| SomosCritica: Fortitude (2015) Temp. #1, Youtube, 22.05.2015 |
El passat mes de desembre vaig veure en replay la primera temporada d'una sèrie britànica: Fortitude (1). Sense entrar en més detalls per no podrir-te la vida si has pensat veure-la, l'argument torna al voltant d'una illa d'un arxipèlag noruec a l'àrtic, un lloc extraordinari que presenta la bellesa salvatge dels paisatges polars. Al film, l'illa acull un modern centre de recerca i una mina on la majoria dels treballadors són russos. Anecdòticament, també hi ha óssos polars afamats per tot arreu i, en conseqüència, el personal no surt mai de casa sense un fusell. També hi ha un anglès que va estar a Afganistan i coneix una espanyola que treballa a un hotel. I un cap de la policia local, a qui li agradaria conèixer millor la llengua espanyola.
Fortitude se'ns presenta com una comunitat de ficció situada a una vila situada a una illa de l'arxipèlag noruec de Svalbard (2), però molts dels exteriors de la vila han estat rodats en realitat a dues ciutats de la costa oriental islandesa: Reyðarfjörður i Eskifjörður (3). Ara intenta pronunciar-ho!
Al film també se'ns presenta l'illa com un dels indrets més segurs del món, car mai no hi ha hagut cap crim. Tampoc hi ha cap cementiri car, des que algú cau greument malalt, o mor, l'envien ràpidament al continent. Ningú és enterrat a l'illa, car el permafrost no deixaria que els cadàvers es descomponguin mai.
Justament, una de les conseqüències del canvi climàtic és la fusió del permafrost. I aquesta és la causa que apareguin les restes d'un primer mamut. D'uns nens que s'hi apropen i fiquen els ditets on no ho haurien d'haver fet. D'uns paios que pretenen fer-se una pasta venent les restes del mamut a un centre públic de recerca. I un dels misteris que no serà resolt fins al darrer episodi de la primera temporada, un científic que mor atacat per un ós polar en molt estranyes circumstàncies.
Al bell mig de la història, un projecte urbanístic basat en un hotel excavat a una glacera ... Espera, saps què? Millor et llegeixes la crítica que Jennifer Hahn va escriure per Ars Technica (4). La veritat és que, tot i que m'he quedat amb el sentiment que no va veure tots els episodis sencers, val la pena llegir-la si vols riure de debò. Com l'article està escrit en anglès, et recomano utilitzar el traductor de Google si no l'entens.
Unes setmanes després de veure la primera temporada de Fortitude la premsa parlava de dos grups d'investigadors que havien descobert antics virus en unes mostres de gel que tenien almenys 15.000 anys. Aquestes mostres s'havien extret a Guliya Ice cap (5), al Tibet en 1992 i 2015 (6).
L'anàlisi d'aquestes mostres va revelar la presència de 33 grups de virus, dels quals 28 no eren coneguts per la ciència. En un estudi publicat per aquests investigadors (6), van afirmar que: "En el pitjor dels casos, la fosa de gel [causada pel canvi climàtic] podria alliberar patògens al medi ambient", afegint que aquest és el motiu pel qual volen aprendre el màxim sobre els virus ara car, si es difonen demà arreu del món, tindran almenys una oportunitat per saber com fer-hi front (cf. 6).
Tot i que Fortitude és una sèrie de ficció, tècnicament seria possible que esdeveniments similars passin a la vida real, per la qual cosa els científics volen estar segurs que saben de què es tracta (6).
Al llibre: Defrosting Ancient Microbes (9), Scott Rogers va descriure els patògens, els riscos i els perills associats al desglaç de les glaceres: Els perills que es troben a les glaceres són reals, i amb l'augment de la fusió del gel arreu del món, els riscos de l'alliberament de microbis patògens també augmenten (10).
Chantal Abergel i el seu marit van dirigir un equip que va fer reviure un virus gegant de més de 30.000 anys que havien trobat al permafrost, demostrant que encara tenia capacitat d'infectar el seu objectiu, una ameba monocel·lular. Tot i acceptar que la preactivació de virus antics pot causar preocupació, Chantal va recomanar no caure en actituds paranoides car, de virus, n'hi ha per tot arreu i molts suposen un risc més greu per als bacteris que no per als humans (10).
