jean-pierre zaugg: la fourchette (vevey, ch)

Chantal Dervey, Tribune de Genève, 29.06.2012

Vevey és una ciutat del cantó de Vaud que està a menys de 20 km de Lausanne. Es una vila que m'agrada molt i que, entre altres particularitats, té la d'acollir la seu mundial de la multinacional Nestlé (1). Bé, no solament la seu mundial de la multinacional sinó que també acull un museu amb una arquitectura super interessant: Nest, le musée Henri Nestlé, un centre de descoberta de més de 3.000 m2, obert a petits i grans, que es troba exactament a l'indret on Henri Nestlé va desenvolupar la seva farina làctia en 1866. Però millor et mires aquest enllaç (2) i també aquest vídeo!

Barrisol: NEST - Musée Nestlé - Suisse, Youtube, 08.07.2016

Un altre conegut museu de la firma a la vila, segurament molt més conegut que el que acabem de veure, és el Musée de l'Alimentarium (3). I just al davant d'aquest museu, un xic més enllà de l'estàtua dedicada a Charlie Chaplin (4) es troba l'escultura que obre aquest post: La Fourchette.

Alguns dels viatgers que visiten Vevey cometen sovint l'error d'associar massa ràpidament La Fourchette com una escultura de Claes Oldenburg (5), i així ho deixen per escrit als blogs dels seus viatges.

En realitat, el concepte i la realització de La Fourchette - Héroïne du Léman estan lligats a un artista suís: Jean-Pierre Zaugg (6) i a la comanda per l'Alimentarium de Vevey d'una escultura temporal per celebrar els primers deu anys del museu.

«Après un repas pris en compagnie du directeur de l’Alimentarium, Martin Schärer, j’ai eu un flash. Je lui ai dit: «Et si on plantait une fourchette dans le lac?» Feu vert obtenu, le plasticien, qui a scénographié plusieurs expositions au Musée de l’alimentation, a rejoint son atelier neuchâtelois. «Avec une fourchette lambda que j’ai redessinée. En allongeant les dents pour que l’objet soit toujours immergé, quel que soit le niveau du lac. Et avec des dimensions qui ne jurent pas avec le panorama.» (7)

Una forquilla en acer inoxidable de 8 metres d'alçada i 1,3 metres d'ample es va instal·lar per un any, el Febrer de 1995, al llac Léman, davant de l'Alimentarium. L'entusiasme per l'escultura va ser molt gran però, malgrat el suport de la ciutat de Vevey, en 1996 l'Alimentarium no aconseguiria l'autorització cantonal per a la seva instal·lació definitiva i La Fourchette es va acabar instal·lant a Littau (LU), al jardí d'una fàbrica de coberts. Després de moltes peripècies i del suport decidit del municipi, el cantó va autoritzar el seu emplaçament actual i l'escultura va ser novament inaugurada el 10 Setembre 2009 (8). 

---

1. Wikipedia: Nestlé [fr]
   
2. Nestlé: le nest, home page
3. Nestlé: Musée de l'Alimentarium, home page, canal Youtube, 
4. Charlie Chaplin va viure els darrers anys de la seva vida a Corsier-sur-Vevey, on està enterrat i on es troba un museu de més de 3.000 m2, el Chaplin's World, a la que fou la seva darrera casa.
5. Wikipedia: Claes Oldenburg [fr] 
6. Wikipedia: Jean-Pierre Zaugg
7. Christophe Boillat: Inauguration Fourchette, Blog Jean-Pierre Zaugg [Text] [PDF], 12-13.09.2009
8. La Fourchette, Alimentarium, Nestlé

the best is yet to come

My way Sinatra Subtitled, Youtube, 12.10.2009

El passat 14 de maig d'enguany espero que algú haurà commemorat els vint anys de la mort de Frank Sinatra. Segurament no ho haurà fet qui va escollir una pedra tombal que sembla adquirida a les ofertes d'alguna cadena de bricolatge.

Imagino a Frank Sinatra rumiant un epitafi destinat a la posteritat. I no puc deixar d'imaginar el somriure sarcàstic del marbrista mentre gravava: El millor encara ha d'arribar.

En fi, Frank. Era el teu epitafi, la teva família i la teva pasta. I tu deus saber què et van voler fer pagar amb una pedra tombal de tan mal gust. Potser hauria estat més encertat escollir com epitafi: Shit happens. Sols espero que no tornis a caure dues vegades en el mateix error.

The epitaph on Frank Sinatra's tombstone reads, "The best is yet to come"

religió i psicopaties

Electric Dragon Productions Wiki: Foster's Home for Imaginary Friends The two main characters Mac and his imaginary friend, Blooregard Q. Kazoo (or simply, Bloo)

Segons la versió en espanyol de Wikipedia, els amics imaginaris són personatges ficticis creats per alguns nens, als quals solen assignar un paper tutelar o lúdic (1). Quan jo era petit en tenia un a qui li explicava un munt de coses, li demanava consell, fèiem conya, etc. No em demanis perquè, però l'anomenava Pere, i creia que era el que més s'aproximava a un germà que jo no tenia.

Més tard vaig anar a l'escola franquista. I al curs de religió van presentar-nos uns altres amics que no coneixia de res, però als que havia de dirigir-me per demanar-los consell, tot i que ens van dir que era molt més important seguir les seves ordres.

A les classes de Formación del Espíritu Nacional també ens parlaven d'uns altres amics que tenien una fotografia a banda i banda del crucifix que presidia la classe, però aquests no eren invisibles. Bé, un d'ells si, però era perquè ens van dir que estava mort: tot i que, malgrat que em repeteixin que és el seu cosí,  estic convençut d'haver-lo vist fa poc donant la brasa a la TV.  Al meu carrer de Noubarris, també hi havia un senyor que era membre de la Guardia de Franco i creia que era invisible, però tots els veïns sabíem que era el veí d'una senyora que, sense ser-ho, tothom coneixia com la francesa, pel fet de pronunciar les "r" com l'Angel Casas. Malgrat això, aquest senyor, que no era un amic com els altres, va passar uns informes a uns altres amics i uns veïns van acabar a la garjola: entre ells un jove que vivia als baixos de la meva escala, a qui van acusar de pertànyer a una cèl·lula maoista.

millor no et dic on he trobat aquesta imatge ....

Tornant al tema de la religió, com jo no tenia línia directa amb els amics que ens havien presentat, les seves ordres eren transmeses per un senyor vestit de negre o pel profe de religió. Segons van explicar-nos, totes aquelles ordres i aquells personatges sortien a un llibre que ja llegiríem quan fóssim més grans. Mentre no ho érem, havíem de memoritzar una mena de Quick Guide que hom coneix amb el nom de Catecisme (2).

Tot plegat era molt menys divertit que amb en Pere, qui mai no m'havia exigit res. També era molt estrany perquè, tot i que no coneixia aquells nous amics, ens havien dit que ens estaven observant tot el dia, on vulgui que estiguéssim, i sabien en tot moment que era el que pensàvem. Malgrat això, havíem d'anar a veure al senyor vestit de negre i explicar-li tot el què havíem fet i en què pensàvem. Era com si no es parlessin entre ells. Qualsevol consultor hauria vist que existia una manca de communication skills, un lack of team spirit, que es podia solucionar fàcilment organitzant una sortida de paintball.

Quan vaig arribar a l'adolescència ja vaig començar a entendre millor el tema de la religió. Tenia interès a fer-ho, car la mala llet del profe de religió podia fer-me passar per moments molt desagradables en uns temps en què pegar als alumnes no estava mal vist. Com de tant en tant seguia petant la xerrada amb el meu amic Pere, vaig començar a preocupar-me. Vaig arribar a creure que hi havia alguna cosa que no acabava de funcionar massa bé al meu cervell. I com vivia molt a prop de l'antic manicomi de Sant Andreu, el que explicaven els veïns sobre la vida dels interns no em tranquil·litzava gens ni mica. Però francament, com veia que hi havia molta gent que seguia parlant amb els amics que ens havien presentat a l'escola, vaig decidir no donar-li més importància.

