|
M'he equivocat tantes vegades a la vida que no em preocupa gens ni mica tornar-ho a fer un cop més. Així que, avui, vull compartir amb tu algunes reflexions sobre les eleccions de diumenge vinent. I perquè vull fer-ho? Doncs perquè tinc com el sentiment que els resultats podran sorprendre a més d'un: a alguns en clau positiva, i a d'altres en clau negativa. I perquè abans d'acusar a Indra del resultat (1), sentiment que s'haurien guanyat a pols durant aquests darrers anys, crec que val la pena tenir compte altres factors que poden influir en el resultat de les eleccions.
Vot dels residents a l'estranger
En primer lloc, crec que val la pena recordar que som més de dos milions els ciutadans espanyols que vivim a l'estranger i, a més, estem enregistrats als consolats. Seria estúpid imaginar que no hi ha molts més que no estan enregistrats, però ho deixarem així per ara. Fins al 2008, al voltant d'un 30% dels ciutadans espanyols vivint a l'estranger votàvem a les eleccions espanyoles. Després de la promulgació de la Ley del voto Rogado (2), pactada entre PP i PSOE, amb el suport de CiU, aquest percentatge va caure al 4,9% en 2011 i al 6.3% en 2016, tot i que el nombre d'emigrants s'havia incrementat al menys en més de 700,000 persones entre 2008 i 2016 (3).
Just perquè vegis el pes que tindríem els no residents si visquéssim al territori espanyol, et proposo que comparis el nostre nombre (3) amb el del cens electoral d'algunes comunitats autònomes espanyoles. Si ho fas, no oblidis que les dades d'El País fan referència als ciutadans amb dret de vot en 2016. I que, entre 2016 i 2019, hi ha molts més ciutadans amb dret de vot que han hagut d'emigrar a l'estranger.
Com Roy Batty a Blade Runner: "he vist i escoltat coses que mai creuríeu". Així que em guardaré molt d'especular sobre quin és el perfil polític dels ciutadans espanyols a l'estranger privats del dret de vot gràcies a PP, PSOE i CiU. Però sí que puc dir que, en el moment d'escriure aquest post (18.04.2019) encara no hem rebut cap papereta per votar i que el termini pel vot per correu s'acaba el proper dia 23.04.2019.
Sistema d'Hondt
En segon lloc, recordar molt ràpidament que, un cop més, els resultats electorals estaran molt condicionats pel Sistema D'Hondt (4). Segurament, després de la proclamació dels resultats, sentiràs dir moltes bajanades sobre aquest sistema. I no puc descartar que, entre aquells que el critiquin més ferotgement es trobin aquells que s'han beneficiat d'ell durant el passat, amb les mateixes o amb altres sigles.
Davant de les imbecil·litats que escoltaràs sobre aquest sistema, deixa'm dir-te dues coses. La primera que, com pots veure a Wikipedia (4), Espanya no és l'únic país que utilitza aquest sistema per l'assignació d'escons en un sistema de representació proporcional per llistes electorals. Entre altres països, aquest sistema és utilitzat també a Àustria, Bèlgica, Finlàndia, Islàndia, Israel, Japó, Països Baixos, etc. La segona que, com també pots trobar a Wikipedia (5), Hillary Clinton va traure gairebé 3 milions de vots més que Trump a les eleccions presidencials dels USA del 2016.
Però qui vota, i a qui?
Segurament no t'has deixat guanyar per les anàlisis delirants de la majoria dels periodistes, experts i tertulians i saps que els dos municipis més Pro 155 a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya van ser Bossòst i La Canonja, on C's va traure més d'un 40% de vots (6). També saps que a Barcelona C's va ser el partit més votat, amb un 24% (7).
Molts es van ficar les mans al cap i van associar els resultats electorals exclusivament a un canvi en la tendència de vot de la població immigrada d'altres parts de l'estat espanyol. Eren rars, molt rars!, aquells que van saber veure que una part important d'aquella població ja no hi era, i que una bona part havia sigut reemplaçada per poblacions immigrades d'arreu del món. Una població immigrada liderada per italians, xinesos, pakistanesos, francesos i marroquins (8).
