dix infos étonnantes sur l'espace

10 infos étonnantes sur l'espace - QUI L'EÛT CRU ? par soocurious

courtney martin: the new american dream

Per primera vegada a la història, la majoria dels pares nord-americans no creuen que els seus fills tindran una vida millor que la que han viscut ells.

Per la periodista Courtney Martin, això no hauria de ser un motiu de preocupació, sinó una oportunitat per a enfocar altrament l'idea que tenim de la feina i de la família, posant l'accent en la comunitat i la creativitat. "El perill més gran no és no assolir el somni americà". I Courtney afegeix: "El perill més gran és reeixir un somni en el que en realitat no es creu."

Però Courtney Martin diu moltes més coses. Coses que't recordaran que els USA són un país molt gran, amb gent que ha arribat de tot arreu i on et pots trobar amb un munt de gent que no pensa el que et diuen els tertulianos a la TV ... Què tal si trobes un moment per escoltar aquest vídeo: The new American Dream (subtitulat a l'espanyol)?

toiture végétale 100% pyrénées

free online grammar and spell-checker

source: reference.com

SpellCheckPlus és un corrector de gramàtica que't permet entrar un text de fins 2000 caràcters i comprovar els possibles errors gramaticals i ortogràfics que a continuació es destaquen amb explicacions. I com es tracta d'una webapp i no l'has d'instal·lar enlloc, pots accedir-hi des de qualsevol lloc on et trobis i des de qualsevol aparell que disposi d'un navegador i una connexió al Web.

Encara no he trobat el temps de fer un test exhaustiu. Però el comparatiu de gizmo's va ser suficient per convèncer-me de fer uns primers tests que he trobat força satisfactoris. I com ara mateix estic treballant en un projecte on he de documentar en anglès uns quants processos ... ja et diré d'aquí uns dies que'n penso.

Desenvolupat per dos professors universitaris canadencs: Terry Nadasdi i Stéfan Sinclair i l'empresa que ambdós han creat per portar endavant aquest projecte: Nadaclair, et proposo de provar la seva versió en anglès per a no anglòfons (la més senzilla), la versió en francès per a no francòfons (no et perdis la conjugació de verbs o els seus recursos lingüístics) o la versió en espanyol per a no hispànics (no et perdis tampoc aquí la conjugació de verbs o els seus recursos lingüístics).

egypt: the amazing forest in the desert

Avui m'agradaria parlar-te d'una noticia que no crec que hagis vist a la premsa. No presenta cap futur catastròfic del que t'acusi de ser el culpable passiu i presenta solucions a l'origen d'on es troben els problemes. Jo l'he descobert a principis de setembre, passejant-me indolentment per les pàgines del Daily Geek Show (1).

No vull acusar a ningú, perquè estic convençut que hi ha penya que ho fa de bona fe. Però estic molt cansat de la penya que es passa el dia dia culpabilitzant els seus conciutadans o els polítics del seu país amb el tema de l'avanç de la desertificació i la impossibilitat de frenar els fluxos migratoris que provoca. Ignorant, voluntària o involuntàriament, projectes esperançadors com el The Great Green Wall of Africa (2); no dient una paraula sobre l'estat de la recerca al voltant de conreus que poden sobreviure en períodes de sequera (3) o, no dient un mot sobre el tema que avui vull compartir avui amb tu: les plantacions d'arbres al desert aprofitant les aigües residuals dels grans centres urbans d'Egipte.

Es tracta d'un vell projecte de recerca iniciat a la dècada dels anys 1990 pel govern egipci. Conegut amb el nom de The Serapium Forest (4), te per objectiu recuperar pel bosc 36 llocs diferents del desert, gràcies a la utilització de les aigües usades dels grans centres urbans egipcis. Aigües que surten de les plantes de tractament lliures dels seus elements més perillosos, però que guarden una alta concentració de fosfats i nitrats que, contràriament al cas dels conreus, no representen cap perill per la producció forestal. Durant el desenvolupament del projecte s'han plantat una àmplia varietat d'espècies d'arbres natius, juntament amb espècies no natives de valor comercial com l'eucaliptus i la caoba.

Gràcies a una aigua altament carregada de nutrients, un sistema de rec eficaç, i un sol que cau a plom amb una força d'uns 2.200 KW/h per metre quadrat, Hany El Kateb (5) ens diu que els eucaliptus plantats a Egipte poden produir en tan sols 15 anys al voltant de 350 m3 de fusta per hectàrea. Comparativament, per produir la mateixa quantitat de fusta a una plantació de pins a Alemanya es necessitarien uns 60 anys.

En complement del vídeo (6) o l'article (4) de la Deutsche Welle i l'article de Daily Geek (1), et proposo donar un cop d'ull a aquesta presentació publicada per la FAO: Waste Water Reuse for Afforestation in Egypt (7). Però com aquest projecte a Egipte s'ha de situar en el context d'altres projectes d'utilització d'aigües usades en els països mediterranis, val la pena que li donis un cop d'ull a aquest article de Kalavrouziotis, I.K. (2015): Τhe reuse of Municipal Wastewater in soils. M'agradaria poder dir que la part del report dedicat a Espanya m'ha sorprès agradablement. No ha estat el cas.

Tornant al projecte egipci, he llegit comentaris, sostinguts amb arguments ecològics, que s'oposen a la plantació de boscos d'eucaliptus ... enllà on abans no hi havia res d'altre que el desert!

---

1. En Égypte, une forêt a poussé au cœur du Sahara. Daily Geek Show. 05.09.2016
2. Africa's Great Green Wall to stop the spreading Sahara. SouthAfrica.info, 13.05.2016
3. FARRANT, Jill (2015): Como podemos hacer cultivos que sobrevivan sin agua?, TED Global Geneva.
4. RISTAU, Oliver (2016): Sewage effluent fights desertification in Egypt, Deutsche Welle (DW). 17.06.2016
5. Hany El Kateb és un enginyer forestal de la Technische Universität München (TUM) que, durant molts anys, ha participat en projectes d'investigació conjunta sobre les plantacions d'arbres al desert amb col·legues de la Ain Shams University de El Caire (RISTAU, 2016)
6. Egypt: The Amazing Forest in the Desert | Global 3000, Deutsche Welle (DW), Youtube,19.11.2013 
7. EL-SAYED, Kalifa and EL-SETTAWY, Ahmed A. (2013): Waste Water Reuse for Afforestation in Egypt. FAO Forestry.
8. KALAVROUZIOTIS I.K. (2015): Τhe reuse of Municipal Wastewater in soils. Global NEST Journal, Vol 17, No 3, pp 474-486, 2015

fabiano millani

Fabiano Millani és un altre artista impressionant de l'hiperrealisme contemporani. Imagino que, com pel que fa a Emanuele Dascanio, n'escoltarem parlar per tot arreu d'aquí uns anys, quan les seves obres se subhastin a Sotheby's per milers de milions o quan els 'marchands' d'art trobin que el 'producte' ja està prou madur per llençar-lo al mercat. Entretant et proposo visitar aquestes pàgines: home page, youtube (pàgina no oficial), facebook, i instagram.

suïssa: sortida programada de l'energia nuclear (I)

El passat 08.07.2016, el Consell Federal anunciava quin seria l'únic objecte de la votació del 27.11.2016, la iniciativa popular: Pour la sortie programmée de l'énergie nucléaire. Dos mesos després, amb la idea de començar el debat, la RTS presentava aquest reportatge: Beznau, la centrale nucléaire qui fait peur.


