|
El mes de juny del 2018, l'edició francòfona de 20minutes.ch publicava un article relacionat amb un estudi publicat al Forum Biodiversité Suisse (1) sobre la comparació de l'evolució de la botànica entre 1974 i 2012 en 110 llacs, estanys i prats humits al Jura suís i francès.
El resultat d'aquest estudi va ser l'observació d'un avançat procés d'eutrofització (2), una acumulació de nutrients que afavoreixen les espècies de ràpid creixement. Massa poblat d'algues i altres plantes aquàtiques, les plantes moren i es descomponen, consumint l'oxigen de l'aigua i acaba destruint la vida que acollia l'ecosistema precedent.
Els investigadors avancen com explicació d'aquesta degradació el fet que fa 25 anys, amb la intenció de protegir els ecosistemes, es construïssin tanques per a protegir-los, tot aturant la sega i l'accés a la pastura. Aquest fet junt amb la deposició atmosfèrica de nitrogen, va afavorir el desenvolupament d'espècies més nitròfiles i més grans, donant lloc a un menor accés de la llum solar al sòl i la desaparició progressiva de les espècies típiques de llacs, estanys i prats humits. Així doncs, el desplegament fa 25 anys de tanques al seu voltant, amb la finalitat de preservar-los, ha tingut l'efecte contrari i estaria degradant uns ecosistemes molt valuosos.
El resultat d'aquest estudi va ser l'observació d'un avançat procés d'eutrofització (2), una acumulació de nutrients que afavoreixen les espècies de ràpid creixement. Massa poblat d'algues i altres plantes aquàtiques, les plantes moren i es descomponen, consumint l'oxigen de l'aigua i acaba destruint la vida que acollia l'ecosistema precedent.
Els investigadors avancen com explicació d'aquesta degradació el fet que fa 25 anys, amb la intenció de protegir els ecosistemes, es construïssin tanques per a protegir-los, tot aturant la sega i l'accés a la pastura. Aquest fet junt amb la deposició atmosfèrica de nitrogen, va afavorir el desenvolupament d'espècies més nitròfiles i més grans, donant lloc a un menor accés de la llum solar al sòl i la desaparició progressiva de les espècies típiques de llacs, estanys i prats humits. Així doncs, el desplegament fa 25 anys de tanques al seu voltant, amb la finalitat de preservar-los, ha tingut l'efecte contrari i estaria degradant uns ecosistemes molt valuosos.
El primer que em va passar pel cap llegint aquest article va ser que, probablement, ni els que van dissenyar la protecció de l'ecosistema, ni els investigadors dels seus efectes no han visitat el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (3).
Mentre recordava les pràctiques que es porten a terme al Parc per a la protecció dels Aiguamolls, pensava en on ens està portant la criminalització sistemàtica de l'activitat humana sobre el paisatge.
Però també pensava en el nostre sistema de percepció. Vull dir que ens felicitem per la construcció d'un aparatós sistema industrial destinat a la captura de CO2 al cantó de Zürich (3), i després veiem el procés d'eutrofització com una catàstrofe ecològica.
Potser digui una bestiesa, però crec que potser seria interessant estudiar si aquest procés no és sinó la primera fase de la creació d'una torbera i estudiar la seva evolució. Potser que això ens ensenyaria alguna cosa sobre els mecanismes de resiliència de la natura per a tornar a absorbir el CO2 que hem enviat a l'atmosfera. I ja de pas, acceptar que si un dia desapareixem d'aquest planeta, la natura no tindrà problemes per seguir endavant sense la nostra presència.
- Clôturés pour être préservés, les marais du Jura se dégradent. Sciences Naturelles Suisse, Information Biodiversité Suisse IBS Nr. 131, 2018 ". 2019. Sciencesnaturelles.ch.Nota: veure Vanessa Rion et al.: Recent changes in the plant composition of wetlands in the Jura Mountains, Applied Vegetation Science, 18.09.2017, te'l pots baixar des de l'enllaç.
