the continental drift (1/2)

una imatge clàssica de Pangea

A l'Alfred Wegener, doctor en física per la universitat de Berlín i catedràtic de meteorologia a la universitat de Graz (Àustria), no se li va ocórrer res de millor que revolucionar el món de la geologia amb la seva teoria sobre la deriva continental: Kontinentalverschiebung (1912).


Tot i que hi ha qui el considera el pare de la geologia moderna, la seva teoria va ser ignorada durant molts anys pel món acadèmic: i, com veurem demà, arguments no en mancaven. En tot cas la seva teoria va ser ignorada fins que als anys 60 del passat segle no va ser completada per geòlegs americans amb la formulació de la teoria de la tectònica de plaques.

Hi ha qui defèn que la teoria de Wegener no era sinó una visió actualitzada de la reflexió que el 1590 va fer el geògraf i cartògraf flamenc Abraham Ortelius (en) al seu assaig: Thesaurus Geographicus, que afirmava que el contorn de les costes dels continents mostrava clarament que s'havien separat els uns dels altres. Una idea que va ser represa en segles posteriors per diversos autors, com Francis Bacon, Benjamin Franklin o Alexander von Humboldt.

Però també hi ha qui diu que Wegener se'n fotia imperialment del que poguessin dir els geòlegs de la seva teoria, perquè el que de veritat li interessava era l'estudi de la circulació de l'aire al pol nord (veure cèl·lula polar). Va ser aquesta passió que el va portar a la mort durant una expedició a Groenlàndia el 1930. Perdut al bell mig d'una enorme tempesta, a -60°C i havent esgotat els gossos del seu trineu per alimentar-se, va morir d'un atac al cor ... segons les cròniques, pel fet de ser un gran fumador. Segurament va ser per aquesta causa, si.