Com a prova d'aquesta afirmació, Science Mag publicava a principis d'aquest mes (11) que dos viròlegs del National Cancer Institute (12), a la recerca de virus circulars (13), van aïllar virus en desenes de mostres de teixit d’éssers humans i altres animals. En total, l'equip va descobrir en aquests teixits aproximadament uns 2.500 virus circulars, dels quals uns 600 eren desconeguts per a la ciència (14).
Els viròlegs afirmen que encara estem molt lluny de conèixer tota la diversitat dels virus del present i del passat la Terra: i el mateix val pels virus que ja portem al damunt. Probablement existeixen milions d'espècies de virus diferents però, actualment, només unes 9.000 estan catalogades a la base de dades RefSeq de GenBank (15).
Hom sap que alguns virus que viuen al cos humà poden ajudar-nos a mantenir-nos sans, i que altres són essencials per mantenir un bon funcionament del nostre cos, ajudant a reciclar nutrients essencials. "No podríem sobreviure sense ells" (cf.10).
És veritat que podem veure un gran perill en l'alliberament dels virus atrapats a les glaceres. Però també ho és que aquest perill no s'havia tingut en compte abans, quan hom ha desenterrat dels cementiris cossos de persones mortes durant les grans epidèmies de pesta de l'edat mitjana per deixar pas a l'expansió de les ciutats. O durant les excavacions arqueològiques. Probablement, el que fa tota la diferència és que aquells cossos no estaven (i no estan) congelats sota el permafrost.
Estic negant l'existència d'aquest perill? No, senzillament intento dir que jo no sóc un especialista en virologia, i que aquells ho són afirmen que encara ens queda molt per saber sobre els virus. I, a menys que m'ho expliquessin molt malament, construir hipòtesis que no es poden demostrar a un laboratori pot estar molt ben vist a les facultats de ciències polítiques, teologia o periodisme, però no hauria de ser-ho a les facultats de ciències.
Fortitude se'ns presenta com una comunitat de ficció situada a una vila situada a una illa de l'arxipèlag noruec de Svalbard (2), però molts dels exteriors de la vila han estat rodats en realitat a dues ciutats de la costa oriental islandesa: Reyðarfjörður i Eskifjörður (3). Ara intenta pronunciar-ho!
Al film també se'ns presenta l'illa com un dels indrets més segurs del món, car mai no hi ha hagut cap crim. Tampoc hi ha cap cementiri car, des que algú cau greument malalt, o mor, l'envien ràpidament al continent. Ningú és enterrat a l'illa, car el permafrost no deixaria que els cadàvers es descomponguin mai.
 |
Al bell mig de la història, un projecte urbanístic basat en un hotel excavat a una glacera ... Espera, saps què? Millor et llegeixes la crítica que Jennifer Hahn va escriure per Ars Technica (4). La veritat és que, tot i que m'he quedat amb el sentiment que no va veure tots els episodis sencers, val la pena llegir-la si vols riure de debò. Com l'article està escrit en anglès, et recomano utilitzar el traductor de Google si no l'entens.
Unes setmanes després de veure la primera temporada de Fortitude la premsa parlava de dos grups d'investigadors que havien descobert antics virus en unes mostres de gel que tenien almenys 15.000 anys. Aquestes mostres s'havien extret a Guliya Ice cap (5), al Tibet en 1992 i 2015 (6).
|
Tot i que Fortitude és una sèrie de ficció, tècnicament seria possible que esdeveniments similars passin a la vida real, per la qual cosa els científics volen estar segurs que saben de què es tracta (6).
En 2016 tropes russes especialitzades en guerra bacteriològica es van traslladar ràpidament a l’Àrtic rus a causa d'un greu brot d'àntrax. Al voltant de 96 persones van ser hospitalitzades i un nen de 12 anys va morir. La causa es trobava en el cadàver d'un ren contaminat, que s'havia enterrat almenys 70 anys abans, a un permafrost que s'havia descongelat a causa d'una ona de calor al nord de Sibèria. A més del nen, també van morir més de 2.000 rens (7).Ja hem vist com el canvi climàtic també ha arribat doncs a l'altiplà tibetà, que hauria perdut una quarta part de la seva capa de gel des de 1970. El Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) ha advertit que fins a dos terços de les glaceres restants de la zona es podrien perdre a finals de segle si no es prenen mesures (8).
