georges brassens - les copains d'abord

Georges Brassens - Les copains d'abord, Youtube, 27.09.2016

@daveguasch

Sobre Georges Brassens s'han dit moltes coses, però s'han amagat moltes més. Algunes com la que ara et traduiré de l'edició en francès que li dedica Wikipedia.

Antimilitarista i anticlerical, va començar a relacionar-se amb activistes llibertaris en 1946 i va començar a llegir alguns clàssics: Mikhaïl Bakounine, Pierre-Joseph Proudhon i Pierre Kropotkine. Aquestes lectures i el cercle d'activistes amb el que es relacionava el van portar a involucrar-se en el moviment llibertari i a escriure algunes cròniques al diari de la Fédération anarchiste, Le Libertaire (des de la dècada de 1950 Le Monde libertaire), treballant també de manera gratuïta com secretari editorial i corrector de proves.

Els seus articles eren molt virulents i tenyits d’humor negre, combatent qualsevol cosa que pogués minvar les llibertats individuals.

Tot i mantenir la seva simpatia pel moviment i per les seves idees, va abandonar la Fédération anarchiste el juny de 1947. Més endavant, Brassens va actuar regularment, i sempre de manera gratuïta, en les gales organitzades per Le Monde libertaire).

Avui he obert aquest article amb un tema seu que adoro, en particular per la seva lletra: Les copains d'abord (lletra). De les seves estrofes he retingut un parell que vull dedicar als amics i companys que ho sou. Però també a aquells que ens han deixat i seguiran amb nosaltres per sempre.

Au rendez-vous des bons copains,
Y'avait pas souvent de lapins,
Quand l'un d'entre eux manquait a bord,
C'est qu'il était mort.
Oui, mais jamais, au grand jamais,
Son trou dans l'eau n'se refermait,
Cent ans après, coquin de sort !
Il manquait encore.

Des bateaux j'en ai pris beaucoup,
Mais le seul qui'ait tenu le coup,
Qui n'ait jamais viré de bord,
Mais viré de port,
Naviguait en père peinard
Sur la grand-mare des canards,
Et s'app'lait les Copains d'abord
Les Copains d'abord.