Anys més tard vaig tornar a preocupar-me quan vaig descobrir que sí, que hi havia professionals que deien que la gent que tenia amics imaginaris tenia un problema greu. Per exemple, vaig veure un article publicat a una revista de neuropsiquiatria on s'analitzava el paper dels trastorns psicòtics en la història religiosa, on personatges com Abraham, Moisès i Jesús van ser sotmesos a una anàlisi neurològica i neuropsiquiàtrica (3) en absència del seu advocat. Aquest article es mencionava a un altre article on l'autora es demanava si els profetes de la bíblia patien de psicopaties (4).

També vaig trobar una entrada a Wikipedia on es presentava la relació entre la religió i l'esquizofrènia com un tema d'especial interès per als psiquiatres, a causa de les similituds entre les experiències religioses i els episodis psicòtics (5). A una altra entrada de Wikipedia es parlava d'una anomenada síndrome de Jerusalem: un grup de fenòmens mentals que impliquen la presència d'idees obsessives en temes religiosos, deliris o altres experiències semblants a la psicosi, i que es desencadenen en persones que abans semblaven equilibrades i sense signes de la psicopatologia que adquirien després d'arribar a aquesta ciutat (6).

Israel Broadcasting Corporation: The Jews are coming - The Ten Commandments, Youtube, 18.11.2014

Després d'haver vist un vídeo de la TV Israeliana que bromejava sobre Moisès a una comèdia plena de sketches que haurien portat els seus autors a la presó a un altre país que millor no mencionaré, vaig llegir a un diari britànic que hi havia un professor de psicologia que afirmava que aquest profeta podria haver anat molt carregat de substàncies al·lucinògenes quan va rebre les taules de la llei (7). També vaig llegir un altre article on l'autor es demanava si Jeanne d'Arc era una psicòtica, una epilèptica, una maníaca o, simplement, no feia més que enredar a tothom (8).

No sé què dir-te. Vaig passar molts anys a la UAB treballant durant la nit al Centre de Càlcul de la Facultat de Psicologia i vaig conèixer molta gent que va acabar sortint amb un diploma. Després he conegut altres persones que també es dediquen professionalment a la psicologia. Tret de comptades excepcions, la majoria de totes aquestes persones mai no m'han despertat més simpatia que el senyor de negre del qual et parlava abans.

En fi, que tot plegat és molt complicat. No sé, tu què en penses, Pere?

---

1. Wikipedia: Amigo imaginario
2. Wikipedia: Catecisme
3. Evan D Murray and Bruce H Price: The Role of Psychotic Disorders in Religious History Considered, The Journal of Neuropsychiatry and Clinical Neurosciences 24(4):410-26 · September 2012, DOI: 10.1176/appi.neuropsych.11090214
   
4. Cara Giaimo: Les prophètes étaient-ils des malades mentaux?, Slate.fr, 15.12.2015
5. Wikipedia: Religion and schizophrenia
6. Wikipedia: Jerusalem syndrome. He sentit dir que hi ha gent a qui li agrada llegir aquesta entrada per Pasqua. No sabria què dir-te. Jo no ho he fet mai.
7. 'Moses was high on hallucinogenic drug when he received Ten Commandments,' claims top academic. DailyMail, 05.03.2008
   
8. Clément Guillet: Jeanne d'Arc était-elle psychotique, épileptique, maniaque ou affabulatrice?, Slate.fr, 13.05.2018

brad spencer

Brad Spencer: “Life is an Open Book”. Downtown Charlotte, NC

Brad Spencer és un artista nord-americà que s'ha especialitzat en la creació d'escultures que utilitzen com a material de suport el més comú dels maons. Amb aquest material Spencer ha creat tot tipus de relleus i d'escultures. Però aquelles que l'han donat a conèixer arreu del món són les figures que semblen voler donar forma i moviment a les parets de maó de les que són part integrant.

Pots trobar articles on es diuen coses com aquestes: Igual que hom feia a les antigues civilitzacions de Babilònia, Brad Spencer model.la les obres figuratives a partir d'argila crua. Els maons es munten un a un -in situ- amb l'ajuda del morter de ciment ... i de les mans. Sovint el públic és convidat directament per l'artista a participar en la creació (1). També pots trobar vídeos (2) on l'autor t'explica com treballa i com, a la fi del treball d'escultura, envia els maons a coure a Carolina Ceramics.

Pots trobar altres imatges de l'obra de Brad Spencer a Google Images, o a Pinterest (n'hi ha moltes altres, però mira't per exemple aquesta adreça) ... Naturalment has de visitar la seva Home page ... Tot i que, si vols saber alguna cosa de la seva bio explicada per ell mateix, la bona adreça es troba a les pàgines de Brick Architecture (3), una pàgina web que espero que trobis tan interessant com jo l'he trobat.

---

1. Les sculptures en briques insolites de Brad Spencer, Radar, 22.05.2017
2. Brick Architecture: Brad Spencer, the Sculptor, Youtube, 03.08.2016
3. Brick Architecture: Life is an open book... Brad Spencer, the Sculptor, Brick News

switzerland - aareschlucht

Z dronu: Aerial Switzerland From The Sky 4K (Drone), Youtube, 06.10.2016

Aconsello veure el vídeo en alta definició al teu ordinador! Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé) Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

Z dronu és una empresa eslovaca especialitzada en la creació de vídeos en alta definició utilitzant drons. El vídeo que avui vull compartir avui amb tu presenta unes vistes espectaculars de la zona de Hasliberg, una important estació d'esport d'hivern al cantó de Berna, molt  a prop del Brienzersee.

Tot i que les imatges han estat capturades l'estiu i publicades a la tardor, si mai vols fer un volt per la zona i necessites unes quantes idees, pots passar-te per les pàgines de myswitzerland.com. O millor encara, passat per aquesta pàgina: Aareschlucht.ch i, sobretot, no deixis de veure aquest vídeo remarcable.

De totes maneres, voldria proposar-te que, si tens un moment, et deixis caure per canal Youtube de Z dronu i et miris altres vídeos que han realitzat. Car n'hi de molt bons, com ara aquest: Lanzarote - The Island Of Fire - Aerial and Timelapses 4K (Drone).

foo fighters - live in the stade de suisse, bern

Sogar die Foo Fighters gratulieren YB, 20minuten.ch, 21.05.2018

Al futbol suís, el FC Basel seria l'equivalent del FC Bayern München a la Bundesliga. El FC Basel és l'equip que ha guanyat nou dels deu darrers títols de Lliga suïssa, de 2007 a 2017, amb l'única excepció del campionat 2010-2011, que va guanyar el FC Zürich.

Enguany són els BSC Young-Boys que han guanyat un campionat de lliga que feia 32 anys que se'ls resistia. Al partit a casa del FC Luzern, on es van proclamar campions de la Lliga suïssa el passat 28.04.2018,  la torcida dels YB va protagonitzar imatges que feia molt de temps que no es veien a un terreny de futbol: unes imatges que van ser comentades per alguns brasilers. Unes imatges que es repetirien diumenge passat a la ciutat de Berna, durant la presentació de la Copa als supporters de YB.

El club va rebre felicitacions de tot arreu. També una que no s'esperaven: els Foo Fighters, la banda de rock de Seattle fundada per Dave Grohl, l'antic bateria de Nirvana. A part de superposar el nom del YB a un cartell d'un concert de la banda, no van oblidar d'agrair al club que els deixés utilitzar el seu estadi pel concert programat pel proper 13.05.2018.

Ara et proposo que et miris el cartell. Ok, ja has vist que també actuaran The Kills (no confondre amb The Killers) i una banda que pot ser interessant Wolf Alice. Probablement també has realitzat que el text del cartell utilitza tres llengües: l'anglès, el francès i l'alemany, en aquest ordre. Probablement també has remarcat que el Stade de Suisse, que es troba a la capital federal, a un país i a un cantó on el francès és una llengua minoritària, té un nom en llengua francesa. Pots imaginar-te un estadi a Madrid que tingués un nom en llengua basca? O a Barcelona, un estadi que tingués un nom en llengua aranesa? Crec que no tinc res més a afegir.

