john grisham: the litigators

Dijous passat vaig acabar la lectura d'un llibre de John Grisham: The Litigators (2012) en la seva versió en espanyol: Los litigantes (no vaig trobar el llibre en català). 

L'argument tracta d'un jove advocat, David Zinc, que treballa al bell mig d'altres centenars d'advocats a un dels bufets més prestigiosos de Chicago. Fill d'un magistrat del tribunal suprem de Minnesota, i net del propietari d'un bufet de dos-cents advocats a Kansas City, en David està fent una feina que no li agrada, en un ambient que detesta. Un dia arriba al punt de ruptura, deixa la feina, agafa una turca monumental, ho envia tot a petar i demanar feina a un dubtós bufet d'advocats: Finley & Figg. I ho ha en el moment en que els dos pintorescos associats d'aquest bufet volen sortir dels casos mal pagats de divorcis i de la caça als clients que corren pels hospitals després d'un accident, per demandar a qui sigui a canvi d'un percentatge. I es troben per atzar amb un cas que els vindrà un xic gran: la demanda a una gran empresa farmacèutica sense escrúpols, responsable de la producció d'un medicament anti-colesterol, el Krayoxx, que sembla tenir efectes mortals en els milers de persones que el prenen.

El jove David, compta amb el suport de la seva dona en aquesta nova etapa de la seva vida: des de que treballa a Finley & Figg ha recobrat l'humor i te un horari decent si el comparem amb les cent hores setmanals que feia abans. A més, anirà descobrint poc a poc la picaresca dels advocats a un sistema judicial que podreix els Estats Units fins el moll de l'os. Legions d'advocats que acaben generant uns costos socials i econòmics brutals, professionals dedicats a sagnar als seus clients i als seus adversaris per qualsevol tipus de causa.

En qualsevol cas, he deixat el llibre amb la impressió de què és la novel·la menys negra d'en Grisham. Al llarg de la seva lectura, la ironia i l'humor en la descripció dels personatges -en particular, la relació amb la seva dona, o la descripció de la secretaria de Finley & Figg-, i les situacions en les que es veuen embolicats, reemplaça amb avantatge l'intriga de la novel·la.

Res doncs, que et recomano la seva lectura i espero que t'ho passis tant bé com jo m'ho he passat.