- Wikipedia: Eutrophication [en][fr][es][ca]
- Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà: Home page
- Carbon Capture and Storage, publicat en aquest blog el 19.03.2018
Doncs si amic,allà on volem fotre ma...la caguem.Com ve dius,la natura segueix i seguirà el seu curs,tant si hi som com si no.Aquí baix també hi ha conseqüències no desitjades (i encara està per veure el desenllaç final) com a efecte de certes mesures de protecció a les aus,és a dir,en comencen a haver massa i estan alterant el seu comportament alimentici.O sigui,es va protegir el Flamenc per a que nidifiqués altra vegada al Delta(en concret a les Salines) i ara n' hi ha tants que s'han de desplaçar fins als cultius d'arròs per a trobar un menjar què a les salines ja és insuficient per a abastir-los a tots.Solució:la Generalitat ha de pagar compensacions als arrossaires.Quelcom similar passa amb la Gavina Corsa,que ha passat de menjar peix blau a menjar crancs de riu.Lo bo del cas és què les guineus que entren a la reserva de les Salines les cacen (o les maten directament) per què és mengen els ous i els polls.Increïble,no saben què com a mesura d'equilibri les guineus semblen necessàries.En fi,estem per tot arreu igual.
ReplyDeletePer cert i parlant d'alterar el curs de la natura,en saps alguna cosa d'això?
ReplyDeleteSobre l'impacte antròpic a les zones humides, he preparat tres entrades per aquesta setmana que espero que trobis interessants. En tot cas, espero els teus valuosos comentaris.
ReplyDeleteCom ja t'haurà dit la tia Emma, tinc una setmana un xic complicada. Però intentaré trobar el temps per avançar en les nostres converses al voltant d'un tema al qual no se li ha donat la importància que té en tot allò que té a veure amb les emissions de CO₂ i el canvi climàtic.
Espero doncs els teus comentaris! En tot cas, els que has deixat avui són més que interessants.
Sobre el tema de Vandellòs no havia sentit dir res. Però no m'estranya, perquè amb el tema de la reducció de les emissions de CO₂, la indústria nuclear torna a presentar-se com l'única alternativa real als combustibles fòssils. I tot i que jo crec que, fonamentalment, i per raons de colonització de l'espai, no s'hauria de deixar completament de banda, em sorprèn veure que els periodistes i científics subvencionats per aquesta indústria estan tornant a reescalfar els vells discursos de fa anys pel que fa a les renovables i deixant de costat l'alt cost econòmic, mediambiental i humà de l'energia nuclear.
ReplyDeleteEn aquest sentit, parlar dels problemes de Vandellòs no fa sinó tirar per terra tot l'esforç mediàtic en el que s'han embarcat.
Acabo de crear aquest tweet: https://twitter.com/daveguasch/status/1115221479057186816
ReplyDeleteM'he obert un compte de twitter per a seguir-vos,però no el tinc per la ma i jo,en aquestes coses,puc arribar a ser un sapastre,així què paciència..A veure les entrades futures sobre el tema i seguim comentant.
ReplyDeletePer cert,i una mica fora de temahe quedat amb el Doc aquest proper Diumenge per apujar al Montsià i després dinarem plegats.Un any més,està preparant una sortida amb els alumnes per aquí el Sud cap al mes de Maig, i baixarà per a organitzar l'itinerari.
Doncs mira. Demà al matí he quedat per veure'm amb en Doc. Donat el tema que em porta a BCN, no crec que tingueu dret a la sessió de fotos amb la birra a la mà. No sé, potser el post que sortirà publicat el dijous vinent us doni alguna idea per la sortida, tot i que estic convençut que, a tu en particular, no et descobrirà gairebé res. Tot el que puc dir és que, tot i haver-lo escrit de pressa i corrent, jo sí que he après un munt de coses que no coneixia abans de redactar-lo.
ReplyDelete