Bé sí, deixa'm afegir que si els Foo Fighters no són el meu grup favorit, tenen temes com el de: The Pretender (2007) amb una lletra i les imatges d'un vídeo amb més de 300 milions de visites que, encara avui, són de rabiosa actualitat. Un vídeo que, amb un altre passaport, potser els hauria donat problemes amb la justícia en algun país que diu ser una democràcia. 

What if I say I'm not like the others?

What if I say I'm not just another one of your plays?

What if I say I will never surrender?

Foo Fighters - The Pretender, Youtube, 02.10.2009

ouverture dels cols du saint-bernard

Blitz TV: Valle d'Aosta, la strada è scavata tra muri di neve record, Youtube, 23.05.2018

Aquesta setmana els equips de lleva-neus italians, francesos i suïssos han treballat de valent per tornar a obrir els colls del Grand Saint-Bernard (2 469 metres) (1) i del Petit Saint-Bernard (2 188 metres) (2).

El Service valaisan de la mobilité (CH) va acabar d'obrir divendres passat els poc més de 6 km que quedaven fins a l'Hospice du Grand-Saint-Bernard (3) en poc menys de dues setmanes i, segons informava ahir Le Matin (4), ja només resta obrir gairebé 1 km de carretera fins a la duana italiana i acabar els retocs de la carretera ja oberta.

Enguany el treball del servei de carreteres del Cantó de Valais (5) s'ha complicat pel gruix de la neu acumulada aquest hivern: 15 metres a la part culminant del coll, el que ha obligat a les màquines a procedir a llevar la neu per capes de 60-80 cm, en un moviment continu en avant i en arrere d'unes desenes de metres. També a causa d'un violent föhn (6) que ha afavorit el desglaç de les capes de neu, unint-les en capes homogènies i molt atapeïdes que han mantingut la neu freda i enganxada a l'asfalt (4).

A causa del gruix de neu acumulada, la participació dels topògrafs del Cantó ha estat necessària per identificar el traçat de la carretera amb l'ajuda del GPS i senyalitzar-lo amb bastons al llarg dels poc més de 6 km que van des del Tunnel du Grand-Saint-Bernard (7) fins el Col du Grand Saint-Bernard (1).

Si a l'article de Le Matin (4) pots trobar imatges impressionants d'aquests treballs, no he trobat encara cap vídeo de la banda suïssa. Si que n'he trobat dels treballs d'obertura del Col du Petit Saint-Bernard per la banda italiana (el vídeo amb que obro aquest post) i per la banda francesa (el vídeo amb que tanco aquest post). Ambdós et permetran fer-te una idea de la magnitud del treball que està representant enguany l'obertura dels colls.

Ouverture 2018 Col du Petit Saint Bernard / La dernière ligne droite, Youtube, 23.05.2018

---

1. Wikipedia: Col du Grand-Saint-Bernard
2. Wikipedia: Col du Petit-Saint-Bernard
3. Wikipedia: Hospice du Grand-Saint-Bernard
4. Jean-Brice Willemin: Les déneigeurs du Grand Saint-Bernard au bout de leur peine, Le Matin, 24.05.2018
   
5. Wikipedia: Canton du Valais
6. Wikipedia: Föhn [fr] [ca]
7. Wikipedia: Tunnel du Grand-Saint-Bernard

man of constant sorrow - o brother, where art thou?

Movieclips Trailer Vault: O Brother, Where Art Thou? Official Trailer HD, Youtube, 12.12.2011

Si t'agraden els films de Joel i Ethan Coen (1), i si vas adorar O Brother, Where Art Thou? (2) pots seguir llegint aquest post. Si encara segueixes per aquí, estic segur que també et deuria agradar la banda sonora del film (3), especialment un vell tema de 1913: Man of Constant Sorrow (4), segurament el més divertit del film.

D'aquest tema s'han fet un munt de versions, de les que recordaré en primer lloc la versió d'un jove Bob Dylan. I com ja saps que sóc un apassionat del bluegrass, també recordaré la immensa versió dels Union Station (5): on també val la pena recordar que Dan Tyminski és qui dona la veu a George Clooney en la interpretació del tema al film.

Què tal doncs si escoltem tranquil.lament aquestes tres versions? I, just un consell d'amic. cas que no tinguis massa temps, no et perdis el darrer vídeo: bluegrass del guapo!

Soggy Bottom Boys - I Am A Man Of Constant Sorrow, Youtube, 05.04.2008

Bob Dylan - Man of Constant Sorrow (with lyrics), Youtube, 29.08.2017

Alison Krauss and Union Station - Man of Constant Sorrow (Live), Youtube, 24.02.2017

---

1. Wikipedia: Coen brothers [en]
2. Wikipedia: O Brother, Where Art Thou? [en] 
3. Wikipedia: O Brother, Where Art Thou? - Music [en]
4. Wikipedia: Man of Constant Sorrow [en][fr]
5. Wikipedia: Union Station [en]

allez savoir! - les manuscrits de la mer morte

Portion of the Temple Scroll, labeled 11Q19, one of the longest of the Dead Sea Scrolls. Source: The Israel Museum's 'Dead Sea Scrolls Digital Project'

La Université de Lausanne (UNIL) (1) publica un diari que porta per nom: L'Actu (2), un mensual amb actualitats del campus que porta per nom: L'Uniscope (3) i,  tres cops per any: gener, maig i setembre, publica un magazín gratuït que porta per nom: Allez Savoir! (4). Quan visito l'hospital universitari (5) normalment em miro L'Actu al phone i m'agafo l'edició en paper dels altres dos. Es una rutina. I com tantes altres rutines no sabria dir-te perquè només la segueixo quan vaig a l'hospital i perquè no la segueixo quan no hi vaig.

Un dels redactors d'Allez Savoir! que més m'agrada seguir és Anne-Sylvie Sprenger, en particular quan presenta el resultat dels treballs i de les recerques realitzades pels investigadors d'una de les facultats de més renom de l'UNIL: la Faculté de théologie et de sciences des religions.

Per exemple, va agradar-me molt llegir un article publicat el gener del 2013 sobre Maria i l'Alcorà (6), també una enquesta sobre els miracles de Jesús publicada el setembre del 2015 (7), un altre article publicat el setembre del 2016 sobre Ananies (8), o un article publicat el maig del 2017 sobre Orígens (9), considerat com el pare de l'exegesi o el pioner de l'estudi crític dels textos bíblics.

Avui m'agradaria compartir amb tu un dels darrers articles que he llegit d'aquesta autora, segurament el més interessant: Les manuscrits de la mer Morte révèlent enfin leurs secrets (10). Setanta anys després del seu descobriment, els famosos pergamins trobats a les coves de Qumran (11) han estat finalment desxifrats pels investigadors, tancant algunes polèmiques que Anne-Sylvie Sprenger presenta en una entrevista amb el professor David Hamidovic, que va participar al seu desxiframent.

• Aquest conjunt de prop de 1000 textos, reconstruïts a partir de dotzenes de fragments de pergamins i papirs que es van trobar entre 1947 i 1956 a unes coves properes d'un lloc conegut amb el nom de Qumran, a Cisjordània, van prometre revelacions sensacionals. Per una bona raó: si la majoria d'aquests manuscrits van ser copiats durant el segle I AC. són els testimonis coneguts més antics de l'Antic Testament (la Bíblia hebrea).
• Hi ha altres textos sorprenents que desconeixíem, que contenen comentaris d'aquella època i que podrien tenir una influència en la redacció del text bíblic: com per exemple tota una literatura sobre la vida quotidiana de la comunitat dels jueus essenis, que va copiar aquests textos.
  

