| Tech Insider: Turning carbon dioxide into stone, Youtube, 27.07.2016 |
Sovint, els científics comuniquen més i millor amb la premsa que els enginyers. I si parlem de comunicació, podria afegir que els científics i els enginyers nord-americans comuniquen tan malament fora de casa seva que, sovint, els científics europeus passen per ser els únics que treballen per la reducció de les emissions de CO₂ del planeta.
Oblida't de Trump i de les astracanades que pugui dir sobre el canvi climàtic. Als USA fa temps que s'estan fent coses molt interessants de les que la premsa europea en parla res o molt poc. No tinc temps de fer una tesi doctoral sobre el tema, però avui et passaré uns quants articles que defensen aquesta idea i que espero que t'interessin tant com a mi m'han interessat (no t'oblidis però d'utilitzar el traductor de Google si tens problemes de lectura amb l'anglès).
Avui però no diré res sobre la tecnologia de les centrals de carbo amb baixes emissions (clean coal) que Trump defensava a la seva campanya electoral. Tampocdiré res sobre els miliards de dòlars que es va menjar la construcció de la fallida central de carbó de Kemper (Kemper County, Mississippi) abans de la seva fallida (2).
Avui vull compartir amb tu alguns exemples del que s'està fent actualment en el terreny de la captura del CO₂ que es troba a l'aire.
Segur que plantes industrials com la de Illinois Industrial Carbon Capture and Storage, que produeix etanol a partir de cereals locals i que soterra l'excedent del CO₂ que produeix en dipòsits salins a 2000 m de fondària, no són la solució. Però són un bon indicador d'una alternativa a tenir en compte. Més tenint en compte que aquesta instal·lació té una capacitat d'eliminació de CO₂ de l'atmosfera fins a 1 milió de tones/any (3) (4).
Segur que la primera instal·lació industrial de captura del CO₂ de l'aire (la primera planta comercial amb emissions negatives), creada al cantó de Zürich per l'empresa suïssa ClimeWorks, tampoc sigui la solució. Però tot i estar encara en període de test a Suïssa, una filial creada a Islàndia actualment està mineralitzant 1.000 tones de CO₂/any gràcies a la utilització de l'energia geotèrmica local. I quan dic mineralitzant, vull dir eliminant CO₂ de l'atmosfera durant milions d'anys (cf, 4) (5).
Segur que tampoc és la solució el projecte d'una instal·lació industrial a Vancouver que extrauria 1 milió de tones de CO₂/dia mitjançant un complex gegant de ventiladors anàleg al de ClimeWorks, transformant el CO₂ en pellets, gràcies a una solució d'hidròxid líquid que reacciona amb l'aire per formar un mineral de carbonat. Aquest projecte, creat per una start-up anomenada Carbon Engineering (6), finançada per Bill Gates (7) i Murray Edwards, tindria com a objectiu la transformació final d'aquests pellets en combustible (8).
Si vols saber més sobre la transformació del CO₂ en gasolina, et proposo donar un cop d'ull a aquest article publicat el maig del 2017 a la revista Nature (9). I si vols veure com la utilització del CO₂ com a líquid refrigerant està reduint el cost de l'electricitat d'entre el 20-25% als supermercats suïssos, dones-li un cop d'ull al magazín Energeia (10).
En un dels millors i més documentats articles que mai he llegit sobre el problema de les emissions de CO₂ i les possibles solucions en el camp de la captura i l'emmagatzemament del CO₂ atmosfèric, Abby Rabinowitz i Amanda Simson ens situen davant de les magnituds de què estem parlant (cf. 4): En perspectiva, la instal·lació de Decatur (cf. 3) preveu emmagatzemar altres 5 milions de tones de CO₂ durant els pròxims anys. En 2016, solament les emissions dels USA van ser de 14 milions de tones de CO₂/dia. Quantes instal·lacions com aquesta necessitaríem?
Al mateix article (cf. 4) demanaven a Noah Deich quin era l'enfocament adequat que s'havia de donar a les tecnologies de les emissions negatives. El consell de Noah Deich era abordar aquestes tecnologies, i les solucions que puguin aportar, dins d'un paquet on també s'haurien d'incloure necessàriament mesures naturals per a la captura de carboni. Mesures per afavorir els reservoris de carboni, en anglès carbon sinks (11); la reforestació massiva; i la transformació del CO₂ en carbó vegetal (12). També, naturalment, les tecnologies d'instal·lacions BECCS (13) i de captura directa del CO₂ de l'aire.