Si has punxat l'enllaç, hauràs vist anunciats dos reportatges precedents. Un d'ells, que't presenta la història econòmica del cantó d'Aargau, vinculada a la indústria pesada i a l'energia nuclear. Va ser en aquest cantó que es va construir la primera planta d'energia nuclear del país el 1969: Beznau, i avui n'hi han quatre reactors nuclears en funcionament, a més d'un dipòsit de residus nuclears. L'altre reportatge explica que, segons les estimacions, el kWh produït a Beznau costaria avui gairebé el doble del seu preu de venda als mercats de l'energia europeus.

Que la penya d'Aargau no té cap por del parc nuclear que tenen instal·lat a casa sembla quedar demostrat a l'inici del reportatge per una colla de joves fent-se una barbacoa al costat de la central de Beznau i banyant-se al riu, al costat de la sortida de l'aigua de refrigeració de la central: apreciant el fet de que l'aigua estigui calenta. Una altra cosa és que si mai hagués un problema amb la central i s'hagués d'evacuar la població en un radi de 30 km (estàndards de Txernòbil i de Fukujima) estaríem parlant de l'evacuació de més d'un milió de persones de la zona més poblada del país i el seu pulmó econòmic: Zürich.

I no es tracta d'una possibilitat remota car, des de 2015, el reactor 1 de la central està aturat a causa d'un miler d'irregularitats que es van detectar al seu vas, que no es pot canviar. I encara no està gens clar si es podrà reparar de manera a garantir el seu funcionament sense cap perill d'accident. Cal recordar que estem parlant d'una planta d'energia nuclear que es va construir en 1969, el que fa que avui sigui la central nuclear més antiga del món en explotació.

La iniciativa "Per la sortida programada de l'energia nuclear" exigeix la desconnexió de les centrals nuclears després de 45 anys d'explotació o la seva desconnexió immediata si la seguretat no està garantida. Les empreses elèctriques, malgrat que els costos de producció no siguin ja competitius, defensen la idea de fer-les produir mentre estiguin en condicions de fer-ho. La dreta nacionalista defensa que segueixin produint per garantir la independència energètica del país. L'esquerra, ja saps. Pel que fa al govern federal, és favorable a l'abandonament progressiu de l'àtom, però no vol fer-ho amb dates límit, sinó que vol continuar treballant amb la estratègia energètica per 2050, que estableix les bases d'una retirada gradual de les energies nuclears i fòssils, centrant-se en una reducció del consum elèctric, un augment en la quota d'energia verda i una reducció de les emissions de CO2.

El veritable problema és que ningú parla clarament. Quan es van posar en funcionament les centrals nuclears, una part de la factura elèctrica estava destinada a crear un fons pel seu futur desmantellament. Aquest fons es va calcular en funció dels costos que es van estimar en aquella època. I jo he escoltat dir que aquests fons a dures penes podria cobrir avui els costos de desmantellament d'una sola central, segons els criteris ecològics actualment en vigor. Potser es per això que els Verds no parlen de desmantellament, sinó de desconnexió. Però jo no estic segur que quan la gent vagi a votar ho entengui així.

Altrament hi ha una idea completament surrealista que circula entre alguns mitjans de comunicació i que defensaria la idea de que siguin les empreses elèctriques qui assumeixin els costos del desmantellament, oblidant que l'accionariat d'aquestes empreses està constituït majoritàriament per cantons i col·lectivitats locals.

Finalment hi han els surrealistes que defensen l'idea de continuar amb les centrals per no provocar la pèrdua de llocs de treball. Oblidant que, empreses com a la que jo treballo, tenen els millors especialistes en la matèria a la seva sucursal d'Alemanya (actualment està participant en el desmantellament de 5 centrals nuclears), que el desmantellament d'una central nuclear pot crear durant anys milers de llocs de treball (en el desmantellament i en el post-tractament dels residus) i una experiència a fer valer en el futur desmantellament del parc nuclear europeu.

smartflower - beyond the photovoltaic

Aquest dilluns Lluïsa va passar-me unes adreces molt interessants. Mira't els dos vídeos [1] [2] sobre els panells solars de la firma austríaca Smartflower. Després fes un tomb per una home page super ben treballada. I finalment, per deixar de banda l'efecte propagandístic de la cosa, fes un tomb pels comentaris que la penya ha deixat al segon vídeo.  

Els comentaris parlen del muntatge de la instal·lació fet per la divisió d'energies renovables de l'empresa francesa EDF (EDF ENR).

• Veuràs que el propietari diu que ha pagat 19.000 euros TTC (amb totes les taxes incloses) pel Smartflower i la seva instal·lació. Que la garantia de la màquina és de 2 anys i la dels panells de 10 ans. I que també li han garantit una producció amb un rendiment mínim del 80% durant 20 anys pels panells.
• Hi ha qui troba que es complicar-se la vida per 'solament' 3Kwh. El propietari respon que sols cal canviar els hàbits de utilització dels aparells domèstics, fent-los funcionar durant el dia i de manera esglaonada (no tots al mateix temps). Jo afegiria que hom considera que una família de 4 membres consumeix entre  3‘500 i 6‘000 kWh, caldria dimensionar adequadament la instal·lació en funció del nombre de persones que hi viuen, els aparells electrodomèstics que utilitzen i els seus patrons de consum. Exactament el mateix que hom hauria de fer a l'hora d'estimar quina és la potència que hom hauria de contractar amb una companyia elèctrica.
• Veuràs que un senyor de Perpinyà diu que aquest sistema no funcionarà on ell viu car, quan el vent és fort, la flor es tanca. I ens diu que, a Perpinyà, no hi ha un sol dia que no faci un vent de tramuntana d'entre 90-120 km/h de mitjana! Deixant de banda que les informacions d'aquest senyor podrien interessar enormement als instal·ladors de parcs eòlics, el propietari li respon que ell viu a Avinyó, al bell mig de la zona del Mistral (pots comprovar-ho al moviment dels pins que surten al vídeo) i que la flor es tanca de tant en tant, però roman oberta la major part del temps . 
• Finalment, veuràs als comentaris que l'argument que ha convençut el propietari de la instal·lació d'aquest sistema fotovoltaic és que, a diferència dels panells instal·lats a la teulada, Smartflower produeix un 40% més d'energia gràcies al seu seguiment del sol durant tot el dia, el que li  permet de cobrir un 90% de les necessitats del consum domèstic

Com sobre gustos no hi ha res escrit, aquells que prefereixin els panells solars tèrmics a la teulada per escalfar aigua destinada a la calefacció i l'aigua sanitària es poden mirar la presentació de Thermoslate en aquest vídeo produït pel lider mundial de la construcció de teulades en pissarra, l'empresa gallega CUPA Group. O per aquells que prefereixin instal·lar a la teulada panells fotovoltaics que no ho semblem, es poden mirar les teules solars Panotron Solar-F (ZR) de Gasser Ceramic o els panells solars en terracotta de EPFL-CSEM.

suisse - l'explosion des pompes à chaleur

Multi-fracturation - Geo-Energie Suisse AG from clipbox on Vimeo.