Més enllà del descart de les teories del complot que s'han succeït durant els anys de treball de desxiframent dels textos i de totes les polèmiques al voltant de l'enllaç entre l'antic i el nou testament que aquests deurien permetre, el meu interès s'ha focalitzat en aquests paràgrafs de l'entrevista:

• Els manuscrits de Qumran també plantegen preguntes fonamentals per a ambdues religions. En particular, la variabilitat dels textos bíblics. "Un episodi de la Bíblia pot tenir diverses versions dins de la mateixa comunitat i al mateix temps. Per a nosaltres, això és evidentment inconcebible! Com pot ser que una comunitat de creients pugui donar autoritat a un text que es coneix en diverses versions? "
• La resposta és que solament era el significat general que importava. "El que dura és el missatge. El missatge és el mateix, però el detall: com s'ha fet la narració, com es fica en escena, si hi ha un o més personatges, etc., no tenia la importància que se li va donar més tard" (...) "Això ens porta directament a reflexionar sobre les nostres pràctiques acadèmiques modernes, heretades del Renaixement i abans, on concedim molta importància a cada paraula, cada lletra, cada coma ... De fet, veiem que en l'antiguitat, només era el sentit del missatge el que importava"

Deixant de banda tota la gent que hagi pogut acabar a la foguera acusada d'heretgia per defensar diferents interpretacions del mateix missatge i partint de la necessària premissa de què els manuscrits no estiguessin redactats pels mateixos autors (més que res, perquè seria una broma del molt mal gust), el fet que els manuscrits continguin diferents versions sobre uns fets concrets demostra que el problema està en el fet que nosaltres -i solament nosaltres, no els contemporanis hereus de la cultura grega- hem donat tradicionalment més importància al contingut dels texts bíblics que al sentit del seu missatge. Res a veure doncs amb aquella coneguda frase de Groucho Marx): Those are my principles, and if you don't like them... well, I have others.

---

1. Université de Lausanne (UNIL): Home Page
2. L'Actu: Home Page
3. L'Uniscope: Home Page
4. Allez Savoir: Home Page
5. CHUV: Centre hospitalier universitaire vaudois: Home Page
   
6. Anne-Sylvie Sprenger: Marie apparaît plus souvent dans le Coran que dans la Bible, Allez Savoir, 24.01.2013
7. Anne-Sylvie Sprenger: L’enquête sur les miracles de Jésus, Allez Savoir, 24.09.2015 
8. Anne-Sylvie Sprenger: Ananias, ce Chrétien oublié par qui tout est arrivé, Allez Savoir, 29.09.2016  \\ Wikipedia: Ananias of Damascus  [en] [fr] [ca] [es]
9. Anne-Sylvie Sprenger: Origène: une figure controversée aux origines du christianisme, Allez Savoir, 11.05.2017 \\ Wikipedia: Origenes Adamantius [en] [fr] [ca] [es]
10. Anne-Sylvie Sprenger: Les manuscrits de la mer Morte révèlent enfin leurs secrets, Allez Savoir, 25.01.2018
11. Wikipedia: Manuscrits de Qumrân [fr] [ca]

midnattssol / jour polaire (2016)

"Jour Polaire", la bande-annonce, Youtube, 01.02.2017

Avui m'agradaria compartir amb tu una de les sèries de TV que he vist recentment. Es tracta d'una coproducció Franco-Sueca que porta per nom: Midnattssol (suec), Jour polaire (francès) o Midnight sun (anglès). Van rodar-la el 2016 i va sortir en antena a la STV-1 en octubre del 2016 i, un mes després, a Canal+ França, Suïssa i Bèlgica. A la RTS l'han passat enguany (1).

Al trailer de la sèrie la presenten com: Un thriller insomniaque au coeur de l'été artique.

Només puc dir què és una bona descripció d'una sèrie que comença amb el violent i misteriós assassinat d'un ciutadà francès, en una zona poblada per Samis (2), a la província sueca de Lappland (3). Al bell mig d'uns paisatges d'una bellesa brutal, molt a prop de la ciutat de Kiruna (4), que acull el Esrange Space Center (5), el Swedish Institute of Space Physics (6), el Department of Space Science de la Luleå University of Technology (7) i una immensa mina de ferro d'alta qualitat que serà la causa del desplaçament de la ciutat a causa de les seves activitats (8).

Al bell mig d'aquest decorat, el ministeri de l'interior francès envia a Suècia a Kahina Zadi, capitana francesa de l'Oficina Central per a la repressió de la violència amb la finalitat de coordinar amb la policia local la investigació de la mort del ciutadà francès.

El paper dels expatriats i dels serveis de seguretat francesos en aquella zona remota del nord de Suècia. La violència de les tensions ètniques entre els immigrants Suecs i els autòctons Sami, les tradicions d'aquest poble, els seus Xamans, ... Una mina de rabiosa modernitat, amb quilòmetres de galeries i amb zones que escapen al control de la companyia minera. L'especulació urbanística al voltant del trasllat de la ciutat ... Una acció trepidant durant un dia angoixant que no s'acaba mai, perquè el sol no s'acaba d'amagar.

En fi, després de tot el que he dit, ja t'hauràs imaginat que aquesta sèrie m'ha agradat. Té punts un xic curiosos, com el del domini d'un suec perfecte que assoleixen espontàniament els ciutadans francesos i algerians només aterrir en Suècia. Però si en fas abstracció, la sèrie paga la pena. Espero que a tu també t'agradi si tens l'oportunitat de de veure-la.

---

1. Wikipedia: Jour polaire (série télévisée)
2. Wikipedia: Sami people \\ Veure també en aquest bloc Sameblod - Sami Blood - A tale from the north (2017), publicat el 18.04.2018
   
3. Wikipedia: Lapland (Sweden)
4. Wikipedia: Kiruna 
5. Wikipedia: Esrange Space Center
6. Wikipedia: Swedish Institute of Space Physics
7. Wikipedia: Luleå University of Technology
   
8. Francesca Perry: Kiruna: the arctic city being knocked down and relocated two miles away, The Guardian, 30.07.2015

switzerland: rochers-de-naye

GoldenPass - MOB: Rochers-de-Naye, Youtube, 23.03.2015

Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador! Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé) Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

fréquence banane - la radio dels campus

frequencebanane.ch - live

Fréquence Banane. Una emissora de ràdio feta per i destinada als estudiants del campus de la Université de Lausanne (UNIL), l'École polytechnique fédérale de Lausanne (EPFL) i la Université de Genève (UNIGE), amb una difusió sense publicitat de 24//24h i 7/7 dies per Internet [home page] [player],  també per DAB + (a Lausanne i Genève, entre d'altres ciutats) i per cable (94.55 MHz - només a Lausanne). També des del phone, amb una aplicació per a dispositius Android.

Una emissora que m'agrada alternar mentre escric les entrades d'aquest bloc amb altres com Today's Hot Country, Radio Free Texas, MacSlon's Irish Pub Radio i d'altres que tinc marcades als favorits del meu perfil a TuneIn.

open access books - a state of the art in switzerland

Swiss National Science Foundation: Publication funding: new focus on digital publishing and open access, 16.04.2014

La Newsletter del Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique (FNS) del passat 24.04.2018 presentava el resultat d'un projecte, realitzat entre 2014 i 2017, que tenia per objectiu recollir les experiències relacionades amb l'edició de publicacions científiques en lliure accés a la xarxa  (1).

Els resultats d'aquest projecte han permès confirmar allò que molts ja sabíem, però que les barbaritats de les lleis de protecció intel.lectual que corren per tot arreu s'han capficat en ignorar.

L'accés gratuït a una monografia científica millora la seva visibilitat, el seu ús i no té cap impacte negatiu en les vendes de la publicació en format paper (2).

Així doncs, tant per a la comunitat acadèmica, les editorials i els sponsors, l'accés obert i gratuït de les publicacions científiques no té cap impacte negatiu en les vendes, sinó tot el contrari (3).

Des del 1 d'abril d'enguany el FNS ja ha tingut compte del resultat d'aquest projecte actualitzant la política d'accés a les seves publicacions. Abans, el portal professional de les ciències històriques a Suïssa: infoclio.ch ja havia publicat en accés obert i en lliure descàrrega una sèrie de monografies (4). A mi m'ha permès descobrir un llibre que no coneixia i que possiblement m'acabi llegint i, si m'interessa, comprant.

