viatge en el temps (2/2)

Barcelona - Portal de Sant Antoni

@daveguasch

continuació de Viatge en el temps (1/2)

Aquesta entrada és la continuació d'una altra on et vaig explicar no saber com havia fet un viatge en el temps que m'havia portat a la Barcelona medieval.

Estic menjant una poma quan veig un jove que m'observa amb interès. No és una mirada tranquil·litzadora, però decideixo oferir-li una de les monedes que portava el ros a canvi que em faci sortir ràpidament d'aquí. Li ho explico amb ganyotes, gests amb les mans i un català aproximatiu.

Em demana per quina porta vull sortir i el primer que em passa pel cap és dir-li que he de visitar un metge jueu a Igualada (1). Em mira amb menyspreu i m'allarga la mà. Li dono dues monedes més, fent-li entendre que li donaré més quan arribem. Per la seva mirada, interpreto que li ha passat pel cap tallar-me el coll tan bon punt tingui una oportunitat i quedar-se amb tot el contingut de la borsa. Tant se val, ja aniré solucionant els problemes a mesura que es presentin.

Sortim de la ciutat pel portal de Sant Antoni (2). Creuem en sentit contrari un munt de pagesos i pageses: ells tirant de carretons, elles carregades amb cistelles de productes que porten per vendre a la vila. Veig boscos a Collserola, hi ha camps conreats per tot arreu i l'aire ja no fa la pudor que m'ofegava a la ciutat. El Camí Ral d’Aragó (3) està relativament net: veig un munt de marrecs que, com feia la meva mare quan era petita, recullen les tifes dels ases, els cavalls i els matxos i les carreguen a unes galledes que porten a casa per fer-ne fems per l'hort.

No fa gaire que caminem quan torno a sentir una gran pudor a un lloc que deu estar a prop del que jo conec com la plaça d'Espanya. A mesura que ens apropem, veig un munt de gent al voltant de forques on hi ha homes penjats i un munt d'ossos per terra (4). El jove que m'acompanya em comenta que acaben de penjar a un noi. Li demano si sap perquè i, amb un gest d'indiferència, em fa comprendre que a ningú l'importa (5). Miro cap amunt i veig que el noi porta un trau a l'alçada del fetge d'on encara vessa sang. Miro a la dreta i veig prop d'una quinzena de tios vestits de negre amb les mans i la boca plenes de sang, menjant-se el fetge del noi, com fa temps vaig llegir que era costum en un passat que ara és el meu present (6).

Recordo que fa uns anys vaig intentar tractar amb sarcasme aquesta salvatjada (7). Però ara que l'estic vivint en directe no puc descriure la sensació de nàusea que tinc veient aquells salvatges i la gent que els envolta amb aire festiu, mentre altres s'amaguen per plorar amb humiliació, ràbia i impotència els seus morts. Començo a marejar-me i estic a punt de caure rodó quan sento quelcom que no em deixa fer-ho.

Al principi crec que és el noi que m'acompanya, però aviat realitzo que no és ell. Veig que estic lligat a una mena de corda platejada. L'agafo i la començo a estirar amb desesperació mentre començo a enlairar-me i a allunyar-me d'aquell maleït indret. A mesura que la nàusea es fa més gran, estiro amb molta més força i desesperació (8). Just en el moment en que, travessant els núvols, perdo de vista aquell infern, em guanya la fatiga, tanco els ulls i acabo per traure tot el que porto a l'estómac.

Una eternitat més tard, torno a obrir els ulls i veig que em trobo a l'escullera del port de Barcelona. Sento com en Sinfu riu de valent al meu costat.

Sinfu: Quina trompa que has agafat, col·lega!
Jo: Ja et vaig dir que la Ratafia no m'ha sentat mai gens bé.

---

1. Josep Arasa i Ferrer (El Barrinaire): Jueus a Igualada, mesvilaweb.cat, 16.06.2018
2. El portal de Sant Antoni, l’entrada més important a la Barcelona medieval, betevé, 13.01.2014
3. El Camí Ral d'Aragó. Introducció i Primera Etapa: Barcelona-Martorell-Piera-Igualada, Variant Montserrat. Excursionistes.cat || aloisiam2015: Camí Ral d'Aragó, Barcelona - Igualada, senderisme (Rutes senderisme a Espanya → Catalunya → Gòtic ), Wikiloc
4. Les forques: les tortures d'innocents, Passats de Sants i veïns, historiessantsenques.blogspot, 06.08.2008 || Els penjats de la Creu Coberta: Una llegenda barcelonina, Llegendàrium, 21.12.2018
5. A la Catalunya de la baixa edat mitjana la pena de mort ocupa un lloc axial, perquè la possessió de la plena capacitat jurisdiccional es demostra amb l'ostentació de les forques; les vies de consolidació del poder reial incorporen aquesta pena; les ordenances municipals també la integren en el seu discurs d'ordre social; la població assumeix el seu caràcter repressor com a fórmula per a garantir un ordre cada vegada més enrarit; les modalitats de la seva aplicació graduen la perversitat dels qui deuen ser extirpats del teixit social; i, en definitiva, s'erigeix com a recurs utilitzat de manera creixent com a instrument d'un específic ordre social i polític. Flocel Sabaté: La pena de muerte en la Cataluña bajomedieval, Clío & Crimen, nº 4 (2007)
6. A. Chimisanas; J.R. Illa: Noves dades sobre les Forques de Barcelona de 1320, Centre d'Estudis de Gavà, 09.03.2012
7. Anàlisi del paisatge de Catalunya: les forques, publicat a El Geògraf Solitari el 17.06.2015, serà revisitat demà en aquest blog.
8. Lobsang Rampa: El cordón de plata (The Rampa Story, 1960)