El principi de la geotèrmia és que la temperatura augmenta a mesura que profunditzem en direcció del centre de la Terra. Hom pot afirmar a Suïssa que, a 100 m de profunditat, tindrem tot l'any  una temperatura de 12°C i a 300 m, al voltant de 20° C. Al voltant de 400 m, trobarem una temperatura suficient per escalfar directament un edifici sense bomba de calor i, a 5000 m, una temperatura amb la que podem produir vapor a pressió per generar electricitat amb una turbina.


Per raons lligades al clima del país i al cost dels sistemes de calefacció, la calefacció d'origen geotèrmic generada amb bomba de calor està molt generalitzada en Suïssa. Tant generalitzada que, en 2015, la producció de calor geotèrmica va ser de 3'408 GWh. En relació a 2014, aquesta producció es va incrementar gairebé un 12%. Tant generalitzada que, a principis del passat mes d'Agost, un article de 24 Heures parlava del gran èxit de la tecnologia geotèrmica i de les sondes geotèrmiques verticals (SGV) que fan que el nostre país tingui la concentració més gran per càpita d'aquests forats (s'estima que hi han unes 250'000 instal·lacions a tot el país)  que s'endinsen a 150-200 metres de profunditat per extreure la calor de la terra.

Seguint amb l'article de 24 Heures, sols a l'Estat de Fribourg n'hi haurien 15'000. I la seva proliferació estaria amenaçant ja l'estructura d'alguns aqüífers. A fi d'evitar-ho, l'Estat de Fribourg va decidir seguir l'exemple del que ja s'havia fet abans als cantons de Bern i de Zürich i va publicar en octubre 2015 una Carte d'admissibilité cantonale amb unes mesures que es van començar a desplegar el passat 05.08.2016.

Entre tant, pots visitar la pàgina de la penya de Géo-énergie Suisse, una filial del grup on treballo, i veure quin és l'estat dels projectes actualment en curs.  

---

Unes adreces útils:

• Géo-énergie Suisse
• Géotermie Suisse
• Géothermie et pompe à chaleur (PAC) "sol-eau", energie-environnement.ch
• Statistik der geothermischen Nutzung in der Schweiz. Ausgabe 2015. energie schweiz. 28.07.2016
• TALOS, Christine (2016): Trop de sondes géothermiques en Suisse?, 24 Heures, 05.08.2016.
• Sondes géothermiques, Etat de Fribourg, 22.08.2016
• Carte d’admissibilité des sondes géothermiques verticales (SGV) - Notice explicative. Etat de Fribourg, 22.08.2016
  

ozone hole has shrunk by 4 million km2 since 2000

Esperant veure si la noticia apareixia a les primeres pàgines de diaris o telenotícies, he decidit parlar-ne en aquest blog. Un grup de científics del MIT (1), en col·laboració amb investigadors d'arreu del món, van publicar el passat 30 de Juny un article on afirmaven haver identificat els "primers signes del restabliment" de la capa d'ozó a l'Antàrtida.


Les observacions i els resultats dels càlculs realitzats amb els models utilitzats pels investigadors semblen indicar l'inici de la recuperació de l'ozó antàrtic. Comparat amb les observacions realitzades l'any 2000:

1. s'ha observat l'augment de la concentració de l'ozó en vertical, i
2. també s'ha observat la disminució de l'extensió de l'àrea del forat d'ozó. 

Aquests resultats, publicats el mateix dia a Science (2), mostraven que la grandària mitjana del forat d'ozó mesurat cada mes de setembre s'ha reduït en més de 4 milions de km2: l'equivalent de la meitat de la superfície continental dels USA.

Tenint compte que aquests resultats han estat parcialment pertorbats per les erupcions volcàniques d'enguany: e.g. l'erupció del Calbuco, al sud de Xile, els resultats de la recerca semblen indicar que el forat tornarà als seus límits pre-industrials als voltants de la dècada de 2050.

L'equip de recerca associa el restabliment de la capa d'ozó amb l'èxit de l'aplicació del Protocol de Montreal (3): signat en 1987 i aplicat a partir del 1989, que va prohibir l'ús de clorofluorocarburs (CFC) en aerosols i refrigeradors.

Personalment, m'adhereixo a l'entusiasme de la professora Susan Solomon, del MIT, que va dirigir la investigació i que, en unes declaracions recollides per la secció de Ciència del Telegraph (4) va dir que:

Ara podem estar segurs de que les coses que hem decidit fer han posat al planeta en un camí que permet la seva recuperació. Vam decidir col·lectivament: Anem a desfer-nos d'aquestes molècules (NdA: els CFC). Ens hem desfet d'elles, i ara estem veient com respon el planeta.

Coautor de l'estudi, el Dr. Anja Schmidt, un investigador acadèmic en Impactes Volcànics, va afegir: "El Protocol de Montreal és una veritable success story que proporciona una solució a un problema ambiental global".

---

1. CHU, Jennifer (2016): Scientists observe first signs of healing in the Antarctic ozone layer. MIT News Office, 30.06.2016
2. SOLOMON, Susan (2016): Emergence of healing in the Antarctic ozone layer. Science Mag. 30.06.2016. DOI: 10.1126/science.aae0061
3. Wikipedia: Protocolo de Montreal
4. KNAPTON, Sarah (2016): Hole in ozone layer is closing and will be 'healed' by 2050, scientists say. The Telegraph, 30.06.2016.

sobre l'energia positiva a la ciutat de carl jung

RomoloTavani/iStock/Thinkstock,
publicat a nachhaltigleben.ch

Seguint amb l'edició del mes d'agost del magazine Electro Suisse (1) del que't parlava fa uns dies, un altre article va retenir tota la meva atenció.

Küsnacht és una petita ciutat del cantó de Zürich on Carl Jung va obrir la seva clínica, on Thomas Mann es va exiliar de l'Alemanya nazi i on Tina Turner es va poder amagar del fisc americà.

I és també a Küsnacht que, per raons d'eficiència energètica i mediambiental, es va derruir una casa adossada construïda durant els anys 50's i, al seu lloc, es va construir en 2010 un nou edifici amb un volum idèntic. El nou edifici es va equipar amb un sistema fotovoltaic i una bomba de calor geotèrmica que supera els requisits del standard d'eficiència energètica de la confederació Minergie "P-Eco" (2).

El resultat més interessant d'aquesta nova construcció va ser el d'extrapolar, a partir de l'experiència, que cada nova construcció substituint un vell habitatge unifamiliar podria arribar a una producció d'energia solar superior al 200% o 300% del seu consum. I que pel que fa a la rehabilitació dels blocs d'apartaments, l'experiència ja està demostrant que la producció potencial d'electricitat d'origen solar pot superar entre el 50% i el 200% del seu consum.