Forclaz Bertrand (éd.), L’expérience de la différence religieuse dans l'Europe moderne (XVIe – XVIIIe siècles), Neuchâtel, Alphil, 2012.

Tot i que és una pregunta retòrica, desconec si els resultats d'aquest estudi seran recollits per la premsa i si les grans editorials prendran també nota dels resultats d'aquest projecte. Si per Aaron Swartz ja és massa tard, encara no ho és per Aleksandra Elbakian i tots aquells outlaws que donen suport al seu projecte (5).

---

1. Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique: OAPEN-CH – Impact de Open Access sur les monographies scientifiques en Suisse
2. Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique: OAPEN-CH : l’Open Access rend les livres plus visibles, 23.04.2018
3. Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique (Rapport final). OAPEN-CH – Impact de Open Access sur les monographies scientifiques en Suisse. Un projet du Fonds national suisse (FNS) (PDF, 3.5 MB)​
4. infoclio.ch: Nouveaux livres d'histoire en libre accès (Projet OAPEN-CH)
5. Privés de savoir? Le combat d'Alexandra Elbakyan, 26.01.2017, publicat en aquest blog.
   

switzerland - the biggest electric truck in the world

Le plus grand camion électrique du monde entre en scène, Enerzine, 24.04.2018

El passat 20 d'abril, es presentava a la pedrera de l'empresa suïssa Vigier Ciment (1) el vehicle elèctric més gran del món: l'eDumper, amb un pes en buit de 58 tones i 123 tones amb càrrega.

Aquest camió ha estat dissenyat pels enginyers de la NTB Interstate University of Applied Science Buchs (2) durant els darrers 18 mesos i, gràcies als seus rècords mundials, és un exemple de l'èxit de la recerca aplicada a Suïssa: és el vehicle elèctric més gran i més potent que mai abans s'ha fabricat i està equipat amb la bateria més gran que mai s'ha fabricat per a un vehicle elèctric.

Cal afegir que durant el descens de la pedrera amb càrrega completa, les bateries del eDumper es carreguen mitjançant la recuperació de l'energia de frenada. Segons els càlculs provisionals, l'electricitat que es produeix és, en gran mesura, suficient a refer el camí de tornada amb el camió buit. Per tant, potser estem davant d'un vehicle amb zero consum d'energia: l'estudi de l'operació diària durant els pròxims mesos proporcionarà un saldo energètic més precís.

Le plus grand camion électrique du monde entre en scène, Enerzine, 24.04.2018

L'eDumper es va construir a partir d'un camió Komatsu HD 605-7 originalment alimentat amb gasoil. Sobre aquest xassís, el Centre BFH-CSEM Stockage d'énergie (3) va dissenyar les cèl·lules de la bateria Li-ion i, junt amb el Laboratoire fédéral d'essai des matériaux et de recherche (4) un complex sistema destinat a la seva refrigeració, donat que mai abans cap vehicle terrestre havia estat equipat amb una bateria tan potent. El motor impulsor síncron, les caixes de canvi, les bateries i els onduladors, el sistema de fre, la direcció assistida, etc. s'han fet a mida a partir de productes industrials de l'última generació fabricats per PIME suïsses, muntats sobre el xassís del Komatsu HD 605-7 per una altra PIME suïssa: Kuhn Schweiz AG (5).

Un treball impressionant de col·laboració entre la petita i mitjana empresa, l'administració i els centres de recerca públics, realitzat en un temps rècord.

Nota. Aquest post és un resum d'aquest article: Le plus grand camion électrique du monde entre en scène, Enerzine, 24.04.2018

---

1. Vigier Ciment: Home Page
2. NTB Interstaatliche Hochschule für Technik Buchs: E-Dumper – weltweit grösstes Elektrofahrzeug, 05.05.2017
3. BFH-CSEM-Zentrum Energiespeicherung: Home Page
4. Eidgenössische Materialprüfungs- und Forschungsanstalt Empa: Home Page
5. Kuhn-Gruppe: Home Page

made in dprk ?

Chocolate box illustration, to be exhibited at Made in North Korea: Everyday Graphics from the DPRK at the House of Illustration. Photograph: Collection of Nicholas Bonner, photograph courtesy of Phaidon. Vanessa Thorpe: Made in North Korea – a unique glimpse of life inside a closed society, The Guardian, 28.01.2018

Un company de la feina m'explicava que havia passat uns dies de vacances a Espanya i que es va quedar al·lucinat en veure productes 'Made in DPRK' a una coneguda cadena de bricolatge, també a un dels famosos 'chinos' del barri on estava. Però el cas és que, encara que molt sovint els hi posin a l'etiqueta que han estat fabricats a altres països -sovint la Xina-, la importació de productes fabricats a Corea del Nord no és una sorpresa. Més enllà de totes les rucades que puguis sentir a la TV o que llegeixis a la premsa, són coses que fa temps que se saben. I no solament a Espanya (1).

També fa temps que se sap que el règim nord-coreà exporta treballadors a la Xina, Europa i fins i tot als USA (2). Immigrants que no semblen posar els mateixos problemes a alguns governs de l'Europa Central que el que els posen els refugiats de Síria: penso, per exemple, en el govern de Polònia. Immigrants que treballen sota condicions duríssimes, per un salari molt baix què és automàticament requisat pel règim nord-coreà per perpetuar-se i seguir finançant l'escalada nuclear que a la premsa i a la TV diuen que l'enfronta als USA.

A partir d'aquí, deixo als conspiracionistes la dura tasca d'advertir-nos dels complots destinats a seguir tenint-nos enganyats, amb l'objectiu d'afavorir el futur control del planeta pels reptilians. Jo prefereixo seguir pensant que, tot plegat, no és més que un negoci emparat per un sistema socioeconòmic (també mediàtic) que George Orwell va descriure en 1945 de manera brillant a la seva al·legoria: Animal Farm (3).

Una de les proves d'aquesta afirmació podria ser la velocitat amb què Corea del Nord hauria acceptat (tot i que, amb aquest règim mai se sap) la seva desnuclearització a canvi de la construcció pels sud-coreans d'una central de cicle combinat i de tres centrals termoelèctriques destinades a cremar carbó (4). Però no ens esverem, comparat amb les centrals termoelèctriques de carbó en construcció o a construir al Japó (5), tres noves centrals no són gran cosa.

---

1. Tim Sullivan et al.: Americans, Canadians buying products made by North Koreans and inadvertently propping up Kim regime. The Associated Press. 04.10.2017
   Sue-Lin Wong et al.: Made in North Korea: As tougher sanctions loom, more local goods in stores. Reuters. 08.05.2017
2. Drew Hinshaw et al.: How Workers in Europe Earned Money for North Korea—Until Now. The Wall Street Journal. 26.01.2018
   Jennie Oh: EU to send North Korean workers home by 2020, United Press International, Inc. (UPI), 27.02.2018
   Jared Ferrie: EU firms face legal risk over 'forced labour' from North Korea. Reuters, 06.02.2018
3. Wikipedia: Animal Farm
4. Corea del Sur construirá nuevas centrales eléctricas de gas y carbón para Corea del Norte tras la desnuclearización, El Periódico de la Energía, 08.05.2018
   
5. Mientras el mundo apaga las centrales de carbón, Japón construye ocho en dos años y planea 36 más, El Periódico de la Energía, 05.05.2018
   

the tall man / the secret (2012)

ONE Media - Bandes Annonces VO: The Tall Man Trailer (2012), Youtube, 29.06.2012

Havia programat l'enregistrament d'un film del qual no havia sentit mai parlar pensant que, com faig amb tants altres, el veuria durant uns minuts abans d'esborrar-lo.

I vaig trobar-me amb un thriller amb una intriga brutal, un film d'aquells que no oblidaré mai: The Tall Man (1), escrit i realitzat per un especialista francès del cinema de misteri i horror: Pascal Laugier (2). Sols que, com deia un crític de cinema a Le Monde (3): El petit poble de Cold Rock -on regna una pobresa extrema després del tancament d'una mina- es converteix en l'escenari d'una metàfora gairebé tan escandalosa com la proposta de Jonathan Swift, que va suggerir menjar als nens petits d'Irlanda per salvar el país de la fam (...) Però el secret d'aquest atípic film de terror és que, en realitat, no és un film de terror.