Al llibre: Defrosting Ancient Microbes (9), Scott Rogers va descriure els patògens, els riscos i els perills associats al desglaç de les glaceres: Els perills que es troben a les glaceres són reals, i amb l'augment de la fusió del gel arreu del món, els riscos de l'alliberament de microbis patògens també augmenten (10).
 |
Com a prova d'aquesta afirmació, Science Mag publicava a principis d'aquest mes (11) que dos viròlegs del National Cancer Institute (12), a la recerca de virus circulars (13), van aïllar virus en desenes de mostres de teixit d’éssers humans i altres animals. En total, l'equip va descobrir en aquests teixits aproximadament uns 2.500 virus circulars, dels quals uns 600 eren desconeguts per a la ciència (14).
Els viròlegs afirmen que encara estem molt lluny de conèixer tota la diversitat dels virus del present i del passat la Terra: i el mateix val pels virus que ja portem al damunt. Probablement existeixen milions d'espècies de virus diferents però, actualment, només unes 9.000 estan catalogades a la base de dades RefSeq de GenBank (15).
Hom sap que alguns virus que viuen al cos humà poden ajudar-nos a mantenir-nos sans, i que altres són essencials per mantenir un bon funcionament del nostre cos, ajudant a reciclar nutrients essencials. "No podríem sobreviure sense ells" (cf.10).
És veritat que podem veure un gran perill en l'alliberament dels virus atrapats a les glaceres. Però també ho és que aquest perill no s'havia tingut en compte abans, quan hom ha desenterrat dels cementiris cossos de persones mortes durant les grans epidèmies de pesta de l'edat mitjana per deixar pas a l'expansió de les ciutats. O durant les excavacions arqueològiques. Probablement, el que fa tota la diferència és que aquells cossos no estaven (i no estan) congelats sota el permafrost.
Estic negant l'existència d'aquest perill? No, senzillament intento dir que jo no sóc un especialista en virologia, i que aquells ho són afirmen que encara ens queda molt per saber sobre els virus. I, a menys que m'ho expliquessin molt malament, construir hipòtesis que no es poden demostrar a un laboratori pot estar molt ben vist a les facultats de ciències polítiques, teologia o periodisme, però no hauria de ser-ho a les facultats de ciències.
- Fortitude:Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Svalbard [en] [fr] [es] [ca]
- Reyðarfjörður: Wikipedia || Eskifjörður: Wikipedia || Claire Webb: Our guide to the real home of Fortitude: Reydarfjordur, Iceland, RadioTimes, 26.01.2017 || Claire Eaton-Rutter: Discovering the real Fortitude: Behind-the-scenes of the icy Arctic thriller, metro.co.uk, 29.04.2017
- Jennifer Hahn: Fortitude is the almost scientifically sound TV show you should be watching, Ars Technica, 13.04.2017
- Wikipedia: List of ice cores: Guliya, Ice cap
- Bob Yirka: 15,000-year-old viruses found in Tibetan glacier, Phys.org, 24.01.2020
- Zhi-Ping Zhong et al.: Glacier ice archives fifteen-thousand-year-old viruses, bioRxiv, 07.01.2020
- Charlotte Edwards: Ancient unknown viruses found locked in China glacier ice and a melt could unleash them - just like real-life Fortitude, The Sun, 23.01.2020
- Scott Rogers: Defrosting Ancient Microbes, Emerging Genomes in a Warmer World, Routledge; 1 edition (September 23, 2019)
- Maddie Bender: Scientists Found Ancient, Never-Before-Seen Viruses in a Glacier, Vice, 13.01.2020
- Elizabeth Pennisi: Scientists discover virus with no recognizable genes, Science Mag, American Association for the Advancement of Science (AAAS), 07.02.2020
- National Cancer Institute: Home page
- Virus circulars: un dels quals, el papilomavirus humà, pot causar càncer de coll uterí, mentre que d'altres virus d'aquesta mena solen ser inofensius per a les persones.
- Christopher B Buck et al.: Discovery of several thousand highly diverse circular DNA viruses, eLife, 04.02.2020. eLife 2020;9:e51971 doi:10.7554/eLife.51971
- NCBI: GenBank Overview. GenBank és una base de dades de seqüències genètiques que federa les seqüències d'ADN compartides públicament per l'US National Center for Biotechnology Information (NCBI), el DNA DataBank of Japan (DDBJ) i l'European Nucleotide Archive (ENA). Aquestes tres organitzacions intercanvien diàriament les seves dades .
No comments:
Post a Comment
You are welcome to leave a comment on any subject that raises your interest.