---

1. RUFER, Daniel & TOGGWEILER, Peter (2016): Plusenergie-Einfamilienhaus. Erfahrungen und Perspektiven. Electro Suisse, VSE/AES, Bulletin 8/2016, pp 27-29
2. MINERGIE-ECO/P-ECO/A-ECO

emanuele dascanio

Emanuele Dascanio - Hyperrealism - Drawing made by Emanuele Dascanio - Rosa Rùtila - 250 hours, Youtube, 13.09.2013

@daveguasch

Una altra de les darreres grans sorpreses de la penya de soocurious ha estat la de fer-me descobrir un pintor: Emanuele Dascanio, de qui no trobo les paraules per descriure el que fa, ni com ho fa i el que em fa sentir. Així que millor et passo el resum que li han fet com introducció a emanueledascanio.com:

Les pintures de Emanuele Dascanio, jove artista milanès, s'inscriuen en la categoria de l'hiperrealisme o realisme radical (...) La precisió i l'extrema atenció al detall fan que els seus quadres siguin tant increïblement fidels a la realitat que sigui fàcil confondre'ls amb fotografies (...) Fins ara s'havia dedicat principalment a les natures mortes: llesques de síndria que semblen reals, raïm, mandarines i gerds que semblen acabat de tallar (...) Però més recentment, Dascanio s'ha llençat a la reproducció de rostres i retrats. I els resultats són realment sorprenents (nda. veure recerca google).

Emanuele Dascanio: Home Page, Instagram, Youtube, Facebook, Twitter

Emanuele Dascanio - Best Hyperrealist drawing | Valentina, Youtube, 04.11.2015

Emanuele Dascanio - Best Hyperrealism - Behind 6 pictures , Youtube, 04.11.2015

swiss epic 2016

Avui s'ha acabat la 3a edició de la Swiss Epic.  Sis dies de cursa de VTT  durant la qual els participants travessen 50 municipis de l'estat de Valais en equips de dos corredors. La cursa té lloc entre Zermatt i Verbier passant per Leukerbad (fr. Loèche-les-Bains). Amb un teló de fons de pics de més de 4000 metres i imponents glaceres. Més infos a la home page de la cursa o al seu canal youtube.

vietnam from above

Vietnam From Above from Thắng Sói on Vimeo.
Music: Impression (by Dexter Britain) and The Temple Valley

Jo que tu deixaria qualsevol cosa que estiguis fent, me ficaria els auriculars per aïllar-me de l'entorn i me ficaria aquest vídeo en full diplay (i molt millor si te'l pots passar a la TV). Només un consell per acabar. Si a la fi del vídeo et dones compte de que no has dit: "Wow!" o "Quina passada!", hauries de pensar en anar a demanar hora al metge ràpidament i dir-li que tens un problema de circulació i que la sang no et rega bé el cervell.

Clar que, no me facis cas, potser amb una visita a l'oculista ja n'hi hagi prou.

---

P.S. Atenció perquè el vídeo dura 6'30" aprox. Ho dic perquè l'autor ha ficat una pantalla al bell mig del vídeo que't pot fer pensar el contrari.  Tampoc he entès massa bé la passió de l'autor per ficar el seu nom durant tot el vídeo. Potser que a Vietnam acaben de descobrir el Copyright ...

how to lie with maps

source: markmonmonier.com

Casey Chan, publicava el mes d'Agost a Sploid aquest article: The Size of Countries in Real Life Versus the Size of Countries on a Map, on ens descobria que les dimensions dels països que veiem en un mapa amb una projecció Mercator tenen poc a veure amb les seves dimensions reals, i que aquesta diferència augmenta amb la latitud.

Son coses que els geògrafs (i els que han tingut bons profes de geo) sabem des de fa temps. I no vull ni imaginar la sorpresa que s'emportarà el dia que algú li digui que la superfície real d'un país alpí no te res a veure amb la que veu en un mapa de dos dimensions, qualsevol que sigui el sistema de projecció amb el que estigui representat.

A aquells que'n vulguin saber més sobre el tema els recomano la lectura del clàssic de Mark Monmonier: How to Lie with Maps

Però Casey Chan no és geògraf i ha decidit incloure al seu article un recent vídeo dels divulgadors RealLifeLore: How the World Map Looks Wildly Different Than You Think que, en poc més de sis minuts, explica als neòfits tot allò que necessitarien un munt de pàgines d'un llibre per comprendre. No he trobat el temps per validar tot el que afirmen, però els exemples i la infografia m'han semblat força ben pensats, i he de confessar que he adorat l'exemple de la Mercator's Wyoming Law o com evoluciona la superfície d'aquest estat un xic més gran que UK sobre un mapa en funció de la latitud.

Sols espero que les dades que han servit de base per la producció d'aquest vídeo siguin millors que les que van utilitzar per la realització d'aquest altre: What Does the Spanish Flag Mean?

escalfar aigua amb energia fotovoltaica?

imatge de Ron Tandberg publicada a Joel Jean (2015): What is the future of solar energy?, Quora, 11.08.2015

A l'edició del mes d'agost del magazine Electro Suisse (1) vaig trobar un article molt interessant del que't passo l'abstract:

La utilització de panells solars tèrmics per a la producció d'aigua calenta s'ha generalitzat a Suïssa. Malgrat aquest fet, l'article defensa la idea de que els preus cada vegada més baixos dels panells solars fotovoltaics permeten considerar la idea de produir electricitat i utilitzar-la per escalfar aigua gràcies a una bomba de calor. I si seguint amb els resultats de l'estudi que es presenta a l'article, els rendiments d'ambdós sistemes: el tèrmic i el fotovoltaic, són comparables pel que fa a la producció d'aigua calenta, el cert és que l'elecció dels panells fotovoltaics permet d'emmagatzemar l'excés de producció d'electricitat produint aigua calenta, que es pot emmagatzemar en un diposit (un vell company de la feina té un gran thermos de 800 l instal·lat al sotan de casa on emmagatzema l'aigua calenta) o, de manera més convencional, en bateries. La conclusió de l'article és que fer aquesta elecció permet al propietari augmentar la seva autosuficiència alhora que la simplificació de la instal·lació i la reducció dels seus costos.

---

1. BAUMGARTNER, Franz (2016): PV-Strom verheizen. Flexible Nutzung von Solarstrom erhöht Autarkiegrad, Electro Suisse, VSE/AES, Bulletin 8/2016, pp. 37-39.
   

recuperant els mots dels nostres avantpassats

Fa temps que els resultats de les anàlisis de l'ADN mitocondrial (1) ens van dir que una cinquena part de la reserva genètica de la humanitat té el seu origen a la l'Índia, de manera més especifica, als pobles dravidians (2) que habiten aquell subcontinent. I des de fa molt més temps, també sabem que, tret d'algunes excepcions que pots veure al mapa, tots parlem una llengua que té les seves arrels en una llengua comuna que hom coneix amb el nom de protoindoeuropeu (3).

I malgrat que, si fa no fa, tots tenim avantpassats comuns, més tard van venir les tribus, les religions, els reis, les fronteres, l'evolució de les llengües, les guerres i la penya que es creu diferent per haver nascut en una classe social o una altra, en un país o en un altre, i creure en una religió o en una altra.