A una crítica amb la que sintonitzo totalment, Sandrine Brugot Maillard (4) admet haver caigut de peus a la galleda gràcies a un excel·lent escenari que juga amb els codis d'un film d'angoixa, d'horror i de l'Amèrica profunda. Difícil d'afegir res més, perquè els revolts del film són el material de l'escenari (...) Al llarg dels primers quaranta minuts, l'espectador es fa la seva idea, recordant altres films del gènere que ja ha vist. A un moment donat, tot canvia de sobte i l'espectador es troba davant de quelcom que no s'esperava (...). No es troba davant d'un film d'horror, si no d'un film que treballa els codis dels films de terror, el que és molt més interessant.

Just per acabar, una altra ressenya que expressa perfectament la primera idea que em va passar pel cap quan vaig acabar de veure el film (5): De manera anàloga a The Sixth Sense, The Secret es basa en un twist sorprenent. Un twist o "retournement final" entès com una estructura narrativa en la qual un final inesperat porta a l'espectador a veure la història des d'un angle diferent i l'empeny cap a una nova interpretació del conjunt (6).

Si no has vist encara aquest film, no te'l perdis.

---

1. Wikipedia: The Tall Man (2012 film) [en] [fr], aquest film també és conegut a França i al Québec amb el nom de The Secret
2. Wikipedia: Pascal Laugier [en] [fr]
3. Thomas Sotinel: "The Secret" : un film d'horreur très rationnel, Le Monde, 04.09.2012
4. Sandrine Brugot Maillard: The Secret – Pascal Laugier, Mes imaginaires, 15.07.2015
5. Christophe Menat: Qui est le Tall Man? Avis sur The Secret, senscritique.com, 17.08.2012
6. Wikipedia: Retournement final.
   

catalonia by oliver astrologo

Catalunya Experience: Catalonia by Oliver Astrologo, Youtube, 28.01.2018

Dimecres passat l'amic Enric Roca va enviar-me per WhatsApp aquest vídeo amb paisatges encisadors de la Catalunya Sud. I mentre l'anava mirant, va cridar-me l'atenció una banda sonora amb un estil amb què estic familiaritzat pels reportatges que fan realitzadors estrangers sobre el nostre país, però que un autòcton rarament utilitzaria. Ho vaig comprendre quan vaig veure als crèdits del vídeo el nom d'un realitzador que no coneixia: Oliver Astrologo.

Vaig deixar-me caure pel canal Youtube de Turismecat i vaig veure el ja conegut i premiat: La ruta de l'atzar (publicat en aquest bloc el 18.03.2018). Un vídeo del qual s'ha parlat molt, especialment de l'australià Steve Smith, que interpreta un tema de Jaume Sisa. Un vídeo del qual s'ha parlat més aviat poc del seu realitzador: Román Parrado [IMDb][youtube] [vimeo] [twitter] [mamba service] [linkedIn]

Deixant de banda el canal Youtube d'Oliver Astrologo (visita recomanada!), vaig trobar el vídeo d'aquesta entrada a un canal Youtube anomenat: Catalunya Experience. Just afegir que, per motius que desconec però que puc imaginar, tot i que els dos vídeos produïts per l'Agència Catalana de Turisme (ACT) van ser premiats al Golden City Fate Festival de Berlín, només havia llegit comentaris ditiràmbics sobre el premi de: La ruta de l'atzar. Deixem-ho córrer i tornem a Oliver Astrologo, de qui et recomanaria visitar altres adreces per veure un recorregut professional impressionant: [home page] [youtube] [vimeo] [twitter] [facebook] [instagram] [linkedIn].

I ara, just per acabar, et proposo que veiem junts el Behind the Scenes del vídeo amb el que he obert aquesta entrada, narrat en un anglès amb un remarcable accent italià pel seu realitzador. Una lliçó magistral narrada en tota simplicitat sobre la realització i l'edició de vídeos, també sobre la creació de la seva banda sonora, i que et recomano que no et perdis! (ah! no t'oblidis d'activar els subtítols del vídeo si ho necessites).

Oliver Astrologo: Catalunya - Behind the Scenes, Youtube, 30.01.2018

alain tanner

Jonah Who Will Be 25 in the Year 2000, Youtube, 19.04.2009

L'Alexis (1) era un cinema d'art i assaig que hi havia a dalt de la Rambla. Tindria 17 o 18 anys quan vaig anar-hi a veure un film del realitzador suís Alain Tanner (2) que mai no oblidaré: Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000 (3).

110 minuts de filosofia: de Rousseau a Marx, passant per una altra pila de filòsofs. Una filosofia aplicada a la vida quotidiana d'uns personatges de la classe treballadora que, poc després del Maig del 68, viuen en la precarietat al bell mig d'una de les ciutats més riques del món: Ginebra.

Un professor d'història i una caixera que viu a l'altre costat de la frontera; un pagès apassionat per les balenes i la seva dona, que es prostitueix amb treballadors immigrants; un treballador d'arts gràfiques a l'atur i la seva dona embarassada; el corrector d'un diari i la secretaria d'un banquer, adepte de l'amor tàntric ... Quatre parelles i un destí: la precarietat conscient, embolicada amb idees revolucionàries.

Alain Tanner que, considera el cinema de màrqueting contemporani com "inconstitucional", proposa un cinema a contra-corrent on les al·lusions a Rousseau són constants i inevitables per un realitzador suís, compromès,  i en un film rodat a Ginebra.

El film està ple d'escenes que mai no oblidaré. Però avui he seleccionat la del primer dia de classe de Marco, el professor d'història, i la seva explicació sobre el temps, de la que traduiré d'una manera molt lliure un dels passatges que vaig trobar més interessants: Els filòsofs busquen uns forats alineats en els meandres del temps que els permetin mirar cap al futur. Són els mateixos forats que utilitzaran més tard els historiadors per mirar cap al passat. Segurament perquè aquest mes celebrem el bi-centenari del naixement de Karl Marx (4), vaig recordar aquesta escena associant-la amb el Materialisme Històric (5), tot i que no sé si Tanner la va crear amb aquesta idea.

Al bell mig dels paisatges més encisadors del món, d'una societat que ha sabut conservar les més velles tradicions democràtiques, al sí d'una de les ciutats més riques del món, Tanner em va fer descobrir una classe treballadora enfonsada en la precarietat. També va fer-me descobrir en 110 minuts una manera d'explicar la filosofia que no coneixia i que vaig adorar.

Tanner em va fer obrir els ulls a un munt de coses, també a un país que vaig estimar molt abans que fos, també, el meu país.

Un grand merci, Alain !

---

1. Wikipedia: Cine Alexis // Filmoteca recuerda la historia del Círculo A, primera red de arte y ensayo, El Periodic, 18.10.2017
2. Wikipedia: Alain Tanner // Le Groupe 5, la "Nouvelle Vague Romande", RTS, 25.01.2017
3. Wikipedia: Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000
4. Wikipedia: Karl Marx [en] [fr] [ca]
5. Wikipedia: Historical materialism [en] [fr] [ca]

akademik lomonosov - more seriously now

Le «Christophe de Margerie» traverse le passage du Nord-Est sans être accompagné d'un brise-glace, Youtube, 25.08.2017

En una entrada publicada abans-d'ahir dedicada a l'Akademik Lomonosov (1), una gran barcassa que acull una minicentral nuclear que serà remolcada fins a una petita ciutat on es troba el principal port de la Sibèria Oriental, intentava desmuntar el fals discurs d'alerta ecològica que s'ha organitzat al voltant d'aquest tema.

Per què ho intentava desmuntar? Dons perquè aquest discurs es fals i no fa sinó amagar interessos econòmics i militars. Naturalment també des de Rússia car, hi ha solucions molt més econòmiques que enviar a una ciutat de poc més de 5.000 habitants una central nuclear amb una capacitat per alimentar una ciutat de 200.000 habitants.

