|
Fa uns dies que una amiga em va parlar del seu interès per visitar Suïssa amb la seva família. Per un motiu que desconec, va dir-me que havia estat mirant preus d'hotels a Bern i que els va trobar molt cars. Em va sorprendre que em parlés de Bern. Més que res, perquè l'obsessió dels espanyols es visitar Interlaken, Gruyères, Ginebra, ... però, en general, no tenen gaire interès en visitar Bern.
Bern és una ciutat on m'agrada molt anar-hi, en especial per visitar el seu casc antic. Però Bern, com Washington als USA, no és res d'altre que la capital federal: la seu del govern i del parlament federal. El tribunal federal es troba a Lausanne, el museu nacional suís es troba al Château de Prangins. Bern te un aeroport amb un tràfic que està molt lluny de les xifres de passatgers dels aeroports de Zürich, Genève o l'euro-aeroport de Basel. Si la banca nacional suïssa té dues seus: una a Bern i l'altra a Zürich., els grans bancs suïssos tenen les seves seus principalment a Zürich, Basel o a Ginebra. Tampoc Berna és la vila més poblada del país, car ocupa la 5a plaça en el rànquing, darrera Zürich, Genève, Basel i Lausanne.
Bern és una ciutat on m'agrada molt anar-hi, en especial per visitar el seu casc antic. Però Bern, com Washington als USA, no és res d'altre que la capital federal: la seu del govern i del parlament federal. El tribunal federal es troba a Lausanne, el museu nacional suís es troba al Château de Prangins. Bern te un aeroport amb un tràfic que està molt lluny de les xifres de passatgers dels aeroports de Zürich, Genève o l'euro-aeroport de Basel. Si la banca nacional suïssa té dues seus: una a Bern i l'altra a Zürich., els grans bancs suïssos tenen les seves seus principalment a Zürich, Basel o a Ginebra. Tampoc Berna és la vila més poblada del país, car ocupa la 5a plaça en el rànquing, darrera Zürich, Genève, Basel i Lausanne.
Tot el que t'acabo de dir fa part d'una descentralització que es troba a les arrels d'un estat federal: un estat federal real, no els succedanis que pots trobar a altres llocs amb aquest nom.
Un estat federal que, a més de Suïssa també el pots trobar als USA. On molt poca gent sap que Washington, District of Columbia (DC), la capital federal, no forma part de cap dels cinquanta estats de la Unió i depèn directament del govern federal. A canvi d'acollir les institucions federals més importants de la Unió i les empreses privades que necessiten de la proximitat del poder, els seus residents no tenen cap representació al Congrés dels USA. Altrament, si tothom coneix New York poca gent sap que la capital de l'estat de New York es troba a la ciutat d'Albany. Anàlogament, tothom coneix Texas, però poca gent sap que la capital de l'estat no és ni Houston, ni Dallas ni San Antonio, sinó Austin. I què dir de Chicago, on poca gent sap que la capital de l'estat d'Illinois és Springfield. Seguim amb Miami, on poca gent sap que la ciutat més gran de l'estat de Florida és Jacksonville i la seva capital Tallahassee. Finalment, tothom coneix Los Angeles o San Francisco, però poca gent sap que la capital de l'estat de Califòrnia és Sacramento.
Ràpidament, la primera conclusió que pots extreure davant de la superficialitat d'aquestes infos és que, a un estat federal de veritat (i no a un succedani), la capital de l'estat no és la ciutat més important del país ni pel que fa al nombre d'habitants ni pel que fa al seu pes a l'economia. També que les institucions i els impostos recaptats per l'estat federal es distribueixen per tot el territori, i que la capital no té més, ni menys!, privilegis pel sol fet de ser-ho.
Estic segur que tot això t'està fent pensar en Espanya i en Madrid. Però crec que hauries d'estendre aquest raonament a França i a París o al Regne Unit i a Londres. També a Catalunya i a Barcelona.
Canviant de tema, tot i que no gaire, a principis de gener, Salvador Enguix publicava a un blog de La Vanguardia (1) un article on expressava la seva preocupació pel desinterès de les forces polítiques i les institucions valencianes per conservar el llegat de Vicente Blasco Ibáñez (2), i alertava del perill que el Ministeri de Cultura se'n faci càrrec i acabi a Madrid. Cal buscar en un dels comentaris dels lectors la part que he trobat més interessant de l'article:
Un estat federal que, a més de Suïssa també el pots trobar als USA. On molt poca gent sap que Washington, District of Columbia (DC), la capital federal, no forma part de cap dels cinquanta estats de la Unió i depèn directament del govern federal. A canvi d'acollir les institucions federals més importants de la Unió i les empreses privades que necessiten de la proximitat del poder, els seus residents no tenen cap representació al Congrés dels USA. Altrament, si tothom coneix New York poca gent sap que la capital de l'estat de New York es troba a la ciutat d'Albany. Anàlogament, tothom coneix Texas, però poca gent sap que la capital de l'estat no és ni Houston, ni Dallas ni San Antonio, sinó Austin. I què dir de Chicago, on poca gent sap que la capital de l'estat d'Illinois és Springfield. Seguim amb Miami, on poca gent sap que la ciutat més gran de l'estat de Florida és Jacksonville i la seva capital Tallahassee. Finalment, tothom coneix Los Angeles o San Francisco, però poca gent sap que la capital de l'estat de Califòrnia és Sacramento.
