Tot i no ser un expert en meteorologia, anys enrere vaig treballar en el camp de la dinàmica de sistemes i vaig aprendre que rarament hi han explicacions simples pels fenòmens complexos.
Per exemple, jo no sabria dir en quina mesura la desaparició de les praderes de posidònia ha influït en els nivells de CO2 que tenim avui a l'atmosfera (1).
Vull dir que, obsessionats amb la selva amazònica oblidem que, si a casa nostra (que està molt més a prop) féssim el necessari per recuperar les praderes de posidònia, podríem emmagatzemar una part de les emissions de de CO2 en forma de carboni. I si aturéssim el nivell actual d'emissions amb l'adopció decidida d'energies sense emissions i una bona isolació dels edificis, també sabem que reduiríem els nivells de CO2.
Pel que fa als episodis climàtics que s'han viscut darrerament als USA, hom sap que, des de la modificació observada l'any passat del vòrtex polar, les masses d'aire fred han baixat intermitentment (també durant els estius) en direcció de la costa est dels USA, provocant episodis ara de tempestes tropicals, ara de nevades inhabituals. No és la primera vegada que hom observa anomalies en el vòrtex polar i no seria aventurat associar-les a un dels efectes del canvi climàtic.
Davant dels dubtes, potser sigui en l'acumulació de factors climàtics extrems (2) que trobem la millor pista de que estem davant d'un canvi climàtic, possiblement explicat pels alts nivells de CO2, encara que també hauríem de tenir compte altres factors que seria llarg enumerar.
L'existència del canvi climàtic associat als alts nivells de CO2 fa temps que és criticada per escèptics com Willie Soon. Però les seves teories han passat a no valer gran cosa des de que hom ha descobert que els treballs de recerca d'aquest investigador del The Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics estaven subvencionats per empreses interessades en la negació del canvi climàtic. I quan aquest conflicte d'interessos surt publicat a Nature (3) ...
Per exemple, jo no sabria dir en quina mesura la desaparició de les praderes de posidònia ha influït en els nivells de CO2 que tenim avui a l'atmosfera (1).
Vull dir que, obsessionats amb la selva amazònica oblidem que, si a casa nostra (que està molt més a prop) féssim el necessari per recuperar les praderes de posidònia, podríem emmagatzemar una part de les emissions de de CO2 en forma de carboni. I si aturéssim el nivell actual d'emissions amb l'adopció decidida d'energies sense emissions i una bona isolació dels edificis, també sabem que reduiríem els nivells de CO2.
Pel que fa als episodis climàtics que s'han viscut darrerament als USA, hom sap que, des de la modificació observada l'any passat del vòrtex polar, les masses d'aire fred han baixat intermitentment (també durant els estius) en direcció de la costa est dels USA, provocant episodis ara de tempestes tropicals, ara de nevades inhabituals. No és la primera vegada que hom observa anomalies en el vòrtex polar i no seria aventurat associar-les a un dels efectes del canvi climàtic.
Davant dels dubtes, potser sigui en l'acumulació de factors climàtics extrems (2) que trobem la millor pista de que estem davant d'un canvi climàtic, possiblement explicat pels alts nivells de CO2, encara que també hauríem de tenir compte altres factors que seria llarg enumerar.
L'existència del canvi climàtic associat als alts nivells de CO2 fa temps que és criticada per escèptics com Willie Soon. Però les seves teories han passat a no valer gran cosa des de que hom ha descobert que els treballs de recerca d'aquest investigador del The Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics estaven subvencionats per empreses interessades en la negació del canvi climàtic. I quan aquest conflicte d'interessos surt publicat a Nature (3) ...
