High-speed train maintenance Wuhan, China |
En relació amb un article que vaig publicar avui fa un any: la nova ruta de la seda El China Daily ens parlava a principis del Juliol d'enguany de la represa de les negociacions per la construcció d'una línia d'alta velocitat des de Xinjiang fins Alemanya. El pressupost del que es parla actualment és de $150 miliards i una explotació comercial en 2030 per una velocitat mitja de 200 kmh pels trens de passatgers i de 160 kmh pels de mercaderies
Cal lligar aquest article amb un altre publicat també per China Daily el passat mes de Maig on se'ns deia que Xina estava avaluant el projecte d'una línia d'alta velocitat que tindria el seu punt de sortida al NE de la Xina, creuaria Sibèria fins a l'estret de Bering, i després recorreria la costa de l'Oceà Pacífic, des d'Alaska al Canadà, i després arribaria al seu destí final: els EUA. El punt més delicat es trobaria a l'estret Bering i demanaria la construcció d'un túnel submarí de 200 km aprox. Però Xina considerava que tenia la tecnologia necessària per construir un túnel d'aquestes característiques car, essencialment, és la mateixa que pensa utilitzar en el projecte de Fujian (Taiwan Strait Tunnel Project) per la construcció d'un túnel ferroviari d'alta velocitat que hauria d'unir el continent amb l'illa de Taiwan.
I si a causa de l'oposició popular s'ha deixat expirar el memoràndum signat pels líders xinesos i la junta militar de Myanmar (Birmània) per la construcció d'una línia d'alta velocitat que havia de connectar la província xinesa de fins un nou port al golf de Bengala, a The New York Times no tenen cap dubte de que Myanmar haurà d'acabar signant-lo, car el projecte xinès anava acompanyat de la construcció d'un port i d'un embassament hidroelèctric que el país no podria mai construir amb els seus propis recursos.
Mentre tant, The Guardian ens informava el passat 1er d'Agost que la junta militar en el poder a Tailàndia havia signat un acord amb Xina per la construcció del primer tram dels 3'000 km de la línia d'alta velocitat que haurà d'unir la vila de Kunming, al sud de la província de Yunnan (Xina), amb Singapur, passant per Laos, Tailàndia i Malàisia (veure el mapa de The Guardian).
A Forbes també tenen molt clar que hi ha molt i molt en joc al voltant de les línies d'alta velocitat. Sarwant Singh comença un article sobre el particular amb aquestes paraules: En el futur, el tren d'alta velocitat connectarà no només ciutats, estats i països, sinó continents. D'aquí 15 o 20 anys, mitjançant la xarxa mundial de trens d'alta velocitat, hom podria viatjar sense problemes des de Londres a Beijing (Xina) i fins i tot amb una petita desviació als països del Golf.
Si jo fos Angela Merkel o François Hollande, me llegiria detingudament aquestes informacions, parlaria amb els responsables de Siemens i d'Alstom, miraria d'imposar un acord federal a Ucraïna, trucaria a Vladimir Putin, i miraria de reunir-me amb ell a fi d'obtenir un acord sobre el preu del gas rus a canvi de finançar-li la transformació del ferrocarril Trams-Siberià en una línia d'alta velocitat, i així assegurar-me que tinc una via d'accés alternatiu al mercat xinès que no passa per les infraestructures de les que es propietari el govern d'aquell país. I, posats a fer, també discutiria amb el govern de la Índia si estarien interessats en la construcció d'un ramal des de l'Asia Central car, els xinesos semblen deixar-los aïllats amb les seves línies d'alta velocitat. Es una idea molt personal i val el que val, però me sembla una idea força raonable.
Cal lligar aquest article amb un altre publicat també per China Daily el passat mes de Maig on se'ns deia que Xina estava avaluant el projecte d'una línia d'alta velocitat que tindria el seu punt de sortida al NE de la Xina, creuaria Sibèria fins a l'estret de Bering, i després recorreria la costa de l'Oceà Pacífic, des d'Alaska al Canadà, i després arribaria al seu destí final: els EUA. El punt més delicat es trobaria a l'estret Bering i demanaria la construcció d'un túnel submarí de 200 km aprox. Però Xina considerava que tenia la tecnologia necessària per construir un túnel d'aquestes característiques car, essencialment, és la mateixa que pensa utilitzar en el projecte de Fujian (Taiwan Strait Tunnel Project) per la construcció d'un túnel ferroviari d'alta velocitat que hauria d'unir el continent amb l'illa de Taiwan.
I si a causa de l'oposició popular s'ha deixat expirar el memoràndum signat pels líders xinesos i la junta militar de Myanmar (Birmània) per la construcció d'una línia d'alta velocitat que havia de connectar la província xinesa de fins un nou port al golf de Bengala, a The New York Times no tenen cap dubte de que Myanmar haurà d'acabar signant-lo, car el projecte xinès anava acompanyat de la construcció d'un port i d'un embassament hidroelèctric que el país no podria mai construir amb els seus propis recursos.
Mentre tant, The Guardian ens informava el passat 1er d'Agost que la junta militar en el poder a Tailàndia havia signat un acord amb Xina per la construcció del primer tram dels 3'000 km de la línia d'alta velocitat que haurà d'unir la vila de Kunming, al sud de la província de Yunnan (Xina), amb Singapur, passant per Laos, Tailàndia i Malàisia (veure el mapa de The Guardian).
A Forbes també tenen molt clar que hi ha molt i molt en joc al voltant de les línies d'alta velocitat. Sarwant Singh comença un article sobre el particular amb aquestes paraules: En el futur, el tren d'alta velocitat connectarà no només ciutats, estats i països, sinó continents. D'aquí 15 o 20 anys, mitjançant la xarxa mundial de trens d'alta velocitat, hom podria viatjar sense problemes des de Londres a Beijing (Xina) i fins i tot amb una petita desviació als països del Golf.
Si jo fos Angela Merkel o François Hollande, me llegiria detingudament aquestes informacions, parlaria amb els responsables de Siemens i d'Alstom, miraria d'imposar un acord federal a Ucraïna, trucaria a Vladimir Putin, i miraria de reunir-me amb ell a fi d'obtenir un acord sobre el preu del gas rus a canvi de finançar-li la transformació del ferrocarril Trams-Siberià en una línia d'alta velocitat, i així assegurar-me que tinc una via d'accés alternatiu al mercat xinès que no passa per les infraestructures de les que es propietari el govern d'aquell país. I, posats a fer, també discutiria amb el govern de la Índia si estarien interessats en la construcció d'un ramal des de l'Asia Central car, els xinesos semblen deixar-los aïllats amb les seves línies d'alta velocitat. Es una idea molt personal i val el que val, però me sembla una idea força raonable.
10.09.2014, The Economic Times, India: Chinese President Xi Jinping may offer cheaper high-speed trains during his India visit. Chinese President Xi Jinping's visit to India from September 17 will witness a landmark railway framework cooperation that involves introducing bullet trains, upgrading existing railway lines, modernising India's rail platforms and cooperation between the railway academies and personnel of both countries.
ReplyDelete09.09.2014, Next Big Future, China signed high speed rail deals with Turkey, Venezuela and Argentina and in serious talks with India and Russia
ReplyDelete