El passat 18 d'abril La Vanguardia publicava un article que posava dades a allò que tots hauríem d'haver vist: Si fa dues dècades els barcelonins nascuts a l'estranger eren menys de 60.000, actualment són gairebé 400,000 (9):
Com no sóc Sandro Rey, no tinc ni idea de quin serà el resultat de les eleccions del diumenge vinent. I si ho fos ... bé, ja ens entenem, oi? Tampoc sé el que podríem haver votat els gairebé 2 milions de no residents que vivim a l'estranger: la majoria joves i amb un alt nivell d'estudis. Tampoc sé el que votaran a les circumscripcions electorals d'Avila, Segovia o Lleida.
Tampoc sé quin serà el missatge al qual podran adherir els immigrants estrangers, en particular entre aquells que van fugir de guerres i misèries esperant trobar una vida tranquil·la al nostre país, però també entre aquells que resideixen entre nosaltres gràcies al fet que el seu país d'origen i el de residència fan part d'una Unió Europea de la que s'ha amenaçat d'excloure a Catalunya en cas de victòria de l'independentisme.
Però si crec que, més enllà de totes les rucades que puguis escoltar de falsos periodistes, tertulians i experts, hauries de tenir compte d'almenys tres o quatre de les coses que he deixat anar en aquest post.
Vot dels residents a l'estranger
En primer lloc, crec que val la pena recordar que som més de dos milions els ciutadans espanyols que vivim a l'estranger i, a més, estem enregistrats als consolats. Seria estúpid imaginar que no hi ha molts més que no estan enregistrats, però ho deixarem així per ara. Fins al 2008, al voltant d'un 30% dels ciutadans espanyols vivint a l'estranger votàvem a les eleccions espanyoles. Després de la promulgació de la Ley del voto Rogado (2), pactada entre PP i PSOE, amb el suport de CiU, aquest percentatge va caure al 4,9% en 2011 i al 6.3% en 2016, tot i que el nombre d'emigrants s'havia incrementat al menys en més de 700,000 persones entre 2008 i 2016 (3).
Just perquè vegis el pes que tindríem els no residents si visquéssim al territori espanyol, et proposo que comparis el nostre nombre (3) amb el del cens electoral d'algunes comunitats autònomes espanyoles. Si ho fas, no oblidis que les dades d'El País fan referència als ciutadans amb dret de vot en 2016. I que, entre 2016 i 2019, hi ha molts més ciutadans amb dret de vot que han hagut d'emigrar a l'estranger.
Com Roy Batty a Blade Runner: "he vist i escoltat coses que mai creuríeu". Així que em guardaré molt d'especular sobre quin és el perfil polític dels ciutadans espanyols a l'estranger privats del dret de vot gràcies a PP, PSOE i CiU. Però sí que puc dir que, en el moment d'escriure aquest post (18.04.2019) encara no hem rebut cap papereta per votar i que el termini pel vot per correu s'acaba el proper dia 23.04.2019.
Sistema d'Hondt
En segon lloc, recordar molt ràpidament que, un cop més, els resultats electorals estaran molt condicionats pel Sistema D'Hondt (4). Segurament, després de la proclamació dels resultats, sentiràs dir moltes bajanades sobre aquest sistema. I no puc descartar que, entre aquells que el critiquin més ferotgement es trobin aquells que s'han beneficiat d'ell durant el passat, amb les mateixes o amb altres sigles.
Davant de les imbecil·litats que escoltaràs sobre aquest sistema, deixa'm dir-te dues coses. La primera que, com pots veure a Wikipedia (4), Espanya no és l'únic país que utilitza aquest sistema per l'assignació d'escons en un sistema de representació proporcional per llistes electorals. Entre altres països, aquest sistema és utilitzat també a Àustria, Bèlgica, Finlàndia, Islàndia, Israel, Japó, Països Baixos, etc. La segona que, com també pots trobar a Wikipedia (5), Hillary Clinton va traure gairebé 3 milions de vots més que Trump a les eleccions presidencials dels USA del 2016.
Però qui vota, i a qui?
Segurament no t'has deixat guanyar per les anàlisis delirants de la majoria dels periodistes, experts i tertulians i saps que els dos municipis més Pro 155 a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya van ser Bossòst i La Canonja, on C's va traure més d'un 40% de vots (6). També saps que a Barcelona C's va ser el partit més votat, amb un 24% (7).