Però no és aquest tema el que avui vull compartir amb tu, sinó un article de Héctor Garcia Barnés a El Confidencial (4) que, en una línia molt diferent d'un que vam veure fa poc, recull un article de la secció de recerca del la pàgina de la Universitat de Cambridge (5) que tracta sobre la reconstrucció de la pronunciació de la llengua protoindoeuropea gràcies a un ús audaç de la estadística lligada als espectrogrames dels sons.

Com avui no tinc massa temps per desenvolupar el tema, et proposo que't llegeixis els articles de Garcia Barnés (com introducció) i el de John Aston, per veure amb molt més detall aquest camp de recerca i escoltar els primers sons obtinguts amb aquesta tecnologia. Jo he trobat molt interessants els dos articles.

---

1. KIVISILD, T. et al. (1999): Deep common ancestry of Indian and western-Eurasian mitochondrial DNA lineages, Elsevier Science Ltd. Published by Elsevier Inc., DOI: http://dx.doi.org/10.1016/S0960-9822(00)80057-3
2. Wikipedia: Pobles dravidians
3. Wikipedia: Protoindoeuropeu. 
4. GARCIA BARNES, Héctor (2017): Así sonaba el primer idioma del que nacieron todos los demás. Cambridge y Oxford lo reconstruyen, El Confidencial, 30.07.2016 
5. ASTON, John (2016): Time travelling to the mother tongue, University of Cambridge, 19.07.2016

esa euronews - egnos, navegación y seguridad

EGNOS, navegación y seguridad, ESA Euronews, 15.07.2016

European Global Navigation
Satellite Systems Agency:
Whats is EGNOS?

El passat 09.08.2016, l'Agència Espacial Europea (ESA) comunicava (1): El mal funcionament observat en l'etapa superior del Soyuz-Fregat el 22.08.2014 va provocar que els satèl·lits 5 i 6 de la constel·lació Galileo es situessin en orbites molt el·líptiques. enlloc de les seves òrbites que havien estat planificades (...) Un equip basat del Centre Europeu d'Operacions Espacials (ESOC), a Darmstadt (RFA), ha pogut dur a terme una complexa sèrie de maniobres per elevar i fer portar els satèl·lits a les òrbites circulars a les que estaven destinats i poder començar a transmetre les senyals de navegació amb fins de prova.

En espera de la posada en orbita dels 24 propers satèl·lits que completaran la constel·lació del programa Galileo (2), el projecte EGNOS es presenta com un complement de l'actual GPS i, en el futur, una part integrada dins del propi Galileo. Actualment orientat a aplicacions crítiques per a la seguretat, com ara el tràfic aeri o el marítim en zones de tràfic intens o en canals estrets (possiblement també la navegació entre la proliferació dels parcs eòlics del Mar del Nord), permet augmentar la precisió i, per tant la seguretat, dels senyals GPS. Aquest reportatge de l'ESA emès per Euronews en dona dos exemples lligats al transport mèdic per helicòpter a dos països on la meteorologia dificulta els vols: Dinamarca i Suïssa. 

---

1. Salvaged Galileos to help satnav specialists find their way, European Space Agency, ESA, 09.08.2016
2. Galileo Factsheet, European Space Agency, ESA, 2013
3. European Geostationary Navigation Overlay Service (EGNOS), European Space Agency, ESA
4. EGNOS, navegación y seguridad, ESA Euronews, 15.07.2016

pangaea ultima: only one continent again?

Christopher Scotese - Future Plate Motions and Pangea Proxima, YouTube, 02.09.2014

@daveguasch

Un dels problemes que tenim alguns dels que hem llegit quatre coses sobre la historia genètica de l'ésser humà o sobre la tectònica de plaques, és que som molt escèptics amb les llegendes sobre les races, els pobles i els traçats eterns de les fronteres.

Però com avui no és un dia per parlar d'aquestes coses, et proposo que li donis un cop d'ull a aquest article de divulgació científica que Chris Baraniuk va publicar el passat 01.08.2016 a la secció de geologia de la BBC: In 250 million years Earth might only have one continent (1).

Tot i que no estàs obligat a estar d'acord amb tot el que diu (és el meu cas), espero que trobis l'article tant interessant com jo l'he trobat, en particular l'animació de Scotese sobre la hipòtesi de la Pangaea Ultima i un resultat insòlit: Portugal über alles!

* * * * * * * * * * *

També espero que trobis igual d'interessant un altre article que ens parla de l'actual deriva continental de la placa australiana (2), que es desplaça en direcció nord-est, a una velocitat de 7 cm per any: més ràpidament que els 3,2 cm per any amb els que la Índia avança cap el Nepal (3).

Deixam afegir però que el títol de l'article de Damien Hypolite (2) no és gens afortunat. I crec que el seu contingut encara ho és menys: Les systèmes de navigation de type GPS ne sont alors plus en adéquation avec la réalité, augmentant les risques liés au géo-positionnement. I és que el problema de Damien, com el de tantes altres persones, és que ha confós la realitat amb els mapes creats com a models de representació de la realitat.

Parlant de models, la cartografia australiana està basada en el Geodetic Datum of Australia (4) que es va crear el 1966 i que ha estat actualitzat per darrera vegada el 1994 (GDA94).

L'últim d'aquests canvis es va dur a terme en 1994 i té un realineament de no menys de 200 metres entre les coordenades locals i les coordenades globals. El proper reajustament, que tindrà lloc el 1 gener 2017 no serà tan important, però  la modificació serà de 1,5 m (2).

Tot i que des del 1994 el continent s'ha mogut 1.5m, les aplicacions que utilitzen les tecnologies dels sistemes GNSS (5) poden aplicar algoritmes per corregir aquest desplaçament. Però en el cas dels smartphones, un dels problemes al que s'han d'enfrontar els australians és que el Datum (6) utilitzat pels sistemes GNSS, en particular el GPS, és l'estàndard del World Geodetic System (7) que, malgrat la revisió del 2004, segueix utilitzant com estàndard la revisió del 1984 (WGS84).

La definició del Datum GDA94 inclou uns valors fixes per a un nombre limitat de punts de la xarxa geodèsica que no es veuran afectats per la deriva continental. Malgrat això, les línies de latitud i longitud del Datum WGS84 es mantindran fixes en relació a la Terra, mentre la placa australiana es continua desplaçant (8)

Estic segur que proposar la digitalització de tota la cartografia australiana i una correcció matemàtica periòdica en funció dels desplaçaments de la placa i la signatura de partnerships amb empreses com Google, TomTom i altres seria una bestiesa. Però no trobo que sigui una idea pitjor que la que he llegit a newatlas.com (9):

• Geoscience Australia, responsable de la cartografia oficial del país, ha decidit tirar endavant amb l'actualització de l'actual sistema de coordenades GDA94 amb un GDA2020 que desplaçarà les coordenades de 1,8 m, basant-se en la ubicació prevista del continent per a l'any 2020, encara que el sistema està previst que sigui desplegat el 1er. de Gener del 2017.
• Malgrat aquesta iniciativa, a Geoscience Australia manifesten que no estan especialment motivats per realitzar més endavant un GDA2040 i que veuen el futur basat en un sistema basat en quatre coordenades: XYZ-time, que tindrien com a resultat que els sistemes es connectessin de manera transparent.

