|
El passat diumenge 21 d'abril publicava un post amb algunes reflexions sobre l'impacte que podia tenir a les eleccions generals espanyoles l'impossibilitat de votar per més de dos milions de residents a l'estranger, la importància potencial de la població immigrada des d'altres països d'arreu del mon i el sistema d'Hondt (1). Acabava l'article dient que, "més enllà de totes les rucades que puguis escoltar de falsos periodistes, tertulians i experts, hauries de tenir compte d'almenys tres o quatre de les coses que he deixat anar en aquest post".
No tinc ni idea de quina opció han deixat de votar els espanyols residents a l'estranger que no han pogut exercir el seu dret de vot. I tot i que puc fer-me una idea veient els resultats del meu Nou Barris natal, tampoc sé que han pogut votar els immigrants d'altres països actualment amb ciutadania espanyola i amb dret de vot.
A l'espera de veure el que donaran de si els resultats de les altres cites electorals que ens esperen aquest mes de maig, tinc molt clar que les quatre regles d'aritmètica que em van ensenyar a l'escola segueixen sent molt més útils per interpretar els resultats de les eleccions generals que moltes de les bajanades que estic llegint a la premsa.
No és el cas d'Antoni Puigverd, que ens recordava avui a La Vanguardia (2) que el mapa en vermell pràcticament arreu de l'estat espanyol per la victòria del PSOE amaga que la suma dels tres partits de dretes està tan sols un 3% per sota del què PP i C's tenien a la legislatura precedent.
Tornant als opinadors, si Antoni Puigverd ens recordava que el sistema de Hondt ha provocat un Trompe l’oeil en la distribució dels vots en escons a les darreres eleccions, Lluís Foix (4) ens recorda també avui que altres sistemes de repartició dels vots en escons ens amaguen la penetració del populisme xenòfob a altres països europeus: El 10,3% de vots obtingut per Santiago Abascal és molt inferior als que la extrema dreta té a França (33,9%), Àustria (26%), Finlàndia (17,6%), Polònia (37,6% ), Itàlia (17,6%), Suècia (17,5%) i Dinamarca (21,1%). A Catalunya, Vox ha obtingut només el 3,6%. L'avanç dels partits xenòfobs no és un problema espanyol sinó una epidèmia política que afecta totes les democràcies liberals. Els partidaris del Brexit no són sinó uns supremacistes xenòfobs que pensen que viuen en temps victorians.
Cadascú és encara lliure de suïcidar-se políticament com ho estimi convenient, però crec que UP té interès a guardar la seva identitat no entrant a un govern que difícilment podrà fer res d'altre que una política de centre. I pel que fa a Catalunya, podria no ser una idea a descartar el fet d'esperar al fet que el populisme xenòfob escampi la boira a Europa i a Espanya, i a què la demografia i els resultats de l'acció de govern eixamplin el suport electoral de les idees socials, federalistes i/o sobiranistes. Per cert, ja que hi som, potser caldria aplicar-ne una, d'acció de govern. Quina i amb qui, ja és una altra qüestió, clar.
En tot cas, recordar que tots aquells que practiquen el Bungee jumping saben que és molt recomanable assegurar-se que la llargada de la corda és l'adequada abans de llençar-se al precipici. I que no és una bona idea oblidar-se ni del pes que pot suportar sense trencar-se, ni de la seva elasticitat.
No tinc ni idea de quina opció han deixat de votar els espanyols residents a l'estranger que no han pogut exercir el seu dret de vot. I tot i que puc fer-me una idea veient els resultats del meu Nou Barris natal, tampoc sé que han pogut votar els immigrants d'altres països actualment amb ciutadania espanyola i amb dret de vot.
A l'espera de veure el que donaran de si els resultats de les altres cites electorals que ens esperen aquest mes de maig, tinc molt clar que les quatre regles d'aritmètica que em van ensenyar a l'escola segueixen sent molt més útils per interpretar els resultats de les eleccions generals que moltes de les bajanades que estic llegint a la premsa.
No és el cas d'Antoni Puigverd, que ens recordava avui a La Vanguardia (2) que el mapa en vermell pràcticament arreu de l'estat espanyol per la victòria del PSOE amaga que la suma dels tres partits de dretes està tan sols un 3% per sota del què PP i C's tenien a la legislatura precedent.
- Si deixem els opinadors de costat i anem a les xifres, et proposo anar a les dels resultats de les eleccions generals publicades a El País (3), oblidar-te dels escons i dels percentatges, agafar la calculadora i sumar els vots de PSOE+UP i comparar el resultat amb la suma de PP+CS+VOX. Pots fer el mateix per cadascuna de les comunitats autònomes: molt especialment al País Valencià, on hauries d'afegir altres formacions com ara Compromís.
- Ara et proposo anar als resultats de les eleccions a Catalunya i sumar els vots de ERC+JCat+Front Republicà i comparar-los amb el resultat de PSC+Cs+PP+VOX. Just afegir que he deixat de banda ECP-Guanyem el Canvi i no els he sumat ni amb uns ni amb altres.
Tornant als opinadors, si Antoni Puigverd ens recordava que el sistema de Hondt ha provocat un Trompe l’oeil en la distribució dels vots en escons a les darreres eleccions, Lluís Foix (4) ens recorda també avui que altres sistemes de repartició dels vots en escons ens amaguen la penetració del populisme xenòfob a altres països europeus: El 10,3% de vots obtingut per Santiago Abascal és molt inferior als que la extrema dreta té a França (33,9%), Àustria (26%), Finlàndia (17,6%), Polònia (37,6% ), Itàlia (17,6%), Suècia (17,5%) i Dinamarca (21,1%). A Catalunya, Vox ha obtingut només el 3,6%. L'avanç dels partits xenòfobs no és un problema espanyol sinó una epidèmia política que afecta totes les democràcies liberals. Els partidaris del Brexit no són sinó uns supremacistes xenòfobs que pensen que viuen en temps victorians.
Cadascú és encara lliure de suïcidar-se políticament com ho estimi convenient, però crec que UP té interès a guardar la seva identitat no entrant a un govern que difícilment podrà fer res d'altre que una política de centre. I pel que fa a Catalunya, podria no ser una idea a descartar el fet d'esperar al fet que el populisme xenòfob escampi la boira a Europa i a Espanya, i a què la demografia i els resultats de l'acció de govern eixamplin el suport electoral de les idees socials, federalistes i/o sobiranistes. Per cert, ja que hi som, potser caldria aplicar-ne una, d'acció de govern. Quina i amb qui, ja és una altra qüestió, clar.
En tot cas, recordar que tots aquells que practiquen el Bungee jumping saben que és molt recomanable assegurar-se que la llargada de la corda és l'adequada abans de llençar-se al precipici. I que no és una bona idea oblidar-se ni del pes que pot suportar sense trencar-se, ni de la seva elasticitat.
- A nation ignorant and free?, publicat en aquest blog el 21.04.2019
- Antoni Puigverd: ‘Trompe l’oeil’, La Vanguardia, 01.05.2019
- El País: Resultados Elecciones Generales 2011-2019
- Lluís Folch: Pragmatismo contra desmesura, La Vanguardia, 01.05.2019
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.