- (1) Journal of Ecology: Praderas de posidonia y CO2, Investigación y Ciencia, 12.02.2015
- (2) Laura GEGGEL: Why It's So Freakin' Cold: Here's the Science, LiveScience, 19.02.2015
- (3) Jeff TOLLEFSON: Documents spur investigation of climate sceptic. Questions raised about conflict-of-interest disclosures by Willie Soon, Nature, 21.02.2015
Doncs mira,un cop més es pot aplicar allo de "qui paga,mana"Un cas similar és el de certes organitzacions ecologistes (prou conegudes,per cert),les quals, davant de projectes susceptibles d´afectar al medi ambient,s´oferien per a fer un informe.Obviament,l´informe en qüestió,valia una pasta amb la particularitat de que les conclusions acostumaven a ser favorable al desenvolupament del projecte.Podia existir la possibilitat de renunciar a que cap organització d'aquest tipus et fes cap informe sobre el tema,això sí,lo normal és que llavors ta´havies d´enfrontar a un desplegament mediàtic bestial que posava a deu i sa mare en contra del projecte.
ReplyDeleteD´altra banda és una pena que,al igual que la regressió del Delta,la desaparicio de les extensions de Posidonia ho he pogut constatar a las Voltants de les Salines any rere any.
En condicions normals, la purga de sediments dels embassaments de l'Ebre hauria de pal·liar en part la regressió del Delta. Però tinc el sentiment de que no seria una bona idea en les condicions actuals.
ReplyDeletePel que fa al tema del "qui paga, mana". Jo he viscut dues situacions.
ReplyDeleteUna, en la que una comunitat de regants va encarregar-nos fer un estudi hidrològic on hauríem de demostrar que una tècnica agrícola s'estava carregant els aqüífers. Era veritat. però també ho era que les tècniques que seguia l'associació no eren millors.
En un altre cas, una associació de comerciants ens va demanar fer un estudi que demostrés la centralitat d'una ciutat de la perifèria de BCN per un tipus determinat de comerç. L'estudi hauria de presentar tal i tal conclusió. En ambdós casos vaig refusar participar als estudis. Com ningú me va pagar, ningú me va manar.
Pel cas que menciones, jo veig altres alternatives. Com ara passar el mandat de l'estudi a una universitat o un centre d'estudis de reputació internacional que no cal que sigui necessàriament espanyol. I deixar a la penya de la que parles la feina de desacreditar-los ... si poden!
Altrament, ningú no canviarà mai aquest país.
Lo bo del cas és que no eren les empreses les que encarregaven els informes,diguem-ne que eren les associacions ecologistes les que "s´oferien (amb la conclusió final a mida,of course)si no volien rebombori mediàtic amb opinió pública en contra inclosa.Per a ser clars:extorsió.
ReplyDeleteSobre l´assumpte dels sediments...be,crec que l´acumulació de metalls pessants entre els sediments dipositats rere les presses es carregaria tota la flora i fauna de l´Ebre(et sona Aznalcóllar?).I no només es tracta de Flix,doncs suposo que a qualsevol envassament de l´Ebre pateix del mateix,sobre tot al tram final.O sigui,que els sediments ja estan be on són ara.
Tú que estàs al lloro de l´asssumpte dels embassaments deus saber si aquest fenòmen també es dóna a d´altres llocs.
Pel que fa als embassaments alpins, per raons obvies de situació, no hi ha res que es pugui comparar a lo de l'Ebre. Ara bé, pel que fa a la contaminació dels sols i dels canals, en particular per la industria química i farmacèutica al Rhin o la contaminació pel mercuri utilitzat en la producció d'alumini al Valais ... Saps què? Vaig a començar a treballar en una entrada que publicaré el proper dilluns o dimarts i que't ficarà els pels de punta.
ReplyDeleteEls pels de punta?no ho diràs en segones,hein?que et conec.
ReplyDeleteFora bromes,espero el post a veure amb que ens sorprens.
Ja el tinc mig escrit i l'he programat per publicar-lo el proper dilluns. Es força al·lucinant, si. En tot cas, res a veure amb l'imatge que hom té d'aquest país a l'estranger.
ReplyDelete