Fa anys vaig treballar amb un equip de físics i topògrafs en l'anàlisi de la dimensió temporal sobre diferents Datums en un projecte del sistema d'informació geogràfica de l'empresa on treballava. Vaig aprendre que és un problema que no té una solució fàcil per a tots els problemes als que ha de donar una resposta, que demana uns algoritmes informàtics molt complexes i una gran capacitat de càlcul dels sistemes que han d'aplicar-los. Finalment, per raons de cost, ho vam deixar córrer. Però en casos com el d'Austràlia, segueixo creient que és una via de recerca molt més apropiada que la de seguir gastant diners periòdicament els vells Datums. Una altra cosa és que soc molt escèptic del resultat si hom no arriba a implicar els grans actors de la cartografia online o diferida: com Google Maps, TomTom i altres.

---

1. In 250 million years Earth might only have one continen. BBC Earth, 01.08.2016
2. HYPOLITE, Damien (2016): L'Australie se déplace, les GPS ne suivent plus, Sciences et Avenir, 01.08.2016
3. 3,2 cm par an : la lente avancée de l'Inde à l'origine de la catastrophe du Népal. Sciences et Avenir, 01.08.2016
4. Geocentric Datum of Australia (GDA). Geoscience Australia. Australia Government.
5. Wikipedia: Global Navigation Satellite System (GNSS).  
6. Wikipedia: Geodetic Datum
7. Wikipedia: World_Geodetic_System
8. How will 'continental drift' affect GDA? in GDA94: Frequently Asked Questions. geoproject.com.au, 2016
9. IRVING, Michael (2016): Continental drift calls for rethink of Australia's geographic coordinates, New Atlas, 01.08.2016

knabenschiessen

les noies també disparen des de 1991

Des d'avui i fins dilluns, com cada segon cap de setmana de setembre, al voltant de 4000 joves de Zürich, d'entre 12 i 16 anys, participaran a la festa tradicional de Knabenschiessen: un concurs de tir on utilitzaran els mateixos fusells que rebran quan siguin més grands a l'exèrcit. Com la cosa es passa a Zürich, és genial (sinó, no ho seria!) i pots trobar les infos a la pàgina oficial dedicada a la cultura i al turisme a Suïssa.

Donat que als voltants de la zona de tir d'Albisguetli s'ha muntat una de les fires més grans del país, podria afegir que me tranquil·litza la idea de que el jovent que té el dret de fer servir un fusell d'assalt no el tingui per beure alcohol. Però no ho faré, no sigui que algú ho interpreti com un comentari sarcàstic.

l'osmosi: futura font de producció d'electricitat?

Bulletin ASE: De l'eau, du sel et une
membrane de 3 atomes
font de l'électricité, 10.08.2016

Si hom separa amb una membrana aigua del mar i aigua dolça, els ions de la sal de l'aigua de mar travessen la membrana i es mouen cap a l'aigua dolça, de manera que el contingut de sal s'acaba igualant en els dos líquids.  Com un ió no és més que un àtom carregat elèctricament, hom pot aprofitar aquest moviment per produir electricitat.


Fins aquí res de nou. Però sí que ho és aquest article publicat al magazine de l'Association des entreprises électriques suisses (ASE): De l'eau, du sel et une membrane de 3 atomes font de l'électricité.

Un grup d'investigadors del Laboratory of Nanoscale Biology (LBEN) de l'EPFL ha desenvolupat un dispositiu basat en el fenomen de l'osmosi que produeix electricitat amb un rendiment sense precedents. La innovació consisteix en una fina membrana de disulfur de molibdè que, amb un gruix de tres àtoms, separa l'aigua salada de l'aigua dolça. Aquesta membrana disposa de nanopors que deixen passar només els ions de càrrega positiva, des de la solució més salada cap a l'altra solució, amb l'objectiu d'equilibrar ambdues solucions. I en passar a través dels nanopors, els electrons es transfereixen a un elèctrode, creant un corrent elèctric. La veritable innovació de l'EPFL és l'elecció de la membrana. En aquest tipus de sistema, com més fina és la membrana, més important és el corrent elèctric. Amb un gruix de tres àtoms, la membrana de disulfur de molibdè és ideal per a la generació d'energia osmòtica. Segons els resultats del laboratori, una membrana d'un metre quadrat d'aquest tipus podria alimentar fins a 50'000 bombetes de baix consum.

El treball ha estat publicat a la revista Nature i pots trobar la presentació per la premsa, junt amb les imatges que l'acompanyen, en aquest enllaç. En el moment de publicar aquesta entrada no he tingut accés a l'article, pel que no sé encara quin és el cost per m2 de la membrana, quina és la salinitat optima de l'aigua ni que s'entén per aigua dolça (destil·lada?). Me moro de ganes de saber quan podran fer la primera experiència real, com pensen tractar les partícules en suspensió i els contaminants de l'aigua perquè no impactin el rendiment de la membrana, com pensen reduir les pèrdues per transformació i transport de l'electricitat, i també la competitivitat del preu del corrent obtingut tenint en compte el cost de les instal·lacions. I ho dic amb molta més curiositat que escepticisme.

---

1. EPFL: Electricity generated with water, salt 
 and a 3 atoms thick membrane, EPFL News - Mediacom, 14.07.2016
2. De l'eau, du sel et une membrane de 3 atomes font de l'électricité.  l'Association des entreprises électriques suisses (ASE), 10.08.2016
3. Jiandong Feng et al.(2015): Single-layer MoS2 nanopores as nanopower generators. Nature 536, 197–200, 11.08.2016, doi:10.1038/nature18593

“fodar:” the future of maps ?

see on A 3D visualization of Mount Isto, the newly determined
tallest peak in the U.S. Arctic. Credit: Nolan & DesLauriers, 
The Cryosphere, 2016 /Fairbanks Fodar

El passat 23.06.2016, Kacey Deamer publicava a Live Science (1) que, després d'un llarg debat sobre el tema, una 'nova tècnica cartogràfica' va confirmar que el Mont Isto (2) era el cim més alt de la zona àrtica dels USA.

Però a quina 'nova tècnica cartogràfica' es referia Deamer en el seu article?

La nova tècnica cartogràfica a la que fa al·lusió l'article és coneguda amb el nom de Fodar. A l'edició del passat mes de Juliol de eCARTO News (3) en parlaven a la secció Interactive Maps, amb un enllaç a un article publicat el 20.07.2016 per Devon O'Neil: “Fodar:” The Future of Maps (4) que, just per despertar el teu interès per la seva lectura, et resumiré així:

"En un futur proper els mapes topogràfics serà interactius, en 3D,  i mostraran l'evolució dels paisatges amb una precisió centimètrica. "Fodar" combina les fotografies digitals, capturades en general des de l'aire, amb algoritmes i programes altament sofisticats, per crear mapes topogràfics tridimensionals de molt alta precisió".