Podem estar d'acord si diem que tot el que no sigui mineralitzar el CO₂ o ensorrar-lo en profunditat, a la terra o al mar, no és una solució als efectes climàtics de la seva presència en l'atmosfera. Res no canvia si s'injecta en hivernacles, en sistemes de refrigeració o es transforma en combustible si després pot tornar a l'atmosfera. En el millor dels casos, tindríem un balanç neutre que no canviaria en res la situació actual. Però posar en marxa les instal·lacions que permeten la captura del CO₂, dimensionar-les i optimitzar-les perquè cada instal·lació pugui maximitzar la captura de CO₂ i explorar totes les possibilitats de solidificar aquest gas és quelcom que podria capgirar la situació actual molt més ràpidament del que ho faria solament amb els processos naturals.
Si he reeixit a despertar el teu interès pel tema de la captura del CO₂ de l'aire ... o, en altres mots, com deixar de caure en el pànic i combatre'l amb solucions, et proposo de llegir mooolt tranquil·lament les referències que pots trobar a continuació i visitar els enllaços que et proposen.
Oblida't de Trump i de les astracanades que pugui dir sobre el canvi climàtic. Als USA fa temps que s'estan fent coses molt interessants de les que la premsa europea en parla res o molt poc. No tinc temps de fer una tesi doctoral sobre el tema, però avui et passaré uns quants articles que defensen aquesta idea i que espero que t'interessin tant com a mi m'han interessat (no t'oblidis però d'utilitzar el traductor de Google si tens problemes de lectura amb l'anglès).
Avui però no diré res sobre la tecnologia de les centrals de carbo amb baixes emissions (clean coal) que Trump defensava a la seva campanya electoral. Tampocdiré res sobre els miliards de dòlars que es va menjar la construcció de la fallida central de carbó de Kemper (Kemper County, Mississippi) abans de la seva fallida (2).
Avui vull compartir amb tu alguns exemples del que s'està fent actualment en el terreny de la captura del CO₂ que es troba a l'aire.
Segur que plantes industrials com la de Illinois Industrial Carbon Capture and Storage, que produeix etanol a partir de cereals locals i que soterra l'excedent del CO₂ que produeix en dipòsits salins a 2000 m de fondària, no són la solució. Però són un bon indicador d'una alternativa a tenir en compte. Més tenint en compte que aquesta instal·lació té una capacitat d'eliminació de CO₂ de l'atmosfera fins a 1 milió de tones/any (3) (4).
Segur que la primera instal·lació industrial de captura del CO₂ de l'aire (la primera planta comercial amb emissions negatives), creada al cantó de Zürich per l'empresa suïssa ClimeWorks, tampoc sigui la solució. Però tot i estar encara en període de test a Suïssa, una filial creada a Islàndia actualment està mineralitzant 1.000 tones de CO₂/any gràcies a la utilització de l'energia geotèrmica local. I quan dic mineralitzant, vull dir eliminant CO₂ de l'atmosfera durant milions d'anys (cf, 4) (5).
| El Periódico de la Energía: Primera planta de captura directa de CO2, Youtube, 26.06.2017 |
Segur que tampoc és la solució el projecte d'una instal·lació industrial a Vancouver que extrauria 1 milió de tones de CO₂/dia mitjançant un complex gegant de ventiladors anàleg al de ClimeWorks, transformant el CO₂ en pellets, gràcies a una solució d'hidròxid líquid que reacciona amb l'aire per formar un mineral de carbonat. Aquest projecte, creat per una start-up anomenada Carbon Engineering (6), finançada per Bill Gates (7) i Murray Edwards, tindria com a objectiu la transformació final d'aquests pellets en combustible (8).
Si vols saber més sobre la transformació del CO₂ en gasolina, et proposo donar un cop d'ull a aquest article publicat el maig del 2017 a la revista Nature (9). I si vols veure com la utilització del CO₂ com a líquid refrigerant està reduint el cost de l'electricitat d'entre el 20-25% als supermercats suïssos, dones-li un cop d'ull al magazín Energeia (10).
En un dels millors i més documentats articles que mai he llegit sobre el problema de les emissions de CO₂ i les possibles solucions en el camp de la captura i l'emmagatzemament del CO₂ atmosfèric, Abby Rabinowitz i Amanda Simson ens situen davant de les magnituds de què estem parlant (cf. 4): En perspectiva, la instal·lació de Decatur (cf. 3) preveu emmagatzemar altres 5 milions de tones de CO₂ durant els pròxims anys. En 2016, solament les emissions dels USA van ser de 14 milions de tones de CO₂/dia. Quantes instal·lacions com aquesta necessitaríem?