Ràpidament, la primera conclusió que pots extreure davant de la superficialitat d'aquestes infos és que, a un estat federal de veritat (i no a un succedani), la capital de l'estat no és la ciutat més important del país ni pel que fa al nombre d'habitants ni pel que fa al seu pes a l'economia. També que les institucions i els impostos recaptats per l'estat federal es distribueixen per tot el territori, i que la capital no té més, ni menys!, privilegis pel sol fet de ser-ho.
Estic segur que tot això t'està fent pensar en Espanya i en Madrid. Però crec que hauries d'estendre aquest raonament a França i a París o al Regne Unit i a Londres. També a Catalunya i a Barcelona.
Canviant de tema, tot i que no gaire, a principis de gener, Salvador Enguix publicava a un blog de La Vanguardia (1) un article on expressava la seva preocupació pel desinterès de les forces polítiques i les institucions valencianes per conservar el llegat de Vicente Blasco Ibáñez (2), i alertava del perill que el Ministeri de Cultura se'n faci càrrec i acabi a Madrid. Cal buscar en un dels comentaris dels lectors la part que he trobat més interessant de l'article:
València sí que es mereix a Vicente Blasco Ibañez. I si la fundació i l'ajuntament no es posen d'acord en conservar-lo, segur que per dificultats econòmiques, és magnífic que el Ministeri de Cultura d'Espanya, que segons sembla no pateix les dificultats econòmiques de València i altres i autonomies, es pugui fer càrrec d'ell. Però, per què el Ministeri de Cultura d'Espanya, que no ho és només de Madrid, com així sembla, no es compromet a dipositar aquest llegat a València i se l'emporta a Madrid? Com per cert també ha passat amb tant patrimoni català, citaré l'últim cas, el del gran arquitecte Coderch (3). O és que catalans i valencians no contribueixen amb els seus impostos al pressupost general de l'estat?
Malauradament no és un problema exclusivament espanyol. Qualsevol ciutadà que hagi viatjat una mica i hagi visitat el patrimoni cultural de les grans capitals europees haurà vist el mateix: amb l'afegit de l'espoli del patrimoni de les antigues colònies per les antigues potències colonials.
Però no és un problema exclusiu de les capitals dels estats. Si has pogut llegir l'article de Salvador Enguix, veuràs que l'autor deixa entreveure una certa desil·lusió pel fet que el museu de Max Aub (4) es trobi a Sogorb i no a València. I, sense entrar en detalls, hom podria començar a discutir si bona part del patrimoni dels museus d'una ciutat com Barcelona, no hauria de trobar-se al lloc al qual pertanyen les obres.
En realitat molt poca gent ni sap de què parla realment quan es refereix al federalisme ni de com funciona realment un estat federal. Ni entre aquells que s'hi oposen, ni entre aquells que suposadament el defenen.
Sincerament, crec que en aquest segle XXI no ens faria cap mal recuperar les lectures dels defensors del federalisme espanyol del segle XIX i veure com actualitzar-les en el context actual, amb l'objectiu de trobar solucions enllà on només hi ha problemes lligats a sistemes que han fracassat arreu del món. I un cop trobada una solució a l'organització territorial, passar immediatament a buscar-ne una altra per un sistema econòmic que fa molt de temps que, des del seu inici, ha mostrat els seus límits d'eficàcia i de convivència.
Però no és un problema exclusiu de les capitals dels estats. Si has pogut llegir l'article de Salvador Enguix, veuràs que l'autor deixa entreveure una certa desil·lusió pel fet que el museu de Max Aub (4) es trobi a Sogorb i no a València. I, sense entrar en detalls, hom podria començar a discutir si bona part del patrimoni dels museus d'una ciutat com Barcelona, no hauria de trobar-se al lloc al qual pertanyen les obres.
En realitat molt poca gent ni sap de què parla realment quan es refereix al federalisme ni de com funciona realment un estat federal. Ni entre aquells que s'hi oposen, ni entre aquells que suposadament el defenen.
Sincerament, crec que en aquest segle XXI no ens faria cap mal recuperar les lectures dels defensors del federalisme espanyol del segle XIX i veure com actualitzar-les en el context actual, amb l'objectiu de trobar solucions enllà on només hi ha problemes lligats a sistemes que han fracassat arreu del món. I un cop trobada una solució a l'organització territorial, passar immediatament a buscar-ne una altra per un sistema econòmic que fa molt de temps que, des del seu inici, ha mostrat els seus límits d'eficàcia i de convivència.
- Wikipedia: Salvador Enguix Oliver
- Salvador Enguix: València no se merece a Blasco Ibáñez, Diario de Valencia, La Vanguardia, 10.01.2019
- Teresa Sésé: La familia Coderch legó el archivo a Madrid por la demora de la Generalitat, La Vanguardia, 20.12.2018
- Wikipedia: Max Aub
7 comments:
No tengo más palabras, señoría. Plas plas plas!
