|
Si segueixes aquest bloc, potser recordis que el passat 26 d'abril de l'any passat vaig publicar un article on parlava de les reserves de petroli i on responia a una qüestió que uns mesos més tard s'ha convertit de rabiosa actualitat: Què ha fet que les reserves més grans de petroli, que fa anys se situaven al Mig Orient, ara es trobin a l'Orinoco? (1). Si m'ho permets, m'agradaria demanar-te que li donessis un cop d'ull abans de llegir-te un article que Lidia Falcón va publicar el passat 28.01.2019 a un bloc de Público: Cómo se fabrica un golpe de Estado (2) o el video d'aquest tweet al compte de Podemos: No puede llamarse demócrata quien apoye un golpe militar o una guerra civil en Venezuela (3).
A partir d'aquí, que cadascú pensi el que vulgui. Car jo només voldria parlar d'una de les pàgines d'humor de la qual vaig ser un fidel seguidor durant molt de temps: Oh... Dios! 3.0 (la pots trobar també a Instagram).
Si no estic mal informat, Oh... Dios! es va crear el 2009 i va deixar Twitter el 2013, pocs mesos després de la mort d'Hugo Chávez, convertint-se en una pàgina Web que, segons Whois, té el seu servidor a l'estat de Miranda, a Veneçuela.
Tot i que la pàgina es presenta com: Comunidad latinoamericana de humor, vaig adorar des del primer moment que la seva crítica del règim mai queia en la barroeria típica de l'humor de la dreta espanyola. Utilitzant un espanyol refrescant que sovint descobria, se'n fotien per igual dels membres dels círculos bolivarianos que dels pijos de Caracas; del plan de la patria dels bolivarians com de l'església catòlica (amb un ateisme racional, ferotge i sense concessions).
Un humor amb un llenguatge políticament incorrecte. També masclista, però atacant ferotgement els machos i el gremi dels jackass. També, i com!, fent conya de les relacions de parella, en qualsevol dels seus formats. Sense oblidar el que em va semblar un dels grans tòpics de l'humor veneçolà: els homos de Valencia i el nom de l'estat del qual aquesta ciutat és la capital.
Un humor sarcàstic sobre la violència, les penúries econòmiques, el racionament i la dignitat en la pobresa en què ha caigut un dels països més rics del continent americà. Un humor àcid que no fugia de la ridiculització de Chávez i Maduro, sense caure ni en l'obsessió pels personatges, ni en una absurda equidistància que acabés buidant la pàgina de personalitat, com està passant actualment amb la fins ara remarcable: Así va España, assetjada pels trolls del trio de la benzina.
Si parlo de la pàgina en temps passat és perquè fa mesos que no publica gairebé res. Probablement perquè la situació a Veneçuela ja no permeti ni riure. Espero però que aviat arribi el dia en què tornin a publicar i que ho segueixin fent amb el mateix tarannà amb què ho han fet fins ara. Mentrestant, jo la seguiré revisitant de tant en tant car, hi ha clàssics que mai passen de moda.
A partir d'aquí, que cadascú pensi el que vulgui. Car jo només voldria parlar d'una de les pàgines d'humor de la qual vaig ser un fidel seguidor durant molt de temps: Oh... Dios! 3.0 (la pots trobar també a Instagram).
Si no estic mal informat, Oh... Dios! es va crear el 2009 i va deixar Twitter el 2013, pocs mesos després de la mort d'Hugo Chávez, convertint-se en una pàgina Web que, segons Whois, té el seu servidor a l'estat de Miranda, a Veneçuela.
Tot i que la pàgina es presenta com: Comunidad latinoamericana de humor, vaig adorar des del primer moment que la seva crítica del règim mai queia en la barroeria típica de l'humor de la dreta espanyola. Utilitzant un espanyol refrescant que sovint descobria, se'n fotien per igual dels membres dels círculos bolivarianos que dels pijos de Caracas; del plan de la patria dels bolivarians com de l'església catòlica (amb un ateisme racional, ferotge i sense concessions).
Un humor amb un llenguatge políticament incorrecte. També masclista, però atacant ferotgement els machos i el gremi dels jackass. També, i com!, fent conya de les relacions de parella, en qualsevol dels seus formats. Sense oblidar el que em va semblar un dels grans tòpics de l'humor veneçolà: els homos de Valencia i el nom de l'estat del qual aquesta ciutat és la capital.
Un humor sarcàstic sobre la violència, les penúries econòmiques, el racionament i la dignitat en la pobresa en què ha caigut un dels països més rics del continent americà. Un humor àcid que no fugia de la ridiculització de Chávez i Maduro, sense caure ni en l'obsessió pels personatges, ni en una absurda equidistància que acabés buidant la pàgina de personalitat, com està passant actualment amb la fins ara remarcable: Así va España, assetjada pels trolls del trio de la benzina.
Si parlo de la pàgina en temps passat és perquè fa mesos que no publica gairebé res. Probablement perquè la situació a Veneçuela ja no permeti ni riure. Espero però que aviat arribi el dia en què tornin a publicar i que ho segueixin fent amb el mateix tarannà amb què ho han fet fins ara. Mentrestant, jo la seguiré revisitant de tant en tant car, hi ha clàssics que mai passen de moda.
- What about the oil reserves?, publicat en aquest bloc el 26.04.2018
- Lidia Falcón: Cómo se fabrica un golpe de Estado, Público, 28.01.2019
- Podemos: No puede llamarse demócrata quien apoye un golpe militar o una guerra civil en Venezuela, Twitter, 28.01.2019
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.