Darrera d'aquesta tècnica s'amaga una tecnologia que es descriu com una mica geek i complicada. Però segons Jonathan Warrick, investigador al U.S. Geological Survey (USGS), el seu ús és elegant i molt senzill.

"Penseu en el darrer Google Earth, amb una resolució 100 vegades més gran. Els mapes poden representar tot, des de les costes de l'àrtic als esculls de coral. I quan les fotografies es prenen periòdicament -per exemple, cada dues setmanes o cada mes- els mapes tridimensionals poden mostrar com canvien els paisatges a través de les estacions amb una precisió sense precedents".

Però aquesta tècnica, que ara es presenta amb el nom de Fodar, es coneixia des de molt abans amb el nom de Structure from Motion (SfM) photogrammetry (5). I ja en 2012 un equip d'investigadors britànics afirmava que un dels grans avantatges davant de la tècnica coneguda amb el nom de Lidar (6) era el seu baix cost! (7). L'article d'O'Neil no ho desmenteix:

Encara que Lidar segueix sent la tècnica dominant en l'elaboració de mapes topogràfics de precisió a causa del seu gran prestigi, cal dir que pot costar al client fins a 10 vegades més que la tècnica Structure from Motion (SfM), car requereix un equip amb un cost prohibitiu, inaccessible per a la majoria dels científics. El 2012, Warrick i un col·lega volien crear un mapa de sèries de temps sobre el  moviment de sediments després de la major eliminació de preses a la història dels Estats Units: al riu Elwha. Tenien dues opcions pel mateix cost: utilitzar la tècnica Lidar i fer un sol vol sobre la vall, o utilitzar la tècnica Structure from Motion (SfM)a i volar dues vegades a la setmana durant dos anys.

Com diu Matt Nolan, professor de la University of Alaska, Fairbanks: "Tenim la tecnologia per anar a la lluna, que és ridículament cara, així que no ho fem. Bé, és el mateix amb Fodar: teníem la tecnologia per fer mapes topogràfics molt impressionants, però era massa cara, així que mai ho vam fer. Ara és assequible i estem començant a usar-la. Podem mesurar directament els canvis en el paisatge en una escala de centímetres sobre espais de milers de km2".

Si vols saber més sobre Fodar i l'entusiasme de Matt Nolan per aquesta tècnica cartogràfica, et proposo que no t'ho pensis dos cops i punxis aquest enllaç a les pàgines que li dediquen a la University of Alaska, Fairbanks.

---

1. DEAMER, Kacey (2016): Tallest Mountain in US Arctic Crowned, LiveScience.com, 23.06.2016
2. Wikipedia: Mount Isto.
3. eCARTO News, July 2016, International Cartographic Association (ICA)
4. O'NEIL, Devon (2016): “Fodar:” The Future of Maps, OutsideOnLine.com, 20.07.2016 
5. Wikipedia: Structure from Motion
6. Wikipedia: Lidar 
7. WESTOBY, M.J. ET AL. (2012): ‘Structure-from-Motion’ photogrammetry: A low-cost, effective tool for geoscience applications, in Geomorphology, Volume 179, 15 December 2012, Pages 300–314, Elsevier

paleofuture

Idiocracia - Introducción, YouTube, 25.05.2013

@daveguasch

No sé si coneixes Matt Novak, l'autor i editor del blog paleofuture que, des del 2013, està integrat a les pàgines de gizmodo, que tenen com divisa: We come from the future. Per fer ras i curt, tant l'antic blog de Novak com el nou blog són una mina d'informacions, amb una base documental impressionant, sobre totes aquelles velles teories o noticies que, sobre el futur, es van escriure en el passat, i que l'autor compara amb el present amb un excel·lent sentit de l'humor.

En el moment en què estic escrivint aquesta entrada (finals d'agost del 2016) estic mort de riure després de haver llegit aquest article: Idiocracy Director Says It's 'Scary' How Accurate His Movie Has Become.

Ras i curt, si no l'has vist encara, Idiocracy (en espanyol Idiocracia) és un film que té per argument una distòpia basada en la disgenèsia. Si no has entès res i punxar els enllaços per llegir el seu contingut et fa mandra, t'ho resumiré dient que Mike Judge, el director del film, ens presenta un futur que recull els efectes de dècades de selecció genètica negativa, on sols els imbècils s'han reproduït en massa (punxa el vídeo amb l'intro del film per més infos), i on els Estats Units estan dirigits pel més imbècil dels seus compatriotes. I si estic mort de riure és perquè  Mike Judge es declara espantat veient amb quina rapidesa la seva teoria s'està convertint en realitat i el seu film convertint-se en una mena de documental.

I clar, per si no hi havia prou amb Donald Trump, resulta que el passat 19.08 Alice Cooper també presentava la seva candidatura a la CNN:  "Sincerament, crec que la idea de que no tinc cap programa, ni idea del que vull fer, és potser el missatge més honest que s'ha escoltat en política en molt de temps". Bé, això de que no té programa és falsa modèstia. Perquè si et passes per la seva pàgina veuràs que te 10 punts que podrien seduir a més de un.

El problema, clar, és que estem perdent el sentit de l'humor. Per exemple, el passat 23.08 llegia aquests tres titulars a la premsa:

• Un funcionari britànic confessa: "El problema és que no sabem com fer el 'Brexit'" (segueix amb: Alguns analistes consideren que treure el Regne Unit de la Unió Europea és una tasca mastodòntica i potser impossible, i que en tot cas costarà un dineral als britànics)
• Alemanya no aconsegueix cobrir un milió de places laborals (segueix amb: Els immigrants europeus i els refugiats no poden accedir-hi per no parlar alemany o estar poc formats).
• El independentismo debate sobre dar una “pátina de oficialidad” al inglés. (segueix amb: Los lingüistas que han participado en la Universitat d'Estiu proponen que el inglés sea lengua oficial en una Catalunya independiente)

En fi, que la disgenèsia i la visió de futur que tenen alguns no ens impedeixi riure ... mentre podem fer-ho!

swiss national supercomputing centre (cscs)

ABB about 03|2016

Fa poc vaig recollir a la bustia de la feina el numero 03|2016 del magazine ABB about i vaig trobar aquesta infografia que, citant com a font top500.org: June 2016 | TOP500 Supercomputer Sites, presentava el Swiss National Supercomputing Centre (CSCS) de Lugano com el 7è més important del món.

Però si et mires el report del mes de Juny de top500.org: June 2016 | TOP500 Supercomputer Sites veuràs que, en segona posició, hi ha un nou centre de supercomputació xinès que no surt a la infografia i que envia el centre de Lugano a la vuitena plaça. Tot i això, segueix sent el primer d'Europa, i el seu accés segueix obert gratuïtament a tots els equips de recerca suïssos que participen en un procés d'avaluació científica competitiva.

Tot i que els principals usuaris són el Paul Scherrer Institute i el CERN, durant el 2011 aproximadament 2/3 dels recursos van ser utilitzats per quatre universitats suïsses: ETH Zürich, Universitat de Zürich, Universitat de Basel i EPF Lausanne, en activitats lligades principalment a la recerca en química, física, ciències de la terra i del medi ambient i nanociències.