Gràcies Sinfu. Per cert, sense que tingui res a veure amb el federalisme, tot i que seria un pas interessant en aquesta direcció, vaig recordar que quan érem estudiants algú ens va parlar d'un treball que tractava sobre la macrocefàlia de Barcelona i la Catalunya de les 30 ciutats. Ara no sé si era un llibre, una tesi o el què. Tampoc recordo si estava al darrere en Joan Busquets, un català que té una entrada a la Wikipedia en anglès i cap a la Wikipedia en català. Només he trobat un pdf d'un vell article sense font i sense data anomenat: Macrocefàlia barcelonina o ciutats catalanes, que sembla anar en aquesta direcció.
Tu o en Hands, -especialistes en arqueologia bibliogràfica- podríeu mirar de trobar-lo? Així, quan ens jubilem, podríem mirar d'actualitzar les seves dades i veure si les seves hipòtesis són encara d'actualitat.
Clar que, segurament seria més divertir comprar-nos un pack de birres i escoltar bona música mentre petem la xerrada i estalviar-nos discussions amb gent que ens hem passat la vida evitant.
Interessant,a veure quan puc i m´hi poso a la recerca.Respecte al post,i més concretament sobre el centralisme,em fa l´efecte que mentre l´ajuntament de Barcelona sigui en mans dels comuns o d´algún partit no independentista,hi ha com una deriva de la centralitat cap a Girona.Evidentment,només és una percepció d´algú que viu geogràficament allunyat dels grans centres urbans en un lloc oblidat per tothom.(sense anar més lluny,el mes passat els CDR estaven eufòrics i orgullossíssims d´haver tallat la frontera sud de Catalunyala: concretament es tractava de la AP 7 a l´alçada de l´Ampolla).Així que jo crec que en qüestions de federalisme i centralitat queda encara un camí extremadament llarg per fer...si és que es tracta d´aquest,el model territorial al qual es vol arribar.
No sé si lliga ben be amb el que proposes,però rebuscant per la xarxa,em trobo amb un artícle d´en Enric Mendizàbal amb el titol "L’organització territorial administrativa
de Catalunya, un problema irresoluble".Si li doneu un cop d´ull veureu que fa al.lusió a la nostra estimada Pilar Riera la qual va desenvolupar la seva tesi sobre les àrees funcionals a Catalunya (i no faré cap comentari al respecte),llegida al 1988,i sempre ha estat preocupada per l' organització territorial ce Catalunya.També es cita a un vell parell de coneguts nostres com són en Walter Christaller (amb un bon nombre de fans al Dpt.de georafia,en el seu moment) i en Francesco Indovina,els quals enfronten models de territori.Així,el model del lloc central d'en Christaller és el que es correspon amb la macrocefàlia de Barcelona?
Be,no sé si ho he embolicat o si he posat quelcom fora de lloc (el blogmaster decidirà).Seguirem amb la recerca.
Potser el que no sabien els que creien tallar la frontera sud de Catalunya (la AP 7 a l´alçada de l´Ampolla) és que en realitat estaven tallant les comunicacions amb el País Valencià: malgrat el que puguin dir Rivera o Arrimadas, són coses que no s'aprenen a les escoles catalanes, tampoc a TV3.
En relació a les lectures, jo deixaria de banda Christaller perquè, per més fans que pogués tenir al Dpt.de Geografia, parlava d'una xarxa de viles que no tenen res a veure amb l'existència de macrocefàlies com la de BCN.
En realitat, potser què, a més dels federalistes del s. XIX, també valdria la pena revisitar l'acció de govern de la Mancomunitat de Catalunya que, no tenint sinó funcions purament administratives i competències que no anaven més enllà de les diputacions provincials, sense passar-se el dia plorant pels diners que poguessin arribar o no del govern central, va fer un munt de coses: la planificació d'una xarxa de carreteres que es desenvoluparia al llarg dels cent anys següents, els ferrocarrils i la primera línia de metro de BCN, el desenvolupament d'una xarxa telefònica moderna, la idea de la creació d'una zona franca al port de BCN, l'aeroport del Prat, les Escoles Montessori a la secundària, l'Escola Normal, la Universitat Industrial, l'Escola Superior d'Agricultura, l'Escola d'Administració Local, la xarxa de biblioteques de Catalunya, el Servei Meteorològic de Catalunya, la Casa de la Maternitat, l'Escola d'Infermeres, la construcció de centenars de safaretjos als pobles, la creació de les anomenades Brigades Sanitàries, ...
Una acció mancomunada de la qual, encara avui, tindríem molt a aprendre.
Doncs sí, David, "segurament seria més divertir comprar-nos un pack de birres i escoltar bona música mentre petem la xerrada i estalviar-nos discussions amb gent que ens hem passat la vida evitant". Quan quedem?
Som-hi, doncs! Vejam si trobem un moment i un lloc de trobada i ho fem.
Que ja fa massa temps que estem sense veure'ns.
Post a Comment