El magazine electrònic grist (a beacon in the smog) publicava el passat 21.10 aquest vídeo simpàtic, realitzat per la tripulació d'un vaixell que es dedica a l'avituallament de les plataformes petrolieres al Golf de Guinea: actualment les plataformes de l'illa de Fernando Poo, Bioko, Otcho ... agafa el nom que més t'agradi, és la mateixa illa.
Veient el vídeo, m'han passat pel cap un munt de coses. La primera, el meu llibre de Geo de l'escola primaria on, entre les províncies espanyoles, ens havíem d'aprendre les que Espanya tenia a l'Africa: entre les menys recordades, Fernando Poo i Rio Muni, però també Sidi Ifni: una oblidada aventura colonial de la II República, i una no menys oblidada i maleïda guerra, on van participar alguns companys de la primera fàbrica on vaig treballar.
Guinea Equatorial és un país que sempre m'ha al·lucinat. Quan era petit, per en Floquet de Neu, que va ser capturat i expatriat poc abans de la independència, i es va convertir en un altre dels símbols (del colonialisme) de la meva ciutat. Recordo també que, en el moment de la independència de Guinea Equatorial, se'm va fer molt estrany que la capital del país, Malabo (l'antiga Santa Isabel del meu llibre de Geo), es trobés a una illa, i no pas al continent, a Rio Muni. Més tard, recordo que, quan vaig agafar geologia com matèria optativa durant el Curs d'Orientació Universitària, va donar-me per llegir tot el que vaig poder (poc, internet no existia!) sobre la fascinant Cameroon Line.