau de la Seine. Plus radical, le vélodrome et la piscine olympique de Berlin (1999):on ne voit au sol que les toitures, autour desquelles on a planté un verger de pommiers. Plus récemment, l’Université féminine de Séoul (2008) est une vallée creusée dans une colline (...) Par son dispositif enterré, l’Université EWHA de Séoul permet de réduire de 60% la facture énergétique d’une construction traditionnelle, grâce à l’inertie du sol et à la technologie des puits canadiens, qui permet un chauffage et une climatisation naturels. C’est l’intérêt écologique de ce type de construction. L’autre avantage majeur est de libérer de l’espace en surface pour éviter que le domaine construit ne s’étende à l’infini.
En Dominique Perrault, potser perquè és francès, ha oblidat mencionar entre els exemples que menciona el del país on està donant classes. L'any 2006, Suïssa comptava amb 300'000 refugis anti-atòmics als blocs de residencials, edificis institucionals i hospitals, així com 5'100 refugis públics que, en conjunt, poden acollir 8,6 milions de habitants: un grau de cobertura del 114% de la població! Deixant de banda els refugis construïts als habitatges, estem parlant de hospitals i tot tipus d'infraestructures soterrànies. També se m'ha fet estrany que no hagi mencionat la vila soterrània més gran del mon: Ville-Marie, a Montreal (vídeo de l'entrada)
Aquests i altres exemples els podeu trobar al document: Ressources du sous-sol et développement durable des espaces urbains. Projet DEEP CITY, 2010. El gran interès que Deep City ha creat en Xina ha donat lloc a un partnership entre l'EPFL i el Institute for Underground Space and Geoenvironment de la Nanjing University (Xina): un exemple d'aquesta col·laboració pot ser el paper de LI,Huan-Qing (EPFK, 2011): Sustainable 3D Urban Governance: Creating a Deep City for Our Modern City.
Conclusions personals
No puc amagar que és apassionant veure treballar junts, en projectes d'interès social, a enginyers, físics, geòlegs, arquitectes i altres professionals. Tampoc que m'entusiasma seguir projectes com el de Masdar City. Però hi ha una sèrie de preguntes per les que encara no tinc una bona resposta i que estan molt més en la línia de les idees de Vincent Kaufmann (veure més amunt).
No sé, la meva contribució a l'estalvi energètic no és gens complicada i passa pel que vosaltres coneixeu com Consum responsable Km0. El consum de productes de temporada i de proximitat me fa pensar en el combustible fòssil que no consumiran els camions que venen del sud (o dels Països Baixos!) i que, d'altra banda, permetrà augmentar els ingressos dels pagesos del meu cantó, que potser no hauran de malvendre les seves terres per venir a treballar a la vila.
També estic convençut que una bona política demogràfica podria tenir un impacte significatiu en el creixement de les ciutats. De la mateixa manera que unes veritables polítiques d'ajuda al desenvolupament que no passessin per governs corruptes (no parlo solament de l'Africa) podrien frenar els èxodes migratoris a les grans metròpolis occidentals.
De totes maneres, tinc el sentiment que les noves tecnologies basades en la telemàtica, l'auto-producció i l'auto-consum d'energia renovable, i d'altres, com ara l'impressionant desenvolupament tecnològic de les impressores 3D personals i industrials, acabaran per fer que el factor de la localització perdi la seva rellevància tradicional (ho sento Christaller!). I això sí que pot ser una revolució sense precedents, però me temo que als politècnics i a les universitats els investigadors estan ocupats fent altres coses i no se la veuen venir. Menys mal que geògrafs i economistes podran explicar anys després com va canviar tot una pila d'anys abans ;D
No puc amagar que és apassionant veure treballar junts, en projectes d'interès social, a enginyers, físics, geòlegs, arquitectes i altres professionals. Tampoc que m'entusiasma seguir projectes com el de Masdar City. Però hi ha una sèrie de preguntes per les que encara no tinc una bona resposta i que estan molt més en la línia de les idees de Vincent Kaufmann (veure més amunt).
No sé, la meva contribució a l'estalvi energètic no és gens complicada i passa pel que vosaltres coneixeu com Consum responsable Km0. El consum de productes de temporada i de proximitat me fa pensar en el combustible fòssil que no consumiran els camions que venen del sud (o dels Països Baixos!) i que, d'altra banda, permetrà augmentar els ingressos dels pagesos del meu cantó, que potser no hauran de malvendre les seves terres per venir a treballar a la vila.
També estic convençut que una bona política demogràfica podria tenir un impacte significatiu en el creixement de les ciutats. De la mateixa manera que unes veritables polítiques d'ajuda al desenvolupament que no passessin per governs corruptes (no parlo solament de l'Africa) podrien frenar els èxodes migratoris a les grans metròpolis occidentals.
De totes maneres, tinc el sentiment que les noves tecnologies basades en la telemàtica, l'auto-producció i l'auto-consum d'energia renovable, i d'altres, com ara l'impressionant desenvolupament tecnològic de les impressores 3D personals i industrials, acabaran per fer que el factor de la localització perdi la seva rellevància tradicional (ho sento Christaller!). I això sí que pot ser una revolució sense precedents, però me temo que als politècnics i a les universitats els investigadors estan ocupats fent altres coses i no se la veuen venir. Menys mal que geògrafs i economistes podran explicar anys després com va canviar tot una pila d'anys abans ;D
Un article interessant de Carole Wälthi: Enterrer la ville pour revivre en surface, Plus de la moitié de la population mondiale vit désormais en milieu urbain. Pour favoriser le développement durable des villes, l’optimisation de toutes les ressources de leur sous-sol est une piste qui mérite d’être explorée. En Suisse aussi. Publicat a la revista de recerca Horizons, del Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique, 2009
ReplyDelete