|
Gairebé un any després que Arsenio Escolar publiqués a eldiario.es un article sobre el problema del despoblament d'Espanya (1), el passat 13 de febrer vaig trobar un altre publicat a El País sobre el mateix tema (2).
Més enllà del discurs de si estem envaïts pels immigrants o de si els immigrants són necessaris per assegurar les jubilacions de la població indígena, l'article torna a posar sobre la taula un problema real. Et passo un resum dels punts que he trobat més interessants:
Si et diu de llegir-lo, l'article segueix amb altres dades que trobaràs segurament molt interessants. El que no trobaràs en aquest article ni en el d'Arsenio Escolar, són reflexions com aquesta:
Més enllà del discurs de si estem envaïts pels immigrants o de si els immigrants són necessaris per assegurar les jubilacions de la població indígena, l'article torna a posar sobre la taula un problema real. Et passo un resum dels punts que he trobat més interessants:
- El padró de 2018, publicat a principis d'aquest any, dibuixa dues Espanyes. Una, que ha vist créixer la seva població a la majoria de les seves ciutats i els pobles més grans durant l'última dècada. I una altra, en decadència, on ha passat tot el contrari. Amb l'excepció de Madrid, l'Espanya de l'interior s'ha deixat pel camí un quart de milió d'habitants des de gener de 2008 fins a gener de 2018.
- No és tan sols que el despoblament hagi arribat a les capitals de les comarques, és que està arribant a moltes de les capitals de les províncies d'Espanya (...). Aquesta davallada demogràfica es fa notar especialment en comunitats autònomes com Astúries i en províncies com Jaén o Albacete que, del 2008 al 2018, han perdut habitants en 9 dels seus 10 municipis més grans. En quatre províncies de Castella i Lleó (Àvila, Burgos, Sòria i Zamora) i a Terol, 8 de 10 localitats també han minvat en aquesta dècada.
- (El catedràtic emèrit de la Universitat de Léon) Lorenzo López Trigal, calcula que un terç de la població entre 25 i 40 anys de l'Espanya interior ha emigrat ,sobretot a les grans ciutats ("Madrid i en molta menor mesura Barcelona"), o a l'estranger.
- Joaquín Recaño (demògraf del Centre d'Estudis Demogràfics a Barcelona, CED), urgeix a abordar una qüestió espinosa: hi ha massa municipis: "Hi ha molts que són inviables des del punt de vista demogràfic, però, alhora, cal pensar en la gent que viu en aquests llocs i en els serveis que cal prestar".
- Davant d'aquesta realitat, Madrid, Barcelona i, encara que de manera desigual, la costa mediterrània, es revelen com a grans pols d'atracció que estenen el seu abast cada vegada més lluny de les seves zones d'influència tradicionals. Els 10 municipis més grans de Barcelona i d'Almeria han crescut des de 2008. El mateix passa en els nou municipis més grans de les províncies costaneres de Guipúscoa, Huelva, Màlaga o Las Palmas, i només en una de l'interior, Guadalajara, que es beneficia de la seva proximitat amb Madrid.
|
Si et diu de llegir-lo, l'article segueix amb altres dades que trobaràs segurament molt interessants. El que no trobaràs en aquest article ni en el d'Arsenio Escolar, són reflexions com aquesta:
- Quin era el plantejament de política territorial que hi havia darrere la construcció de trens de molt alta velocitat entre Madrid i un territori despoblat? S'ha fet algun estudi per saber si l'AVE està aturant o afavorint el seu despoblament?
- Des d'un plantejament institucional a nivell estatal, hi ha una revisió en marxa sobre el nombre de representants al parlament espanyol en funció de l'evolució demogràfica? De l'assignació de recursos ordinaris en funció del nombre d'habitants? Hi ha plans de descentralització administrativa a nivell estatal, autonòmic o local, també en l'assignació de recursos?
- Des d'un plantejament econòmic, algun estudi sobre la concentració de la propietat: terra, bens immobiliaris, empreses, etc a les províncies que s'estan buidant d'habitants? A qui estan representant els diputats que surten d'aquestes circumscripcions electorals?
- Des d'un plantejament d'ocupació, turístic i ambiental, s'està analitzant el potencial d'intensificar l'ús agrícola del sòl, la seva reforestació, la creació de reserves o parcs naturals amb l'ajuda de l'estat?
- ...
