 |
Corria l'any 1982 i recordo que estava bevent una birra amb un dels millors companys que mai he tingut: en José Antonio Borrego (1). Estàvem a la terrassa de l'àtic on vivia, a La Llagosta. Jo estava acabant el meu primer any a la universitat i feia estona que estava callat, immers en els meus pensaments. Ell em portava 13 anys. Era com un germà gran i em coneixia suficientment com per saber que estava rumiant alguna cosa. Quan em va demanar què era el què em passava pel cap, vaig respondre-li que tenia ganes de viure en carn pròpia aquelles idees per les quals treballàvem, i que estava considerant la possibilitat d'anar a un kibbutz (2) a Israel. No era un tema que li vingués de nou, ja n'havíem parlat abans, però aquest cop va veure que anava de debò.
En Jose em va dir que no feia gaire havia conegut una noia que venia d'Israel. Estava afiliada al sindicat tèxtil de BCN i, com jo també ho havia estat durant uns anys, creia que jo també la coneixia. No era el cas i, veient el meu interès per conèixer-la, em va arreglar una trobada.
La noia, Yael Sylvie Langella-Klépov, va nàixer el 1953 a París i va viure la seva infantesa a Tunísia. Es diu d'ella que era d'origen sefardita (3), però tenia una àvia d'origen rus. Per raons familiars i professionals, va residir a diversos països d'Europa (Rússia, Alemanya, etc.), al Japó i a Israel. Parlava 10 idiomes i traduïa sense problema el francès, hebreu, rus, portuguès, alemany, anglès, català i castellà. Treballava al laboratori d'un grup d'empreses tèxtils autogestionades. També com escriptora, poeta, traductora i fotògrafa. Però de tot això, fins i tot els seus companys de feina, no ens vam assabentar fins molt més tard.
Finalment ens vam trobar i vaig descobrir en ella una mirada que et ficava en confiança a l'instant, una gran humanitat, una extraordinària discreció i una gran capacitat per saber escoltar.
Vaig començar a explicar-li tot el que havia llegit sobre Israel. Recordo que va mirar-me amb molt d'interès quan vaig parlar-li d'un llibre d'Augustin Souchy (4), traduït a l'espanyol i publicat a l'Argentina (5):
Yaël es va oferir a redactar-me una lletra de candidatura en hebreu i enviar-la a The Kibbutz Artzi Federation. Vam tornar a veure'ns per repassar-la junts, abans d'enviar-la (com tantes altres coses, la còpia que vaig fer deu estar en alguna de les caixes que tinc a la cava).
La resposta va trigar tres mesos en arribar. En aquell moment jo ja m'havia matriculat per un nou curs a la universitat i havia trobat quina era la disciplina que més m'apassionava i treballava de valent. Però, per damunt de tot, la il·lusió pels Acords de Camp David i la retirada definitiva del Sinaí en 1982 (10) es va convertir en una gran decepció quan vaig veure que el govern israelià seguia amb la construcció de colònies a Cisjordània, la guerra bruta del Líban (11) i els crims de guerra comesos per les milícies falangistes libaneses, sostingudes per Israel (12). L'opció d'anar a treballar a un kibbutz es va refredar i vaig acabar per perdre el contacte amb Yaël. No amb en Jose, a qui seguia veient de tant en tant per petar la xerrada.
Deu anys després vaig emigrar a Suïssa, no sense passar abans a veure en Jose per acomiadar-me. No s'havia generalitzat l'ús del correu electrònic, Facebook no existia, i WhatsApp vindria més tard. Jo anava de bòlit i només passava trucades des de les cabines. Però un dia que vaig baixar a BCN i vaig trobar-me amb una vella companya, el cel em va caure al damunt quan em va dir que en Jose havia mort en un accident idiota de treball, pocs mesos després que jo marxés a Suïssa. Sempre haviem estat tant units que la majoria dels companys va imaginar que jo ja ho sabia: ningú m'havia parlat!