Al mateix article (cf. 4) demanaven a Noah Deich quin era l'enfocament adequat que s'havia de donar a les tecnologies de les emissions negatives. El consell de Noah Deich era abordar aquestes tecnologies, i les solucions que puguin aportar, dins d'un paquet on també s'haurien d'incloure necessàriament mesures naturals per a la captura de carboni. Mesures per afavorir els reservoris de carboni, en anglès carbon sinks (11); la reforestació massiva; i la transformació del CO₂ en carbó vegetal (12). També, naturalment, les tecnologies d'instal·lacions BECCS (13) i de captura directa del CO₂ de l'aire.
| Quartz: An energy plant with negative CO2 emissions, Youtube, 17.10.2017 |
Podem estar d'acord si diem que tot el que no sigui mineralitzar el CO₂ o ensorrar-lo en profunditat, a la terra o al mar, no és una solució als efectes climàtics de la seva presència en l'atmosfera. Res no canvia si s'injecta en hivernacles, en sistemes de refrigeració o es transforma en combustible si després pot tornar a l'atmosfera. En el millor dels casos, tindríem un balanç neutre que no canviaria en res la situació actual. Però posar en marxa les instal·lacions que permeten la captura del CO₂, dimensionar-les i optimitzar-les perquè cada instal·lació pugui maximitzar la captura de CO₂ i explorar totes les possibilitats de solidificar aquest gas és quelcom que podria capgirar la situació actual molt més ràpidament del que ho faria solament amb els processos naturals.
Si he reeixit a despertar el teu interès pel tema de la captura del CO₂ de l'aire ... o, en altres mots, com deixar de caure en el pànic i combatre'l amb solucions, et proposo de llegir mooolt tranquil·lament les referències que pots trobar a continuació i visitar els enllaços que et proposen.
- Si tens un moment, et proposo de fer un cop d'ull a la sèrie de cinc articles que vaig publicar en aquest blog en 2016 i que portava per títol: Canvi Climàtic: de què estem parlant en realitat? [1] [2] [3] [4] [5]
- Sharon Kelly: How America's clean coal dream unravelled, The Guardian, 02.03.2018
- DOE Announces Major Milestone Reached for Illinois Industrial CCS Project, U.S. Department of Energy (DOE), 07.04.2017
- Abby Rabinowitz and Amanda Simson: The Dirty Secret of the World’s Plan to Avert Climate Disaster, The Wired, 10.12.2017
- ClimeWorks: Home page, World-first commercial CO2 capture plant // La Suisse inaugure la première usine capable de transformer le CO₂, BFM Business, 11.06.2017 // Alister Doyle: From thin air to stone: greenhouse gas test starts in Iceland, Reuters, 11.10.2017 // Akshat Rathi: The world’s first “negative emissions” plant has begun operation—turning carbon dioxide into stone, Quartz, 12.10.2017 // Office fédéral de l’énergie (OFEN): Recycler l’air, Energeia n° 6 - pp 4-5 Novembre 2017 (pdf, 3.2 MB) // Esta máquina suiza limpia el aire: absorbe dióxido de carbono de la atmósfera y permite reusarlo, La Nación, 19.11.2017 // Peter Wadhams: Saving the world with carbon dioxide removal, The Washington Post, 08.01.2018.
- Carbon Engineering: Home Page
- Veure altres inversions de Bill Gates en el terreny energètic en aquest blog a: Nuclear Fusion could be soon a reality ... really?, 12.03.2018
- Tanya Lewis: Giant air-sucking machines could be the solution to Earth's scary carbon dioxide problem, Business Insider, 27.07.2015 // A Canadian Start-Up Is Removing CO2 From The Air And Turning It Into Pellets, Science Alert, 12.10.2015
- Jian Wei et al.: Directly converting CO2 into a gasoline fuel, Nature, 02.05.2017, doi:10.1038/ncomms15174
- Office fédéral de l’énergie (OFEN): Froid dans les commerces, Energeia n° 6 - pp 15 Novembre 2017 (pdf, 3.2 MB)
- Wikipedia: Carbon sink
- Wikipedia: Biochar
- Wikipedia: Bio-energy with carbon capture and storage (BECCS)
No comments:
Post a Comment