|
una vella imatge publicada a
Le Matin el 11.10.2013 |
El passat diumenge, la RTS passava un reportatge a la seva emissió '
Mise au point' que'ns parlava del partit de l'Eurofoot entre Suïssa i Albània:
Suisse-Albanie, à chacun son Xhaka (1) i del sentiment contradictori que provocava la identificació de la comunitat albanesa amb un o altre equip. Amb el cas més que especial de la família Xhaka, on un germà defenia els colors de Suïssa i un altre els d'Albània.
Just per aquells que no estigueu al corrent, la selecció suïssa d'enguany compta amb sis jugadors d'origen albanès (eufemisme utilitzat per no parlar del Kosovo). I la selecció albanesa d'enguany compta amb set jugadors que tenen la doble nacionalitat: suïssa i albanesa. Alguns van qualificar el match com un partit entre l'
Albània A i l'
Albània B. Altres van dir que si Albània tenia dos equips a l'Eurofoot, Suïssa també. I mentre hom parlava dels albanesos a la selecció Suïssa, el diari '
Le Temps' ens recordava que, a la llista dels 23 seleccionats suïssos, també hi havien cinc jugadors nascuts a l'Africa subsahariana.
Espero que
aquest reportatge serveixi d'ajuda per aquells que no han volgut mai entendre que vivim a un país d'integració i d'acollida. I espero que veure les imatges dels albanesos de Ginebra que porten banderes suïsses i albaneses indistintament, els hauria d'aclarir tres o quatre coses.
Valdria la pena també demanar-los dos minuts de reflexió sobre el fet de que la majoria dels albanesos (kosovars?) de la selecció suïssa (i dels que tenen la doble nacionalitat a l'equip albanès) siguin fills dels refugiats de la guerra dels Balcans, tant com molts dels subsaharians de la selecció suïssa son fills dels refugiats que van fugir del reguitzell de guerres que assolen aquell continent.
A partir d'aquí suggereixo que els europeus donin un cop d'ull als membres de les seves seleccions nacionals i ens expliquin quants en són fills de refugiats i de l'asil polític. Quan hagin fet els comptes, poden seguir donant-nos les lliçons sobre l'acollida i la integració que mai els hem demanat.