Molts es van ficar les mans al cap i van associar els resultats electorals exclusivament a un canvi en la tendència de vot de la població immigrada d'altres parts de l'estat espanyol. Eren rars, molt rars!, aquells que van saber veure que una part important d'aquella població ja no hi era, i que una bona part havia sigut reemplaçada per poblacions immigrades d'arreu del món. Una població immigrada liderada per italians, xinesos, pakistanesos, francesos i marroquins (8).
El passat 18 d'abril La Vanguardia publicava un article que posava dades a allò que tots hauríem d'haver vist: Si fa dues dècades els barcelonins nascuts a l'estranger eren menys de 60.000, actualment són gairebé 400,000 (9):
- El percentatge de barcelonins nascuts a la ciutat o a la resta de Catalunya ha disminuït en les últimes dues dècades. El 1996 eren el 67,5% del cens de la ciutat; el 2018, el 58,7%.
- A la suma dels 36 municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, gairebé 900.000 persones (el 18,4% de la població d'aquest àmbit) té el seu origen a l'estranger.
- A Barcelona, gairebé 100.000 persones nascudes fora d'Espanya tenen la nacionalitat espanyola.
- La mort de les persones que van nodrir la població de la ciutat durant els anys cinquanta, seixanta i setanta i l'aturada dels corrents migratoris interns en les últimes dècades (i en molta menor mesura els retorns a les regions d'origen) han reduït moltíssim el nombre de barcelonins nascuts, per exemple, a Andalusia. Així, el 1996, vivien a la capital catalana un total de 126.517 persones originàries d'aquesta comunitat autònoma. El 2018 quedaven només 73.258.
- Les estadístiques dels districtes permeten veure on es va concentrar la immigració procedent d'altres punts d'Espanya en els moments de major afluència. Encara avui, el 8,5% de la població de Nou Barris o el 6,8% de la d'Horta-Guinardó va tenir el seu bressol a Andalusia. En canvi, únicament l'1,5% dels residents a Sarrià-Sant Gervasi van néixer en aquesta comunitat.
Com no sóc Sandro Rey, no tinc ni idea de quin serà el resultat de les eleccions del diumenge vinent. I si ho fos ... bé, ja ens entenem, oi? Tampoc sé el que podríem haver votat els gairebé 2 milions de no residents que vivim a l'estranger: la majoria joves i amb un alt nivell d'estudis. Tampoc sé el que votaran a les circumscripcions electorals d'Avila, Segovia o Lleida.
Tampoc sé quin serà el missatge al qual podran adherir els immigrants estrangers, en particular entre aquells que van fugir de guerres i misèries esperant trobar una vida tranquil·la al nostre país, però també entre aquells que resideixen entre nosaltres gràcies al fet que el seu país d'origen i el de residència fan part d'una Unió Europea de la que s'ha amenaçat d'excloure a Catalunya en cas de victòria de l'independentisme.
Però si crec que, més enllà de totes les rucades que puguis escoltar de falsos periodistes, tertulians i experts, hauries de tenir compte d'almenys tres o quatre de les coses que he deixat anar en aquest post.
- Indra hará el escrutinio de las elecciones generales por 7,4 millones de euros, Cinco Días, El País, 05.03.2019
- Wikipedia: Voto Rogado
- Electores españoles en el extranjero, El País, 28.02.2019 || Miguel González y Federico Rivas Molina: Dos millones de españoles en el exterior, atrapados en el doble calvario del voto rogado, El País, 01.03.2019
- Wikipedia: Sistema D'Hondt
- Wikipedia: 2016 United States presidential election
- Eleccions 21-D / Eleccions Catalunya 2017, Ara.cat
- Resultats a Barcelona / Eleccions Catalunya 2017 / Barcelona, Ara.cat
- La població estrangera a Barcelona. Gener 2017. Ajuntament de Barcelona, Departament d’Estadística, Juny 2017
- Ramon Suñé: Casi 400.000 barceloneses han nacido en el extranjero, La Vanguardia, 18.04.2019
1 comment:
Desirée Bela-Lobedde: Elecciones catalanas e inmigración, blogs.publico.es, 16.04.2019
Post a Comment