A més dels supercalculadors, el CSCS també s'encarrega de la gestió dels recursos informàtics dedicats a projectes d'investigació estratègics i tasques d'interès nacional. Per exemple, des de l'any 2000, els càlculs per a la predicció digital del temps realitzats per MeteoSwiss es duen a terme al CSCS. Al gener de 2008, el primer 'operational high-resolution weather forecasting suite' d'Europa també es va fer en aquest centre.

No voldria acabar aquesta entrada sense recordar que, des d'un punt de vista institucional, el CSCS és una unitat autònoma de l'Institut Federal Suís de Tecnologia de Zürich (ETH Zürich). El que no impedeix que les seves instal·lacions i el personal que s'ocupa dels seus recursos es trobin a Lugano ... Venint d'on vinc, no puc oblidar que el Barcelona Supercomputing Center (el 93è del món) es troba a la vila que porta el seu nom. Però sóc un optimista i estic convençut de que un dia, a casa nostra, acabarem per entendre què volen dir els conceptes de 'descentralització' i de 'federalisme'. 

catalunya nord - el petit tren groc ... i altres histories

source: Süddeutsche Zeitung (1)

Fullejant per La Vanguardia, el passat 13.08.2016 vaig caure sobre un interessant article sobre El Tren Groc de la Cerdanya (2), que enllaça Vilafranca de Conflent amb La Tor de Querol i es va construir per tal d'apropar l'Alta Cerdanya amb Perpinyà. I acabo d'aprendre que, el seu punt culminant, l'estació de Bolquera-Eina, a 1593 m., és l'estació més alta de la xarxa de la SNCF (3)


No recordo gaire bé si tenia 13 o 14 anys el primer cop que vaig fer el trajecte durant un camp d'estiu a l'època en que era scout. Però deixant de banda altres detalls que ara no venen al cas, recordo que el tren era gairebé tant increïble com els paisatges, les obres d'enginyeria i els paisatges que travessava.

Sobre la historia de la seva construcció i de les seves obres d'enginyeria, m'agradaria recomanar-te que't passessis aquest vídeo (4) d'una emissió en català al canal regional de France 3: Viure al País (5). 

Parlant d'aquest programa, també valdria la pena que't miressis aquesta emissió sobre el Mémorial du camp de Ribesaltes (6), el camp de concentració on van acabar tants refugiats que fugien de les tropes de Franco (...)



(...) abans de l'arribada dels jueus, gitanos, col·laboracionistes francesos i presos de l'exèrcit alemany, algerians, vietnamites, ...que han deixat la traça del seu pas en les tombes del cementiri del camp.

Saps què? Et diré la veritat. En realitat m'agradaria proposar-te que, més que veure aquestes emissions, les escoltis. L'accent i els préstecs del francès dels entrevistats de la Catalunya Nord i l'accent i els préstecs de l'espanyol dels entrevistats de la Catalunya Sud, són remarcables!

No sé si tu penses el mateix, però jo encara espero el dia que tinguem una (o vàries!) TV que sigui capaç de travessar les fronteres internacionals, però sobretot les provincials, i recollir en els seus presentadors i els seus equips tota la riquesa dialèctica del català, arreu on es parla. TV3 podria haver estat aquesta televisió.

---

1. Petit Train Jaune-Metro in die Berge, Süddeutsche Zeitung, 03.11.2011
2. Bernaus, Lidia: Un apacible viaje a bordo del Tren Amarillo por la Catalunya del Nord, La Vanguardia, 13.08.2016
3. El Tren Groc de la Cerdanya, tresncat.com
4. VAP à bord du train jaune de Cerdagne, France3 Languedoc-Roussillon, 01.02.2015 (el vídeo de l'emissió no està ja disponible a les pàgines de France3, però el pots trobar a youtube)
5. Me demano si el nom de l'emissió té alguna cosa a veure amb una vella organització socialista i autonomista occitana que tenia com a nom: Volem viure al païs.
6. VAP au Mémorial du camp de Rivesaltes, France3 Languedoc-Roussillon, 18.11.2015

renaturalització de la torbera de gruère

El passat dilluns 29.08.2016, la RTS presentava un reportatge sobre un projecte de renaturalització de la torbera de Gruère, al Cantó del Jura. Ras i curt, es tracta de cobrir els canals de drenatge que es van fer al s XVII per alimentar un llac que portava aigua a un molí que ja fa temps que ja no és utilitzat. El paisatge ... te'l deixo descobrir!

non mais, c'est quoi cette histoire du bio?

source: Mix & Remix

El passat 10.08 vaig rebre un correu comercial de PayPal: m'oferien un bonus de reducció per la compra dels productes d'una empresa que es diu farmy.ch

La cosa va de productes bio que t'arriben directament dels productors regionals, degudament certificats bio per l'empresa.

Sols que ... l'inmensa majoria de productors venen de les rodalies de Zürich i altres d'Espanya, França, Itàlia, Islàndia, ... Una de les raons que s'argumenten és que  hi han productes que no es produeixen a Suïssa: com per exemple el vi de Rioja.

No sé, hi ha alguna cosa amb això dels productes bio que se'm deu haver escapat. Tot i que podria ser que siguin ells els que no han entès res. Vull dir que, si me passejo per el catàleg dels seus productes, se'm fa molt estrany que venguin préssecs que venen de Badajoz o prunes que venen d'Almeria. Si me passo pels productes lactis, els envasos en plàstic son majoria. Arribats a aquest punt, no m'ha estranyat que també venguin aigua envasada ... a Zürich.  O que durant l'estiu et lliurin la compra gratuïtament a casa des de Zürich (230 km. aprox.). A menys que jo ho hagi entès malament, i sigui jo qui hagi d'anar a buscar la comanda als punts de distribució de Zürich.

Admetem, que ja és molt admetre en el cas de les prunes que venen d'Almeria, que el productor faci un esforç pel que fa al conreu de productes bio en origen. Si deixem de banda el show mediàtic de la distribució dels productes en bicicleta en vila de Zürich, l'empremta del carboni del transport i de l'embalatge de la majoria dels productes anul·la per complet aquell esforç. Me passa el mateix amb una cadena bio francesa que tinc al costat de casa: Bio c'Bon. Tot i que, a diferència dels altres, he de dir que quan passes pel davant, veus que la majoria de productes es venen a granel.

Perquè parlar doncs de productes bio, de sostenibilitat, etc. quan el valor afegit  és la venda sense passar per intermediaris? La venda sense intermediaris és un valor molt interessant, encara que les principals cadenes de l'alimentació ja fa temps que ho fan.

Personalment, m'agrada molt més l'idea que hi ha al darrere de La Brouette, també a Lausanne.  Comprar directament als pagesos bio locals a un preu just. Vendre a granel (o amb envasos reutilitzables produïts localment) tots aquells productes que s'hi prestin. I si juguen la transparència explicant d'on venen els productes i a quan els han pagat, estic segur que la gent no trobarà malament l'idea d'un marge i no serà necessari penalitzar la cooperativa amb la idea de no tenir com objectiu no fer cap benefici.