Si t'he deixat amb el sentiment de que aquest article només parla de l'Espanya interior és que m'he explicat molt malament. Per no parlar del Pirineu català (3), si agafes el cotxe i et passeges per la Catalunya interior (o bona part dels pobles de la costa) un dia entre setmana, a la tardor o a l'hivern, veuràs que el despoblament no és molt diferent. Poden haver-hi moltes cases aparentment noves o ben conservades, moltes urbanitzacions, però entendràs perfectament de què parlava Ronald Reagan quan amenaçava l'antiga Unió Soviètica amb la bomba de neutrons (4).
Personalment, estic convençut que l'idea evocada per Joaquín Recaño (CED) per reduir el nombre de municipis només tindria com a efecte una primera vaga de concentració de la població al poble on es concentrin els serveis, abans que es produeixi l'emigració definitiva a la macrocefàlia metropolitana més propera. La reducció de municipis reduiria el nombre de batlles però, si els criteris de representació no han canviat (confesso que ho desconec), res no canviaria a nivell de les diputacions,
Crec que la solució no es troba en tractar els efectes, sinó les causes. I crec que valdria molt i molt la pena que ens passegéssim una mica pels països germànics de l'Europa central per veure que una altra política territorial basada en ciutats de talla mitjana i en pobles petits amb una sòlida xarxa de PME no solament és possible, sinó saludable. En parlàvem fa uns dies a un article publicat en aquest blog el passat 29.01.2019 sobre el federalisme (5) i als seus comentaris.
Personalment, estic convençut que l'idea evocada per Joaquín Recaño (CED) per reduir el nombre de municipis només tindria com a efecte una primera vaga de concentració de la població al poble on es concentrin els serveis, abans que es produeixi l'emigració definitiva a la macrocefàlia metropolitana més propera. La reducció de municipis reduiria el nombre de batlles però, si els criteris de representació no han canviat (confesso que ho desconec), res no canviaria a nivell de les diputacions,
Crec que la solució no es troba en tractar els efectes, sinó les causes. I crec que valdria molt i molt la pena que ens passegéssim una mica pels països germànics de l'Europa central per veure que una altra política territorial basada en ciutats de talla mitjana i en pobles petits amb una sòlida xarxa de PME no solament és possible, sinó saludable. En parlàvem fa uns dies a un article publicat en aquest blog el passat 29.01.2019 sobre el federalisme (5) i als seus comentaris.
- Arsenio Escolar: La media España vacía, una cuestión de Estado sin soluciones a la vista, eldiario.es, 15.01.2018 || veure en aquest blog un article publicat el 07.03.2018: L'Espanya abandonada i les teories de Malthus
- José M. Abad Liñán: España afronta la segunda oleada de despoblación, El País, 13.02.2019
- Àrreu, un poble del Pallars abandonat perquè fins avui no tenia accés, Telenotícies Comarques, TV3, 16.11.2018
- Wikipedia: Bomba de neutrons
- Federalisme: de què estem parlant?, publicat en aquest blog el 29.01.2019
Altres lectures complementàries
- Nicola Davis: La natalidad en el mundo sigue bajando... y eso no es una mala noticia. The Guardian|eldiario.es, 26.12.2018
- Esther Herrera i Dani Rovirosa: Las cifras que confirman una Europa cada vez más vacía, La Vanguardia, 22.02.2019
- Digg: The Percentage Of Each State's Population Living In Its Biggest City, (Mapped). Digg, 22.02.2019
- Belén Remacha, Ana Ordaz: Casi un tercio de la población española vivirá concentrada en Madrid y Barcelona dentro de 15 años. eldiario.es, 27.02.2019
- Gilles Pison: Which countries have the most immigrants? World Economic Forum, 13.03.2019
- Javier Hernández Ruiz: La España vaciada: urgente cuestión de Estado. eldiario.es, 20.03.2019.
- Carles Porta: Turistas y Cercanías. La Vanguardia, 21.03.2019
- José M. Rey Benayas: El otro efecto de la despoblación y del abandono de cultivos: la resilvestración del paisaje, eldiario.es, 06.06.2019
Crec que els fluxes demogràfics obeeixen,en part, a les oportunitats d'assolir el major benestar individual possible.Les crisis econòmiques en són un bon exemple (el període 2008-2018,del qual ens parles coincideix,més o menys,amb la darrera),i determinen que el fluxe no només sigui des de zones rurals cap a la macrocefàlia metropolitana,si no també a la inversa.D'aquí,com s'indica al post,que poblacions de la costa hagin experimentat un augment de la seva població,possiblement per les oportunitats que ofereixen.De tota manera la tendència general continúa essent el despoblament rural on ja no es pot viure de l' agricultura ni la ramaderia (o sigui,res de nou).Com be apuntes, cal veure la concentració de la propietat de la terra,però tinc la sensació que només els terratinents o els propietaris de grans explotacions ramaderes poden viure del sector primari.