Durant els últims cinquanta anys, la regió de l'Àrtic ha conegut la més ràpida i important pujada de temperatura del planeta: entre 3°C i 4°C d'augment les temperatures mitjanes. Gràcies a aquest augment de les temperatures la desagregació del casquet de gel ha permès l'obertura de zones navegables durant bona part de l'any. En 2016, la China Shipping Ocean Company (2) havia enviat cinc vaixells en diversos viatges al llarg d'aquesta nova Ruta de la Seda de l'Àrtic. En 2017 el govern rus va fer un gran exercici de propaganda amb el Christophe de Margerie (3), presentant-lo com el primer supertanker que havia fet la Northern Sea Route (4) sense l'ajuda de trencaglaços (5).

El fet és que l'Àrtic rus s'està convertint discretament en un nou centre estratègic comercial a escala mundial. Un gran nombre de projectes energètics, miners i d'infraestructures que atrauen particularment les empreses xineses, estan creant un corredor comercial que connecta Àsia amb Europa. Els russos estan doncs traduint en oportunitats geoeconòmiques i geopolítiques els canvis geofísics d'aquesta nova era geològica emergent que coneixem amb el nom d'"antropocè".

Tanmateix, l'Àrtic segueix sent una regió amb un clima extrem i la navegació necessita unes adequades condicions d'organització i de seguretat en un entorn inhòspit. Pel que fa a la seguretat, la desagregació del casquet de gel a l'estiu dóna lloc a nombrosos icebergs que, a més de representar un perill per a la navegació, també ho són per les plataformes d'extracció de petroli i gas. Empreses com Rosneft estan invertint en sistemes de protecció i d'allunyament dels icebergs. I pel que fa a l'organització, cal assegurar l'obertura de rutes gràcies als potents trencaglaços nuclears russos, l'organització de combois de vaixells mercants a través d'aquestes rutes i l'existència d'una adequada xarxa de ports que, a més de donar seguretat als vaixells, serveixin per canalitzar l'exportació dels immensos recursos siberians en matèries primeres.

Menys de 500 vaixells han reeixit a completar la Northern Sea Route (4) des del 1906. I tot i que els russos afirmen que ben aviat no serà sinó una rutina, de moment continua sent molt cara a causa del preu de les assegurances i consideracions lligades a la seguretat. Un estudi realitzat en 2016 per la Copenhagen Business School va arribar a la conclusió que aquesta ruta no seria econòmicament viable fins a l'any 2040 (3).

Per assolir la màxima seguretat i coordinació en aquest entorn extrem, el govern rus va decidir en 2011 que fos el Ministeri de Defensa qui es fes càrrec de les mencionades operacions marítimes i de la creació de noves infraestructures terrestres i marítimes al llarg de les illes i les costes Sibèria, al mar de Barents, al mar de Kara, el mar de Laptev, el perillós mar de Chukchi i l'estret de Bering.

Unes infraestructures que també han d'assegurar els subministres en energia a les ciutats, ports i indústries situades en aquestes zones aïllades del nord: per exemple, les infraestructures de la ciutat portuària de Pevek (6)-de la que parlava a l'article d'abans-d'ahir (1)- que, gràcies a un enorme i remarcable port natural, està destinada a desenvolupar-se a mesura que el tràfic mercant d'aquesta nova Ruta de la Seda augmenti en importància. El seu reactor nuclear flotant no és en fet res d'altre que el primer d'una sèrie, projectats per ser utilitzats en les nombroses infraestructures russes i estrangeres que s'aniran desplegant a la zona de l'Àrtic rus.

Altrament dit, tota la polèmica al voltant de l'Akademik Lomonosov està lligada a uns interessos econòmics xinesos en fase amb l'estratègia econòmica i militar de Rússia per l'Àrtic. Tota la resta, no són més que ganes de confondre al personal.

---

Nota: Aquest article no és res d'altre que un resum traduït d'un excel·lent article de Jean-Michel Valantin (7) publicat en 2016 (i actualitzat en Octubre del 2017) a les pàgines del Think Tank The Red (Team) Analysis Society (8)

---

1. Akademik Lomonosov and Portable Nuclear Power Plants, publicat en aquest bloc el 08.05.2018
   
2. Wikipedia: COSCO [en] [fr]
3. Russell Goldman: Russian Tanker Completes Arctic Passage Without Aid of Icebreakers, The New York Times, 25.08.2017
   
4. Wikipedia: Northern Sea Route
5. Si el Christophe de Margerie (3), primer supertanker d'una sèrie de quinze, no necessita de trencaglaços per navegar per l'Àrtic és perquè aquest vaixell ha estat dissenyat com un d'ells. Amb la particularitat que podrà transportar 172.000 m3 de gas licuat i navegar a -50 ° C a través d'una capa del de 2 metres de gruix. // Benjamin Quénelle: Le « Margerie ", hommage posthume à un « ami ", Les Echos, 31.03.2017
6. Wikipedia: Pekev [en] // enllaç a Google Maps
7. Wikipedia: Jean-Michel Valantin
8. Jean-Michel Valantin: The Russian Arctic meets the Chinese New Silk Road, The Red Analysis Society, 31.10.2016 (updated 31.10.2017)

yves simon - diabolo menthe

Yves Simon - Diabolo menthe, Youtube, 03.09.2012

Yves Simon va composar Diabolo menthe en 1977 per la banda sonora d'un film que portava el mateix nom i era l'opera prima de la realitzadora Diane Kurys.

Sobre el film, et tradueixo l'argument que figura a la llegenda del trailer del vídeo que pots trobar aquí abaix. Si et dona per veure'l, espero que t'agradin ambdós: el tema d'Yves Simon i el film de  Diane Kurys.

Setembre de 1963. S'han acabat les vacances escolars. Els patis i els passadissos del Liceu Jules Ferry estan envaïts de nou per noies adolescents. Entre elles hi ha dues germanes de pares divorciats, Anne, de 13 anys, i la seva germana Frédérique, de 15 anys. A l'escola, l'avorrida monotonia dels treballs i els cursos: el personal autoritari, els professors més o menys ridículs, el folklore de la improvisació, la disciplina que hom suporta o contra la qual hom es revolta, amistats d'adolescents ... fora de l'escola secundària, Anne i Frédérique viuen com poden una vida familiar plena de desplaçaments i d'incidents domèstics.

Després de tants anys la màgia del film continua viva ... la complicitat en les mirades, la intensitat de l'amistat, la manca de destresa del primer amor ...

Un film i una banda sonora que, si més no, em fan pensar que més enllà de l'estil musical, de la manera com ens podem vestir i de la manera com ens expressem, res no ha canviat gran cosa en l'essencial. Passen els anys, i nosaltres amb ells, però tot es segueix reproduint metòdicament. 

Diabolo menthe (1977) bande annonce, Youtube, 22.03.2016

akademik lomonosov and portable nuclear power plants

Cleve R. Wootson Jr.: Russia says its sea-based nuclear power plant is safe. Critics call it a ‘Floating Chernobyl.’, The Washington Post, 01.05.2018.

L'Akademik Lomonosov (1) és una gran barcassa que acull una minicentral nuclear. El passat mes d'abril va ser transportada per uns remolcadors des de la drassana del port de Sant Petersburg fins a Murmansk on, després de carregar combustible nuclear, serà remolcada fins al seu destí final, a Pevek (2), una petita ciutat on es troba el principal port de Sibèria Oriental, el més septentrional de Rússia.

Si m'has anat seguint en aquest bloc, ja sabràs que ni el règim rus, ni l'energia resultant de la fissió nuclear, ni les centrals nuclears embarcades, no són sants de la meva devoció. Però quan la premsa es va dedicar a ficar el crit al cel quan els russos van varar (3) aquest vaixell, vaig convertir-me involuntàriament en l'advocat del diable:

• L'Akademik Lomonosov (1) no és el primer enginy nuclear que navegarà a l'oceà Àrtic.  La navegació d'enginys nuclears a l'Àrtic va començar el 1958 amb el submarí nord-americà USS Nautilus (SSN-571) (4). No és l'únic submarí propulsat amb energia nuclear (5) i alguns van acabar al fons del mar (6). Si per la proximitat en el temps tots recordem el cas dels submarins russos, els americans farien bé en recordar (i explicar!) quines van ser les causes que van provocar l'enfonsament del USS Scorpion (SSN-589) el maig del 1968 (7). Deixant de banda els submarins, la llista de trencaglaços a propulsió nuclear que han navegat per l'Àrtic també és llarga (8), però no és la definitiva (9). 

