Seguint amb el tema de l'entrada d'ahir, el que més seduïa de les observacions des de Abraham Ortelius fins a Alfred Wegener era la simplicitat de la seva comprensió.
Abans que Wegener, el geògraf i socialista utòpic Antonio Snider-Pellegrini, va publicar a La Création et ses mystères dévoilés (Paris, France: Frank et Dentu, 1858) unes làmines que recollien l'encaix dels continents i van donar-li l'oportunitat d'elaborar unes teories sobre poblament i migracions que no tenien la més mínima base científica.
El problema, des d'Ortelius a Wegener, passant per Snider-Pellegrini, és que prenien el perfil actual de les línies de costa com quelcom que no hauria evolucionat al llarg del temps. Personalment, crec que aquesta visió segueix d'actualitat, car hom no explica suficientment a les escoles que la nostra visió del món és la d'un fotograma d'un film que fa molt de temps que ha començat, i que està lluny de haver-se acabat. Malgrat tot el que avui sabem, segueix establerta una visió antropocèntrica de l'actual etapa d'aquest període interglacial en que vivim i que hom coneix com amb el nom de Holocè.
Deixem el fotograma i concentrem-nos en el film. En primer lloc en el vídeo que pots trobar més amunt: Earth 100 Million Years From Now. Ha estat realitzat per Colorado Plateau Geosystems Inc., l'empresa que es dedica a comercialitzar els mapes paleogeogràfics sobre els que durant 20 anys ha treballat Ronald Blakey, professor de geologia a la Northern Arizona University. Aquest vídeo que, ens afirma en l'escepticisme de teories mai provades com ara la Growing Earth Hypothesis, ens presenta l'evolució de la terra de manera que:
Per acabar per avui, et proposo donar un cop d'ull a un altre vídeo de Ronald Blakey: Earth In 200 Million Years que, en funció dels coneixements actuals, ens presenta una simulació de com podria ser la Terra d'aquí 200 milions d'anys. Recorda però que el primer australopitec va aparèixer fa 2,5-3 milions d'anys i que, tot i ser altament probable que la humanitat s'hagi extingit, d'aquí 200 milions d'anys el film estarà molt lluny d'arribar a la fi.
Abans que Wegener, el geògraf i socialista utòpic Antonio Snider-Pellegrini, va publicar a La Création et ses mystères dévoilés (Paris, France: Frank et Dentu, 1858) unes làmines que recollien l'encaix dels continents i van donar-li l'oportunitat d'elaborar unes teories sobre poblament i migracions que no tenien la més mínima base científica.
El problema, des d'Ortelius a Wegener, passant per Snider-Pellegrini, és que prenien el perfil actual de les línies de costa com quelcom que no hauria evolucionat al llarg del temps. Personalment, crec que aquesta visió segueix d'actualitat, car hom no explica suficientment a les escoles que la nostra visió del món és la d'un fotograma d'un film que fa molt de temps que ha començat, i que està lluny de haver-se acabat. Malgrat tot el que avui sabem, segueix establerta una visió antropocèntrica de l'actual etapa d'aquest període interglacial en que vivim i que hom coneix com amb el nom de Holocè.
Deixem el fotograma i concentrem-nos en el film. En primer lloc en el vídeo que pots trobar més amunt: Earth 100 Million Years From Now. Ha estat realitzat per Colorado Plateau Geosystems Inc., l'empresa que es dedica a comercialitzar els mapes paleogeogràfics sobre els que durant 20 anys ha treballat Ronald Blakey, professor de geologia a la Northern Arizona University. Aquest vídeo que, ens afirma en l'escepticisme de teories mai provades com ara la Growing Earth Hypothesis, ens presenta l'evolució de la terra de manera que:
- Quan et diguin que en tal període geològic el clima del que avui és el teu país era més càlid o més fred, el primer que't passarà pel cap és demanar-te a quina latitud es trobava el que avui és el teu país en aquell moment i a què semblava.
- O pensar que, en funció dels materials geològics que les composen, les muntanyes d'avui no siguin altra cosa que el fons oceànic d'ahir.
- O que no et tornis mico intentant identificar on diable es trobava ahir el que avui és el teu continent o el teu país. Perquè, senzillament, no existien tal i com avui els coneixes!
Per acabar per avui, et proposo donar un cop d'ull a un altre vídeo de Ronald Blakey: Earth In 200 Million Years que, en funció dels coneixements actuals, ens presenta una simulació de com podria ser la Terra d'aquí 200 milions d'anys. Recorda però que el primer australopitec va aparèixer fa 2,5-3 milions d'anys i que, tot i ser altament probable que la humanitat s'hagi extingit, d'aquí 200 milions d'anys el film estarà molt lluny d'arribar a la fi.
Home Batty!!!que vas començar amb la deriva continental i la tectònica de plaques i has acabat amb l´extinció de la humanitat.Hahaha!!!si aquesta entrada aconsegueix tantes visites com la de l´eclipsi,t´assegures que el teu bloc ocuparà un lloc de privilegi entre la penya que també segueix aquest programa
ReplyDeleteExtincions de massa, n'hi han hagut. I no seria raonable pensar que no n'hi hauran mai més i que no existeixi la possibilitat que desaparegui l'espècie humana. Estem de pas. Res és com va ser, ni com serà. Pel que fa al link, me recorda al Jiménez del Oso. En fi, diguem que no és el meu tipus de lectura habitual.
ReplyDeleteJa suposava que això de cuarto milenio no entrava dins de les teves preferències.I si vols que et digui la veritat jo mai he vist cap programa.
ReplyDeleteUna altra cosa,crec que el diferènciaria una extinció de la humanitat ,de la de qualsevol altra espècie la trobariem en que,al pas que anem,es tractaria més d´una autoextinció,no?
No creguis. Lo del "cuarto milenio", quan m'ho miro pel filtre de la penya del APM, me fa morir de riure.
ReplyDeletePer la resta, crec que encara estem molt lluny d'arribar a carregar-nos el % de les espècies que van desaparèixer de la terra durant les extincions massives que pots trobar en aquest enllaç.
Més que res, perquè les rucades que s'han fet fins ara comencen a passar factura i tenen un impacte econòmic que ja no és fàcil d'amagar.