ReplyDeleteAixí que amb aquest panorama tens raó que segurament s´imposa un canvi en la política
territorial,però ja veus que començant per les línies d'AVE i acabant per la cada vegada més patent centralització (des de poder fins a recursos),ara per ara no veig qui estaria disposat a donar aquest pas.
No ve molt al cas pero,sobre altres maneres de fer les coses,en Peter T. Leeson té uns quants llibres que em semblen apassionants.Malauradament per a mí,només n´hi ha dos que estan traduïts al castellà (i no sé si al català).Em preguntio si coneixes l´autor o si has llegit alguna cosa d´ell o sobre ell.
ReplyDeletePel primer comentari, crec que el fenomen dels neorurals no és comparable a la fugida en massa a les grans ciutats. Que sí, que hi ha gent que ha deixat la ciutat per anar a viure al camp (Las pastoras ya no son las mujeres de los pastores), però res en comparació al flux contrari.
ReplyDeletePel que fa al segon comentari. No coneixia ni havia escoltat parlar de Peter T. Leeson. Té pinta de ser molt i molt interessant. Sorprenentment, no he trobat cap ressenya a Lecturalia ni de cap dels intel·lectuals habituals a Jot Down. Només els dos dels que parles a la Casa del Libro.
Em temo doncs que l'haurem de llegir en anglès. Tot i què a Amazon uns llibres semblen en ruptura de stock i altres en ruptura d'ètica. Per exemple The Invisible Hook: The Hidden Economics of Pirates versió Kindle a 10 USD i en paper amb tapa dura a 3 USD. Per no parlar de Anarchy Unbound: Why Self-Governance Works Better Than You Think a 109 USD en paper amb tapa dura i a 32 USD en coberta normal.
Doncs farem l' esforç,que crec que val la pena.
ReplyDeleteMés sobre el mateix tema, però a escala europea. Esther Herrera i Dani Rovirosa: Las cifras que confirman una Europa cada vez más vacía, La Vanguardia, 22.02.2019
ReplyDeleteUn mapa molt interessant republicat a digg.com el passat 22.02.2019: The Percentage Of Each State's Population Living In Its Biggest City, Mapped.
ReplyDeleteEn alguns estats, la gent es reparteix més o menys de forma uniforme entre les diverses ciutats i pobles. En altres estats, la distribució geogràfica de la població és més irregular. Aquest és el cas a Nova York, on el 41,30% de la població viu a la ciutat de Nova York, i a Alaska, on el 39,52% de la població viu a Anchorage.
A la majoria dels altres estats, menys del 20% de la població viu a la ciutat més gran. I, a l'altre extrem, hi ha alguns punts més destacats: a Carolina del Sud i Virgínia occidental, on menys del 3% de la població viu a la ciutat més gran.
En el cas dels EEUU és possible que la distribució de la propietat tingui alguna cosa a veure,sobre tot en el cas de Carolina del Sud i Virgínia Occidental,on desconec com està actualment el tema de les plantacions de cotó,però si que tradicionalment hi tenien un gran pes.D'altra banda,el cas d'Alaska sembla més lògic per raons d'ubicació i clima (em pregunto com deu estar l'assumpte dels buscadors d'or al Klondike,tot i que crec que aquest troç de mon està compartit amb Canadà,però corregeix-me si vaig equicocat).
ReplyDeleteMés sobre el mateix tema
ReplyDeleteBelén Remacha; Ana Ordaz: Casi un tercio de la población española vivirá concentrada en Madrid y Barcelona dentro de 15 años, eldiario.es, 27.02.2019
Home,si et serveix de consol,dintre d'aquest terç de població no hi som ni tú,ni en Sinfu,ni jo.El Doc no el compto per què hi viu massa a la vora.
ReplyDeleteEn Doc? Però si quan no està a Xile es passa la vida al Pirineu! ;D
ReplyDelete