Fa poc en Pepo també em va assabentar que Yaël ens havia deixat a causa d'un accident encara més idiota. Va passar un dia de gener del 2007, durant uns dies de vacances amb el seu company sentimental, quan va caure a un carrer de Lisboa per un esvoranc de set metres que havia quedat sense protecció arran d'un accident de cotxe, mentre feia unes passes enrere per enfocar un edifici que volia fotografiar.
La lectura dels articles que es van publicar amb ocasió de la seva mort ens van descobrir a molts un personatge que la seva extraordinària discreció i humilitat ens havia amagat. Et passo a continuació els articles que més m'han arribat al cor:
En Jose em va dir que no feia gaire havia conegut una noia que venia d'Israel. Estava afiliada al sindicat tèxtil de BCN i, com jo també ho havia estat durant uns anys, creia que jo també la coneixia. No era el cas i, veient el meu interès per conèixer-la, em va arreglar una trobada.
La noia, Yael Sylvie Langella-Klépov, va nàixer el 1953 a París i va viure la seva infantesa a Tunísia. Es diu d'ella que era d'origen sefardita (3), però tenia una àvia d'origen rus. Per raons familiars i professionals, va residir a diversos països d'Europa (Rússia, Alemanya, etc.), al Japó i a Israel. Parlava 10 idiomes i traduïa sense problema el francès, hebreu, rus, portuguès, alemany, anglès, català i castellà. Treballava al laboratori d'un grup d'empreses tèxtils autogestionades. També com escriptora, poeta, traductora i fotògrafa. Però de tot això, fins i tot els seus companys de feina, no ens vam assabentar fins molt més tard.
Finalment ens vam trobar i vaig descobrir en ella una mirada que et ficava en confiança a l'instant, una gran humanitat, una extraordinària discreció i una gran capacitat per saber escoltar.
Vaig començar a explicar-li tot el que havia llegit sobre Israel. Recordo que va mirar-me amb molt d'interès quan vaig parlar-li d'un llibre d'Augustin Souchy (4), traduït a l'espanyol i publicat a l'Argentina (5):
L’anarcosindicalista alemany Augustin Souchy, en el seu informe "Reise durch die Kibbuzim", va reconèixer en aquest moviment "una família nombrosa, una economia total en què els mitjans de producció pertanyen a tots i els seus membres decideixen conjuntament, ja que els fruits del treball comú són tots. (...) Sense adonar-se'n, van ser els primers a Israel en seguir els ideals de Proudhon, Bakunin, Peter Kropotkin i Gustav Landauer (6).Recordo que vaig guanyar un xic més en el seu interès quan vaig dir-li que feia temps que seguia l'Hashomer Hatzaïr (7). I encara més quan vaig dir-li que volia treballar a un kibbutz, però no volia seguir la via tradicional (8), sinó contactar directament la Kibbutz Artzi Federation (9), la federació majoritària de kibbutz, que tenia una orientació política més a l’esquerra i seguia mantenint amb fermesa els principis col·lectivistes dels orígens del moviment.
Yaël es va oferir a redactar-me una lletra de candidatura en hebreu i enviar-la a The Kibbutz Artzi Federation. Vam tornar a veure'ns per repassar-la junts, abans d'enviar-la (com tantes altres coses, la còpia que vaig fer deu estar en alguna de les caixes que tinc a la cava).
La resposta va trigar tres mesos en arribar. En aquell moment jo ja m'havia matriculat per un nou curs a la universitat i havia trobat quina era la disciplina que més m'apassionava i treballava de valent. Però, per damunt de tot, la il·lusió pels Acords de Camp David i la retirada definitiva del Sinaí en 1982 (10) es va convertir en una gran decepció quan vaig veure que el govern israelià seguia amb la construcció de colònies a Cisjordània, la guerra bruta del Líban (11) i els crims de guerra comesos per les milícies falangistes libaneses, sostingudes per Israel (12). L'opció d'anar a treballar a un kibbutz es va refredar i vaig acabar per perdre el contacte amb Yaël. No amb en Jose, a qui seguia veient de tant en tant per petar la xerrada.