• Ni l'Akademik Lomonosov (1) és la primera central nuclear embarcada, ni els russos acaben d'imaginar res que no hagin fet abans els nord-americans: el vaixell militar americà MH-1A Sturgis (10) va ser remolcat a la Zona del Canal de Panamà en 1967 pel subministrament de 10 MW d'electricitat des de l'octubre del 1968 a 1975. 

• Del que es parla molt menys és que L'Akademik Lomonosov (1) està equipat amb dos sistemes de reactors KLT-40C similar als utilitzats als trencaglaços russos (11). O que aquests reactors tenen com a objectiu reemplaçar els quatre reactors nuclears en fi de vida de l'actual central de Bilibino, actualment la central nuclear més petita del món (12). També reemplaçarà la central tèrmica de carbó a Chaunsk, el que evitarà l'emissió de les 50.000 tones de CO₂ anuals (13). O d'un altre fet interessant que només trobaràs a la versió francesa de Wikipedia (12): la central nuclear de Bilibino està construïda sobre un permafrost amenaçat pel desgel, el que fa que els seus fonaments siguin potencialment inestables, encara que aquest fet s'hagi classificat com a confidencial durant molts anys per les autoritats russes. 

• Greenpeace (13) alerta de l'amenaça de la proliferació d'aquest tipus de minicentrals arreu del món recordant que, en 1995, els enginyers de Rosatom van proposar aquest tipus de plantes nuclears flotants per a la producció d'electricitat i la dessalinització de l'aigua del mar en altres parts del món (14). No he vist res sobre la seva alternativa pel cas que ens ocupa. Deu ser perquè les energies renovables que coneixem avui en dia no es poden desplegar encara en aquest tipus de clima? En fi, sobre la comparació que fan a Greenpeace (15) entre l'Akademik Lomonosov (1) i un "floating Chernobyl", poc més puc afegir al que va dir Rachel Becker a un article publicat el passat 02.05.2018 a The Verge (16)

Espera, que encara no he acabat!

En resum, hom acusa l'Akademik Lomonosov (1) de crear un precedent per a la proliferació de minicentrals nuclears transportables arreu del món. Però hom te cura d'amagar que els països occidentals s'està invertint de valent, i des de fa temps, en aquest tipus de tecnologia (17). Pel que fa a França, destacaria el projecte FlexBlue (18), basat en la construcció de minicentrals nuclears submarines, amb una potència de 50 a 250 MWe destinades a països en desenvolupament o països desenvolupats amb zones de dèficit energètic.

Hom ha acusat també l'Akademik Lomonosov (1) de transportar per via marítima una minicentral nuclear equivalent a les que equipen els trencaglaços que naveguen per l'Àrtic, destinant-la a una regió amb una alta sismicitat i un sòl dominat pel permafrost amenaçat pel desgel. Però no hem vist cap alternativa energètica seriosa per aquesta regió del planeta.

Ara bé, aquells que s'oposen a les minicentrals nuclears i al seu transport per via marítima tindran feina ben aviat per oposar-se també a les minicentrals nuclears que la NASA vol enviar a l'espai, a menys que ... l'objectiu de les seves campanyes sigui un altre. Estic pensant en un projecte del qual no sé si has sentit parlar: Kilopower (19) que, basant-se en la tecnologia de la fissió nuclear, té per objectiu proporcionar "una energia segura, abundant i fiable per a les missions humanes a l'espai". Un projecte de minicentral nuclear que ha reeixit el seu primer test durant el passat mes de març (20) i que més tard serà sotmès a un test a la Lluna, abans de ser desplegat a Mart (21).

Com et deia al principi, ni el règim rus, ni l'energia resultant de la fissió nuclear, ni les centrals nuclears embarcades (en vaixells o en coets), no són sants de la meva devoció. Puc entendre la seva utilització en zones inhòspites (a la Terra o lluny del nostre planeta) per les que hom no ha trobat encara una alternativa raonable. Però el que sí que no entendré mai, són les campanyes mediàtiques basades en un cúmul de mitges veritats que no se sostenen sinó en la impunitat d'aquells que s'hi amaguen al darrera i en la mala fe o la ignorància d'aquells que les duen a terme.

Los Alamos National Lab: Powering a Habitat on Mars with Kilopower, Youtube, 17.01.2018

---

1. Wikipedia: Akademik Lomonosov [en]
2. Wikipedia: Pekev [en] // enllaç a Google Maps
3. Marcel Pujol i Hamelink: La terminologia de construcció naval i el seu origen: mediterrani / atlàntic, Drassana: revista del Museu Marítim > Núm. 14 (2006). Notes [15] Cast. botar, fr. lancer. En català varar és posar una embarcació a l’aigua, en canvi en castellà és treure-la en terra; en tots dos casos l’origen de la paraula és la mateixa: del llat. varar ‘passar a través d’un riu o obstacle’
4. Wikipedia: USS Nautilus (SSN-571) [en] [fr] // This Day in History: 1958 - Nautilus travels under North Pole, History.com
5. Wikipedia: Nuclear marine propulsion [en] [fr]
   
6. Wikipedia: Liste des sous-marins nucléaires ayant coulé
7. Wikipedia: USS Scorpion (SSN-589) [en] [fr]
8. Wikipedia: Nuclear-powered icebreaker [en] [fr]
9. Caroline Britz: Deux nouveaux brise-glaces nucléaires pour la flotte russe, Mer et Marine, 13.05.2014
   
10. Wikipedia: MH-1A [en] // Megan Geuss: Russia’s floating nuclear power plant is not the first of its kind, Ars Technica, 30.04.2018
11. Wikipedia: KLT-40  [en] [fr]
12. Wikipedia: Bilibino [en] [fr]
13. Russie: l’Akademik Lomonosov a pris la mer, Forum Nucléaire Suisse, 02.05.2018
14. L’Akademik Lomonosov (1) també es pot convertir en una planta de dessalinització amb capacitat per produir 240.000 metres cúbics d'aigua dolça cada dia. (Akademik Lomonosov Floating Nuclear Co-generation Plant, Power-Technology)
    
15. Jan Haverkamp and Rashid Alimov: 32 years after Chernobyl, next up, a Chernobyl on ice?, Greenpeace, 26.04.2018
16. Rachel Becker: This nuclear power plant has been called a ‘floating Chernobyl,’ but is that just hype?, The Verge, 02.05.2018
17. Delphine Pellegrini: Les mini-centrales nucléaires: La nouvelle course énergétique, l'enerGEEK, 22.03.2017 // Wikipedia: List of small nuclear reactor designs
    
18. Wikipedia: FlexBlue [en] [fr] // Energia: noticies de que no trobaràs a la premsa, en aquest blog, 22.01.2014
19. Space Technology Mission Directorate: Kilopower  (Fact Sheet, Image Gallery)
20. El 18 de gener, els equips del projecte van anunciar que els primers resultats dels tests de la nova mini-central nuclear eren bons. Després de la realització de nous experiments sobre la resistència dels components en el nucli del reactor, una nova prova a gran escala durant 28 hores va tenir lloc mitjans de març, també amb resultats positius. // Xavier Demeersman: Kilopower, la centrale nucléaire de la Nasa pour les futurs colons de Mars, Futura-Sciences, 29.01.2018 // Harry Pettit: Nasa successfully tests its 'Kilopower' nuclear reactor that will be sent to space to provide power for the first humans on Mars, DailyMail, 03.05.2018
21. Nicolas Ugalde-Lascorz: La NASA dévoile une centrale nucléaire portable pour sa Mission Mars, l'enerGEEK, 24.01.2018