Deu anys després vaig emigrar a Suïssa, no sense passar abans a veure en Jose per acomiadar-me. No s'havia generalitzat l'ús del correu electrònic, Facebook no existia, i WhatsApp vindria més tard. Jo anava de bòlit i només passava trucades des de les cabines. Però un dia que vaig baixar a BCN i vaig trobar-me amb una vella companya, el cel em va caure al damunt quan em va dir que en Jose havia mort en un accident idiota de treball, pocs mesos després que jo marxés a Suïssa. Sempre haviem estat tant units que la majoria dels companys va imaginar que jo ja ho sabia: ningú m'havia parlat!
Fa poc en Pepo també em va assabentar que Yaël ens havia deixat a causa d'un accident encara més idiota. Va passar un dia de gener del 2007, durant uns dies de vacances amb el seu company sentimental, quan va caure a un carrer de Lisboa per un esvoranc de set metres que havia quedat sense protecció arran d'un accident de cotxe, mentre feia unes passes enrere per enfocar un edifici que volia fotografiar.
La lectura dels articles que es van publicar amb ocasió de la seva mort ens van descobrir a molts un personatge que la seva extraordinària discreció i humilitat ens havia amagat. Et passo a continuació els articles que més m'han arribat al cor:
- En record de Yael Langella, Ateneu Llibertari Estel Negre, 01.03.2007 (recull d'articles)
- Yael Langella, companya i amiga, El PEN Català, 12.01.2007
- Carles Torner: En record de Yael Langella, El País, 18.01.2007
- Josefa Contijoch: Yael, l'àngela, normalitzacio.cat, 01.03.2007
- David Figueres: Yael, Els dies i les dones, 01.03.2007
- Yael Langella, visat.cat, abril 2009
- Dictionnaire des militants anarchistes: José Antonio Borrego Velasco, 16.09.2010 || Anarcoefemèrides del 10 de juliol, Ateneu Llibertari Estel Negre, Palma
- Wikipedia: Kibbutz
- Wikipedia: Sefardí
- Wikipedia: Augustin Souchy || Augustin Souchy (Vida y obra), Blog de consulta de activistas, luchadoras y luchadores anarquistas, 25.12.2016
- Augustin Souchy: Reise durch die Kibbuzim. Nota: l'edició austríaca d'aquest enllaç parla d'una primera edició del 1984. Però jo havia comprat una vella edició traduïda a l'espanyol per una editorial argentina al Mercat de Sant Antoni. Buscar-la a les caixes que tinc a la cava em portaria dies. però si t'interessa puc mirar de buscar-la quan tingui un moment.
- Maurice Schuhmann: Anarchie im Kibbuz, Jungle.Word, 29.06.2017. (Les arrels anarquistes del moviment kibbutz. Tot i que va haver-hi molts elements anarquistes en el primer moviment dels kibbutz, avui dia els anarquistes amb prou feines es relacionen positivament amb aquest).
- Wikipedia: Hachomer Hatzaïr
- Kibbutz Volunteers Program Center: Home Page
- Wikipedia: Kibboutz Artzi || Israel Society & Culture: The Kibbutz Artzi Federation, Jewish Virtual Library
- Wikipedia: Accords de Camp David
- Wikipedia: Intervention militaire israélienne au Liban de 1982
- Wikipedia: Massacre de Sabra et Chatila
Doncs vaja putada,amic.No en vas parlar massa de na Yael,però recordo com començava un treball d'aquells que haviem de fer quan estudiavem.Era un treball sobre un país determinat que cadascú havia de triar,el Doc va triar Albània,l'ângela la Xina i,si no em falla la memòria,tú vas triar Israel.El treball en questió començava dient."quan a (una data més o menys concreta)vaig conèixer a na Yael...".En fi,potser em ve al cap,per què ningú de nosaltres era capaç de redactar un treball amb aquest començament,gairebé com si fos una novela.En fi,salut.
ReplyDeleteCreu-me que no me'n recordo. I seria per recordar que en Doc triés Albània. Creus que devia fer-ho per algun motiu en especial?
ReplyDeleteDoncs no crec que vagis desencaminat,per què amb la poca informació que hi havia sobre el país en qüestió,alguna cosa el va fer decidir.
ReplyDeleteTambé podria ser que hagués fet alguna amistat de les seves
ReplyDelete